Resumen:
Objetivos. Identificar aportes de la inteligencia artificial (IA) en distintas áreas donde se aplique la archivística en los últimos cinco años, para determinar su pertinencia, alcances y beneficios. Metodología: Ejecución de una revisión sistemática de la literatura, principalmente cualitativa, en revistas científicas obtenidas de Scopus, Scielo, Library & Information Science (LISA) y Google Académico. Después de aplicarse el protocolo PICOC y el método PRISMA, catorce textos fueron comentados, los cuales abordan la aplicación y reflexión de la IA en la documentación o gestión de archivos. Resultados. Se evidencia la utilidad de la inteligencia artificial en la preservación digital de archivos, empleando técnicas de aprendizaje automático, machine learning, Reconocimiento de Texto Manuscrito (HTR) o Procesamiento de Lenguaje Natural (PLN), entre otros. Por otro lado, se puede inferir que, luego de la conservación de archivos, el empleo de la IA tiene como objetivo principal la democratización de toda la documentación obtenida. A pesar de algunas deficiencias en el conocimiento de la IA por parte de los usuarios y el desaprovechamiento de sus ventajas por ciertas empresas, esta tecnología se encuentra en pleno proceso de implementación. Asimismo, las investigaciones publicadas buscan difundir iniciativas de IA para su réplica y perfeccionamiento. Se concluye que la IA es una herramienta que optimiza significativamente la creación de metadatos, la búsqueda en grandes volúmenes de información y la transcripción automática de imágenes, videos y audio, destacándose por su rapidez y creciente precisión.
Resum:
Objectius. Identificar les aportacions de la intel·ligència artificial (IA) en diferents àmbits on s’aplica l’arxivística en els últims cinc anys, per tal de determinar-ne la pertinència, l’abast i els beneficis. -- Metodologia: S’ha dut a terme una revisió sistemàtica de la literatura, principalment qualitativa, en revistes científiques obtingudes de Scopus, Scielo, Library & Information Science (LISA) i Google Acadèmic. Després d’aplicar el protocol PICOC i el mètode PRISMA, es van comentar catorze textos que aborden l’aplicació i la reflexió sobre la IA en la documentació o gestió d’arxius. -- Resultats: Es posa en evidència la utilitat de la intel·ligència artificial en la preservació digital d’arxius, emprant tècniques d’aprenentatge automàtic (machine learning), reconeixement de text manuscrit (HTR) o processament del llenguatge natural (PLN), entre d’altres. D’altra banda, es pot inferir que, després de la conservació dels arxius, l’ús de la IA té com a objectiu principal la democratització de tota la documentació obtinguda. Malgrat algunes mancances en el coneixement de la IA per part dels usuaris i el poc aprofitament dels seus avantatges per part d’algunes empreses, aquesta tecnologia es troba en ple procés d’implementació. Així mateix, les investigacions publicades busquen difondre iniciatives d’IA per tal de fomentar-ne la rèplica i el perfeccionament. Conclusió: Es conclou que la IA és una eina que optimitza significativament la creació de metadades, la cerca en grans volums d’informació i la transcripció automàtica d’imatges, vídeos i àudio, destacant-se per la seva rapidesa i precisió creixent.
Abstract:
Objectives. To identify contributions of Artificial Intelligence (AI) in different areas where archival science has been applied over the last five years, in order to determine its relevance, scope, and benefits. -- Methodology. A systematic literature review was conducted, primarily qualitative, using scientific journals obtained from Scopus, Scielo, Library & Information Science Abstracts (LISA), and Google Scholar. After applying the PICOC protocol and the PRISMA method, fourteen texts addressing the application and reflection of AI in documentation or records management were reviewed. -- Results: The usefulness of artificial intelligence in the digital preservation of archives is evident, using machine learning, Handwritten Text Recognition (HTR) or Natural Language Processing (NLP) techniques, among others. Furthermore, it can be inferred that, beyond archival preservation, the main objective of using AI is the democratization of all obtained documentation. Despite some user deficiencies in AI knowledge and certain companies failing to leverage its advantages, this technology is currently in full implementation. Likewise, published research aims to disseminate AI initiatives for replication and improvement. It’s concluded that AI is a tool that significantly optimizes metadata creation, searching large volumes of information, and the automatic transcription of images, videos, and audio, standing out for its speed and increasing accuracy
Articulos similares en BiD
- Enseñar e investigar con inteligencia artificial : una llamada a la reflexión. Torres Salinas, Daniel; Arroyo Machado, Wenceslao. (2025)
- Impact of Generative Artificial Intelligence on Teachers’ Motivation and Perception Regarding the Use of Podcasts in Education. Berdasco Gancedo, Yolanda; Prieto Preboste, Silvia. (2025)
- Deciphering Medical Acronyms in Catalan with ChatGPT, Gemini, and Copilot : a Comparative Analysis. Kotatkova, Adéla. (2025)
- Ensenyar mitjans i comunicació a l’era de la IA generativa : un estudi exploratori. Cusnir, Camelia; Surugiu, Romina. (2025)
- The impact of ChatGPT on journalism : social listening, bibliographic production, and media agenda. Sidorenko Bautista, Pavel; Cabezas Clavijo, Álvaro; Cantón Correa, Javier; Alba Ruiz, Rubén. (2024)
Articulos similares en Temària
- ¿Quiénes son y qué citan los investigadores que publican en las revistas españolas de Biblioteconomía y Documentación?. Frías, José Antonio; Romero Gómez, Purificación. (1998)
- La formación archivística en San Luis de Potosí. Ramos Fandiño, Guadalupe Patricia. (2012)
- Categorías configuradotas da Ciência da Informação: seleção, exploração e sistematização. Dotta Ortega, Cristina. (2010)
- Documentos y poder : órdenes del discurso. Delgado Gómez, Alejandro. (2010)
- La teoría e historia de la Documentación en España a través de la Enciclopedia Espasa (1905-1934). Fernández Fuentes, Belén. (2008)
[ más información ]
licencia de Creative Commons de tipo «