Resumen:
Objetivos: este artículo examina el uso de Twitch, como plataforma de transmisión en directo para medios digitales, a partir del análisis de las coberturas realizadas por La Ser y Maldita durante las Elecciones Generales de España de 2023. El estudio busca comprender cómo los medios tradicionales y nativos digitales incorporan el live streaming en sus estrategias informativas y qué oportunidades y limitaciones presenta Twitch para la producción periodística. Metodología: se realiza un estudio de caso múltiple aplicando la Matriz de Análisis de Contenidos Social Media Live Streaming (MACSMLS). La muestra incluye 23 publicaciones en Twitch (18 de La Ser y 5 de Maldita), sistematizadas con herramientas de seguimiento digital. El análisis considera cuatro dimensiones (periodística, audiovisual, de canal social e impacto), con un total de 10 indicadores y 29 codificaciones que permiten caracterizar las transmisiones en profundidad. Resultados: mientras La Ser destaca en volumen de publicaciones, tiempo de emisión y visualizaciones acumuladas, Maldita obtiene mejores métricas promedio de duración, interacción y visualizaciones por transmisión. En ambos casos se evidencia un predominio de formatos televisivos adaptados al entorno digital y un aprovechamiento limitado de la interacción con la audiencia, lo que sugiere la necesidad de repensar las estrategias informativas para ajustarlas a la lógica participativa de Twitch.
Resum:
Objectius: aquest article examina l’ús de Twitch com a plataforma de transmissió en directe per a mitjans digitals, a partir de l’anàlisi de les cobertures realitzades per la SER i Maldita durant les Eleccions Generals d’Espanya de 2023. L’estudi busca comprendre com els mitjans tradicionals i nadius digitals incorporen el live streaming en les seves estratègies informatives i quines oportunitats i limitacions presenta Twitch per a la producció periodística. -- Metodologia: es realitza un estudi de cas múltiple aplicant la Matriu d’Anàlisi de Continguts Social Media Live Streaming (MACSMLS). La mostra inclou 23 publicacions a Twitch (18 de la SER i 5 de Maldita), sistematitzades amb eines de seguiment digital. L’anàlisi considera quatre dimensions (periodística, audiovisual, de canal social i impacte), amb un total de 10 indicadors i 29 codificacions que permeten caracteritzar les transmissions en profunditat. -- Resultats: Mentre la SER destaca en volum de publicacions, temps d’emissió i visualitzacions acumulades, Maldita obté millors mètriques mitjanes de durada, interacció i visualitzacions per transmissió. En ambdós casos s’evidencia un predomini de formats televisius adaptats a l’entorn digital i un aprofitament limitat de la interacció amb l’audiència, cosa que suggereix la necessitat de repensar les estratègies informatives per ajustar-les a la lògica participativa de Twitch.
Abstract:
Goals: this article examines the use of Twitch as a live streaming platform for digital media, based on the analysis of the coverage carried out by La Ser and Maldita during the 2023 Spanish General Elections. The study aims to understand how traditional and native digital media incorporate live streaming into their news strategies, as well as the opportunities and limitations that Twitch presents for journalistic production. -- Methodology: A multiple case study was conducted applying the Social Media Live Streaming Content Analysis Matrix (MACSMLS). The sample includes 23 Twitch publications (18 from La Ser and 5 from Maldita), systematized through digital monitoring tools. The analysis considered four dimensions (journalistic, audiovisual, social channel, and impact), comprising a total of 10 indicators and 29 codifications that enabled an in-depth characterization of the broadcasts. -- Results: While La Ser stood out in terms of publication volume, broadcast time, and cumulative views, Maldita achieved better average metrics in duration, interaction, and views per stream. In both cases, a predominance of television-like formats adapted to the digital environment and a limited use of audience interaction were observed, suggesting the need to rethink news strategies in order to align them with Twitch’s participatory logic.
Articulos similares en BiD
- Característiques situacionals del comportament informacional durant el confinament per la COVID-19 : resultats d'una enquesta. Montesi, Michela. (2020)
- The impact of ChatGPT on journalism : social listening, bibliographic production, and media agenda. Sidorenko Bautista, Pavel; Cabezas Clavijo, Álvaro; Cantón Correa, Javier; Alba Ruiz, Rubén. (2024)
- La perspectiva LGBTI en periodisme. Canet Martínez, Vicent. (2022)
- Reporting and self-defence of sexual harassment and violence in Uber : history of users on Twitter and TikTok. Pires, Fernanda; Vilasís Pamos, Julia; Anglada Pujol, Ona; Masanet, María José. (2022)
- 'Yo creo que El Greco se está 'hasiendo' la 'vistima''. Transmedia and TikTok storytelling at the Prado museum. Martín Sanz, Álvaro. (2022)
Articulos similares en Temària
- Bibliografía española de comunicación social 1989. . (1991)
- Bibliografía española de comunicación social 1988. . (1990)
- Bibliografía española de comunicación social. . (1989)
- Más allá de las fake news. Anatomía de la desinformación. Masip, Pere; Ferrer Sapena, Antonia. (2021)
- Multidimensional communicative strategies : the case of media celebration of the Russian Victory. Guerrero Solé, Frederic. (2012)
Articulos del mismo autor en Temària
Apablaza Campos, Alexis, Rivera Careaga, Manuel Alejandro, Irarrázabal, José[ más información ]
licencia de Creative Commons de tipo «