La intel·ligència artificial a l’Acadèmia
Tribuna Ensenyar i investigar amb intel·ligència artificial: una crida a la reflexió / Daniel Torres-Salinas, Wenceslao Arroyo-Machado Monogràfic Quinquenni de l’aplicació de la intel·ligència artificial a l’arxivística: una revisió sistemàtica a revistes acadèmiques / Martin Horna Romero, Roxana Perca Chagua Impacte de la Intel·ligència Artificial Generativa en la motivació i percepció dels docents per a l’ús de … Llegiu més
En els darrers anys, diversos estudis han contribuït a descriure la producció científica sobre Comunicació en el context espanyol. En canvi, existeixen poques publicacions centrades en l’àmbit català. La present investigació analitza la producció científica de les revistes acadèmiques editades en territoris de parla catalana durant el període 2019-2023. Objectius. L’objectiu és analitzar les característiques lingüístiques i metodològiques de les revistes en Comunicació, així com els seus models d’autoria i els principals reptes editorials. — Metodologia. La metodologia combina l’anàlisi de contingut de 1721 articles científics publicats en 23 revistes acadèmiques i 7 entrevistes semiestructurades als equips editorials. –Resultats. Els resultats indiquen un predomini del castellà, seguit de l’anglès, sobre l’ús del català. S’identifica una tendència a utilitzar metodologies qualitatives, habitualment en coautoria i amb paritat de gènere. Per normalitzar el català com a llengua científica, els editors de les revistes demanen canvis en les polítiques acreditadores, més recursos a la recerca i més suport institucional de les particularitats i temàtiques pròpies.
Objectius. Aquest estudi té com a objectiu avaluar la capacitat de tres xatbots d’intel·ligència artificial (IA) — ChatGPT, Gemini i Copilot— per desxifrar sigles mèdiques polisèmiques en català, tot analitzant la seva eficàcia en funció del context. L’objectiu és determinar fins a quin punt aquestes eines poden ajudar a desambiguar les sigles per millorar la comprensió de textos mèdics per a professionals sanitaris, de comunicació i pacients.
Metodologia. Es van seleccionar 60 sigles mèdiques amb alta polisèmia. A cada sigla se li van assignar quatre contextos diferents: sense context, context mèdic genèric, una frase real i un paràgraf breu. Es va mesurar la proporció d’encerts de cada IA en cada context, mitjançant un càlcul de potència estadística. Els resultats es van analitzar utilitzant proves no paramètriques, amb l’objectiu de comparar la precisió entre les tres IA.
Resultats. Els resultats obtinguts mostren una gran variabilitat en la capacitat dels xatbots per reconèixer i interpretar les sigles mèdiques en català en funció del context. Els sistemes presenten millor eficiència a mesura que augmenta la informació contextual, especialment quan les sigles apareixen en frases o paràgrafs reals. ChatGPT obté els millors resultats, amb una desambiguació més precisa en contextos naturals. Aquest estudi demostra el potencial de les eines d›intel·ligència artificial per millorar la comprensió de les sigles mèdiques per a pacients i professionals, una necessitat clau en un llenguatge mèdic català encara poc desenvolupat.