Fons especials i recursos bibliogràfics digitals a les biblioteques públiques de Catalunya

 

Jordi Llobet Domènech

Responsable de Treball Bibliogràfic
Servei de Biblioteques. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

Núria Ventura

Cap de la Secció de Serveis Bibliotecaris
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació
de Barcelona

Eva Matamoros

Tècnica de Treball Bibliogràfic
Servei de Biblioteques. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya

 

Resum

Objectius: el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, s'ha proposat inventariar, descriure i difondre els recursos bibliogràfics disponibles a Internet elaborats des de les biblioteques públiques i que tenen un interès general per al conjunt dels serveis bibliotecaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Metodologia: un equip de treball format per tècnics del Servei i de la Gerència han cercat, identificat i valorat la totalitat dels recursos disponibles en el conjunt dels serveis bibliotecaris (biblioteques i serveis de suport).

Resultats: es detalla el procediment seguit per fer l'inventari i es descriuen els recursos creats per biblioteques públiques (16) i els creats pels serveis bibliotecaris de suport nacional i regional (7), disponibles a final del 2012. El treball es tanca amb unes observacions finals sobre l'interès de compartir recursos, i sobre com aquests recursos poden atorgar una singularitat específica a les biblioteques.

Abstract

Objectives: the Department of Culture's Library Service, in collaboration with the Management Services of the Libraries of the Provincial Council of Barcelona, has proposed undertaking an inventory, description and dissemination of the bibliographic resources on the Internet that have been made available by the public libraries and which are of a general interest to all library services in the Public Library System of Catalonia.

Methodology: a team of experts from both the Library and Management Services undertook a search in which they identified and evaluated all resources available in the joint librarian services (libraries and support services).

Results: details are provided of the procedure adopted in completing the inventory and the resources produced by the public libraries (16) and those created by national and regional library support services (7), as of the end of 2012, are described. The article concludes by offering a number of observations regarding the interest of sharing resources, and about how these resources can help endow libraries with a unique character.

 

1 Introducció

El camí que porta de l'ordre imprès a l'ordre digital està modificant el paisatge documental i les rutes de coneixement obertes per les biblioteques, com a mediadores de continguts culturals, en un escenari de competència virtual amb altres plataformes d'informació.

La biblioteca pública té una llarga tradició com a orientadora de lectures, especialment en el camp de la narrativa i del llibre infantil i juvenil. Els darrers anys, diversos col·lectius bibliotecaris han apostat per eixamplar la intervenció lectora a altres camps temàtics i, amb un discurs propi, han assolit un reconeixement professional en diferents temes, com ara el còmic, la música o la novel·la negra.

En el camp de les biblioteques públiques, al costat d'aquests projectes ja consolidats hi ha altres iniciatives que avancen en una direcció similar, a partir d'un treball fonamentat en el desenvolupament de la col·lecció. Això es materialitza, entre altres fórmules o serveis, en la creació d'uns recursos bibliogràfics de gran interès.

En uns casos, es tracta de propostes d'intervenció lectora que traslladen al terreny digital la tasca que s'ha fet amb el fons de la biblioteca; en altres ocasions, les propostes són fruit del treball cooperatiu d'un grup de biblioteques que comparteixen experiències i coneixement sobre un camp temàtic i que troben suport en els serveis regionals o bé en grups de treball especialitzats.

Per consolidar aquestes iniciatives i afavorir-ne la projecció, el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, ha impulsat la tasca d'inventariar, descriure i difondre la totalitat dels recursos bibliogràfics disponibles a la Xarxa, elaborats des de les biblioteques públiques i que tenen un interès general per al conjunt dels serveis bibliotecaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC).

L'equip de treball encarregat de cercar i valorar els recursos està integrat pels tècnics que signen l'article, amb els quals han col·laborat professionals de la resta de serveis regionals i, especialment, dels responsables de les biblioteques públiques. A tots els volem agrair la bona disposició a participar en la recerca.1

La tasca primera de l'equip va ser perfilar els criteris que havien de complir els recursos per inventariar. Són els següents:

  • Estar elaborats per biblioteques públiques, serveis o grups de treball especialitzats.
  • Transcendir l'àmbit local.
  • Respondre a una especialització temàtica.
  • Tenir voluntat de continuïtat.
  • Ser accessibles per Internet.

D'acord amb aquests criteris i amb la intenció d'aconseguir un inventari dels recursos disponibles al més exhaustiu possible, es va seguir el procés de cerca següent: en primer lloc, es van consultar tots els espais digitals creats per les 365 biblioteques públiques i pels 5 serveis regionals de suport. A continuació, es va contrastar i ampliar la informació recopilada amb els serveis territorials, un procés que es va resoldre en una primera identificació de 35 recursos bibliogràfics disponibles al conjunt del territori.

Per constatar que els recursos complien els criteris exposats, i amb la intenció de tenir una descripció de primera mà de cada un, es va enviar un qüestionari a les biblioteques que els van crear. A partir de la informació rebuda i d'una anàlisi directa dels recursos efectuada pels tècnics del Servei i de la Gerència, es va decidir incorporar a l'inventari 16 recursos creats per biblioteques públiques i 7 recursos dels serveis bibliotecaris de suport nacional i regional, amb data de desembre 2012.

La tasca de recopilació va ser molt meticulosa i l'adopció dels criteris indicats va deixar fora del recull iniciatives certament interessants. És el cas de nombrosos blogs i webs de recomanacions lectores que, massa ancorats en l'oferta específica d'un servei, limiten l'impacte informatiu a l'àmbit local, sense intenció de transcendir-lo. Aquesta limitació es dóna també en recursos de gran vàlua i interès dedicats a la col·lecció local, com ara la base de dades Dabi't, de Terrassa; el web Història local, de Vila-seca, o l'arxiu digital Estela, de Canovelles.

Val a dir que la porta està oberta per revisar i ampliar l'inventari amb propostes desateses o recursos nous que es vagin publicant. Només amb l'esforç de tothom serà possible assolir l'objectiu final de la recerca programada: donar visibilitat i posar en valor uns recursos bibliogràfics que, tot i haver sorgit en l'àmbit local o regional, poden ser útils per al conjunt dels serveis bibliotecaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i per als ciutadans que atenen.

A continuació es descriuen els recursos inventariats, dins d'un ordre temàtic, amb una breu ressenya que identifica la trajectòria i els continguts de cada proposta, les característiques formals, la potencialitat i l'interès que té per al conjunt de les biblioteques.

 

2 Recursos bibliogràfics de biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC)

2.1 No ficció

Arma't de recursos: selecció de recursos per a l'aprenentatge d'idiomes. Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat

La Biblioteca La Bòbila es troba en un barri de L'Hospitalet de Llobregat on la diversitat d'origen dels habitants és força remarcable. Possiblement d'aquí va néixer la idea d'oferir una eina per a l'aprenentatge d'idiomes, Arma't de recursos, que es basa en les diferents eines que es troben a Internet. En l'oferta d'idiomes hi ha llengües modernes, com ara l'alemany, l';anglès, l'àrab, el castellà, el català, l'italià i el francès, però també el grec clàssic i el llatí. El blog té 150 referències i ha donat lloc a la creació d'un club de lectura de la Biblioteca en anglès.

 

Fons especial. Mar. Biblioteca Comarcal de Blanes

La població de Blanes ha estat històricament i geogràficament lligada al mar, una singularitat que va atendre la Biblioteca Comarcal de Blanes creant un centre d'interès dedicat a temes marins, a partir del qual s'han generat diversos recursos bibliogràfics. L'any 2011, la Biblioteca va posar a disposició dels lectors un material ric i divers: una guia de lectura, un recull de recursos web i un noticiari mariner, entre d'altres.

D'entre tots aquests materials, és interessant destacar la guia de lectura Mar, en la qual es recull el fons especial reunit per la Biblioteca fins a final del 2011 (560 referències de la secció d'adults i 145 de la d'infantil). La Biblioteca té la intenció de reeditar i actualitzar la guia cada any, i d'incorporar-hi les noves adquisicions sobre la matèria. Tot i així, caldrà veure si la disponibilitat pressupostària actual permet fer front a les despeses de disseny i d'edició de la guia.

 
Mar: guia de recursos

Figura 1. Mar: guia de recursos

 

La Biblioteca Comarcal de Blanes té la inquietud d'esdevenir una biblioteca pública especialitzada en cultura del mar.

 

Punt de les dones. Biblioteca Municipal de Lloret de Mar

L'any 2008, la Biblioteca de Lloret va crear un servei d'informació i de recursos per a les dones amb un bon nombre d'objectius: ser un punt d'atenció primària per a dones i les seves necessitat formatives; fer de centre de divulgació sobre la diversitat d'identitats sexuals; ser un punt de trobada, d'assessorament i d'estímul per a la participació de les dones, i ser un punt de formació per a les associacions de dones del municipi.

El Servei d'Informació per a Dones (SID) és virtual des de l'any 2011 i permet accedir al fons bibliogràfic del Punt de les dones, que està integrat per documents en diferents formats (uns 1.300 ítems), guies temàtiques, reculls de legislació i una selecció d'enllaços d'interès i activitats.

 
Punt de les dones

Figura 2. Punt de les dones

 

Per poder oferir tota aquesta informació, la Biblioteca treballa conjuntament amb altres serveis adreçats a dones del municipi, però sobretot amb el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), que té la seu a la mateixa Biblioteca.

 

Racó de la dona: la dona a Internet. Biblioteca Municipal de l'Arboç

La Biblioteca Municipal de l'Arboç, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones de l'any 2012, va crear el directori de recursos Racó de la dona.

 
Racó de la dona

Figura 3. Racó de la dona

 

L'espai ofereix una recopilació de pàgines i recursos web relacionats amb el món i la cultura de la dona, ordenats en diferents àmbits: actualitat, centre d'informació i documentació, cultura, empresàries, esport, organismes oficials, portals feministes, salut i violència de gènere.

Actualment, conté prop d'un centenar de referències, que incorporen un comentari breu i que s'actualitzen periòdicament. Quan es va crear, la Biblioteca va publicar un fulletó per difondre el recurs.

 

Recull de recursos educatius per a les escoles. Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt

La Biblioteca Pública Iu Bohigas de Salt va iniciar l'any 2009 la tasca de recopilar i oferir per mitjà d'un blog un recull de recursos educatius per a les escoles. El blog descriu tot tipus de documents que poden interessar les escoles i que la Biblioteca posa a la seva disposició.

El recull aplega materials molt diversos: llibres (57 referències), audiovisuals (17), recursos digitals (25) i altres documents que són apropiats perquè els infants els treballin a l'aula, amb el suport dels mestres. L'oferta bibliogràfica s'adreça al conjunt dels professionals dels serveis escolars, tant de primària com de secundària.

El volum de consultes actual (una mitjana de 15 visites diàries) indica un interès notable pel servei. En bona mesura, aquest volum de trànsit es deu probablement al fet de disposar d'un espai específic dins del web de la Biblioteca, però també per estar enllaçat des de la pàgina del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès, i per la difusió feta a través de tríptics i trameses de correu al col·lectiu de docents del municipi.

 

2.2 Ficció

Bibarnabloc.cat. Consorci de Biblioteques de Barcelona

Creat l'any 2011, el Bibarnabloc.cat és una proposta conjunta dels professionals de les biblioteques de la ciutat de Barcelona amb un objectiu clar: promoure les col·leccions de les biblioteques de la ciutat i recomanar lectures, música, cinema i recursos web. El blog diferencia les recomanacions per a infants, joves i adults i té un aire modern i atractiu: els bibliotecaris i tècnics que recomanen llibres (més de 60 persones) es presenten com a "avatars" amb personalitats fictícies, però no s'amaguen d'explicar a quina biblioteca treballen i com es diuen en realitat.

 
Bibarnabloc.cat

Figura 4. Bibarnabloc.cat

 

El blog s'actualitza diàriament. L'any 2012 va tenir 49.155 visites, va rebre 2.123 comentaris dels usuaris i es van publicar 393 entrades. El 2011 va rebre el Premi Blocs Catalunya com a millor blog corporatiu.

 

Espai Miquel Martí i Pol. Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter

La Biblioteca de Roda de Ter, municipi on va néixer i viure Miquel Martí i Pol, acull l'Espai Miquel Martí i Pol, en el qual es troba el llegat del poeta, format per tota la seva producció, l'arxiu particular, els llibres i documents que en parlen (molts dedicats per altres escriptors i poetes), manuscrits, etc. En conjunt, es tracta d'un material indispensable per a qui vulgui conèixer amb profunditat la vida i l'obra del poeta o quina va ser la seva formació i els llibres que adquiria per a la seva biblioteca particular.

Paral·lelament, en el web de l'Ajuntament del poble, es dóna referència d'aquesta documentació i al mateix temps és el punt d'accés a recursos virtuals i activitats relacionades amb el poeta, que van des de la descripció de la ruta literària per Roda de Ter fins al Premi de Poesia Miquel Martí i Pol.

 

Gènerenegre.net (La Bòbila web). Biblioteca La Bòbila de L'Hospitalet de Llobregat

La Biblioteca La Bòbila és ben coneguda arreu per especialitzar-se en gènere negre i policíac, fet que s'evidencia en l'interès i amplitud del seu fons bibliogràfic i documental, així com pels nombrosos blogs que ha creat els darrers anys al voltant d'aquests temes.

 
Gènerenegre.net

Figura 5. Gènerenegre.net

 

De la multitud de recursos digitals que ofereix la Biblioteca (10 recursos sobre diferents aspectes del gènere negre i policíac), creats des de l'any 2000, podríem destacar els blogs La Cua de Palla,on es troba tota la informació sobre aquesta interessant col·lecció de novel·la negra en català; La Barcelona de Méndez, un recorregut virtual per la Barcelona que apareix a les novel·les de González Ledesma; la Cartellera Noir, amb cartells, fulletons, jornades i altres esdeveniments relacionats amb aquest gènere, i Pepe Carvalho i els llibres, que fa un recorregut sobre Vázquez Montalbán. Per facilitar-ne la consulta, el conjunt dels recursos estan reunits a la pàgina La Bòbila web.

La feina documental duta a terme des de la Biblioteca al llarg d'aquests anys s'ha convertit en un centre de referència per a afeccionats, estudiosos i escriptors de novel·la negra i policíaca. Podeu conèixer en detall el projecte en el document Política de desenvolupament de la col·lecció del fons especial de gènere negre i policíac.

 

Llibres i companyia. Grup de treball de les biblioteques de Girona

Un nombrós grup de biblioteques públiques de Girona amb clubs de lectura va constituir un equip de treball per seguir les activitats de foment de lectura i donar-hi suport amb informació literària. Llibres i companyia és el nom del grup i del blog a través del qual difonen la seva feina.

Al final del 2012, el blog contenia 102 notícies que s'han publicat aproximadament cada 15 dies i que enllacen els diferents grups de lectura, difonen les activitats de foment de la lectura de les biblioteques i faciliten informació literària d'utilitat per als bibliotecaris i els clubs de lectura.

L'espai té una mitjana de 500 visites mensuals i els seguidors i visitants poden participar en dues activitats que hi estan relacionades: "Giroglífic: jocs literaris" i "7 de saber", que són entrevistes a diversos autors. Fins ara la difusió s'ha fet des del mateix Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, anant a televisions i ràdios locals i fent algun article de premsa, però en un futur es pretén utilitzar tant els mitjans escrits com les xarxes socials a Internet per poder obrir el blog a més usuaris externs interessats en la matèria.

 

Lamicrobiblioteca. Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès

Si les pàgines digitals són més acollidores per als textos breus, cal celebrar l'encert de la creació de Lamicrobiblioteca, el blog que publica la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès.

 
Lamicrobiblioteca

Figura 6. Lamicrobiblioteca

 

El projecte es presenta com la primera biblioteca especialitzada en el gènere del microrelat, amb l'objectiu de fomentar-ne la lectura i convertir-se en una referència per a totes les persones captivades per l'art de la brevetat.

La iniciativa presenta dues virtuts essencials: s'aferma en el treball cooperatiu (demanant la col·laboració d'autors, editorials, lectors o altres biblioteques que els puguin facilitar informació sobre llibres, revistes, blogs o concursos) i prioritza el tractament de la informació (assumint com a missió reunir i difondre informació sobre el gènere, en lloc de convertir-se en una tribuna de creadors). Les dues característiques es reflecteixen en el volum i en l'ordre dels enllaços que ja reuneix.

 

2.3 Còmic

Còmic Tecla. Biblioteca Tecla Sala de L'Hospitalet de Llobregat

Des de l'any 2003, la Biblioteca Tecla Sala publica un butlletí electrònic d'informaciò d'actualitat sobre el novè art amb el títol Còmic Tecla. La revista inclou notícies, ressenyes i una àmplia secciò de recomanacions bibliogràfiques especialitzades en el món del còmic.

 
Còmic Tecla

Figura 7. Còmic Tecla

 

La publicaciò podria competir perfectament amb les revistes impreses del mercat: molt documentada, gràficament ben muntada, amb molta informaciò gràfica i que es llegeix fàcilment, tant per persones afeccionades al còmic com per les que volen saber-ne una mica més a l'hora de triar què adquirir o llegir. Val a dir que els bibliotecaris que se'n responsabilitzen tenen un gran coneixement del gènere i en sòn veritables especialistes.

El butlletí veu afavorida la tasca que fa gràcies al fet que la Biblioteca disposa d'un fons de còmic de més de 25.000 documents, que provenen de dues col·leccions privades i que repassen la història del còmic de tots el gèneres i èpoques (almanacs de l'Editorial Bruguera dels anys seixanta, la revista francesa Pilote, fanzines, etc.). A més, organitzen exposicions, tallers, tertúlies, etc.

 

Humor a l'art: web d'humor gràfic i còmic polític. Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt

El dibuixant Jaume Perich va viure a Premià de Dalt i, en morir, la seva família va donar a l'Ajuntament un llegat d'uns 1.100 documents d'humorisme gràfic i còmic, que van servir de base per a una secciò especial de la Biblioteca. Des d'aleshores la Biblioteca, amb la col·laboraciò de l'Arxiu Municipal i del Servei de Cultura, han dedicat molts esforços a conservar i difondre aquest patrimoni.

La creaciò, l'any 2009, del web Humor a l'art és fruit del desig de donar a conèixer aquest fons, però també de posar a l'abast del públic les eines existents a la Xarxa sobre humorisme gràfic, còmic polític i humor satíric, tant d'il·lustradors clàssics catalans com ara Feliu Elies (Apa), Junceda o Castanys, com d'autors contemporanis d'arreu del món com ara Tomi Ungerer o El Roto.

En el web es troben entrevistes amb autors de còmics, ressenyes, perfils biogràfics d'humoristes gràfics, la història de revistes satíriques, així com les novetats de la Biblioteca.

 

2.4 Literatura infantil i juvenil (LIJ)

Bloc del CLER. Biblioteques públiques de les comarques gironines

L'any 2004, alguns dels professionals de les biblioteques públiques de Girona van crear el Club de Lectures Recomanades (CLER), amb l'objectiu de difondre la literatura infantil i juvenil. Des del 2006 editen una guia trimestral impresa amb les lectures recomanades.

No va ser fins al 2010 que van començar a difondre la seva feina a través el Bloc del CLER, una eina que gestiona el Servei de Biblioteques de la Diputaciò de Girona i que s'adreça a tots els usuaris de biblioteques, educadors, professionals del món de la literatura infantil i juvenil i, en general, a tothom que estigui interessat en la literatura infantil i juvenil.

En el blog, els membres del grup recomanen llibres infantils d'imaginaciò i de coneixements i comenten notícies d'actualitat relacionades amb la LIJ. A més, el web inclou uns 100 enllaços a blogs amics, classificats per temàtiques: il·lustradors, biblioteques, llibreries, editorials, revistes, escriptors, etc.

 

Bib.Botò. Grup de treball de biblioteques infantils i juvenils del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (COBDC)

El grup de treball de biblioteques infantils i juvenils del COBDC, Bib.Botò, està format per 84 membres molt dinàmics i té com a objectius tractar temes relacionats amb les biblioteques infantils, els llibres il·lustrats, les novel·les juvenils, i també organitzar seminaris, fer visites i viatges per conèixer altres equipaments i experiències, assistir a jornades i congressos, proposar cursos, etc., és a dir, tot allò que ajuda a formar-se professionalment.

 
Bib.Botò

Figura 8. Bib.Botò

 

El grup, també conegut amb el nom de Jim Botò, renova setmanalment la informaciò del blog, del qual cal destacar els enllaços a webs i blogs d'escriptors, il·lustradors, personatges, sagues de la literatura infantil i juvenil o revistes. El grup convoca el Premi Carme Romaní a la millor tasca de foment de la lectura.

 

2.5 Audiovisuals

Ampli: Associaciò de Musictecaris. Associaciò de Musictecaris de Biblioteques de Catalunya

El blog Ampli és un espai de trobada per als bibliotecaris musicals, un laboratori d'idees per promoure i prescriure música des de la biblioteca pública.

 
Ampli

Figura 9. Ampli

 

Creat el 2008, Ampli és una font d'informaciò on es barregen tot tipus de músiques, estils, gèneres i èpoques; però també és un espai de descoberta, de diversiò i d'entreteniment. Un equip de treball format per 10 "musictecaris", molt atents a les novetats musicals, expliquen tota mena d'històries de grups, músics i cantants, però sobretot enllacen a un munt de recursos per il·lustrar les recomanacions i els comentaris que fan. Actualment hi ha 750 articles publicats, l'actualitzaciò és setmanal i tenen una mitjana de 250 visites al dia.

 

Cinemúsica. Biblioteca Pública de Tarragona

La Biblioteca Pública de Tarragona informa els usuaris de les darreres novetats audiovisuals que s'incorporen al fons de la Biblioteca, dóna a conèixer les activitats que s'organitzen sobre aquesta temàtica i recomana cinema i música de qualitat per mitjà del Cinemúsica, un blog especialitzat en fons audiovisual (música i cinema) creat el 2009.

 
Cinemúsica

Figura 10. Cinemúsica

 

Amb aquest espai de dinamitzaciò del fons audiovisual, que s'actualitza setmanalment, la Biblioteca vol crear un nou canal de comunicaciò interactiu amb els usuaris de la Biblioteca interessats en cinema i música, i amb entitats i associacions locals (o no tan locals, com ara el grup Ampli) que treballen també aquests temes.

A hores d'ara, ja s'hi poden trobar recomanacions de pel·lícules, notícies de cicles de música i cinema, guies mensuals de les novetats que la Biblioteca ha comprat, seccions com ara "Llibres i films",que vol potenciar les pel·lícules com a pont cap a la lectura, i un recull de recursos electrònics especialitzats.

 

3 Recursos bibliogràfics dels serveis de suport del SLPC

3.1 Servei d'Informaciò Selectiva (SIS). Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

El Servei de Biblioteques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya té l'encàrrec, entre d'altres, de facilitar informaciò i assessorament a les biblioteques per adquirir fons i elaborar eines bibliogràfiques de suport a la política de col·lecciò. Aquests dos objectius es resolen amb el Servei d'Informaciò Selectiva (SIS), que facilita el treball bibliogràfic dels serveis bibliotecaris en una doble direcciò: d'una banda, selecciona i difon informaciò bibliogràfica actualitzada de les novetats disponibles al mercat i, de l'altra, elabora i difon les bibliografies bàsiques per formar el fons inicial de biblioteques de nova creaciò.

 
Servei d'Informaciò Selectiva

Figura 11. Servei d'Informaciò Selectiva

 

La tasca de selecciò bibliogràfica que es presenta en el SIS té en aquests moments el suport de diversos grups de treball del COBDC (el grup Biblioteques i còmic, el grup Publicacions en sèrie i el grup Biblioteques i cinema), a més de l'equip de la Biblioteca de l'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

La base de dades del SIS, amb les novetats i els títols bàsics dels diferents camps del coneixement, aplega 33.923 referències bibliogràfiques de diverses tipologies documentals (llibres, revistes, gravacions musicals i pel·lícules cinematogràfiques), una informaciò que periòdicament es revisa que estigui disponible al mercat. Les biblioteques tenen accés a la base de dades bibliogràfica, a més de disposar d'una sèrie de bibliografies temàtiques, amb les quals el Servei vol reforçar la presència de determinades matèries en el fons de les biblioteques.

L'any 2010, el SIS va crear una secciò específica destinada a recopilar els recursos bibliogràfics d'altres serveis bibliotecaris amb l'objectiu d'enllaçar, des d'un únic punt, el conjunt d'eines que poden facilitar el treball bibliogràfic de les biblioteques. Per mitjà d'aquest espai es vol fer visible i potenciar el conjunt d'iniciatives desplegades per grups de treball, serveis regionals o biblioteques locals que duen a terme una tasca d'interès general per al col·lectiu bibliotecari.

El SIS té la voluntat de convertir-se en una eina de treball bibliogràfic disponible per al conjunt de les biblioteques públiques de Catalunya, les biblioteques escolars, els centres de recursos pedagògics i les institucions del món del llibre i la lectura del nostre entorn cultural.2

 

3.2 Biblioteca Virtual i Gènius. Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputaciò de Barcelona

El desembre del 2011 la Diputaciò de Barcelona va posar en marxa un portal web, la Biblioteca Virtual, per ampliar l'oferta d'accés a la cultura i la informaciò al conjunt de ciutadans. La Biblioteca Virtual reuneix la informaciò i els serveis de les 212 biblioteques i els 9 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona i els posa a disposiciò dels ciutadans les 24 hores del dia.

Cal remarcar tres aspectes en aquest portal nou: la descentralitzaciò dels continguts que s'elaboren de manera cooperativa entre els professionals de les biblioteques i de la Gerència, la creaciò d'uns prestatges virtuals de diverses temàtiques i la participaciò dels usuaris que, a més de disposar d'aquests prestatges propis per guardar la informaciò que els interessa, poden fer comentaris als fons del catàleg.

Dins la Biblioteca Virtual hi ha 9 prestatges virtuals que corresponen als temes següents: cinema, còmics, cuina i vins, món laboral, música, novel·la, salut, turisme i Any Internacional. Es tracta d'amplis reculls de recursos en què, a més de comentar els llibres més interessants de la matèria, se seleccionen webs, guies de lectura, activitats, novetats documentals, fons especials de les biblioteques, agenda d'activitats i també recorreguts temàtics.

La tria dels temes es va fer tenint en compte que les biblioteques ofereixen tota mena de recursos per al lleure i l'oci (cinema, música, cuina i vins, etc.), però també per informar sobre els aspectes de la vida quotidiana que preocupen les persones, com ara la salut o el món laboral. Està previst que els temes dels prestatges es vagin ampliant amb el temps.

La Gerència ha creat també un espai específic per al públic infantil, Gènius, en el qual hi ha una gran selecciò temàtica de documents (llibres, còmics, música i cinema, etc.), amb recomanacions fetes per un equip de bibliotecaris especialitzats en públic infantil. Gènius està adreçat als nens i nenes d'entre 6 i 12 anys, però també inclou un espai per a pares i mares i un altre per a les escoles.

 

3.3 Guies de lectura

La publicaciò de guies de lectura té una llarga tradiciò en el camp de les biblioteques públiques, on continuen sent l'expressiò d'un treball bibliogràfic acurat que pretén difondre i promoure la col·lecciò, al mateix temps que dóna visibilitat a les línies de treball bibliogràfic i potencia el paper d'orientaciò lectora dels serveis bibliotecaris.

La diversitat temàtica i el caràcter genèric de la majoria de les guies limita les possibilitats d'utilitzar-les per al treball bibliogràfic, fet pel qual no s'han incorporat a l'inventari, tot i la presència a la Xarxa d'alguns reculls certament potents com ara l'Espai de llibres, de la Biblioteca Ca n'Altimira, de Cerdanyola del Vallès.

En canvi, s'ha valorat l'interès a referenciar les plataformes que agrupen les guies elaborades per diversos serveis, atès que d'aquesta manera és possible seguir les línies d'actuaciò que es prioritzen des de les biblioteques públiques.

 

Guies de lectura. Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya

L'any 2011, el Servei de Biblioteques va impulsar l'elaboraciò d'una sèrie de guies de lectura d'interès general amb l'objectiu de compartir i dinamitzar el fons dels serveis bibliotecaris del SLPC. Aquestes guies se centren en efemèrides culturals de relleu, amb una atenciò especial en el món de les lletres. A final del 2012 hi havia disponibles 26 guies dedicades, entre d'altres, a Pere Calders, Gustav Klimt, Emili Teixidor, Xavier Montsalvatge i Charles Dickens.

 

Guies de lectura. Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputaciò de Barcelona

Les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputaciò de Barcelona elaboren tota mena de guies de lectura que s'incorporen directament a l'apartat de guies de la Biblioteca Virtual. Actualment n'hi ha 400, que ajuden els usuaris a descobrir llibres nous o altres documents al voltant d'un eix temàtic que pot anar des de la criança del fills fins als millors llibres i les músiques del tango.

Aquestes guies adrecen directament la consulta al catàleg col·lectiu Aladí. Així, es pot saber immediatament quines biblioteques tenen cada títol i si estan disponibles. A més, es pot compartir la informaciò a les xarxes socials, com ara el Facebook o el Twitter, recomanar-la a un amic o guardar-la en l'espai personal.

 

Guies de lectura. Servei de Biblioteques de la Diputaciò de Girona

El Servei de Biblioteques de la Diputaciò de Girona va iniciar l'any 2010 una sèrie de guies de lectura electròniques destinades a promoure els fons de les biblioteques a partir d'esdeveniments culturals i socials de relleu. Fins a final del 2012, s'han publicat 10 guies dedicades a temes com ara el maridatge entre la lectura i el vi, els poetes gironins i la violència de gènere, totes editades gràcies a una aplicaciò informàtica creada expressament per facilitar la feina dels bibliotecaris i unificar els formats de les guies.

 

Guies de lectura. Biblioteques de Barcelona

Les Biblioteques de Barcelona elaboren periòdicament guies de lectura sobre temes que tenen a veure amb la ciutat, com ara el festival Barcelona Poesia o la trobada de novel·la negra BCNegra, però també sobre efemèrides d'aniversaris d'escriptors, per exemple. Aquestes guies, que s'editen en paper, es troben en format electrònic al portal ISUU i es poden consultar des del web de Biblioteques de Barcelona.

 

Guies de lectura. Biblioteques Municipals de Girona

Des de l'any 2004, les biblioteques públiques de la ciutat de Girona promouen les seves col·leccions a través d'una sèrie de guies de lectura que publiquen un cop al mes. Fins a final del 2012 s'han publicat 51 guies de temàtica variada que volen dinamitzar l'interès per la lectura, ja siguin sobre temes d'actualitat i esdeveniments culturals, o sobre un gènere o una figura literària. El nombre de referències oscil·la entre 50 i 150 títols, entre els quals s'inclouen tot tipus de documents: llibres, vídeos, recursos web, etc.

 

4 Observacions finals

En la introducció del recull ens referíem al paper de la biblioteca pública com a orientadora de lectures. Els recursos descrits fins aquí confirmen aquest paper, que avui guanya audiència en els escenaris digitals. Tot i això, hem de reconèixer que encara queda molt recorregut per fer, si ens fixem en el nombre de biblioteques representades sobre el conjunt dels serveis del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

L'estudi dels recursos mostra tres elements fonamentals que convergeixen en l'elaboració: l'interès específic dels professionals pel camp temàtic escollit, l'oportunitat d'integrar aquest camp temàtic en la dinàmica de la col·lecció de la biblioteca i les possibilitats d'utilitzar les eines digitals per donar visibilitat i posicionar el treball bibliogràfic a la Xarxa.

Les experiències observades mostren com les apostes per unes línies estratègiques de desenvolupament de la col·lecció permeten impulsar un treball bibliogràfic que, tot i enllaçar amb la realitat local de cada biblioteca, pot assolir un impacte territorial més ampli, com és el cas de la cultura del mar de Blanes o l'Espai Miquel Martí i Pol de Roda de Ter.

Sembla evident que el fet de construir itineraris de lectura al servei dels interessos i les necessitats d'una comunitat específica no limita les possibilitats del treball bibliogràfic. Ben al contrari, les biblioteques orienten l'estratègia documental a aconseguir un pol d'excel·lència, un aprofundiment de certs camps temàtics que les acaba identificant de manera singular i que en reforça la presència en el marc cultural en el qual intervenen. És necessari recordar aquí la tasca pionera del Consorci de Biblioteques de Barcelona amb el seu projecte d'especialitzacions temàtiques de les biblioteques.

Així mateix, cal observar que l'interès professional en un camp temàtic, unes vegades de caràcter individual i d'altres fruit d'una motivació compartida per un col·lectiu de bibliotecaris, ha donat lloc a recursos amb una gran projecció, com és el cas de Bibarnabloc o el blog Ampli. Hem de tenir present que, en una majoria de casos, els recursos presentats són fruit del voluntarisme i de l'esforç de molts professionals que malauradament no disposen de cap partida pressupostària específica, ni de cap suport tècnic que permeti bastir-los amb millors condicions.

Les xarxes digitals permeten amplificar aquestes apostes bibliogràfiques més enllà de les biblioteques on s'han originat i convertir els serveis en eines de referència per al conjunt de la comunitat lectora. Tot i així, cal dir que és molt difícil que aquestes experiències guanyin presència en els escenaris virtuals si el mateix col·lectiu bibliotecari no les ajuda, des de les biblioteques i els serveis bibliotecaris del país.

No cal insistir que la situació actual aconsella reforçar entre tots aquestes experiències en un doble sentit. La producció compartida de recursos suposa un estalvi econòmic més necessari que mai; però, a més, és imprescindible difondre aquests recursos per millorar-ne l'audiència i l'impacte dins del Sistema, amb el consegüent increment de la visibilitat i del valor del treball fet, així com dels que l'han dut a terme.

Sense cap mena de dubte, suposaria un avenç significatiu veure que els recursos es comparteixen i són més visibles. Ara bé, és necessari que el fons documental de les biblioteques segueixi creixent a bon ritme i que no es retallin les partides econòmiques destinades a la compra de fons bibliogràfics, perquè aquest és el veritable valor de les biblioteques, el que les distingeix i les posiciona davant de les altres ofertes digitals que tecnològicament poden estar més avançades.

Per acabar, cal insistir en la necessitat de prioritzar la redacció de protocols documentals sobre les actuacions adoptades, com a via indispensable per potenciar-ne l'eficàcia. En la mesura que la gestió del fons es concreti, negre sobre blanc, en uns discursos fonamentats, s'atorgarà valor i autoritat a les propostes d'intervenció dels serveis bibliotecaris. Són uns serveis que avui, més que mai, han de trobar fórmules per enriquir i millorar les funcions.

 

Bibliografia

Calenge, Bertrand (2008). Bibliothèques et politiques documentaires à l'heure d'Internet. Paris: Éditions du Cercle de la Librairie.

Coffman, Steve (2012). "I ara què?: conferència inaugural". En: 13es Jornades Catalanes d'Informació i Documentació. Barcelona, 2012. <http://www.cobdc.net/13JCD/wp-content/uploads/materials/coffman-notes.pdf>. [Consulta: 28/01/2013].

Garcia Grau, Consol; Llobet Domènech, Jordi (2012). "Editorials i biblioteques: escenaris i fórmules de col·laboració". En: Anuari de l'Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura, p, 56–70. <http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/article/view/262539/349928>. [Consulta: 28/01/2013].

Hospitalet de Llobregat. Ajuntament. Biblioteca La Bòbila (2012). Política de desenvolupament de la col·lecció del fons especial de gènere negre i policíac. L'Hospitalet de Llobregat: l'Ajuntament. Biblioteca La Bòbila. <http://www.scribd.com/doc/106912997/Politica-de-desenvolupament-de-la-col%C2%B7leccio-del-fons-especial-de-genere-negre-i-policiac#fullscreen>. [Consulta: 28/01/2013].

Llobet Domènech, Jordi (2011). "El fons de la biblioteca: perspectives i horitzons". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 27 (des.). <http://bid.ub.edu/27/llobet1.htm>. [Consulta: 28/01/2013].

Melot, Michel (2006). La sabiduría del bibliotecario. Vitoria-Gasteiz: Gobierno Vasco. Departamento de Cultura.

Palmer, Martin (2010). "Bibliotecas públicas, líderes de la sociedad digital". En: V Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas. Biblioteca pública y contenidos digitales: retos y oportunidades. Gijón, 2010. Madrid: Ministerio de Cultura, Subdirección General de Coordinación Bibliotecaria. <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/4963/1/MartinPalmer.pdf>. [Consulta: 28/01/2013].

Villanueva, Joseph Lluís (2008). Selecció de música a la biblioteca pública:1988-2008: 20 anys d'enregistraments sonors a les biblioteques catalanes. Barcelona: l'autor. <http://musictecaris.blogspot.com.es/2008/03/curs-impartit-el-2006-al-consorci-de.html>. [Consulta: 28/01/2013].

 

Data de recepció: 29/01/2013. Data d'acceptació: 15/03/2013.

 
 

Notes

1 Especialment, cal agrair a Pepi Martínez i Montse Ibàñez, de la Unitat de Suport Professional de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, la col·laboració en la recerca i l'inventari de la informació sobre la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

2 Cal deixar constància que els recursos bibliogràfics del SIS es difonen també a les biblioteques municipals de la Comunitat Valenciana, gràcies a un acord d'intercanvi de les publicacions dels dos serveis de biblioteques. L'acord facilita la distribució a Catalunya dels butlletins de novetats discogràfiques i videogràfiques rebuts des del Servei de Biblioteques de València.

Citació recomanada

Llobet Domènech, Jordi; Ventura, Núria; Matamoros, Eva (2013). "Fons especials i recursos bibliogràfics digitals a les biblioteques públiques de Catalunya". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 30 (juny) . <http://bid.ub.edu/30/llobet.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2013.30.34 [Consulta: 20-10-2017].