La gestió de projectes com a matèria en els estudis universitaris d’Informació i Documentació a Iberoamèrica

1 Introducció

Actualment les unitats d'informació i documentació es troben immerses en la implementació de nombrosos projectes com a resposta a les demandes i/o necessitats dels seus usuaris, com, per exemple, la presència de les biblioteques i altres centres d'informació a les xarxes socials, l'accés en línia als recursos, la creació de serveis de referència virtuals, el teletreball o les exposicions virtuals.

Aquesta situació l'avala no només la realitat palpable que es pot veure en les unitats d'informació i documentació a què acudim amb més freqüència, sinó el fet que en la literatura científica de l'àmbit de la informació i la documentació cada cop hi ha més treballs de caràcter especialitzat en els quals s'aborda la gestió de projectes des de la perspectiva de la innovació i l'aplicació pràctica, és a dir, disminueixen les publicacions relatives a les qüestions teòriques de la matèria en comparació amb el nombre d'experiències projectuals publicades, la intenció de les quals és servir d'ajuda, model o paradigma per a les institucions culturals que vulguin reproduir tant el procediment metodològic com els projectes prèviament implementats.

En aquest sentit, en les principals bases de dades especialitzades en library and information science [concretament el Library and Information Science Abstracts (LISA), el Library, Information Science and Technology Abstracts (LISTA) i el Web of Science] es poden trobar experiències professionals i referències als processos d'implementació de nombroses propostes projectuals d'índole diversa, com ara les digitalitzacions abordades per Londhe et al. (2011) a la biblioteca Jayakar de la University of Pune (Índia) o les de Holley (2004) a l'Auckland University of Technology a Nova Zelanda.

Unes altres tendències projectuals en les unitats d'informació i documentació fan referència a la implementació dels repositoris institucionals i als serveis virtuals de referència. En el primer cas, els repositoris institucionals actuen com a mitjà de visibilitat i difusió de la producció científica de la comunitat universitària (professors, estudiants o personal dels centres), de manera que una aproximació a la gestió d'aquest tipus de projectes es pot localitzar, entre altres, en les publicacions de Greene (2010) o Barwick (2007), que aborden els repositoris institucionals de les biblioteques de la Dublín City University i de la Loughborough University, respectivament. Pel que fa al segon cas, s'ha d'indicar que les unitats d'informació i documentació s'esforcen a arribar als seus usuaris i superen les barreres geogràfiques mitjançant la planificació i implementació de serveis virtuals de referència, les experiències d'implementació dels quals han tingut lloc a les biblioteques de la University of Saskatchewan al Canadà (Duncan; Gerrard, 2011) i a les biblioteques universitàries del consorci bibliotecari de Nova Zelanda (Clements, 2009). En aquest últim cas, cal assenyalar la importància que va tenir la identificació de les necessitats del projecte, l'estudi de les ofertes comercials, l'avaluació de costos i la identificació dels beneficis com a tasques clau en les etapes d'inici i planificació del projecte de referència virtual.

Finalment, les referències metodològiques més recents a la gestió de projectes en l'àmbit de les ciències de la informació i la documentació al·ludeixen al desenvolupament de programari de codi obert en biblioteques rurals (Hall et al., 2013) i a un estudi de cas d'automatització en les biblioteques de la University of Botswana (Mudogo, 2012), en què es matisa i, per tant, es reforça, la idea fonamental d'aquest epígraf introductori: que la base formativa en la gestió de projectes i les lliçons apreses en l'aplicació poden ajudar a enfocar la planificació i l'execució de projectes nous en el context d'unitats d'informació i documentació. Així mateix, aquestes experiències professionals es consoliden com les principals tendències projectuals escomeses majoritàriament a les biblioteques universitàries del segle xxi (Cobo; Arquero, 2013), circumstància que ha motivat el plantejament de la investigació i dur-la a terme. Els principals resultats de la recerca s'exposen en aquest treball i s'han centrat en l'anàlisi de la presència de la gestió de projectes com a matèria en les titulacions de grau i postgrau en l'àrea d'informació i documentació en el context iberoamericà.

En conseqüència, es fa palesa la quantitat i varietat tipològica de projectes en els quals es troben immerses les unitats d'informació i documentació. D'aquesta afirmació es pot inferir la necessitat de reflexionar sobre la formació i els coneixements adquirits pels gestors de projectes, que solen ocupar càrrecs directius en unitats d'informació i documentació i són els encarregats d'assignar rols, responsabilitats i tasques en cadascun dels projectes que s'emprenen en les seves unitats. En relació amb aquesta consideració, cal afegir la manifestació explícita de la competència específica "E20 Tècniques de planificació i gestió de projectes", competència de formació disciplinària i professional que és definida en el Libro Blanco de Título de Grado en Información y Documentación com "preveure, organitzar, gestionar i portar a bon terme un projecte tècnic integrant les limitacions de l'entorn: humanes, econòmiques, de calendari, reglamentàries..." (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004).

Per tant, l'objectiu fonamental d'aquest treball és analitzar la situació de la gestió de projectes en els estudis universitaris de grau i postgrau d'Informació i Documentació a Iberoamèrica (l'Argentina, Bolívia, el Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, l'Equador, el Salvador, Espanya, Guatemala, Jamaica, Mèxic, Nicaragua, Panamà, el Paraguai, el Perú, Portugal, Puerto Rico, la República Dominicana, l'Uruguai, Veneçuela i Xile), presentant una perspectiva global de la matèria com a assignatura independent després d'analitzar diversos paràmetres.

A continuació, es contextualitza l'estudi de la gestió de projectes en el marc global del management bibliotecari, indicant breument l'abast dels continguts de la matèria i presentant una evolució històrica d'aquesta matèria per mitjà dels autors principals. Seguidament, en el tercer epígraf es presenta l'anàlisi de la gestió de projectes com a assignatura independent de nivell universitari a Iberoamèrica per a la qual han estat necessaris estudis quantitatius en relació amb els aspectes següents: països, universitats, tipologia universitària, titulacions i caràcter de les assignatures, entre altres.

2 La gestió de projectes en Informació i Documentació: context i abast

Com ja s'ha comentat més amunt, la innovació i l'adaptació a les noves demandes socials són conceptes que sempre s'han vinculat a les unitats d'informació i documentació mitjançant la incorporació de plans de projectes que estan directament relacionats amb l'enfocament estratègic d'aquestes unitats i amb les institucions de què depenen.

En el pas de l'estratègia a l'acció, hem d'assenyalar l'existència d'una relació directa entre la planificació bibliotecària i la gestió de projectes, ja que perquè aquests projectes es puguin gestionar de manera adequada s'han d'haver definit prèviament en la planificació operativa de la unitat. En termes generals, es pot dir que l'adquisició de coneixements específics sobre gestió de projectes es configura com una formació complementària amb major grau d'especificitat que altres matèries vinculades al management en unitats d'informació i documentació —és el cas, per exemple, de la planificació com a tema recurrent en aquest context (Pacios Lozano, 2011). En línia amb aquesta consideració, podem assenyalar que la presència d'assignatures sobre gestió de projectes en els plans d'estudis de l'àrea d'Informació i Documentació mostra una línia d'especialització clara en matèries vinculades globalment al management, tant en la programació docent de la institució formadora que les ofereix com en la formació competencial que els estudiants adquireixen.

Des del punt de vista de la formulació de plans de projectes, es requereix establir una delimitació temporal i estimar els recursos humans, materials i econòmics per aconseguir-los, que Sylvia Webb (2001, p. 16) defineix com el "conjunt d'activitats que tenen un inici i final concrets amb etapes identificables en lloc de formar part d'un procés continu". Aquesta idea inicial es pot completar amb la definició proporcionada per Winston i Hoffman (2005, p. 52): "De manera general, la gestió de projectes consisteix en l'aplicació dels principis de planificació, disseny de projectes, assignació de recursos i seguiment, i avaluació de projectes específics que formen part de la tasca general de les organitzacions". En conseqüència, les fases de planificació i implementació d'activitats proposades esdevenen eixos fonamentals d'acció, que juntament amb la definició de l'abast i la concreció d'objectius es configuren com a aspectes tipus en la formulació de tot projecte, tal com assenyalen Black (1996), MacLachlan (1996), Winston i Hoffman (2005), Wamsley (2009) i Massis (2010).

Seguint les pautes de Kristen Black, Liz MacLachlan (1996) proposa que en la definició de tot projecte d'informació i documentació s'incloguin els objectius que es volen aconseguir, es delimiti l'abast del projecte i es detectin possibles problemes que a posteriori puguin ocórrer. Així mateix, considera que el cicle natural i integral de qualsevol projecte ha de respondre a una sèrie d'etapes (definició, planificació, implementació) que culminen amb una avaluació de la qual finalment es pugui extreure un conjunt de bones pràctiques i fortaleses de gestió per aplicar-les en els projectes successius.

Per la seva banda, Karen-Anne Moore (1998) delimita la gestió de projectes en vuit processos: abast, temps, cost, qualitat, recursos humans, riscos, integració i comunicació, i aquest últim és un factor clau en el fet de contribuir notablement a l'èxit dels projectes.

Per acabar, Barbara Allan (2004) i Julie Carpenter (2008, 2011) aborden altres continguts de la matèria. La segona aprofundeix en la temàtica i estableix relacions entre els projectes en aquest tipus d'unitats d'informació i documentació i les oportunitats financeres que s'obren en aquests centres, atès que l'aplicació d'aquesta tècnica garanteix una gestió adequada del projecte i minimitza els possibles riscos, ja que garanteix un ús eficient de la partida econòmica assignada a la institució cultural. Addicionalment, aspectes de lideratge i habilitats directives s'inclouen en els treballs dels autors, ja que la millora d'aquestes habilitats era un dels objectius del seminari sobre gestió de projectes per a bibliotecaris i documentalistes que va tenir lloc a Barbados l'any 1991. Aquesta datació ens fa pensar en la importància d'aquesta temàtica a principi de la dècada dels noranta del segle passat a l'Amèrica Llatina i al Carib. Els seus professionals ja estaven familiaritzats amb les tècniques de management i amb la gestió de projectes en les unitats d'informació, tal com ens fa pensar un altre dels objectius del seminari: "proporcionar directrius sobre la forma en què els gestors d'informació poden ajudar els pioners de projectes en el disseny i gestió dels projectes" (Stephenson, 1991, p. 46).

3 La formació en tècniques de gestió de projectes en Informació i Documentació

3.1 Estudis previs sobre la recerca de matèries en els plans d'estudis d'Informació i Documentació

Un gran nombre de professionals de la comunitat científica han investigat sobre la situació de diverses matèries ofertes en els ensenyaments universitaris d'Informació i Documentació, tant a escala nacional com internacional.Aquest és el cas, per exemple, de l'educació en drets humans. En el treball de García López et al. (2009), els lectors poden comprovar quina és la situació d'aquesta matèria en les titulacions de grau a Espanya i Portugal que estan adaptades a l'espai europeu d'educació superior. Així mateix, Pérez Pulido (2004) analitza l'ensenyament de l'ètica i la deontologia de la informació en els programes universitaris d'Informació i Documentació oferts al Canadà, als Estats Units, a Llatinoamèrica, al Regne Unit, a Espanya i en altres països europeus.

Per la seva banda, els estudis d'usuaris també han estat objecte d'investigació. Lascurain Sánchez (2007) posa de manifest la presència escassa d'aquests continguts en les titulacions espanyoles d'Informació i Documentació a les universitats públiques, a partir d'una revisió exhaustiva dels plans d'estudis per al curs acadèmic 2006–2007.

Altres professionals espanyols que han fet estudis sobre la presència i/o absència de determinades matèries en plans d'estudis universitaris són Delgado López-Cózar juntament amb Arias Coello i Simón Martín. El primer fa un recorregut sobre l'evolució dels mètodes d'investigació en les facultats d'Informació i Documentació amb la intenció de "demostrar per què és necessari l'ensenyament de mètodes d'investigació en els estudis de Biblioteconomia i Documentació" (Delgado López-Cózar, 2001, p. 51). D'altra banda, la comunicació d'Arias Coello i Simón Martín (2009) va posar de manifest la importància que té la gestió de la qualitat en la nostra àrea de coneixement tant pel que fa al grau com al màster. En conseqüència, els programes universitaris d'Informació i Documentació d'Espanya es van comparar amb les titulacions de primer i segon cicles de Portugal i el Regne Unit.

Talavera Ibarra i Jara de Súmar (2011) van presentar una comunicació d'aquestes característiques amb relació a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en les titulacions d'Informació i Documentació d'Amèrica del Sud, en la Conferencia de la Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios e Instituciones (IFLA) l'agost de 2011. El seu objectiu era conèixer la presència d'aquesta temàtica en els plans curriculars de les escoles de Biblioteconomia i Ciències de la Informació. A més, van analitzar les competències professionals proporcionades per l'American Library Association, l'Special Libraries Association i el conjunt de competències transversals (genèriques) i específiques de formació disciplinària i professional del Libro Blanco del Título de Grado en Información y Documentación (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación, 2004).

3.2 Metodologia de la investigació

Atesa la rellevància tècnica de la gestió de projectes i la importància per als professionals d'adquirir aquests coneixements, la recerca d'aquesta matèria en els plans d'estudis de les titulacions iberoamericanes d'Informació i Documentació va requerir dur a terme un estudi de caràcter quantitatiu que determinés, en l'àrea geogràfica objecte d'estudi, la situació actual d'aquesta matèria de coneixement. Aquest estudi, que a més permet determinar el nivell d'impartició dels continguts didàctics comentats en l'epígraf anterior, va suposar fer les activitats següents:

— Recerca documental per localitzar directoris sobre educació internacional o mundial d'Informació i Documentació, i com a resultat final d'aquesta recerca es van obtenir els plans d'estudis de les escoles de Biblioteconomia, Arxivologia i Museologia d'Iberoamèrica (Fernández, 1999), la World guide to library, archive and information science education (2007) i les publicacions de Múnera Torres (2006, 2012), relatives als ensenyaments de Biblioteconomia i Ciències de la Informació a l'Amèrica Llatina i al Carib i als perfils de formació en biblioteconomia a universitats d'Amèrica del Sud, respectivament. Les limitacions derivades de la manca d'actualització d'alguns d'aquests materials es van resoldre mitjançant dos procediments per contrastar les dades: en primer lloc, la consulta en línia dels plans d'estudis de les titulacions i, en segon lloc, la consulta directa als responsables acadèmics o docents de les matèries.

— Revisió d'universitats i de titulacions iberoamericanes de grau i postgrau que s'indiquen en els documents prèviament esmentats, exceptuant les titulacions que estan en procés d'extinció, ja que en la majoria dels casos es troben vigents altres titulacions d'Informació i Documentació a les mateixes universitats. L'acabament d'aquest procés va suposar, d'una banda, la identificació d'universitats i titulacions iberoamericanes d'Informació i Documentació i, de l'altra, la creació d'un directori d'aquests centres i estudis. A més, en aquesta etapa de la investigació va tenir lloc la localització de noves titulacions els plans d'estudis de les quals daten de l'any 2013. Aquest és el cas de l'ensenyament de Gestió de la Informació de la Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua.

— Anàlisi del contingut dels plans d'estudis de les titulacions iberoamericanes d'Informació i Documentació per identificar la presència d'assignatures sobre gestió de projectes. Aquesta anàlisi es va basar en si complien el criteri següent: l'assignatura s'havia d'oferir en el pla d'estudis més recent de la titulació i, a més, la matèria havia de figurar de forma explícita en el pla d'estudis. Aquesta circumstància es va corroborar mitjançant dos procediments:

1. Accessibilitat en línia als plans curriculars i als programes de les assignatures sobre gestió de projectes.
2. Recepció personal per correu electrònic, prèvia sol·licitud, dels plans curriculars i/o dels programes de les assignatures, que facilita el personal acadèmic de les universitats iberoamericanes. D'aquesta manera, es va poder disposar de la màxima informació, amb la qual cosa es van corroborar dades determinades i se'n van sol·licitar d'altres de necessàries.

— Creació d'una base de dades en Access (versió 2010) els registres de la qual incloïen els camps de descripció següents:

• País
• Universitat
• Tipus d'institució
• Nivell de la titulació
• Caràcter de l'assignatura

El resultat final de l'etapa va ser la creació d'una base de dades en què es van registrar dades geogràfiques, institucionals, acadèmiques i referents a l'assignatura de gestió de projectes d'Informació i Documentació. Vegeu els registres en l'apèndix.

— Finalment, es van analitzar els resultats.¹

3.3 Resultats de la recerca

La recerca de la matèria de gestió de projectes en els plans d'estudis iberoamericans d'Informació i Documentació es va iniciar al setembre de 2013 amb la finalitat que aquesta recerca així com també els resultats que se'n deriven fossin com més actuals millor, és a dir, que corresponguessin al curs acadèmic 2013­–2014. Després d'aplicar el procediment metodològic comentat en l'epígraf anterior, els resultats globals d'aquesta investigació mostren la identificació de 17 països, 27 universitats i 31 titulacions universitàries d'Informació i Documentació els plans d'estudis de les quals inclouen la matèria objecte d'anàlisi (vegeu la taula 1).

Taula 1. Resultats generals de la investigació sobre gestió de projectes en els ensenyaments universitaris d'Informació i Documentació

3.3.1 Distribució per països

Mèxic,³ Colòmbia⁴ i Espanya⁵ són els països en els quals s'ha localitzat un major nombre d'assignatures diferents sobre gestió de projectes en els plans d'estudis d'Informació i Documentació, concretament 8 assignatures en el cas de Mèxic (22 %) i 4 en els casos colombià i espanyol (11 %). Aquestes estimacions principals, el càlcul de les quals es fa a partir de la identificació de 36 assignatures diferents de gestió de projectes, es complementen amb la presència de la matèria en els ensenyaments universitaris de Xile, Costa Rica, el Brasil i Panamà amb 3 assignatures en els dos primers països, dada que representa el 8 % del conjunt dels 17 països, i 2 assignatures en el cas del Brasil i Panamà. A la resta dels països només s'ha identificat 1 assignatura que complís els requisits establerts en la investigació.

En aquest sentit, es posa de manifest la importància d'aquesta temàtica en la formació dels estudiants per al correcte i posterior desenvolupament professional dels gestors d'unitats d'informació i documentació. És especialment rellevant el cas de la llicenciatura de Biblioteconomia i Gestió del Coneixement de la Universidad de Guadalajara (Mèxic), en què s'ofereixen 7 assignatures relatives al diagnòstic, la planificació, la implementació i l'avaluació de projectes.

Aquesta anàlisi específica de caràcter nacional permet conèixer, de forma exhaustiva i detallada, la situació actual de la matèria de gestió, la síntesi de la qual es pot observar en el gràfic 1. Tanmateix, seria interessant en un treball posterior abordar, a escala nacional, la relació existent entre les universitats amb titulacions universitàries d’Informació i Documentació i les universitats amb aquesta mateixa titulació els plans d'estudis de les quals inclouen la gestió de projectes, ja que a Espanya, per exemple, aquests ensenyaments s'ofereixen en 13 universitats però sols 4 inclouen gestió de projectes en els plans curriculars. Així mateix, s'ha d'assenyalar que aquesta disciplina és abordada, com a unitats didàctiques, dins algunes assignatures afins d'acord amb els programes docents analitzats. En aquest sentit, la matèria està inclosa en assignatures de planificació i administració d'unitats d'informació i documentació.

Gràfic 1. Distribució percentual i per països de la presència de gestió de projectes en les titulacions universitàries d'Informació i Documentació a Iberoamèrica

3.3.2 Distribució per universitats

Pel que fa a l'anàlisi de les universitats, la relació entre aquestes institucions d'educació superior (27 en total) i les assignatures sobre gestió de projectes d'Informació i Documentació (36 assignatures) posa en relleu la importància que la Universidad de Guadalajara (Mèxic), la Universidad de Antioquia (Colòmbia) i la Universidad Nacional (Costa Rica) atorguen a aquesta matèria després de la identificació de 7 i 2 assignatures, respectivament (vegeu la taula 2).

Taula 2. Relació de països, universitats i nombre d'assignatures diferents de gestió de projectes en els ensenyaments universitaris d'Informació i Documentació a Iberoamèrica

Així mateix, la identificació d'universitats en què s'ofereixen ensenyaments (ja siguin de primer o segon cicles) d'Informació i Documentació ens permet establir que la presència de la matèria és més gran a les universitats públiques. De fet, només s'han comptabilitzat tres universitats privades que les ofereixen enfront de les vint-i-quatre públiques. Aquestes universitats privades són: la Universidad Católica de la Santísima Concepción (Xile), la Pontificia Universidad Javeriana (Colòmbia) i la Universidad de La Salle (Colòmbia).

3.3.3 Distribució per nivells de formació i caràcter de l'assignatura

En aquestes institucions d'educació superior, la gestió de projectes és una matèria majoritàriament oferta en els cursos de grau, és a dir, de primer cicle, segons els càlculs efectuats a partir del nombre de titulacions analitzades. Aquesta dada, que representa el 77 % de la mostra, posa de manifest la tendència general i la importància que els departaments universitaris i les institucions nacionals d'avaluació i acreditació concedeixen a aquesta temàtica, ja que respon a la correcta formació dels estudiants en tècniques específiques de gestió per incorporar-se posteriorment al mercat laboral en les unitats d'informació i documentació, centres en què sabran liderar projectes així com també gestionar-los de manera eficaç. Per contra, només set titulacions (el 23 % restant) ofereixen aquesta matèria en els cursos de postgrau o mestratges, entre les quals es troben tres institucions espanyoles d'educació superior: Universidad Complutense de Madrid, Universidade da Coruña i Universitat de Barcelona. El conjunt es completa amb la Universidad de Costa Rica, Universidad de Panamá, Universidade de Coimbra i Universidad de Puerto Rico.

Finalment, l'últim paràmetre d'anàlisi al·ludeix al caràcter de l'assignatura. En aquest sentit, les diferents denominacions en cadascuna de les titulacions iberoamericanes va requerir-ne una sistematització en dos grans blocs (assignatures obligatòries o assignatures optatives) en què van quedar agrupades les diverses modalitats associades a l'ítem: obligatòria, obligatòria comuna, obligatòria d'especialitat, troncal, optativa, lliure elecció o lliure configuració, etc.

Així, pel que fa al caràcter, el 86 % de les assignatures de la recerca són obligatòries, fet que torna a incidir implícitament en la importància d'aquests estudis en els ensenyaments d'Informació i Documentació. L'estudiant té únicament la possibilitat d'escollir aquesta formació en cinc carreres universitàries (14 % de la mostra analitzada), i novament coincideixen les titulacions de postgrau de les universitats de La Corunya, Coïmbra i Puerto Rico, a les quals cal sumar el grau de la Universidad Católica de la Santísima Concepción (Xile) i el grau de la Universidad de Murcia (Espanya).

4 Conclusions

La presència d'assignatures sobre gestió de projectes en els plans d'estudis de l'àrea d'Informació i Documentació mostra una clara tendència d'especialització en matèries vinculades al management o administració d'unitats d'informació i documentació. Aquesta especialització es reflecteix tant en la programació docent de la institució d'educació superior que ofereix l'assignatura com en la formació competencial derivada que adquireixen els estudiants.

La recerca d'estudis previs sobre matèries concretes de l'àrea d'Informació i Documentació posa de manifest la manca de publicacions en què s'analitza la matèria objecte d'estudi en aquest treball.

La presència de la gestió de projectes com a matèria en els plans d'estudis de 31 titulacions d'Informació i Documentació en l'àmbit iberoamericà es pot considerar un indicador de la importància d'aquesta temàtica per a la formació dels professionals de l'àrea d'Informació i Documentació.

El desajust entre el nombre total d'universitats amb titulacions universitàries d'Informació i Documentació (81) i les titulacions en els plans d'estudis de les quals s'inclou la gestió de projectes (27) com a assignatura específica es pot deure al fet que la temàtica objecte d'anàlisi apareix com a contingut o unitat didàctica dins altres assignatures afins, com ara administració i planificació d'unitats d'informació i documentació.

L'obligatorietat de la gestió de projectes com a matèria en el 86 % de les assignatures relacionades en l'apèndix, el nivell de la titulació en la qual s'ofereixen (el 77 % de les 36 assignatures analitzades se circumscriuen en estudis de grau) i l'alta presència d'aquesta temàtica a les universitats del sector públic (24 de 27) es poden considerar dades significatives i de rellevància en el nostre àmbit de coneixement.

Bibliografia

Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (2004). Libro Blanco. Título de Grado en Información y Documentación. <http://www.aneca.es/var/media/150424/libroblanco_jun05_documentacion.pdf>. [Consulta: 03/01/2014].

Allan, Barbara (2004). Project management: tools and techniques for today's ILS professional. London: Facet.

Arias Coello, Alicia; Simón Martín, José (2009). "La gestión de la calidad en el currículum de los títulos de grado y máster en Biblioteconomía y Documentación". En: Borges, Maria Manuel; Sanz Casado, Elías (coord.). A ciencia da informaçao criadora de conhecimento: actas do IV Encontro íbérico (EDIBCIC 2009), vol. I, p. 277–286.

Barwick, Joanna (2007). "Building an institutional repository at Loughborough University: some experiences". Program, vol. 41, no. 2, p. 113–123.

Black, Kristen (196). Project management for library and information service professionals. London: Aslib.

Carpenter, Julie (2008). Library project funding: a guide to planning and writing proposals. Oxford: Chandos.

— (2011). Project management in libraries, archives and museums: working with government and other external partners. Oxford: Chandos.

Clements, Charlotte (2009). "Implementing instant messaging in four university libraries". Library hi tech, vol. 27, no. 3, p. 393–402.

Cobo Serrano, Silvia; Arquero Avilés, Rosario (2013). "Tendencias e identificación de buenas prácticas en gestión de proyectos en bibliotecas universitarias: 2000–2010". En: Actas del X Seminario Hispano-Mexicano. México DF: Universidad Nacional Autónoma de México, Instituto de Investigaciones Bibliotecológicas (en prensa).

Delgado López-Cózar, Emilio (2001). "¿Por qué enseñar métodos de investigación en las facultades de Biblioteconomía y Documentación?". Anales de documentación: revista de biblioteconomía y documentación, n.º 4, p. 51–72.

Duncan, Vicky; Gerrard, Angie (2011). "All together now!: integrating virtual reference in the academic library". Reference and user services quarterly, vol. 50, no. 3, p. 280–292.

Fernández, Stella Maris; Giunti, Graciela María (1999). Planes de estudio de las escuelas de bibliotecología, archivología y museología de Iberoamérica. Buenos Aires: Sociedad de Investigaciones Bibliotecológicas: Federación Internacional de Asociaciones de Bibliotecarios y de Instituciones, Programa Avance para el Desarrollo de la Bibliotecología en el Tercer Mundo.

García López, Genaro Luis; Miguéis, Ana Maria; Simóes, Maria da Graça (2009). "La formación en Biblioteconomía y Documentación con compromiso social: la educación sobre Derechos Humanos en las titulaciones de España y Portugal". En: Borges, Maria Manuel; Sanz Casado, Elías (coord.). A ciencia da informaçao criadora de conhecimento: actas do IV Encontro ibérico (EDIBCIC 2009), vol. I, p. 345–356.

Greene, J. (2010). "Project management and institutional repositories: a case study at University College Dublin Library". New review of academic librarianship, vol. 16, p. 98–115.

Hall, Kyle; Murdock Ames, Cindy; Brice, John (2013). "Open Source Library Software Development in a Small Rural Library System". Code4Lib journal, no. 19. <http://journal.code4lib.org/articles/7939>. [Consulta: 03/01/2014].

Holley, R. (2004). "Developing a digitisation framework for your organisation". Electronic library, vol. 22, no. 6, p. 518–522.

Lascurain Sánchez, María Luisa (2007). "Los estudios de usuarios en los planes de estudio de Biblioteconomía y Documentación". Revista general de información y documentación, vol. 17, n.º 2, p. 151–158.

Londhe, Nagesh L.; Desale, Sanjay K.; Patil, Suresh K. (2011). "Development of a digital library of manuscripts: a case study at the University of Pune, India". Program: electronic library and information systems, vol. 45, no. 2, p. 135–148.

MacLachlan, Liz (1996). Making project management work for you. London: Library Association.

Massis, Bruce E. (2010). "Project management in the library". New library world, vol. 111, no. 11/12, p. 526–529.

Moore, Karen-Anne (1998). "Project management: can libraries benefit?". Bibliotheca medica Canadiana, vol. 20, no. 2, p. 72–73.

Mudogo Mutula, Stephen (2012). "Library automation in sub Saharan Africa: case study of the University of Botswana". Program: electronic library and information systems, vol. 46, no. 3, p. 292–307.

Múnera Torres, María Teresa (2006). "Panorama actual de la enseñanza de la bibliotecología y ciencia de la información en América Latina y el Caribe". En: 8º Congreso nacional de bibliotecología y ciencias de la información. Cartagena de Indias: ASCOLBI.

— (2012). "Perfiles de formación bibliotecológica en algunas universidades de América del Sur". Ibersid, vol. 6, p. 695–100.

Pacios Lozano, Ana Reyes (2011). "La gestión de bibliotecas en España (2005–2010): tendencias y cambios significativos". Revista general de información y documentación, vol. 21, p. 99–126.

Pérez Pulido, Margarita (2004). "La enseñanza de la ética y deontología de la información en los estudios universitarios de biblioteconomía y documentación". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 13.

Stephenson, W. R. (1991). "Seminar on project management for libraries/documentalists". Guyana Library Association bulletin, vol. 20, no. 2, p. 46–52.

Talavera Ibarra, Ana María; Jara de Súmar, Juanita (2011). "Lugar de las tecnologías de información y comunicación en el currículo de Bibliotecología y Ciencias de la Información en América del Sur". En: 77th World library and information congress. San Juan, Puerto Rico.

Wamsley, Lori H. (2009). "Controlling project chaos: Project Management for library staff". PNLA quarterly, vol. 73, no. 2, p. 5–6, 27.

Webb, Sylvia (2001). "Project management in library and information services". Information Management Report, p. 16–19.

Winston, M. D.; Hoffman, T. (2005). "Project management in libraries". Journal of library administration, vol. 42, no. 1, p. 51–61.

World guide to library, archive and information science education (2007). Schniederjürgen, Axel (ed.). München: K.G. Saur, p. 560.

Agraïments

Aquesta investigació ha tingut el suport i la beca concedida pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte en el programa de Formación del Profesorado Universitario (convocatòria 2012).

Notes

¹ No s'inclouen a l'apèndix les titulacions que estan pendents de confirmació per les causes següents:

• El disseny curricular de l'ensenyament universitari no figura en el lloc web institucional i, després de contactar-hi per correu electrònic, queda pendent la recepció i confirmació de la presència de l'assignatura de gestió de projectes.
• La recepció dels programes de les assignatures queda pendent, de manera que es pugui corroborar la correspondència entre els continguts didàctics que s'imparteixen en l'assignatura sol·licitada amb la matèria objecte d'estudi en aquesta investigació.

² El nombre total d'assignatures no és equivalent al nombre total de registres perquè en la Universidad Central de Venezuela s'ofereix la mateixa assignatura (Gestió de projectes d'informació) en les titulacions d'Arxivologia i de Biblioteconomia.

³ Mèxic té dues titulacions universitàries d'Informació i Documentació, de diferents universitats, que inclouen assignatures sobre gestió de projectes en els seus plans d'estudis. Aquestes titulacions són: llicenciatura de Ciències de la Informació i llicenciatura de Biblioteconomia i Gestió del Coneixement. Vegeu l'apèndix per a més informació.

⁴ Colòmbia té quatre titulacions universitàries d'Informació i Documentació, de diferents universitats, que inclouen assignatures sobre gestió de projectes en els plans d'estudis. Aquestes titulacions són: Ciències de la Informació — Biblioteconomia, Biblioteconomia, Tecnologia en Arxivística, i Sistemes d'Informació, Biblioteconomia i Arxivística. Vegeu l'apèndix per a més informació.

⁵ Espanya té quatre titulacions universitàries d'Informació i Documentació, de diferents universitats, que inclouen assignatures sobre gestió de projectes en els plans d'estudis. Aquestes titulacions són: màster oficial en Gestió de la Documentació, Biblioteques i Arxius; grau en Informació i Documentació; màster universitari en Ciències Documentals en l'Entorn Digital, i, finalment, màster en Gestió de Continguts Digitals. Vegeu l'apèndix per a més informació.

Apèndix

Es presenten els registres resultants de la investigació sobre la presència de la gestió de projectes en les titulacions iberoamericanes d'Informació i Documentació. Cal tenir en compte que l'ordenació dels registres s'ha fet de la manera següent:

• Apareixen ordenats alfabèticament pel nom del país.
• En cas que hi hagi més d'un registre a cada país, s'ordenen alfabèticament per la denominació de la universitat.
• En cas que hi hagi dos registres o més de la mateixa universitat, s'ordenen alfabèticament per la denominació de la titulació.

L'estructura dels registres respon a l'esquema d'elaboració següent. En primer lloc, s'estableix una divisió en tres nivells: universitat, titulació i assignatura. En segon lloc, es registren diferents camps en cadascun dels nivells:

Nivell 1: universitat
Camps: denominació de la universitat, URL de la institució i, finalment, tipus d'universitat (per a aquest últim camp es van especificar dos únics ítems possibles: pública o privada).

Nivell 2: titulació
Camps: denominació de la titulació i nivell. Els dos únics ítems possibles per a l'últim camp són grau i postgrau.

Nivell 3: assignatura
Camps: denominació de l'assignatura, caràcter de la matèria (les opcions possibles que engloben els diversos tipus són: obligatòria i optativa) i URL de l'assignatura.

Apèndix: Registres de la investigació sobre la presència de la gestió de projectes en les titulacions iberoamericanes d'Informació i Documentació (PDF)