Creació de perfils institucionals a Google Scholar: nous usos en biblioteques de recerca

1 Introducció

Google Scholar (GS) és una eina de descobriment de la producció acadèmica (Jacsó, 2005). També és el principal buscador dins del món acadèmic (Delgado López-Cózar, 2018a) perquè indexa tot el contingut de caràcter científic i acadèmic disponible a la xarxa mitjançant repositoris institucionals o temàtics, editorials, revistes, biblioteques, webs i xarxes socials acadèmiques, etc. L’eina s’ha popularitzat tant entre la comunitat científica com entre els estudiants universitaris per la seva rapidesa, senzillesa, multidisciplinarietat i facilitat d’ús (Kim i Grofman, 2020).

A Google Scholar es pot trobar tot tipus d’informació de contingut acadèmic i científic: articles de revista, ponències, pòsters, tesis, informes, etc. Ara bé, GS no filtra per criteris de qualitat, i en aquest sentit la classificació dels resultats és una tasca que deixa en mans de l’usuari. El que sí que fa és afegir el nombre de cites que ha rebut cadascun dels documents apareguts a la llista de resultats. Això el converteix en un competidor directe d’altres eines de pagament amb uns costos considerables, com ara Web of Science (de Clarivate Analytics) o Scopus (d’Elsevier) (Torres-Salinas et al., 2009; Jacsó, 2005). A més, l’eina integra un sistema de cerca avançada que permet acotar-la a partir de la definició de diferents paràmetres, així com la possibilitat de configurar alertes.

GS incorpora una altra funcionalitat molt profitosa per als investigadors, l’anomenat perfil d’autor o perfil d’investigador. Aquesta eina gratuïta permet crear un perfil bibliogràfic, en el qual l’autor documenta la seva producció cientificoacadèmica disponible a internet, de manera que queda aglutinada en un únic punt a mode de currículum. L’aspecte més interessant és precisament la informació associada a aquests documents, que Google vincula amb un altre producte anomenat Google Scholar Citations. D’aquesta manera GS facilita mètriques automàtiques de l’impacte dels investigadors en les publicacions indexades pel buscador (Cabezas-Clavijo i Torres-Salinas, 2012), la qual cosa permet, en definitiva, veure l’evolució de les cites d’aquell autor, però també informació relacionada amb qui l’ha citat, on i quan. Delgado López-Cózar (2018a) el defineix com un aparador que permet als autors mostrar les seves millors obres.

Els perfils són gestionats pels autors i permeten relacionar els investigadors amb la filiació normalitzada de la institució a què pertanyen (Orduña-Malea et al., 2017). Mingers et al. (2017) afirmen que també és possible buscar un nom de domini institucional, com ara kent.ac.uk, de manera que GS recupera en primer lloc tots els perfils d’usuari registrats sota aquest domini. Així es poden visualitzar les dades de cites per a tota la institució, que també poden utilitzar-se per comparar institucions en conjunt. Podem veure’n un exemple a la imatge 1, que mostra una captura de pantalla dels principals investigadors de la Universität Bielefeld (Alemanya) amb perfil investigador a GS.

Imatge 1. Exemple de visualització de la Universitat Bielefeld. Font: Captura de pantalla

Un perfil de GS és ben senzill de crear, configurar i mantenir. Únicament requereix disposar d’una adreça de correu institucional verificada (que no es mostrarà públicament) i tenir alguna publicació recuperable pels motors de cerca de Google. Per acabar de definir el perfil, Google ofereix la possibilitat d’incorporar una fotografia (de manera opcional) i d’afegir cinc etiquetes que delimitin les principals línies d’investigació que desenvolupa l’autor en qüestió. Cal parar especial atenció a l’hora de triar aquestes paraules (que no estan normalitzades) perquè queden enllaçades automàticament amb un rànquing d’investigadors afins (Cabezas-Clavijo i Torres-Salinas, 2012). D’aquesta manera és relativament senzill localitzar perfils d’investigadors d’un mateix àmbit d’interès, seguir-los per conèixer quan publiquen alguna informació nova i fins i tot arribar a col·laborar-hi.

El següent pas és afegir les referències, tant de manera semiautomàtica com manual. GS presenta certes limitacions i per això no és recomanable l’opció de càrrega automàtica. La principal limitació és que no contempla el control d’autoritat de noms personals i, per tant, és molt habitual que el sistema vagi incorporant investigacions que no són pròpies, la qual cosa pot arribar a embrutar molt els perfils (sobretot en el cas que el nom de l’autor contingui formes comunes com ara García, Pérez, etc.).

Els articles més citats apareixen en primer lloc en el perfil, però GS també ofereix l’opció d’ordenar els resultats cronològicament prioritzant els més recents. Finalment, queda en mans de l’autor l’opció de fer públic o no el perfil.

Una bona visibilització pot augmentar significativament l’impacte científic de l’investigador i millorar el seu prestigi com a expert, però un perfil propi a GS té altres avantatges:

• Difondre les publicacions científiques i millorar-ne la visibilitat.
• Gestionar el currículum de l’investigador i mantenir-lo actualitzat.
• Proporcionar mètriques actualitzades de citacions (Google les actualitza automàticament).
• Fer un seguiment de les cites.
• Conèixer les àrees en les quals l’investigador aconsegueix més impacte.
• Seguir altres investigadors del mateix camp d’investigació, amb qui es pot arribar a establir alguna col·laboració.
• Rebre alertes de cites (una font important per al control i seguiment de cites).
• Exportar les dades a altres perfils com ara ORCID.
• Afegir en el perfil el codi ORCID.¹

Cabezas-Clavijo i Torres-Salinas (2012) assenyalen que no és aconsellable l’ús de GS per mesurar l’impacte personal de l’avaluació científica, tot i que són plenament conscients del seu ús generalitzat, especialment en àrees de ciències socials i humanitats, bàsicament perquè aquestes dades es tenen molt en compte en les convocatòries d’avaluació de l’activitat investigadora del personal docent i investigador (PDI).

Actualment, a la xarxa hi ha poca presència de perfils institucionals a nivell de biblioteques, sobretot pel que fa a l’àmbit nacional. Únicament s’ha pogut identificar el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i es tracta d’una biblioteca d’un abast molt més gran que la del cas que ens ocupa, tant pel nombre d’investigadors que té com pel nombre de publicacions incorporades en el perfil.

En l’àmbit internacional s’han pogut trobar altres models similars, tot i que pel que sembla no es tracta d’una pràctica gaire estesa. La biblioteca del Centre hospitalari de la Universitat de Montreal, la de l’Institut Nacional de Tecnologia Karnataka (Índia), la de l’Institut de Química de la Universitat Federal de Rio de Janeiro o la de la Universitas Multimedia Nusantara (Indonèsia) són alguns d’aquests casos.

És evident que el nombre de perfils institucionals localitzats a la xarxa per poder dur a terme la nostra experiència ha estat més aviat escàs. S’ha pogut comprovar que, efectivament, es tracta de perfils difícils de trobar, tant en l’àmbit nacional com internacional perquè Google insisteix a excloure’ls del buscador. En canvi, sí que s’ha pogut constatar que hi ha diverses investigacions que analitzen en el pla institucional algunes dades extretes dels perfils d’investigador de GS (Mingers et al., 2017; Kumar, 2019). Altres estudis fins i tot aposten per recollir institucionalment en un mateix perfil les mètriques dels investigadors perquè els proporciona un mètode de seguiment senzill i gratuït de la seva productivitat, però també del seu impacte (Dhamdhere, 2018; Donaldson, 2020; Thoma, 2019).

2 Els perfils “no personals”

A banda dels perfils individuals, també se’n poden trobar d’un altre tipus, com ara els creats per revistes, que persegueixen el mateix objectiu: comprovar l’impacte dels articles publicats. Delgado López-Cózar (2018b) recomana la creació de perfils públics de revistes a GS per guanyar visibilitat i conèixer-ne l’impacte i el rendiment. De fet, Sánchez García (2018), coordinadora de la revista OCNOS, explica que si bé hi ha eines per mesurar l’impacte de les revistes, aquestes només serveixen perquè els investigadors coneguin les que tenen més impacte, però, què passa quan parlem de publicacions “més modestes” que no tenen presència en aquests rànquings? Doncs que no tenen manera de conèixer el seu impacte. Podem trobar un exemple en els diferents perfils que l’Editorial Universitat de Granada ha creat per les seves revistes científiques (imatge 2).

Imatge 2. Perfil de Google Scholar de la revista científica Arenal. Font: Captura de pantalla

Hi ha dues maneres de localitzar perfils d’autor a GS. La primera opció és, lògicament, fent una cerca pel seu nom. Si l’autor té perfil personal, apareix en primer lloc identificat amb el símbol d’una ploma (imatge 3). La segona opció es veu en el llistat de resultats que GS recupera en fer una cerca. Mostra el nom dels autors a sota de cada document i si l’autor té perfil personal, el seu nom apareix subratllat (imatge 4).

Imatge 3. Identificació d’un perfil d’investigador a Google Scholar. Opció 1. Font: Captura de pantalla

Imatge 4. Identificació d’un perfil d’investigador a Google Scholar. Opció 2. Font: Captura de pantalla

No obstant, en el cas dels perfils de revistes no ocorre el mateix. La creació d’aquest tipus de perfils no era pas una de les finalitats de Google en crear GS (Delgado López-Cózar, 2018b), i tampoc sembla gaudir de bona reputació entre els investigadors contraris al fet que els editors de revistes facin ús d’aquests perfils. Els detractors consideren que per això ja hi ha Google Scholar Metrics, una eina destinada precisament a l’avaluació de revistes. Els editors, però, en justifiquen la creació en el cas de revistes més modestes que no consten a Google Scholar Metrics i que també volen mesurar el seu impacte. En tot cas, Google va posar fi a aquest debat de la manera més dràstica possible: fent desaparèixer sistemàticament aquest tipus de perfils sense avisar (Sánchez García, 2018). Més endavant va rectificar i va decidir ocultar aquests perfils per evitar qualsevol mena de recuperació des del seu buscador. Certament, localitzar el perfil d’una determinada revista no és una tasca fàcil. Google els silencia i els amaga, de manera que no es poden trobar des de les seves finestres de cerca com faríem habitualment amb els autors i, per tant, només s’hi pot accedir si es disposa d’un enllaç directe. Una solució senzilla per resoldre això és afegir un accés directe des de la web de la revista. Altres exemples de revistes amb perfils a Google Scholar són Estudios de educación, Revista Ingeniería, Robotics MDPI, Veterinary Sciences, Scientia Agropecuaria, Arteterapia o BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació (imatge 5 i 6).

Imatge 5. Exemple d’accés a perfil de Google Scholar des d’una pàgina inicial. Font: Pàgina web de la revista OCNOS

Imatge 6. Exemples d’accés a perfil de Google Scholar des d’una pàgina inicial. Font: Pàgina web de la revista Estudios sobre Educación

3 Gestió d’un perfil institucional a Google Scholar

Tot veient el funcionament i els avantatges de GS, és fàcil pensar que podem utilitzar la creació d’aquest perfil amb altres finalitats. Per exemple, un centre petit o mitjà podria arribar a plantejar-se l’opció de crear un perfil per a la seva institució? Tècnicament ja hem vist que sí, que només cal una adreça de correu institucional verificada. Així, si un perfil d’investigador permet agrupar tota la seva producció científica, per què no crear un perfil institucional que inclogui tota la producció científica generada des de les institucions?

És raonable pensar que aquest agrupament ja l’ofereix GS buscant pel nom del domini institucional. Un cop localitzat, sota l’opció “Més informació”, Google ens indica que “En aquesta pàgina es mostren els perfils públics que corresponen a X. Per incloure el perfil aquí, establiu la vostra afiliació a X i verifiqueu una adreça electrònica en aquesta institució”. A la llista d’IWETEL hi ha fils que tracten aquest tema i, segons sembla, aquests perfils institucionals sota domini els creava inicialment Google. Tot fa pensar, però, que únicament les institucions amb grans volums de citacions disposaran d’aquests perfils. La Universitat de Barcelona n’és un bon exemple (imatge 7).

Imatge 7. Perfil d’usuari de la Universitat de Barcelona. Font: Captura de pantalla

Un dels criteris en què es basen els rànquings de les universitats és el nombre de publicacions i cites que reben els seus investigadors, i aquesta podria arribar a ser una bona manera d’obtenir aquests indicadors en facultats o departaments universitaris petits, o en les institucions que vulguin tenir registrada tota la producció científica que generen els seus membres (col·legis professionals, institucions culturals, grups d’investigació, biblioteques especialitzades, hospitals, centres docents, etc.).

La creació d’un perfil institucional no implica gaire diferències respecte al perfil d’investigador. A l’hora de definir-lo, únicament caldrà canviar la fotografia per una imatge de la institució (normalment el seu logo) i afegir les paraules clau que identifiquen les principals línies d’investigació del centre. Recordem que GS estableix un màxim de cinc paraules que són modificables en qualsevol moment, però no en fixa un mínim, si bé és important la seva tria tenint en compte que aquestes queden vinculades a un rànquing d’investigadors de l’àmbit temàtic. En cas que el centre decideixi definir únicament un parell de paraules, sempre pot triar l’opció d’incorporar-les en diferents idiomes (principalment català, castellà i anglès) valorant que l’anglès és la llengua majoritària de la recerca i de la producció científica.

Crear el perfil és senzill i ràpid, però el cas d’un perfil institucional net que reculli tota la producció investigadora de l’organització requereix més atenció. Com que serien susceptibles d’incloure-s’hi tots els treballs que han estat escrits sota l’empara de la institució, en primer lloc cal disposar d’una relació de noms d’investigadors que formen o han format part de la institució en algun moment. Després arriba el moment de separar el gra de la palla: fer la important tasca de rastreig, localització i verificació d’articles tenint present les possibles variants de firma dels autors. Tanmateix, Delgado López-Cózar (2018b) diu que “el perfil retrata qui l’elabora” i, per tant, encara som lluny de creure que hem enllestit la feina. Caldria donar el toc de gràcia amb la feina de gestió i de depuració de registres per mantenir un perfil net i fiable, tot fusionant les diferents versions (que quedaran assenyalades amb un asterisc), corregint errors de dades (accents, majúscules, etc.) i completant les metadades més convenients per millorar el perfil. Aquesta és una tasca molt important que permet generar bones mètriques d’anàlisi dels documents.

Finalment, GS dona l’opció d’incorporar els perfils dels coautors, de manera que es poden enllaçar investigadors afiliats a la institució, sempre que disposin de perfil propi. És aconsellable anar fent còpies de seguretat amb una descàrrega periòdica d’articles.

La cerca i recuperació d’informació és una de les especialitzats dels bibliotecaris i dels documentalistes, de manera que es pot arribar a trobar alguns d’aquests perfils encara que Google persisteixi a amagar-los. Un d’aquests exemples és el que ens ha servit d’inspiració: el perfil del Centre de Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però se’n poden arribar a trobar d’altres com el d’UMD Librarians de la Universitat de Maryland, la del Modern College of Arts, Science and Commerece, Ganeshkhind, Pune de la Savitribai Phule Pune University (a l’Índia), la de l’Academic Life in Emercency Medicine (ALiEM), la del Departament of Agricultural, Environmental, and Development Economics de la Universitat d’Ohio, o de grups d’investigació com Diabetes Prevention Program Research Group de la Universitat George Washington.

4 L’experiència

La biblioteca d’HTSI de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera és una biblioteca petita que forma part de la Universitat Ramon Llull. Hi treballa una única bibliotecària que s’ocupa de totes les tasques. La biblioteca es va crear el 1998, i durant tot aquest temps hi ha hagut diversos investigadors que han produït articles, pòsters, ponències, capítols de llibres, etc. Des de la biblioteca es veia molt necessari aglutinar tota aquesta producció, principalment per facilitar-ne la localització i l’accés, però també per millorar la visibilitat de l’activitat de recerca de la institució.

L’any 2015, la biblioteca va inaugurar la gestió d’un espai propi en el repositori cooperatiu RECERCAT (Dipòsit de la Recerca de Catalunya), i de mica en mica s’hi van anar incorporant els millors treballs finals de grau i de màster (TFG i TFM) dels estudiants que prèviament n’autoritzaven la difusió a la xarxa.

Aquest va ser un pas molt important per a una biblioteca amb uns mitjans tradicionalment escassos. Amb aquesta acció aconseguia donar resposta a un servei àmpliament demanat pels estudiants com és l’accés i la consulta als TFG i TFM dels estudiants de manera fàcil, ràpida, segura i permanent, però alhora també n’assegurava la conservació. Amb el temps, aquest espai va créixer i s’hi van anar incorporant nous materials i noves col·leccions.

Obtenir documents produïts en el si de la institució no és una tasca fàcil. Costa molt aconseguir el suport del PDI per incrementar el volum de publicacions allotjades als repositoris, sobretot quan no hi ha una política institucional que ho recolzi. En aquests casos, es depèn únicament de la bona voluntat dels membres del PDI, que han de prendre consciència de la importància de notificar tot allò que publiquen i facilitar algun tipus de versió (pre-print, post-print o ja publicada).

El RECERCAT està implementat amb DSpace i indexat pels motors de cerca de Google i GS. Això significa que tot el contingut introduït en el repositori pot arribar a més usuaris, i per tant el perfil institucional a GS compleix la doble funcionalitat inicial:

• Obtenir un registre centralitzat que aglutini tota la producció científica de la institució.
• Poder fer un seguiment fàcil a nivell de dades bibliomètriques.²

Ara que tenim un perfil institucional actualitzat i en funcionament ens hem adonat de la quantitat de beneficis indirectes que ens ha reportat. Dit d’una altra manera, hi ha tasques de curació de continguts que ens han estat molt més senzilles de controlar pel fet de tenir un perfil institucional creat, com ara:

• Analitzar la qualitat de la investigació en la institució de manera relativament fiable, ràpida i transparent.
• Detectar publicacions susceptibles de ser incorporades en el repositori per millorar-ne la indexació<³ i la conservació.
• Analitzar si les publicacions que no reben cap cita són en el repositori (si no és així, localitzar-ne una versió publicable i visibilitzar-la).
• Millorar la connexió entre el repositori i GS. GS no sempre prioritza l’accés mitjançant RECERCAT; en alguns casos ens hem trobat que GS no recuperava els documents fins que no ha transcorregut un temps i, per tant, cal un seguiment periòdic per afavorir el posicionament i la recuperació de les publicacions a GS sempre que sigui possible, tant des de l’enllaç d’accés com des de l’opció “altres versions”.⁴
• Promoure el repositori entre els membres del PDI perquè contribueix a augmentar el nombre de cites de les seves publicacions.
• Conèixer els investigadors de la nostra institució que generen més interès.
• Conèixer les àrees d’investigació de la nostra institució que generen més interès.
• Detectar irregularitats en la normalització de signatures dels investigadors de la nostra institució i suggerir la correcció de les diferents variants de firma per tal que apareguin ben associades.
• Actualitzar els perfils personals dels investigadors, encara que sigui de manera indirecta, que “aprofiten” les dades que consten en el nostre perfil institucional per nodrir el seu perfil (exportant les referències a ORCID, GREC, etc.).
• Localitzar els investigadors de la institució que no disposen de perfil d’autor propi a GS, suggerir-los-en la creació i orientar-los en la gestió i manteniment.

4.1 Procediment de treball

La creació del perfil exigia molta dedicació, però les tasques del dia a dia d’una biblioteca no ho permetien. Recordem que es tracta d’una biblioteca petita, gestionada per una sola persona. Tanmateix, el període de confinament va capgirar tot aquest plantejament, atès que la no-presencialitat (teletreball) va permetre avançar en les tasques de gestió del perfil institucional. Un cop creat i configurat el perfil institucional, calia farcir-lo, i per fer-ho es va recórrer a diverses fonts:

• La web de la institució, concretament la secció on apareixen els perfils amb tota la informació acadèmica i professional del claustre de professors.
• Les memòries anuals de la institució, on consten les diverses aportacions que els autors han fet durant el curs, tant si són articles publicats en revistes com ponències presentades en congressos.
• La revista Papers TSI, editada per la institució durant els anys 2011 i 2012.
• El catàleg de la biblioteca, que va permetre recuperar (a partir d’un camp marc de nota) tots aquells registres amb participació d’algun autor afiliat a la institució.
• El buscador de GS, on es podia arribar a localitzar la resta de la producció institucional cercant tant pel nom dels diferents membres del claustre com pel nom de la institució.
• Els perfils que alguns investigadors ja tenien creats a GS.

Les referències es recollien de mica en mica i s’afegien al perfil, alhora que s’anaven revisant, completant i validant.⁵ N’hi havia que es localitzaven fàcilment a GS, tot i que sovint apareixien duplicades i posteriorment calia agrupar-les de manera que acabessin constant en el perfil un sol cop. Les referències que GS no recuperava s’incorporaven mitjançant l’opció manual, que permet omplir els diferents camps de la descripció en funció del tipus de recurs que sigui (article, ponència, capítol, llibre, etc.).

Un cop enllestit el perfil, es va voler fer un pas més enllà per tal d’aconseguir que totes les referències estiguessin vinculades a una versió en obert. La idea era prioritzar la versió en obert de la publicació original, però quan això no ha estat possible s’ha intentat enllaçar amb una versió allotjada en algun repositori, com ara RECERCAT, RACO, Dialnet… En aquest punt, calia recórrer a la col·laboració dels autors, amb qui es contactava directament per tal que facilitessin els arxius per allotjar-los en els repositoris. Paral·lelament es van haver de gestionar tots els permisos amb les institucions editores per tal de poder incorporar els textos en els repositoris, i cal dir que en la gran majoria dels casos van respondre positivament. Va produir-se algun cas puntual en el que no se’n va permetre la publicació i, per tant, no es van poder afegir.

Finalment, s’ha de mantenir el perfil permanentment actualitzat, i per fer-ho cal estar al cas de tot allò que publiquen els investigadors. En aquest sentit, els investigadors que tenen perfil s’han anat afegint al perfil institucional com a “coautors” i ens n’hem fet seguidors per tal de poder rebre alertes relacionades amb les seves publicacions.

La feina duta a terme fins ara ha millorat la relació amb els investigadors. De fet, en aquests moments són ells qui es posen en contacte amb la biblioteca per comunicar les novetats que publiquen, alhora que s’interessen per saber quan estaran disponibles tant en el repositori RECERCAT com en el perfil institucional de GS. Val a dir que durant aquest curs s’han fet diverses formacions dirigides al PDI, que de ben segur han ajudat a prendre consciència de la importància de donar a conèixer tota aquesta producció per mecanismes en obert, però també del sentit que adquireix disposar d’un repositori com a mitjà de preservació de tot aquest “patrimoni” institucional.

El projecte ha comportat també certes limitacions que cal tenir en compte. D’una banda, hi ha la dificultat a l’hora de recuperar recursos pel nom de la institució. Els autors no han rebut mai pautes pel que fa a la normalització de la filiació que permetria identificar de manera inequívoca la institució. Per tant, el ventall de cerca havia d’incloure totes les possibilitats, com ara el nom institucional en diferents idiomes (català, castellà i anglès). També calia incloure les diferents variants amb què s’ha donat a conèixer la institució al llarg de la història, o fins i tot si se n’ha fet referència amb el nom desenvolupat o mitjançant sigles (per exemple, URL o Universitat Ramon Llull).

D’altra banda, ha estat relativament senzill localitzar la producció dels membres del claustre en actiu, però si parlem de documents més antics, la situació canvia. Incorporar en els repositoris les publicacions de tots els autors que ja no formen part de la institució es feia més difícil perquè hi havia la dificultat d’establir-hi contacte, però també perquè molt sovint no en guardaven cap tipus de còpia.

Per últim, la taula següent mostra les dades de la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi recollides l’11 de juny de 2021.

Taula 1. Principals indicadors del perfil. Font: elaboració pròpia

5 Conclusions

Encara costa de creure que Google continuï silenciant els perfils “no personals” (institucionals o de publicacions), atès que, com apunta Sánchez García (2018), la seva visibilitat ha permès a molts editors “donar visibilitat als articles, conèixer el seu rendiment i impacte, calcular l’índex h de la publicació, i fins i tot, detectar cites perdudes en bases de dades com Scopus o WoS, on aquesta informació és tan sensible per al posicionament de les revistes”. És per això que acaben recorrent a la seva difusió indirecta per mitjà de les pàgines web pròpies (imatges 5 i 6). De fet, Delgado López-Cózar (2018b), conscient de les potencialitats de GS, va proposar sense èxit a Google la rèplica del portal dels perfils personals per crear portals de revistes (GS Journals) i d’institucions (GS Institutions).

La nostra experiència en aquest any de recorregut ha estat molt positiva. Des que treballem en paral·lel amb GS i RECERCAT hem pogut incorporar una major quantitat de documents en el repositori, que es recuperen perfectament des de GS. També hem pogut observar com els índexs de cites augmentaven. D’altra banda, hem rebut nombroses mostres d’agraïment de membres del PDI pel fet de proporcionar més visibilitat a moltes publicacions que consideraven perdudes, i, al cap i a la fi, la satisfacció dels usuaris és una de les coses que dona més sentit a la nostra feina.

Tenim clar que aquest és un treball a llarg termini. Hem estat capaços de posar en marxa tot l’engranatge, però encara cal millorar la col·laboració amb els investigadors. A nosaltres ens correspon la tasca d’orientar i d’assessorar sobre les repercussions que té actualitzar-lo de manera automàtica (vinculació de publicacions que no els pertanyen), de la utilització de les paraules clau amb vocabularis controlats, de la conveniència de tenir un únic perfil per autor, etc. Cal donar més importància a la normalització dels noms institucionals per part dels autors i fer-los veure el sentit que té escriure correctament la forma de filiació. Si la institució, amb el pas dels anys, decideix canviar de nom, aquesta actualització s’ha de fer constar. De la mateixa manera que és important el fet que la creació del perfil s’ha de fer sota el nom del domini de correu electrònic institucional, també ho és que cal mantenir-lo actualitzat. També cal que els autors vetllin per visibilitzar la seva producció científica i ens facin adonar de les possibles publicacions que no apareixen en el repositori i que tampoc no es recuperen mitjançant GS. Al cap i a la fi, mantenir el perfil personal actualitzat és responsabilitat de cadascú.

Bibliografia

Cabezas-Clavijo, Á.; Torres-Salinas, D. (2012). “Google Scholar Citations y la emergencia de nuevos actores en la evaluación de la investigación”. Anuario ThinkEPI, vol. 6, p. 147–153.

Delgado López-Cózar, E. (2018a). “La hoja de ruta verde de la comunicación científica ¿qué podemos hacer autores, bibliotecarios, gestores y agencias de evaluación para cambiar las cosas?”. Aula Magna 2.0 [blog]. <https://cuedespyd.hypotheses.org/5397>. [Consulta: 21/05/2021].

Delgado López-Cózar, E. (2018b). “Viejas novedades en Google Scholar”. <http://hdl.handle.net/10481/53692>. [Consulta: 30/01/2021].

Dhamdhere, S. N. (2018). “Cumulative citations index, h-index and i10-index (research metrics) of an educational institute: A case study”. International Journal of Library and Information Science, vol. 10, no. 1, p. 1–9. <10.5897/IJLIS2017.0797>.

Donaldson, D. R.; Zegler-Poleska, E.; Yarmey, L. (2020). “Data managers’ perspectives on OAIS designated communities and the FAIR principles: mediation, tools and conceptual models”. Journal of Documentation, vol. 76, no. 6, p. 1261–1277. <10.1108/JD-10-2019-0204>.

Jacsó, P. (2005). “Google Scholar: the pros and the cons”. Online Information Review, vol. 29, no. 2, p. 208–214. <10.1108/14684520510598066>.

Kim, H.; Grofman, B. (2020). “Who Creates a Google Scholar Profile?”. PS: Political Science & Politics, vol. 53, no. 3, p. 515–520. <10.1017/S1049096520000189>.

Kumar, R. (2019). “Citation-based Transparent Ranking of Indian Institutes of Technology”. Library Philosophy and Practice, p. 2409. <https://digitalcommons.unl.edu/libphilprac/2409>. [Consulta: 23/05/2021].

Mingers, John; O’Hanley, Jesse R.; Okunola, Musbaudeen (2017). “Using Google Scholar institutional level data to evaluate the quality of university research”. Scientometrics, vol. 113, p. 1627–1643. <10.1007/s11192-017-2532-6>.

Orduña-Malea, Enrique; Ayllón, Juan M.;  Martín-Martín, Alberto; Delgado López-Cózar, Emilio (2017). “The lost academic home: institutional affiliation links in Google Scholar Citations”. Online Information Review, vol. 41, no. 6, p. 762–781. <10.1108/OIR-10-2016-0302>.

Sánchez García, S. (2018). “Google Scholar o la visibilidad de las revistas invisibles”. Aula Magna 2.0 [blog]. <https://cuedespyd.hypotheses.org/4985>. [Consulta: 30/01/2021].

Thoma, B.; Chan, T. M. (2019). “Using Google Scholar to track the scholarly output of research groups”. Perspectives on Medical Education, vol. 8, p. 201–205. <10.1007/s40037-019-0515-4>.

Torres-Salinas, Daniel; Ruiz-Pérez, Rafael; Delgado López-Cózar, Emilio (2009). “Google Scholar como herramienta para la evaluación científica”. El profesional de la información, vol. 18, núm. 5, p. 501–510. <10.3145/epi.2009.sep.03>.

Notes

1 Per exemple, dins de la configuració del perfil, a continuació del nom.

2 Recordem que RECERCAT només permet aconseguir xifres de consultes i de descàrregues, no de cites.

3 Gestionant els permisos adients tant amb coautors com amb les editorials corresponents.

4 En alguns casos, fins i tot hem aconseguit que Dialnet vinculi l’etiqueta d’accés al text complet amb l’enllaç permanent de RECERCAT. Per tant, també hem aconseguit que quedi recuperat des de Dialnet.

5 Molt sovint hi ha referències en les quals manquen dades o apareixen mal escrites o amb el text en majúscules.