Playing with the Narrative of Mental Illness: Communication Beyond Serious Empathy games 

Abstract:

This essay focuses on the implicit narrative of mental illness communicated through the cultural rhetoric of serious games and empathy games. Games about mental illness are seen to promote a change in behavior and foster greater understanding by breaking down the boundary between the neuro-non-normative avatar and players. However, rather than cultivating empathy, these games reinforce notions of mental illness as the unknowable Other. Using Infinite Fall’s Night in the Woods (2017), this essay demonstrates how the use of non-serious elements, changes to the narrative premise, and limited insight into the avatar’s mind create a new communicative situation. Oscillating between sameness and difference, the game shows mental illness as a normal part of life, of growing up and getting to know yourself and the people around you.

Resum:

Aquest assaig se centra en la narrativa implícita de la malaltia mental comunicada a través de la retòrica cultural dels jocs seriosos i els jocs d’empatia. Es considera que els jocs sobre la malaltia mental promouen un canvi de comportament i fomenten una major comprensió trencant la barrera entre l’avatar neuro-no-normatiu i els jugadors. No obstant això, més que cultivar l’empatia, aquests jocs reforcen les nocions de la malaltia mental com l’Altre desconegut. Utilitzant Infinite Fall’s Night in the Woods (2017), aquest assaig demostra com l’ús d’elements no seriosos, canvis en la premissa narrativa i una visió limitada de la ment de l’avatar creen una nova situació comunicativa. Oscil·lant entre la similitud i la diferència, el joc mostra la malaltia mental com una part normal de la vida, de créixer i conèixer-se a un mateix i a les persones que t’envolten.