Allà on viuen les etiquetes: l’etiquetatge als blogs de literatura infantil i juvenil

1 Introducció¹

En els últims trenta anys l'edició de llibres per a infants i joves ha crescut de manera constant i progressiva. El nostre país s'ha situat en l'elit de l'edició de literatura infantil i juvenil (en endavant, LIJ), com ho demostren els 10.675 títols que es van editar a Espanya l'any 2013 i que van representar el 12 % del total de l'edició nacional (Panorámica de la edición española de libros 2013 ). És un sector dinàmic, tant per l'abundància com per les nombroses col·leccions que els editors posen contínuament en el mercat dedicades a tots els gèneres, temes i edats.

Però, tot i que factura més de 296 milions d'euros (Comercio interior del libro 2012 ), és una indústria poderosa que reporta uns beneficis considerables i és molt important per al desenvolupament de nens i joves, amb prou feines té un petit espai en el món universitari i en el de la recerca. Fa anys que es parla de la "invisibilitat" de la LIJ, una invisibilitat que es pot superar mitjançant diversos mecanismes, com ara les accions de promoció i publicitat, l'animació en biblioteques i llibreries i una presència més gran en els mitjans de comunicació, però sobretot a través de la LIJ 2.0 i les eines que ens ofereix.

El terme LIJ 2.0 es va proposar l'any 2008 en el congrés Cuentos Contados, Cuentos por Contar (Rovira; Llorens, 2012, p. 791) i "[…] hace referencia a las transformaciones que se han producido en la LIJ por las nuevas realidades digitales, especialmente las dinámicas de participación, comunicación y acceso a productos culturales a través de la red. Su principal característica es la participación del individuo que se convierte en protagonista creando espacios en la web, hace comentarios e intercambia experiencias con otros usuarios" (Rovira, 2014).

Entre les eines de la LIJ 2.0 per la senzillesa, economia i facilitat de difusió, els blogs s'han convertit en l'aparador del gènere, en un lloc en el qual aquests autors "invisibles" que escriuen per a infants i joves aconsegueixen que es parli dels seus títols i es fan visibles.

Llegir un blog és una activitat consolidada, com ho demostren les últimes dades sobre hàbits de lectura i compra de llibres de la Federación de Gremios de Editores de España (2012), que confirmen que entre la població més gran de catorze anys, el 46,9 % llegeix webs, blogs i fòrums, amb una freqüència almenys trimestral, un percentatge que augmenta fins al 77,9 % en la població d'entre catorze i vint-i-quatre anys. Pel que fa a la població de deu a tretze anys, el 40,7 % llegeix amb freqüència, almenys trimestral, webs, fòrums i blogs, i el 13,3 % participa en blogs i fòrums de qualsevol tipus.

En el informe del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2012) sobre els llibres infantils, s'afirma que els nens i joves són els més socials a l'hora de llegir i que troben a Internet un espai de comunicació en el qual compartir les impressions sobre títols, gèneres i autors d'una forma més propera als seus gustos i preferències. Els blogs fets per i per a ells s'han convertit en una font de selecció de primer ordre i han assumit la funció de recomanació que, fins no fa gaire, feien els crítics i especialistes (Aguiar, 2012).

Segons la Real Academia Española de la Lengua un blog és: "Sitio web que incluye, a modo de diario personal de su autor o autores, contenidos de su interés, actualizados con frecuencia y a menudo comentados por los lectores". La característica principal és l'ordenació de continguts de manera cronològica i aquesta configuració fa que des dels inicis es veiés com a necessària la categorització dels continguts. Per això, dins de la construcció dels blogs es poden incloure etiquetes que permetin accedir a la informació i que tenen la doble finalitat d'ajudar a classificar els continguts i a descriure'ls, fet que n'afavoreix la recuperació.

Les etiquetes són paraules del vocabulari que utilitza l'usuari comú, és a dir, paraules sense cap tipus de control terminològic que representen un contingut determinat (Gómez Díaz, 2012). La finalitat és facilitar la recuperació de l'objecte al qual descriuen; per tant, si estan ben assignades, aporten una informació valuosíssima sobre els termes, ja que representen, amb el llenguatge de l'autor de l'entrada del blog, el contingut. El problema és que en moltes ocasions es perd com a punt de referència que aquesta etiqueta serveix per localitzar i recuperar els continguts del blog, i el resultat és un conjunt d'etiquetes que, tot i que descriguin el contingut, ho fan de manera tan genèrica que hi ha moltes entrades que utilitzen la mateixa etiqueta, i per tant el valor de discriminació d'uns continguts enfront de d'altres es perd. També pot succeir que l'etiqueta només tingui sentit per a l'autor que l'assigna i no per als usuaris. Fins i tot pot ser ambigua perquè representi diverses realitats, o que la mateixa realitat sigui representada amb diverses etiquetes, de manera que els continguts que haurien de mantenir-se agrupats sota la mateixa etiqueta apareguin disgregats.

Tot i la bibliografia considerable que ha generat el web 2.0, els blogs, la literatura infantil i juvenil i l'etiquetatge, no s'ha pogut localitzar cap treball que analitzi la relació entre aquestes variables. Per això aquest article pretén reflectir, d'una banda, com s'utilitza l'etiquetatge en els blogs centrats en la literatura dirigida al públic infantil i juvenil com a recurs per a un major coneixement i reconeixement social del gènere i, de l'altra, quines en són les dinàmiques habituals.

2 Objectius

Els administradors dels blogs centrats en la LIJ coneixen com ningú els programes per crear-los, però, tenen també coneixements sobre com és la millor manera d'etiquetar? I són conscients del valor afegit que pot aportar als seus blogs la selecció de les etiquetes més adequades?

Partint d'aquests dos interrogants, l'objectiu principal d'aquest treball és comprovar quines són les pràctiques i la utilització de l'etiquetatge en els blogs especialitzats en LIJ, però a més:

• Examinar si la pràctica d'assignació d'etiquetes està estesa i és un tret habitual en aquest tipus de blogs.
• Conèixer les característiques generals de l'etiquetatge social dels blogs de LIJ.
• Establir pautes o recomanacions perquè l'etiquetatge social compleixi les seves funcions.

3 Metodologia

Amb el propòsit de complir els objectius marcats i davant la impossibilitat d'analitzar tots els blogs d'aquesta temàtica, es va prendre com a base la selecció feta per García i Rubio (2013), a la qual es van afegir altres blogs representatius, bé pel prestigi dels seus autors, bé pels reconeixements atorgats o bé per la seva rellevància institucional. Finalment es van recollir cent quatre blogs (vegeu l'apèndix 1).

Un cop delimitats els ítems que s'estudiarien, es van determinar i seleccionar els indicadors i les variables necessaris per caracteritzar les particularitats i l'ocupació de l'etiquetatge en aquest tipus de blogs. Els elements que es van estudiar van ser els següents:

• NOM DEL BLOG. Aquesta variable s'utilitza simplement com a dada per quantificar el nombre total de registres trobats i posteriorment per poder-ne completar les dades.


• ADREÇA URL. On es pot localitzar el blog corresponent.


• RESPONSABLE. Tenint en compte que, com ja hem esmentat, els blogs s'estan convertint en un instrument de recomanació de primer ordre, cal conèixer qui és la persona que prescriu i etiqueta.


• EINA UTILITZADA PER AL DESENVOLUPAMENT. En funció de les diferents aplicacions per dissenyar un blog l'etiquetatge pot variar, de manera que aquesta dada ens permet comprovar si hi ha una relació directament proporcional entre l'eina seleccionada i la presentació i visualització de les etiquetes.


• DATA D'ANÀLISI. Totes les dades es van recopilar durant el mes de maig de 2014.


• UTILITZACIÓ D'ETIQUETES. Aquesta variable s'empra per poder comprovar si l'assignació d'etiquetes és una pràctica estesa entre els bloguers en general i de determinats tipus en particular.


• UBICACIÓ DE LES ETIQUETES. Les etiquetes associades a cada entrada poden estar:
   
  1. Visibles a sota de cada entrada. Tot i que és la posició habitual, poden donar-se casos en què les etiquetes no estiguin visibles fins que s'accedeix a l'entrada completa.
  
  
  2. No visibles a sota de cada entrada. En ocasions les entrades tenen etiquetes que permeten classificar i descriure el contingut però no són visibles per al lector.
  
  
  3. Dins de l'entrada. Tot i que no és habitual, hi ha casos en què les etiquetes són part de l'entrada.


• FORMA DE PRESENTACIÓ DEL CONJUNT D'ETIQUETES. Tenint en compte que les etiquetes no són un llenguatge controlat, interessa que el conjunt sigui visible perquè l'usuari pugui localitzar la informació. En aquest cas es va tenir en compte si, a més de en l'entrada, es presenten en forma de llista, amb el nombre d'etiquetes o sense, o en forma de núvol, és a dir, representant tipogràficament la importància en nombre de vegades que l'etiqueta apareix.


• NOMBRE TOTAL D'ETIQUETES. Una altra dada fonamental és conèixer el nombre total d'etiquetes utilitzades en el blog. Un nombre excessiu provocarà la dispersió consegüent entre múltiples entrades, la qual cosa dificultarà la visibilitat i la recuperació de la informació. Aquesta dada només està disponible en els casos en què hi ha una llista o un núvol que permeti quantificar les etiquetes.


• NOMBRE D'ETIQUETES PER ENTRADA. Per obtenir aquesta dada, es van recollir les assignades a les últimes cinc entrades del blog.


• ETIQUETES MÉS UTILITZADES. Per establir quines són les més habituals segons el tipus de blog.


• TIPUS D'ETIQUETES. També interessa conèixer com són i quin contingut representen. En aquest cas els grups establerts van ser:
   
  • autoria
  • col·lecció
  • contingut²
  • edat
  • editorial
  • dates
  • formats
  • gènere
  • matèria
  • noms
  • sistema operatiu
  • valors
  • altres

Per recollir la informació es va dissenyar un formulari juntament amb un full de càlcul que en va facilitar la recopilació i l'anàlisi.

4 Anàlisi de la informació

En aquest apartat s'exposa la sistematització de la informació recopilada sobre els cent quatre blogs objecte d'estudi.

4.1 Tipus d'eina

Pel que fa a les eines utilitzades, s'observa que el Blogger, l'eina del Google, és la més habitual, seguida del WordPress. El Tumblr, malgrat el creixement en els darrers anys, no és gaire freqüent entre els blogs de LIJ. La tercera posició l'ocupa la categoria Altres eines, en la qual s'inclouen els blogs que formen part d'una pàgina web o estan construïts amb altres programes que no s'han pogut identificar.

Encara que totes les eines per als blogs permeten incloure i presentar el conjunt d'etiquetes amb diferents maneres de visualització, els bloguers de LIJ es decanten clarament per l'ús de l'eina del Google, el Blogger, segurament per la senzillesa, a més de corroborar l'omnipresència del gegant Google.
 

Figura 1. Eines utilitzades per construir els blogs

4.2 Les etiquetes en les entrades

Pel que fa als blogs que utilitzen l'etiquetatge, dels cent quatre analitzats, vuitanta-set, és a dir, el 84 %, tenen etiquetes, enfront del 16 % que no les assignen, per la qual cosa es pot afirmar que l'etiquetatge és una pràctica habitual en els blogs de LIJ, fet que per descomptat no vol dir que tots les usin de la mateixa manera.

Pel que fa a la ubicació de les etiquetes en cadascuna de les entrades, dels vuitanta-set blogs que les utilitzen, el 84 % les situa sota de l'entrada i visibles per als lectors, el 8 % a la part superior de l'entrada, i en el 8 % restant cal entrar a l'opció Llegir-ne més o similar per poder visualitzar-les.

Pel que fa al nombre d'etiquetes per entrada, encara que la mitjana és de cinc, com tots els percentatges, s'han de prendre amb cura, ja que s'observa un predomini clar de les entrades a les quals s'han assignat una etiqueta o dues; en un nombre molt similar estarien les dues xifres extremes: les que n'inclouen més de sis, fins i tot vint-i-nou o trenta,³ i les que no incorporen cap informació. En un posició intermèdia i molt semblant se situarien les entrades amb tres o quatre etiquetes, pràctica que es recomana com a aconsellable.

4.3 Localització i presentació de l'etiquetatge en el blog

Una de les utilitats essencials de les etiquetes és que l'usuari pugui localitzar la informació, per la qual cosa és interessant conèixer també quina forma de presentació és la més utilitzada, si la llista de caràcter tradicional o el núvol, molt més visual i segurament atractiva per a l'usuari.

La informació recollida per a cada un dels ítems analitzats ens indica que el 61 % dels blogs no inclou llista d'etiquetes, enfront del 39 % que sí que ho fa, i, dins d'aquest últim percentatge, el 31 % indica el nombre d'entrades associades i només el 8 % no les esmenta.

En el cas de la presentació en forma de núvol, el percentatge dels ítems que utilitzen aquest sistema de presentació és del 24 %.

Inicialment es pot interpretar que l'eina amb la qual es construeix el blog condiciona que hi hagi o no una llista o un núvol, o que inclogui o no el nombre d'entrades, però, analitzant les dades relatives al Blogger i WordPress, no s'ha observat cap comportament diferent i no hi ha indicis que ens permetin afirmar que segons una eina o una altra s'utilitzi més o menys la llista o el núvol d'etiquetes. En les dues aplicacions hi ha ginys que permeten usar els núvols i les llistes, i, per tant, és decisió de l'autor incloure-les-hi.

Cal tenir en compte que l'ordenació dels continguts en els blogs és cronològica, i pot resultar complicada per a l'usuari la localització d'una entrada determinada. Les etiquetes són una porta d'entrada als continguts i suposen, a la vegada, una manera de classificar, una manera de descriure el contingut, depenent sempre del nivell de profunditat amb què es faci (Gómez Díaz, 2012).

Pel que fa a les llistes, solen ser alfabètiques, encara que també poden estar ordenades en funció de la freqüència d'ús de les etiquetes. En el cas dels núvols, caldrà tenir en compte si s'estableix alguna restricció perquè només apareguin les etiquetes més freqüents, encara que aquesta opció no és aconsellable ja que en aquest cas es perdrien les paraules amb baixa freqüència d'ús.

Un dels aspectes que pot facilitar o dificultar la rapidesa i l'exhaustivitat de l'accés a la informació és l'ús d'un nombre excessiu o insuficient d'etiquetes. Un nombre reduït de paraules restringirà les nostres possibilitats de recerca, però, per contra, manejar una llista desmesurada afavorirà la dispersió dels temes i obligarà el lector a revisar un nombre elevat d'etiquetes.
 

 

Figura 2. Nombre d'etiquetes a la llista

Com es pot observar en la figura 2, predominen les llistes que incorporen entre vint-i-cinc i cinquanta etiquetes, seguides per les formades entre cinquanta i dues-centes. Crida l'atenció l'existència de tres amb més de mil etiquetes: Donde Viven Los Monstruos, Poesía Infantil y Juvenil i Cuento a la vista, una xifra que pot venir motivada perquè s'utilitzi el nom dels autors, il·lustradors o editorials com una etiqueta o perquè apareguin etiquetes bilingües. Finalment, n'hi ha més de deu que tan sols en tenen un màxim de vint-i-cinc. Una raó pot ser l'escàs interès per l'etiquetatge, però també es pot deure que siguin blogs amb poques entrades.

En els casos en què el nombre d'etiquetes és molt nombrós, es pot observar que moltes tan sols s'han utilitzat en una ocasió. En aquest sentit, cal assenyalar que una llista molt llarga amb una freqüència baixa d'ús pot dificultar que l'usuari localitzi el contingut.

Si tenim en compte totes les etiquetes utilitzades en els diferents blogs⁴ i es construeix un núvol, es pot comprovar que les etiquetes més usades es refereixen a termes genèrics com ara lectura, ilustración, libros, noticias, literatura infantil y juvenil, la utilitat dels quals pot ser com a mínim dubtosa, i més si tenim en compte que tots estan especialitzats en aquest tema. També apareixen en múltiples ocasions paraules referides al gènere (álbum, cuentos, poesía), molt apropiades en cas de recomanacions de llibres, o l'etiqueta premios, una dada fonamental a l'hora de seleccionar llibres, per exemple, per a una biblioteca.
 

Figura 3. Núvol d'etiquetes

4.4 Anàlisi dels tipus d'etiquetes

Pel que fa al contingut que representen les etiquetes dels blogs, la taula següent assenyala que l'autoria, el gènere i la matèria són els temes predominants.

Taula 1. Percentatge de tipus d'etiquetes a la llista

Pel que fa a les etiquetes dels autors, aquest percentatge elevat es pot deure al fet que en els blogs d'editorials i llibreries és una pràctica habitual per donar a conèixer les obres que promocionen, o per exemple, en el cas de les revistes, hem tenir en compte que moltes reben de les editorials les novetats per ressenyar i recomanar, i és per aquest motiu que el nom dels autors com a etiqueta sigui habitual. En aquest sentit cal assenyalar que, si pensem en la recuperació de la informació, aquestes etiquetes solen coincidir amb un nombre escàs d'entrades.

Encara que és evident que les etiquetes referides a l'autoria són les majoritàries, en el cas de la LIJ, considerem que el contingut, la matèria i l'edat haurien d'estar per sobre. Pel que fa a la matèria, tal com es va expressar amb anterioritat, la influència de les opinions dels blogs a l'hora de seleccionar un llibre és fonamental, i encara més si tenim en compte que, com demostra l'últim informe Hábitos de lectura y compra de libros en España 2012, la matèria és en el 74,6 % dels casos el criteri que s'utilitza per decidir-se per la lectura i compra d'un llibre.

En relació amb el gènere i l'edat, s'ha de tenir en compte que els consumidors de la literatura infantil i juvenil no són només nens sinó també adults i que aquests tipus d'etiquetes poden ser d'especial interès a l'hora de seleccionar llibres.

Tot i que les etiquetes referides a les col·leccions dels llibres apareguin en un percentatge del 5 %, és important indicar que " las colecciones son una de las señas de identidad más significativas de la edición infantil y juvenil […] y es habitual que los niños y los jóvenes reconozcan más el nombre de una colección o de una serie que el del propio autor" (García; Gómez Díaz; Cordón García, 2013), motiu pel qual són especialment interessants etiquetes que facin referència a aquesta dada.

4.5 Anàlisi qualitativa

L'anàlisi qualitativa de les etiquetes utilitzades en els diferents blogs ens ha permès comprovar l'existència d'una sèrie de pràctiques habituals i no sempre correctes.

• En ocasions les etiquetes són molt genèriques i d' utilitat escassa. Etiquetes com literatura infantil, literatura juvenil o literatura infantil y juvenil són habituals però poc representatives en uns blogs centrats precisament en aquesta temàtica.


• De vegades les eines de construcció del blog fan distinció entre "etiquetes", "categories", "paraules clau" o "temes del blog" i això pot provocar confusió tant en qui redacta el blog com en qui l'utilitza.


• Algunes etiquetes utilitzades s'han assignat a una sola entrada i, si això es converteix en pràctica habitual al blog, dóna lloc a una llista interminable i poc útil. A més, aquesta pràctica sol coincidir amb el fet que els núvols d'etiquetes i les llistes no incloguin tots els termes sinó només els que tenen una freqüència alta, fet que provoca que l'usuari no pugui veure totes les paraules i per tant discrimina, pel que fa a la recuperació, les entrades que les inclouen.


• S'han trobat casos amb etiquetes relatives a la persona que redacta l'entrada, dada que no aporta informació a l'usuari i menys quan és sempre la mateixa. Pel que fa a la recuperació, no té cap valor.


• Una altra peculiaritat que es pot destacar és la utilització de la mateixa etiqueta en diferents idiomes i, fins i tot, dins de cada un d'ells, l'ús indistint del singular i el plural (kid/kids) o l'ús tant de l'abreviatura com del nom complet (app/aplicación), una pràctica que pot afavorir la recuperació dels continguts. Passa el mateix amb els sinònims com ara canciones de cuna / nanas, poesía infantil / poesía para niños, tret habitual i característic de l'etiquetatge social, però del qual no convé abusar.


• Una circumstància especial és l'escassa cura en la correcció d'errors tipogràfics i ortogràfics (búho / buho, inglés / ingles), que fa que un mateix contingut tingui diferents etiquetes.


• Si ens fixem en els sintagmes nominals, podem trobar-nos amb etiquetes que identifiquen el mateix contingut però que estan redactades de diferent manera, com és el cas de fomento de la lectura / fomento de lectura.


• Finalment, hi ha algunes etiquetes que es poden considerar, segons Cañadas, com a etiquetatge egoista (Gómez Díaz, 2012), és a dir, les que només tenen sentit per a la persona que etiqueta, com ara, humildes consejos y cavilaciones de una lectora voraz, miles, 4/5, quiero, 4 de 4, 2013, FCE, amigos, contar ovejas, falta, o fins i tot fets tan curiosos com utilitzar l'ISBN d'un llibre com a etiqueta.

5 Conclusions

Tal com afirmen García i Rubio (2013, p. 65), "La utilización de las herramientas de la web 2.0, entre ellas los blogs, ha favorecido una mayor presencia de la LIJ en Internet y ha dado voz a una disciplina que, hasta no hace mucho, permanecía en la más absoluta invisibilidad. Internet se ha convertido en un espacio para intercambiar opiniones, promocionar y dar a conocer proyectos y experiencias, recomendar libros, fomentar la lectura..., un lugar en el que participan todos los agentes relacionados con el ámbito de los libros infantiles y juveniles, escritores, ilustradores, bibliotecarios, padres, maestros, editores, libreros y por supuesto, lectores".

Llegir en un blog és una activitat consolidada entre nens i adults, la qual cosa ha donat lloc al fet que aquests nens i adults s'hagin convertit en prescriptors de LIJ, en líders d'opinió sobre lectures i en un recurs cada vegada més utilitzat per buscar informació; d'aquí la importància d'arbitrar mecanismes que afavoreixin la recuperació dels continguts, com fan les etiquetes.

Dins dels blogs, igual que en la resta de les eines del web social, l'etiquetatge s'està convertint en una pràctica cada cop més habitual per organitzar els continguts, i com a recurs per excel·lència per recuperar la cada vegada més gran quantitat d'informació que generen.

L'assignació d'etiquetes és comuna als blogs de LIJ i també és freqüent que compleixin la seva funció i apareguin clarament visibles en les diferents entrades. No obstant això, la presentació de les etiquetes al blog en forma de núvol o llista no és tan usual segons els exemples analitzats.

L'elecció dels tipus d'etiquetes compleix la funció essencial dels blogs especialitzats, la ressenya i recomanació de llibres i la difusió d'autors, il·lustradors i títols. Per aquest motiu s'usen majoritàriament les referides a autoria, contingut, gènere i matèria.

No obstant això, els administradors dels blogs no semblen preocupar-se gaire per evitar pràctiques que en ocasions poden dificultar la recuperació de la informació i la visibilitat dels termes en el núvol, com ara l'ús indiscriminat de sinònims, la utilització de diferents llengües per assignar les mateixes etiquetes, errors tipogràfics i ortogràfics o les variades formes de presentar els sintagmes nominals.

Encara que aquest tema no sigui objecte d'aquest treball, cal tenir en compte que l'etiquetatge serveix també per recuperar no només des del blog mateix, que és el que s'ha analitzat aquí, sinó que a més l'utilitzen els motors de cerca per recuperar des dels cercadors.

L'etiquetatge té grans possibilitats amb vista a la recuperació de la informació i a potenciar la visibilitat, i és convenient dur-lo a terme amb certa cura. Encara que és una pràctica que no està normalitzada, el seguiment d'unes senzilles recomanacions pot potenciar-ne la utilitat.

Per a això, proposem una sèrie de bones pràctiques que ajudaran a etiquetar en els blogs.

1. Eviteu etiquetes que només encaixin amb un contingut, ja que els cercadors entendran que tant la pàgina com l'entrada de l'etiqueta són un contingut duplicat i no es recuperarà bé. És recomanable que cada etiqueta s'associï a diverses entrades.


2. Eviteu que les etiquetes serveixin per a molts continguts, ja que l'etiqueta perdrà el valor de discriminació i l'usuari tindrà dificultat per trobar el que busca.


3. Adapteu l'especificitat de l'etiqueta al tipus de blog. Per exemple, en un blog sobre literatura infantil l'etiqueta libros para niños és molt genèrica, mentre que pot ser específica en un blog de literatura en general, independent del nombre d'entrades amb què coincideixi.


4. No abuseu del nombre d'etiquetes associades a cada entrada; generalment quatre o cinc solen ser suficients. A mesura que augmenta el nombre d'etiquetes és més fàcil dispersar el contingut.


5. Utilitzeu sempre les paraules de la mateixa manera, en singular o en plural, perquè, si no, el lector es veu obligat a buscar el mateix en diverses etiquetes.


6. Incloeu una llista d'etiquetes o un núvol perquè els usuaris sàpiguen les que s'han utilitzat.


7. Poseu la llista o el núvol en un lloc ben visible, preferentment en un dels marges laterals, a la part superior.


8. Indiqueu quantes entrades té cada etiqueta perquè els usuaris coneguin els temes habituals del blog.

Bibliografia

Aguiar, Elsa (2012). "La LIJ ante la red, una transformación inevitable". CLIJ. Cuadernos de literatura infantil y juvenil, no. 248, p. 31–39.

Comercio interior del libro 2012 (2013). Madrid: Federación de Gremios de Editores de España.
<http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/Comercio_Interior_2012.pdf>. [Consulta: 28/06/2014].

García Rodríguez, Araceli; Rubio González, Eva (2013). "Un paseo por la blogosfera de la literatura infantil y juvenil española: de los blogs 'lijeros' a Facebook". En: Puntos de Encuentro: Los primeros 20 años de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, p. 51–98.

García Rodríguez, Araceli; Gómez Díaz, Raquel; Cordón García, José Antonio (2013). "De Alicia en el país de las maravillas a las maravillas de Alicia". Ibersid, no. 7, p. 21–32.
<http://www.ibersid.eu/ojs/index.php/ibersid/article/viewFile/4092/3743>. [Consulta: 04/10/2014].

Gómez Díaz, Raquel (2012). Etiquetar en la web social. Barcelona: UOC.

Hábitos de lectura y compra de libros en España 2012 (2013). Madrid: Federación de Gremios de Editores de España. <http://www.federacioneditores.org/SectorEdit/Documentos.asp>. [Consulta: 28/06/2014].

Los libros infantiles y juveniles (2012). Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
<http://www.mecd.gob.es/cultura-mecd/dms/mecd/cultura-mecd/areas-cultura/libro/mc/observatoriolect/redirige/estudios-e-informes/elaborados-por-el-observatoriolect/2010_LIJ.pdf>. [Consulta: 28/06/2014].

Panorámica de la edición española de libros 2013 (2014). Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. <https://sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=20009C>. [Consulta: 28/09/2014].

Real Academia Española de la Lengua. Diccionario de la Real Academia de la Lengua. Avance 23.ª ed.
<http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae>. [Consulta: 14/06/2014].

Rovira Collado, José (2010). "Sobre comentarios, etiquetas y fuentes: literatura infantil y juvenil en la blogosfera". En: Campos F. Fígares, Mar; Núñez Ruiz, Gabriel; Martos Núñez, Eloy (coord.). ¿Por qué narrar? Cuentos contados y cuentos por contar: Homenaje a Montserrat del Amo. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, p. 265–273. <http://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/m_amo/amo_10.html>. [Consulta: 01/07/2014].

Rovira Collado, José; Llorens García, Ramón F. (2012). "Blogs para la enseñanza de la literatura infantil y juvenil en español. Espacio central de la LIJ 2.0". Perspectiva Florianópolis, vol. 30, no. 3, p. 789–816.
<http://www.perspectiva.ufsc.br>. [Consulta: 02/10/2014].

Rovira Collado, José (2014). "Literatura infantil y juvenil 2.0 (LIJ 2.0)". En: DINLE. Diccionario digital de nuevas formas de lectura y escritura. Salamanca: Universidad de Salamanca, Red Internacional de Universidades Lectoras. <http://dinle.eusal.es/searchword.php?valor=Literatura %20infantil %20y %20juvenil %202.0 %20(LIJ %202.0)>. [Consulta: 02/10/2014].

Notes

¹ L'elecció del títol és un homenatge a la coneguda obra de l'autor i il·lustrador Maurice Sendak Allà on viuen els monstres.

² S'utilitza contingut per descriure de què tracta l'entrada, però no el tema d'un llibre, com és el cas de "contacontes" o "animació a la lectura", i matèria per definir l'assumpte de què tracta un llibre recomanat, per exemple "animals", "fantasia", etc.

³ En el blog de La Tortuga Casiopea apareix una entrada amb vint-i-nou etiquetes i en el de la Revista Babar, una altra amb trenta.

⁴ Per elaborar aquest núvol es va utilitzar l'eina Wordle tenint en compte les cinc etiquetes més utilitzades en els blogs estudiats.

Apèndix