Visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura i relació amb l'ús d’aquestes: mesures per incrementar-ne la promoció i la difusió

 

[Versión castellana]


Pedro Lázaro-Rodríguez

Doctorand FPU del Departamento de Información y Comunicación
Universidad de Granada

Javier López-Gijón

Professor del Departamento de Información y Comunicación
Universidad de Granada

Enrique Herrera-Viedma

Catedràtic del Departamento de Ciencias de la Computación e Inteligencia Artificial
Universidad de Granada

 

Resum

Objectius: el primer objectiu consisteix a analitzar la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre; el segon consisteix a relacionar aquesta visibilitat amb els resultats sobre l'ús de les biblioteques públiques (visites) i l'ús de la col·lecció (préstecs). A partir d’això, en la secció per a la discussió, es desenvolupen propostes per augmentar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques per l’increment dels beneficis que poden aportar a la societat. Això es porta a terme mitjançant una reflexió sobre la relació entre els camps de les biblioteques públiques i la lectura, la biblioteconomia i la documentació, la política, i els mitjans de comunicació.

Metodologia: en relació amb el primer objectiu, es fa servir la base de dades MyNews per obtenir el nombre de notícies dels fets culturals que s'han pres en consideració, i es posa en relació amb el total dels fets culturals com a unitats físiques. Pel que fa al segon objectiu, s'estudia la relació entre el total de notícies per 50.000 habitants per a les comunitats autònomes i les visites i els préstecs per habitant a les biblioteques públiques. L'anàlisi d'aquesta relació es fa tenint en compte els resultats de les comunitats autònomes per a les variables i calculant el coeficient de correlació lineal entre aquestes.

Resultats: es constata que la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura davant dels altres fets de la cultura és petita, fins al punt de ser pràcticament inexistent, tot i que hi ha més biblioteques públiques que cinemes, museus i teatres. Al seu torn, es percep una tendència i una relació positiva en les comunitats autònomes entre més visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació i més quantitat de préstecs i de visites. A partir d’aquesta constatació, es reflexiona entorn de la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de biblioteconomia i documentació, biblioteques públiques i lectura, mitjans de comunicació i política, com a via per incrementar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques i per augmentar els beneficis en la societat que es deriven del seu ús.

Resumen

Objetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación.

Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas.

Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso.

Abstract

Objectives. First, the article compares the Spanish media coverage of public libraries and reading with its coverage of other cultural institutions, such as cinemas, museums and theatres. Secondly, the article analyzes the relationship between making public libraries more visible in the media and increasing their use (both in terms of visits and loans per inhabitant). Finally, some proposals are made about how to take greater advantage of public libraries. These are based on the relationship between public libraries and reading, the field of librarianship and documentation, and politics and the media.

Methodology. For the first objective, the researchers used the database MyNews to obtain the number of news items on the cultural institutions considered. This was then compared to the total number of institutions as places or physical units. For the second objective, the researchers analyzed the relationship between the total number of news items per 50,000 inhabitants for the Spanish autonomous Communities and public library visits and loans per inhabitant. This analysis took into account the results of the autonomous communities for the variables and calculated the linear correlation coefficient between the variables.

Results. Public libraries receive a low level of coverage in the Spanish media compared to other cultural institutions, even to the point where they are hardly covered at all, although there are more public libraries than cinemas, museums and theatres. On the other hand, there is a positive relationship between greater media visibility of public libraries, and increases in library loans and visits. From there, the researchers present the idea of the positive feedback between the field of librarianship and documentation, public libraries and reading, the media and politics, proposing that greater visibility of public libraries in the Spanish media could increase library loans and visits.

 

1 Introducció

Les biblioteques públiques s'han considerat i es consideren un servei essencial per a la comunitat. És així tant per als òrgans gestors i administratius (MECD, 2018), com per a la mateixa comunitat (Van Ryzin; Charbonneau, 2010, p. 558). Malgrat que habitualment se les relaciona amb els llibres, també se les considera, per exemple, pel rol social que tenen (Herrera-Viedma; López-Gijón, 2013, p. 1382) i com a tercer espai al costat de la llar i de la feina (Ford, 2002, p. 198; Houghton; Foth; Miller, 2013, p. 38; Lin; Pang; Luyt, 2015, p. 154).

Del que no hi ha cap dubte, tenint en compte la recerca sobre biblioteques públiques tant en l'àmbit espanyol com en l'internacional, és que l'ús de les biblioteques genera un conjunt de beneficis per a la comunitat que es poden englobar en més capital social, humà i cultural (Gómez-Yáñez, 2014, p. 19; Togores-Martínez, 2014, p. 12; Vakkari et al., 2016, p. 356).

 

1.1 Les biblioteques i les biblioteques públiques a Espanya

En l'àmbit espanyol també trobem estudis sobre el valor i la importància de les biblioteques (Meneses-Tello, 2008, p. 120; Carrión-Gútiez, 2013, p. 250; Connaway, 2014), però la situació queda en evidència quan prenem en consideració, per exemple, els resultats del Barómetro de juny de 2016 del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS), en què s'afirma que el 74,7 % de la població no ha anat a la biblioteca durant l'últim any i que el 39,4 % no ha llegit cap llibre els darrers 12 mesos (CIS, 2016, p. 11). Aquests resultats fins i tot són pitjors que els que es recullen en el Barómetro de desembre de 2014, en el qual eren el 70,2 % de les persones enquestades les que no havien assistit a cap biblioteca els darrers 12 mesos (CIS, 2014, p. 18). De la mateixa manera, els resultats són semblants als que es mostren en l'Encuesta de hábitos y prácticas culturales 2014–2015, publicada pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD, 2015), ja que s'hi afirma que només el 25,6 % de la població ha assistit o ha accedit per Internet a la biblioteca l'últim any i que la valoració mitjana del grau d'interès per l'assistència a les biblioteques és de 2,7 en una escala entre 0 i 10 (MECD, 2015, p. 37–131).

Si bé és cert que aquesta informació es refereix al conjunt de les biblioteques, sense que s'especifiqui en la tipologia de les biblioteques públiques, i que la metodologia dels estudis esmentats és concreta i es basa en enquestes, des d'un punt de vista empíric i quantitatiu, i partint de dades en tant que mesuraments de la realitat, sí que s'hi pot afegir alguna dada específica referent a les biblioteques públiques. A la taula 1 es mostren els resultats per als préstecs i les visites per habitant de 17 països europeus.

 

País
Préstecs per habitant
País
Visites per habitant
Finlàndia
17,96
Finlàndia
9,73
Dinamarca
7,96
Suècia
7,06
Irlanda
7,52
Dinamarca
6,48
Suècia
7,28
Letònia
4,86
Letònia
6,97
Regne Unit
4,82
Lituània
6,70
República Txeca
4,41
República Txeca
6,31
Noruega
4,34
Països Baixos
5,97
Lituània
3,68
Noruega
4,98
Irlanda
3,66
Regne Unit
4,87
Països Baixos
3,56
Total
(mitjana europea)
4,11
Total
(mitjana europea
)
3,04
Alemanya
3,73
Espanya
2,39
Eslovàquia
3,23
Polònia
2,06
Polònia
3,21
Croàcia
1,91
Croàcia
2,78
Alemanya
1,55
Àustria
2,48
Àustria
1,16
Espanya
1,30
Eslovàquia
1,09
Portugal
0,09
Portugal
0,59

Nota: Dades sobre biblioteques agafades i processades del European Bureau of Library Information and Documentation Associations (EBLIDA, 2018), juntament amb les de població obtingudes de l'Organització de les Nacions Unides (United Nations, 2018).

Taula 1. Préstecs i visites per habitant a Europa 2012–2013

 

Com es pot comprovar, en el cas dels préstecs per habitant Espanya apareix en la penúltima posició (1,30), només per sobre de Portugal i molt lluny de la mitjana europea (4,11). Pel que fa a les visites per habitant, la situació millora per a Espanya (2,39), però igualment apareix per sota de la mitjana (3,04). En definitiva, a Espanya els préstecs són en proporció 3,1 vegades inferiors i les visites 1,2 vegades inferiors a la mitjana europea.

Malgrat que des de l'Administració del nostre país se sosté que les biblioteques públiques són institucions cada vegada més presents en la vida de totes les comunitats, i que es diu, també, que han anat adquirint una importància creixent en un procés que s'ha produït amb un cert retard respecte a altres països del nostre entorn (MECD, 2010), una anàlisi sobre la situació a partir de les dades de la mateixa font podria apuntar just el contrari. A la taula 2 es mostren els resultats per comunitats autònomes per als préstecs i les visites per habitant els anys 2011 i 2015 per analitzar-ne l'evolució.

 

Comunitat autònoma
(C. A.)
Préstecs per habitant
Visites per habitant
2011
2015
Diferència
2011
2015
Diferència
Andalusia
0,52
0,42
–0,10
1,63
1,57
–0,06
Aragó
1,73
1,29
–0,44
2,70
2,37
–0,33
Canàries
0,43
0,34
–0,09
1,93
2,32
0,39
Cantàbria
0,90
0,83
–0,07
1,96
1,93
–0,03
Castella i Lleó
2,23
1,93
–0,30
3,34
3,38
0,04
Castella-la Manxa
1,92
1,40
–0,52
3,27
2,88
–0,39
Catalunya
2,22
2,06
–0,16
3,27
3,32
0,05
Comunitat de Madrid
1,31
1,08
–0,23
2,28
2,06
–0,22
Comunitat Foral de Navarra
1,82
1,45
–0,37
3,69
3,41
–0,28
Comunitat Valenciana
0,89
0,80
–0,09
1,83
1,84
0,01
Extremadura
0,93
1,00
0,07
2,35
2,29
–0,06
Galícia
0,83
0,84
0,01
1,85
1,99
0,14
Illes Balears
0,82
0,69
–0,13
1,66
1,31
–0,35
La Rioja
1,75
1,42
–0,33
2,87
3,16
0,29
País Basc
1,49
1,45
–0,04
3,07
3,42
0,35
Principat d'Astúries
1,57
1,23
–0,34
2,96
2,79
–0,17
Regió de Múrcia
0,93
0,86
–0,07
2,19
1,99
–0,20
Total
(mitjana espanyola C. A.)
1,31
1,12
–0,19
2,52
2,47
–0,05

Nota: Informació extreta de l'informe anual de la secció d'indicadors de rendiment de Bibliotecas públicas españolas en cifras (MECD, 2018).1 La informació per a Catalunya referent a l'any 2011 s'ha extret de l'informe anual de la secció d'annexos en no aparèixer en la d'indicadors de rendiment d'aquesta font.

Taula 2. Evolució dels préstecs i de les visites per habitant a Espanya 2011–2015

 

Com es pot comprovar, en la columna que mostra la diferència entre els anys 2011 i 2015 dels préstecs per habitant, aquests només augmenten d’una manera molt lleu a Extremadura i Galícia (0,07 i 0,01, respectivament). D’altra banda, pel que fa a les visites es pot comprovar que el 2015 baixen en 10 de les 17 comunitats autònomes, concretament a Andalusia, Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Comunitat de Madrid, Comunitat Foral de Navarra, Extremadura, Illes Balears, Principat d'Astúries i Regió de Múrcia. Al seu torn, crida l'atenció que en el conjunt d'Espanya i tenint en compte el total (mitjana espanyola C. A.), en el període del 2011 al 2015, tant els préstecs com les visites per habitant baixen (–0,19 i –0,05, respectivament).

 

1.2 Objectius

A partir de la possibilitat i la necessitat de millora que s'extreu de les dades i de la informació anteriors, en aquest treball es fa una anàlisi de la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d’altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre. Els objectius són els següents:

  1. Analitzar la presència de les biblioteques públiques en els mitjans de comunicació espanyols davant d’altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre.
  2. Relacionar-la amb els resultats sobre l'ús de la biblioteca pública (visites) i l'ús de la col·lecció (préstecs).

A partir dels dos objectius esmentats, i com a part de la secció per a la discussió de l'article, s'elaboren propostes en la direcció de l’increment dels beneficis de les biblioteques públiques i la lectura per a la societat. La reflexió que es proposa es fa des del camp de la biblioteconomia i la documentació, i relaciona la realitat de les biblioteques públiques i la lectura amb altres camps com els mitjans de comunicació i la política. La idea de fons és com es podria abordar una promoció i difusió més gran d'aquests usos i l'augment dels beneficis que se'n deriven.

Amb aquest objectiu, en la secció següent es presenta una revisió de la literatura científica sobre biblioteques públiques en els mitjans i sobre la relació dels mitjans amb la política com a via per transformar i millorar la realitat. La secció 3 es dedica al disseny de la recerca relacionada amb els objectius primer i segon. En la secció 4 es presenten els resultats per a l'assoliment d'aquests objectius. A continuació, la secció 5 es dedica a la discussió dels resultats i s’hi desenvolupa tot el que fa referència a les propostes entorn d'una difusió i promoció més gran dels serveis de les biblioteques públiques per tal d’incrementar-ne els beneficis. Finalment, s'afegeixen unes conclusions per tancar el treball.

 

2 Antecedents

Hi ha diversos estudis sobre la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació. En el context espanyol, i seguint una línia temporal respecte a la data de publicació, podem destacar una anàlisi de la presència de les biblioteques, els arxius i els centres de documentació en la premsa diària de Catalunya amb l'objectiu de saber la naturalesa, l'orientació i la qualitat dels comentaris que hi fan referència (Campos-Pérez; Cid-Leal, 1994, p. 118). Dos anys després, trobem un estudi que se centra en la imatge social de les biblioteques en una selecció de mitjans, aquesta vegada en l'àmbit espanyol i en el període que abasta del 1976 al 1995 (García-Pérez, 1996, p. 60). En un sentit semblant, cal destacar un estudi més centrat en la imatge de les biblioteques públiques en la premsa regional de Múrcia (Gómez-Gómez; Gómez-Hernández; Lluch-Baixaulí, 1996).

La recerca entorn de la imatge de les biblioteques en la premsa continua la dècada següent, en què trobem comunicacions en congressos a manera de balanç de les biblioteques en la premsa de la província d'Albacete (Marín-Jiménez; Mañas-Moreno; Ventosa-Beatty, 2000, p. 92), i els primers treballs que fan servir bases de dades digitals i la tècnica d'anàlisi de contingut (Guardiola-Jiménez; Hernández-Pedreño, 2002, p. 177).

Els estudis més recents tracten de l'anàlisi de les notícies sobre la lectura en diaris concrets (García-Delgado-Giménez, 2013, p. 57) i de la presència de les biblioteques en la premsa diària a Espanya, i analitzen la percepció pública que es té de les biblioteques (Galluzzi, 2014). Concretament, l'objectiu d'aquest treball és descobrir els temes relatius a les biblioteques dels quals es tracta més en els diaris espanyols i veure si han canviat, especialment en la línia temporal, amb una atenció especial al període de crisi. La mateixa autora també ha treballat el tema en un àmbit internacional i des d'un punt de vista qualitatiu i quantitatiu, i ha constatat, en aquest últim sentit, de quina tipologia de biblioteca es parla en les notícies i en quines seccions es recullen aquestes notícies (Galluzzi, 2015, p. 37).

Cal destacar que la majoria dels estudis esmentats fan servir la tècnica de l'anàlisi de contingut i centren l'atenció més en l'aspecte qualitatiu de les notícies que en el quantitatiu. D'aquí ve que aquests estudis es puguin complementar comparant, per exemple, la quantitat de notícies referides a les biblioteques públiques i la lectura amb altres fets de la cultura, com el cinema, el teatre i els museus. També convé remarcar que en molts d'aquests estudis es tracta de la relació entre els mitjans i la política, i es constata que els mitjans són una via per incidir sobre la política i aconseguir, així, transformar i millorar la realitat.

En aquest sentit, la reciprocitat que hi ha entre el món de la comunicació i el de la política és un dels temes centrals de la disciplina de la comunicació política (Rospir, 2003, p. 21; Mazzoleni, 2014, p. 17). Des de la política, el més important és l'acceptació del fet, i la confirmació d'aquest fet en la realitat, que es produeix un intercanvi de missatges entre la política o Administració i els mitjans de comunicació i els ciutadans, fins al punt que un dels objectes d'estudi concrets de la disciplina és el paper que els mitjans tenen en els processos polítics i els seus efectes en la presa de decisions i en l'aplicació d'aquestes a la comunitat (Canel, 2006, p. 21). També, i amb relació a la reciprocitat entre mitjans i política, cal destacar la teoria de l'agenda-setting de McCombs (McCombs; Shaw, 1972, p. 179).

Amb tot, i després d'aquesta revisió, una anàlisi de la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació davant d’altres fets de la cultura permet obtenir informació sobre la situació actual i marcarà la reflexió per millorar-la i per obtenir més beneficis de les biblioteques públiques per a la societat.

 

3 Disseny de la recerca

3.1 Sobre la presència de les biblioteques públiques davant d'altres fets de la cultura en els mitjans de comunicació espanyols

Analitzem les notícies sobre biblioteques públiques, biblioteques, lectura, cinema, teatre i museus en la premsa escrita i en els mitjans digitals espanyols, amb cobertura local, nacional2 i regional, tant de difusió gratuïta com de pagament, i de qualsevol gènere, registrats a la base de dades MyNews.3 Aquesta base de dades es va engegar el 2004 com l'hemeroteca digital dels diaris impresos d'Espanya (Grau-Moracho; Guallar-Delgado, 2004, p. 468). Actualment té més de mil tres-centes fonts disponibles4 i s'ha convertit en l'eina de documentació periodística més utilitzada entre els professionals de la informació a Espanya, amb notícies des del 1996.5 A més, s’ha fet servir en estudis amb una finalitat semblant a la nostra, perquè s'analitza la repercussió, o les notícies generades, sobre una certa realitat en la premsa espanyola (González-Riaño; Repiso; Delgado-López-Cózar, 2014, p. 3; Repiso; Rodríguez-Pinto; García-García, 2014, p. 1097; Repiso; Merino-Arribas; Chaparro-Domínguez, 2016, p. 3).

Per garantir la màxima exhaustivitat i precisió, s'han definit unes estratègies de cerca que tenen en compte els diferents fets culturals en castellà, català, gallec i basc en el títol i el subtítol de les notícies (taula 3).

 

Fet
Equació de cerca
Biblioteques públiques
"biblioteca publica" OR "biblioteque publique" OR "bibliotecas publicas" OR "liburutegi publikoa" OR "biblioteques publiques" OR "liburutegi publikoak"
&xoptions=contentfields=title:subtitle
Lectura
lectura AND (cultura OR escuela OR libreria OR leer OR libro OR escola OR ler OR llibreria OR llegir OR llibre OR kultura OR eskola OR liburu-denda OR "irakurtzea liburua")
Biblioteques
"biblioteca" OR "biblioteque" OR "bibliotecas" OR "liburutegi" OR "biblioteques"
Cinema
cine OR cines OR zinema
Teatre
teatro OR teatros OR teatre OR teatres OR antzokia OR antzerkia OR antzokiak
Museu
museo OR museos OR museu OR museus OR museoa OR museoak

Nota: Les equacions de cerca consisteixen en el text de la segona columna seguit d'un espai i el text de la tercera; s'hi han afegit els plurals dels casos diferenciats dels singulars per la dificultat de l'ús de l’asterisc (*) en cerques compostes en la base de dades.

Taula 3. Equacions de cerca

 

La finestra temporal de les cerques és la compresa entre els dies 01/01/2015 i 31/12/2015 i les cerques es van fer els dies 25 i 26 d'octubre de 2017. La raó per a l'elecció d'aquest període és que les últimes dades sobre biblioteques públiques disponibles i amb les quals s’han de posar en relació els resultats d'aquestes cerques són per a aquest període (l'any 2015), de tal manera que es cobreix l'any més actual d'acord amb la disponibilitat de dades per a les biblioteques públiques. A més, es considera que els resultats de l'estudi d'aquest període concret poden ser representatius en un grau força elevat de períodes més generals.

D'altra banda, però en referència també a l'objectiu 1, per comparar la quantitat de notícies per fet cultural entès com a unitat física (nombre de biblioteques, cinemes, teatres, etc.), es fan servir les dades per al total de museus, espais escènics estables teatrals, cinemes i sales d'exhibició de l'any 2014, última dada disponible, de l'Anuario estadísticas culturales de del 2016 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (MECD, 2016, p. 244, 309 i 328). Per al total de biblioteques sense especificació de tipologia es fan servir les taules de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) en cultura, que també són per a l'any 2014 (INE, 2018). Finalment, per al total de biblioteques públiques fem servir el recurs Bibliotecas públicas españolas en cifras, l'últim any de les quals és 2015 (MECD, 2018). Amb relació a aquest tema, cal remarcar que aquesta darrera dada és per a un any diferent respecte als altres, pel fet d’haver seguit la màxima de fer servir les últimes dades disponibles en cada cas. Malgrat això, el resultat per a la quantitat de notícies sobre biblioteques públiques per biblioteca pública en tant que unitats físiques variaria en l’arrodoniment a dos decimals només en una dècima menys si consideréssim la dada per a l'any 2014 en comptes de la dada per al 2015. És per això que es fa servir el total de biblioteques públiques per al 2015.

 

3.2 Sobre la presència de les biblioteques públiques en els mitjans de comunicació espanyols i la relació amb l'ús d'aquestes

En aquest cas el nivell d'anàlisi és per comunitats autònomes, que en la base de dades MyNews s’anomenen territoris. Es fan les cerques a MyNews referents a biblioteques públiques i lectura que es mostren a la taula 3, i els resultats es posen en relació amb els resultats de préstecs i visites per habitants de la pàgina web Bibliotecas públicas españolas en cifras, que ja s’han exposat en la introducció del treball. Amb aquest objectiu, es calcula per a cada comunitat autònoma el nombre de notícies sobre biblioteques públiques per 50.000 habitants.

D'altra banda, per a l'estudi de la relació entre les variables de les notícies per 50.000 habitants, préstecs per habitant i visites per habitant, es fa una anàlisi estadística. L'anàlisi estadística de les biblioteques públiques ja s'ha fet en algun dels estudis esmentats en aquest treball (Vakkari et al., 2016, p. 212). Per al nostre cas, es calcula el coeficient de correlació de Spearman després de comprovar que les variables no segueixen una distribució normal (Fernández; Rubio, 2013, p. 2). Després d'això, es determina la relació de les variables sense determinar-ne la possible causalitat d’acord amb els resultats i amb l'existència o no de significació estadística. A més, es tenen en compte els casos concrets i més rellevants que permeten identificar aquesta relació o no.

 

4 Resultats

4.1 Presència de les biblioteques públiques davant d’altres fets de la cultura en els mitjans de comunicació espanyols

Les cerques que s’havien plantejat en el disseny de la recerca han retornat un total de 296.316 resultats, considerant tots els fets culturals (taula 4).

 

Fet
Notícies
Percentatge
Biblioteques públiques
1.102
0,37
Lectura
903
0,30
Biblioteques
21.533
7,27
Cinema
119.107
40,20
Teatre
83.564
28,20
Museu
70.107
23,66
Total
296.316
100

Taula 4. Resultats de les cerques a MyNews

 

Com es pot veure, les notícies sobre biblioteques públiques representen només el 0,37 %, resultat similar a les notícies sobre lectura, amb el 0,30 %. La suma d'aquests percentatges no discriminaria els possibles resultats que podrien estar inclosos en els dos grups de notícies. Sobre aquest tema, s'ha comprovat, fent una cerca conjunta i unint les dues equacions respectives a biblioteques públiques i lectura amb l'operador AND, que les notícies que apareixen en tots dos grups són 8. Com que el nombre és petit, s'ha optat per considerar la suma dels percentatges com el total de notícies sobre biblioteques públiques i lectura.

Tornant a la taula i considerant els resultats per a biblioteques sense especificació de la tipologia, es pot comprovar que el percentatge que s’ha trobat és el 7,27 %, encara lluny del 23,66 % per a museus, del 28,20 % per a teatre i del 40,20 % per a cinema. Considerant la suma de notícies per a biblioteques públiques i lectura (0,67 %), les notícies de cinema són, en proporció, 59,4 vegades més nombroses que per a aquest grup; les de teatre, 41,68 vegades, i les de museus, 34,97 vegades. Fins i tot si es consideressin les biblioteques sense especificar-ne la tipologia, les notícies de cinema serien, en proporció, 5,53 vegades més nombroses que les notícies per a biblioteques; les de teatre, 3,88, i les de museus, 3,26. La diferència en qualsevol dels casos és gran i significativa.

D'altra banda, es pot posar en relació el total de notícies sobre els fets culturals analitzats amb el total de biblioteques públiques, biblioteques, cinemes i sales d'exhibició, museus i espais escènics estables teatrals, amb la qual cosa s'obtenen les notícies per fet considerat com a unitat o lloc físic (taula 5).

 

Fet cultural
Unitats físiques
Notícies
Notícies per fet
Biblioteques públiques i lectura
4.608
2.005
0,43
Biblioteques i lectura
6.717
22.436
3,34
Cinemes i sales d'exhibició
4.410
119.107
27,01
Museus
1.522
70.107
46,06
Espais escènics estables teatrals
1.546
83.564
54,05

Nota: Els casos de biblioteques públiques i biblioteques s’han considerat juntament amb la lectura per tal de simplificar els grups; el total de fets culturals pel que fa a unitats físiques és per a l'any 2014, excepte per al total de biblioteques públiques, que és per al 2015 (seguint la màxima de fer servir les últimes dades disponibles); el total de notícies es refereix a la finestra temporal del 2015 que es pren en consideració en el treball.

Taula 5. Notícies per biblioteques públiques, biblioteques, cinemes, museus i espais teatrals

 

Com es pot veure, el nombre de notícies per fet considerat com a unitat o lloc físic és inferior en el cas de les biblioteques públiques i la lectura (0,43). Si es consideressin les biblioteques sense especificar-ne la tipologia, el resultat també seria petit en relació amb els altres casos: hi ha 3,34 notícies per biblioteca davant de 27,01 per cinema, 46,06 per museu i 54,05 per teatre. Això permet dir que, havent-hi més biblioteques públiques i biblioteques que cinemes, museus i teatres, es generen menys notícies sobre les biblioteques que sobre aquests tres fets culturals.

 

4.2 Presència de les biblioteques públiques en els mitjans de comunicació espanyols i relació amb l'ús d'aquestes

4.2.1 Notícies sobre biblioteques públiques i lectura per comunitats autònomes

Els resultats per a les notícies sobre biblioteques públiques i lectura per comunitats autònomes es recullen a la taula 6.

 

Territori
Notícies
biblioteques
públiques
Notícies
lectura
Total
% notícies
Andalusia
72
112
184
9,05
Aragó
14
7
21
1,03
Canàries
10
6
16
0,79
Cantàbria
0
4
4
0,20
Castella-la Manxa
30
4
34
1,67
Castella i Lleó
214
54
268
13,18
Catalunya
232
133
365
17,95
C. de Madrid
44
34
78
3,84
C. F. de Navarra
64
19
83
4,08
C. Valenciana
22
30
52
2,56
Extremadura
53
30
83
4,08
Galícia
64
112
176
8,66
Illes Balears
12
14
26
1,28
La Rioja
2
6
8
0,39
País Basc
8
15
23
1,13
P. d'Astúries
7
10
17
0,84
R. de Múrcia
1
4
5
0,25
Nacional
270
313
583
28,68
Total
1.119
914
2.033
100

Nota: El filtre de territori a la base de dades MyNews conté l'opció nacional, que fa referència als resultats dels mitjans que tenen una cobertura nacional. Per això a la taula es diferencia el territori nacional del total, que és el sumatori dels resultats per comunitats autònomes més els resultats de cobertura o territori nacional. Cal assenyalar, seguint el contingut de la nota 2 de l'article, que a la taula apareix la nomenclatura nacional perquè és una reproducció directa del contingut de la base de dades que s'ha fet servir. És a dir, la mateixa base de dades conté l'opció de territori nacional com una possibilitat més entre d'altres en la categoria de territori. Per això s'ha mantingut aquesta nomenclatura.

Taula 6. Notícies per comunitats autònomes

 

Com es pot comprovar, els totals de notícies per a biblioteques públiques i per a lectura varien respecte dels resultats que es mostren a la taula 4 de l'anàlisi del punt 4.1. En aquell cas els resultats per a biblioteques públiques han estat 1.102 (17 menys que en les cerques per comunitats autònomes), i els de lectura, 903 (11 menys), la qual cosa podria donar lloc a criticar la base de dades MyNews per la gestió que en va fer. Malgrat això, hem decidit mantenir aquests resultats, perquè la diferència no és gaire gran. De la mateixa manera, també caldria tenir en compte que hi ha 8 notícies en els 2 grups, que igualment hem decidit no descomptar, perquè el nombre també és petit.

Tornant als resultats de la taula, i sense tenir en compte els resultats per a la cobertura anomenada nacional a la base de dades (vegeu la nota 2 de l'article), es pot comprovar que Catalunya és la comunitat autònoma on es generen més notícies sobre biblioteques públiques i lectura (17,95 %), seguida de Castella i Lleó (13,18 %). En el sentit negatiu, cal subratllar els casos de Cantàbria (0,20 %), Regió de Múrcia (0,25 %), La Rioja (0,39 %) i Canàries (0,79 %).

A partir de totes aquestes dades es pot calcular la quantitat de notícies per 50.000 habitants (taula 7).

 

Territori
Total
Població
Notícies /
50.000 habitants
Andalusia
184
8.399.043
1,10
Aragó
21
1.317.847
0,80
Canàries
16
2.100.306
0,38
Cantàbria
4
585.179
0,34
Castella-la Manxa
34
2.059.191
0,83
Castella i Lleó
268
2.472.052
5,42
Catalunya
365
7.508.106
2,43
C. de Madrid
78
6.436.996
0,61
C. F. de Navarra
83
640.476
6,48
C. Valenciana
52
4.980.689
0,52
Extremadura
83
1.092.997
3,80
Galícia
176
2.732.347
3,22
Illes Balears
26
1.104.479
1,18
La Rioja
8
317.053
1,26
País Basc
23
2.189.257
0,53
P. d'Astúries
17
1.051.229
0,81
R. de Múrcia
5
1.467.288
0,17
Nacional
583
46.454.535
0,63
Total
2.033
46.454.535
2,19

Nota: L'explicació de la nota de la taula 6 s'aplica igualment a aquesta.

Taula 7. Notícies per 50.000 habitants segons comunitats autònomes

 

Com es pot veure, els resultats més alts per al nombre de notícies sobre biblioteques públiques i lectura per 50.000 habitants tenen lloc a la Comunitat Foral de Navarra (6,48) i a Castella i Lleó (5,42). En el sentit negatiu, cal esmentar especialment els valors pròxims a 0 de la Regió de Múrcia (0,17), Cantàbria (0,34) i Canàries (0,38).

 

4.2.2 Relació entre notícies sobre biblioteques públiques i lectura, i l'ús d'aquestes

Per a l'anàlisi estadística s'han fet servir els resultats que ja hem exposat en el treball sobre els préstecs i les visites per habitant de l'any 2015 de la taula 2, i les notícies per 50.000 habitants de la taula 7. En l'estudi de la correlació s'han considerat els resultats per a les 17 comunitats autònomes, excloent-ne el cas anomenat territori nacional a la base de dades utilitzada i que s'ha inclòs a la taula 7. A partir d’aquest punt, s'ha estudiat la normalitat de les variables mitjançant el test de Shapiro-Wilk i s'ha obtingut que la variable de notícies per 50.000 habitants no segueix una distribució normal. Per això, i també per la dimensió de la mostra (Fernández; Rubio, 2013, p. 2), s'ha calculat el coeficient de Spearman entre les parelles de variables (taula 8).

 

Parelles de variables
Coeficient de Spearman
Notícies / 50.000 habitants - Préstecs per habitant
0,459
Notícies / 50.000 habitants - Visites per habitant
0,359

Nota: n = 17. *p ≤0,05; **≤0,01; ***≤0,001

Taula 8. Correlació entre variables

 

Com es pot veure, els resultats del coeficient de Spearman no són superiors a 0,5 i, per tant, no es pot dir que hi hagi correlació mitjana o alta; és a dir, com més notícies hi ha, més alt és el nombre de préstecs i de visites. A més, el resultat del valor de probabilitat no ha estat més baix de 0,05 en els casos analitzats, per la qual cosa no hi ha significació estadística. En tot cas, i tenint en compte la literatura científica que hi ha sobre el tema, aquesta manca de significació estadística pot ser deguda a la dimensió de la mostra (en el nostre cas 17) i no implica necessàriament que no hi hagi correlació (Fernández; Rubio, 2013, p. 9).

El que sí que es pot destacar en una anàlisi sobre els resultats per a les 6 comunitats autònomes amb al nombre més alt de notícies per 50.000 habitants, préstecs i visites per habitant, és que 4 apareixen entre aquestes 6 primeres posicions en les 3 variables que s'han considerat (taula 9).

 

Posició
Notícies /
50.000 habitants
Préstecs
per habitant
Visites
per habitant
1
C. F. de Navarra
6,48
Catalunya
2,06
País Basc
3,42
2
Castella i Lleó
5,42
Castella i Lleó
1,93
C. F. de Navarra
3,41
3
Extremadura
3,80
C. F. de Navarra
1,45
Castella i Lleó
3,38
4
Galícia
3,22
País Basc
1,45
Catalunya
3,32
5
Catalunya
2,43
La Rioja
1,42
La Rioja
3,16
6
La Rioja
1,26
Castella-la Manxa
1,40
Castella-la Manxa
2,88

Taula 9. Classificació de les 6 primeres posicions en les variables

 

Com es pot comprovar, la Comunitat Foral de Navarra, Castella i Lleó, Catalunya i La Rioja, que són unes de les comunitats autònomes on hi ha més notícies per 50.000 habitants, també apareixen entre les 6 comunitats on hi ha més préstecs i visites a les biblioteques públiques per habitant. Per la seva banda, passa una cosa semblant si observem les comunitats autònomes amb un nombre més baix de notícies per 50.000 habitants (taula 10).

 

Posició
Notícies / 50.000 habitants
Préstecs per habitant
Visites per habitant
12
C. de Madrid
0,61
Galícia
0,84
Galícia
1,99
13
País Basc
0,53
Cantàbria
0,83
R. de Múrcia
1,99
14
C. Valenciana
0,52
C. Valenciana
0,80
Cantàbria
1,93
15
Canàries
0,38
Illes Balears
0,69
C. Valenciana
1,84
16
Cantàbria
0,34
Andalusia
0,42
Andalusia
1,57
17
R. de Múrcia
0,17
Canàries
0,34
Illes Balears
1,31

Taula 10. Classificació de les 6 últimes posicions en les variables

 

Com es pot veure, les comunitats autònomes de Cantàbria i Comunitat Valenciana apareixen en el grup de les últimes posicions en les 3 variables. Alhora, pel que fa a Canàries, això passa en els casos de les notícies i els préstecs, i a la Regió de Múrcia, en els casos de les notícies i les visites.

Amb tot, i malgrat que el càlcul del coeficient de Spearman no hagi donat un resultat de correlació superior a 0,5 i amb significació estadística, sí que es pot percebre una tendència que apunta que a les comunitats autònomes on hi ha una quantitat de notícies més elevada o menys per 50.000 habitants, també s’esdevé que els préstecs i les visites per habitant a les biblioteques públiques són més nombrosos o menys, respectivament. Tot això possibilita que la visibilitat en els mitjans es pugui concebre, i ho sigui, com una manera entre d'altres de difondre i promoure els serveis i com un mitjà per aconseguir més préstecs i més visites.

 

5 Discussió

La visibilitat i la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans davant d’altres fets de la cultura com el cinema, el teatre i els museus és escassa, fins al punt que es considera inexistent (0,67 %), fins i tot quan el nombre de biblioteques públiques és més gran que el d'aquests altres fets de la cultura.

Si bé és cert que en algunes de les referències esmentades en la revisió de la literatura sobre el tema es mostraven xifres de la quantitat d'articles sobre biblioteques en un lloc i un temps concrets (Campos-Pérez; Cid-Leal, 1994, p. 121; Guardiola-Jiménez; Hernández-Pedreño, 2002, p. 183), l'originalitat del nostre treball és doble, ja que posa en relació el nombre de notícies sobre biblioteques públiques amb altres fets de la cultura, tant en l’àmbit espanyol com per comunitats autònomes, i relaciona els resultats amb els préstecs i les visites a les biblioteques. Al seu torn, el nostre estudi complementa els estudis als quals fem referència que utilitzen l'anàlisi de contingut en abordar el tema des d'un punt de vista més qualitatiu que quantitatiu (Guardiola-Jiménez; Hernández-Pedreño, 2002, p. 178; Galluzzi, 2015, p. 39; García-Delgado-Giménez, 2013, p. 58).

L'escassetat de notícies sobre biblioteques públiques es reafirma en el nostre treball, conclusió a la qual ja havien arribat alguns treballs duts a terme fa vint anys (Gómez-Gómez; Gómez-Hernández; Lluch-Baixaulí, 1996). De tot això se'n pot extreure que no s'ha aconseguit superar la situació d'invisibilitat i que, si s'ha treballat per aconseguir-ho, no s'ha fet de manera eficaç.

Encara més: seguint els autors del treball que acabem d’esmentar, es pot afirmar que la imatge creada sobre un servei es pot convertir en un condicionant important per a l'ús d'aquest i per a les expectatives que genera. En aquest sentit, la política i la importància que donen a les biblioteques els partits polítics tenen un paper amb un grau elevat de responsabilitat en aquesta qüestió (García-Pérez, 1996, p. 74). Seguint l'autora, caldria treballar per aconseguir que els polítics s'adonessin del seu error, i els educadors i els bibliotecaris s'hi han d'implicar.

A partir d'aquests fets, volem reflexionar sobre la relació entre la presència de les biblioteques públiques en els mitjans de comunicació i la política i el camp de la biblioteconomia i la documentació; per fer-ho, desenvolupem un conjunt de propostes, amb l'objectiu final d'augmentar els beneficis de les biblioteques públiques per a la societat.

 

5.1 Les biblioteques públiques i la lectura des de la biblioteconomia i la documentació, els mitjans de comunicació i la política: cap a una retroalimentació positiva

Es poden definir quatre eixos sobre els quals es vertebra l'objectiu, que són els dels camps de la biblioteconomia i la documentació, els mitjans, la política, i les biblioteques i la lectura (figura 1).
 

Figura 1. La retroalimentació positiva per aconseguir més beneficis per a la societat

Figura 1. La retroalimentació positiva per aconseguir més beneficis per a la societat
 

L'eix de la biblioteconomia i la documentació seria l'eix en el qual som agents actius com a professionals i investigadors de les biblioteques. La idea principal és que la nostra feina s'hauria de vertebrar entorn de l'objectiu d'aconseguir un efecte múltiple de retroalimentació positiva entre els mitjans, la política, i les biblioteques públiques i la lectura, per tal d'augmentar els beneficis per a la societat que es deriven de l'ús d'aquestes.

D'una banda, des del mateix camp, es podrien repensar i redissenyar els continguts dels plans d'estudis, enfocant-los cap als mitjans de comunicació i la política i introduint-hi més assignatures relacionades amb aquests dos elements. La poca presència de la sociologia i la comunicació en els plans d'estudis de biblioteconomia i documentació al nostre país és un fet constatat tant en els plans antics (Tejada-Artigas, 2003, p. 87; Sanz-Casado et al., 2001, p. 175), com en els actuals (Moneda, 2014). En aquest sentit, la inclusió d'aquestes assignatures potenciaria en la nostra professió la possibilitat de canviar la realitat i el coneixement de maneres i vies d'aconseguir-ho.

Al seu torn, la interdisciplinarietat amb la comunicació es podria aprofitar especialment en les facultats on es cursen estudis de biblioteconomia, documentació i comunicació. És el cas, per exemple, de la Facultad de Comunicación y Documentación de la Universidad de Granada. De la mateixa manera, encara que no és una qüestió estrictament relacionada amb els mitjans que s'han emprat en aquest treball per analitzar la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura, es podrien dissenyar assignatures, cursos i activitats interdisciplinaris referits a biblioteques per fer-ne l’emissió per ràdio o en forma de podcast. Dos exemples de com es poden acostar els resultats del món acadèmic per mitjà de la ràdio són el programa UNED - Sin distancias, emès a Radio 3, i el programa de ràdio Planeta Biblioteca, del servei de biblioteques de la Universidad de Salamanca. Julio Alonso Arévalo n’és un dels presentadors, que sobresurt, també, pel fet de dur a terme una activitat destacable en la difusió de notícies sobre biblioteconomia i documentació mitjançant el blog Universo Abierto. Des d'aquí, es podria obrir una línia de col·laboració directa amb mitjans de comunicació locals, regionals i estatals de premsa escrita i electrònics, tant per a estudiants com per a professors i investigadors. D'aquesta manera, es podrien publicar i difondre notes de premsa dels resultats de recerca i del dia a dia a les classes.

Un escenari clau és precisament el fet de donar a conèixer els resultats de la recerca no solament en revistes científiques. Com a exemple, es pot esmentar la creació de Secaba-Rank, una eina científica per mesurar l'eficiència de les biblioteques del grup de recerca Secaba-Lab. El desembre del 2016 es va publicar una nota de premsa,6 que, segons la base de dades MyNews, va derivar en trenta-sis notícies en mitjans diferents, sobre l'eina, les seves característiques i els principals resultats que aportava.7 D'aquesta manera, s'acostaria la realitat del camp de recerca al dia a dia de la societat. Encara més: l'acte de donar a conèixer amb notes de premsa els resultats de la recerca el podrien dur a terme i fomentar no solament els investigadors, sinó també les mateixes revistes científiques, amb el lema següent: "Un article, una nota de premsa".

En un sentit semblant, des de l'eix de les biblioteques públiques i la lectura també es podria treballar per donar a conèixer els serveis d'aquestes en la premsa, tal com es fa amb els cinemes, els museus i els teatres. Si partim de la idea que la biblioteca és un servei (Gallo-León, 2015, p. 87) i acceptem el rol social de les biblioteques i n'adquirim consciència (Herrera-Viedma; López-Gijón, 2013, p. 1382), tenim tot un camp per explotar en relació amb les biblioteques i els mitjans de comunicació. Així, ens podríem plantejar l’interrogant següent com a possibilitat de futur: per què no hem de donar a conèixer en els mitjans els serveis, les activitats, les exposicions, etc., que es porten a terme a les biblioteques com es fa amb els cinemes, els teatres i els museus?

El que és clar, a partir de les recerques a les quals s'ha fet referència en la introducció, és que de l'ús de les biblioteques públiques es deriven uns beneficis que es poden entendre com un gran capital social, humà i cultural. L'essencial és que des dels eixos de la biblioteconomia i la documentació i el de les biblioteques públiques i la lectura siguem conscients que al davant tenim la tasca de transmetre i potenciar el valor de les biblioteques, sent conscients que al nostre país la situació és, com a mínim, millorable. Espanya és a la cua d'Europa pel que fa als préstecs i queda per sota de la mitjana quant a les visites a la biblioteca. El canvi comença, sobretot, pel fet de ser conscients des d'aquests dos eixos de la possibilitat i la necessitat de millorar. Una manera de fer-ho seria l'avaluació comparativa amb els països europeus i la identificació dels models de bones pràctiques, que a les taules que hem presentat en la introducció en forma de classificacions es veuen d’una manera molt clara, amb Finlàndia al capdavant.

Amb tot, caldria estendre aquesta consciència del valor de les biblioteques públiques a la política, i això és una cosa que es pot fer amb els mitjans de comunicació, tal com s'ha vist en el treball quan hem parlat de la disciplina de la comunicació política. La realitat es pot modificar segons aquesta via, i des del camp de la biblioteconomia i la documentació i les biblioteques públiques hi podem treballar, tenint en compte la invisibilitat que hi ha de les biblioteques públiques en els mitjans davant d’altres fets de la cultura.

Al seu torn, també caldria estendre la consciència del valor de les biblioteques als mitjans de comunicació. Amb relació amb aquest tema, i davant dels resultats que s’han aconseguit en aquest treball, cal assenyalar que tan possible és que es desconegui l'oportunitat que significa l'ús dels mitjans de comunicació i de la premsa per augmentar l'ús i els beneficis que es deriven de les biblioteques gràcies a l'increment de la difusió i la promoció dels seus serveis en aquests mitjans, com que realment els mitjans puguin estar prenent la decisió de no publicar de manera freqüent notícies relacionades amb les biblioteques públiques perquè aquestes no atreuen els lectors, els compradors i, en definitiva, els usuaris dels mitjans. Però és justament per superar aquestes possibilitats i per estendre la consciència dels beneficis de les biblioteques i la lectura a l’àmbit de la política, que podem treballar precisament des del camp de les biblioteques i la lectura i la biblioteconomia i la documentació.

 

6 Conclusions

Els objectius que s’han plantejat en el treball han estat conèixer la presència de les biblioteques públiques en els mitjans de comunicació espanyols en relació amb altres fets de la cultura, i analitzar la possible relació entre aquesta presència i l'ús de les biblioteques públiques (visites) i la col·lecció (préstecs). A partir d'aquí, en la discussió s'ha reflexionat sobre com es podrien millorar aquests usos mitjançant la presència de les biblioteques en els mitjans i la influència de la política en tot això.

Pel que fa a la primera qüestió, s'ha constatat la presència escassa i gairebé inexistent de les biblioteques públiques i la lectura en les notícies dels mitjans, davant de les que tracten de cinema, de teatre o de museus, fins i tot si es consideressin les biblioteques en general sense especificar-ne cap tipologia concreta.

Respecte a la relació de la visibilitat amb l'ús de la col·lecció i les visites a les biblioteques públiques, malgrat que els resultats dels coeficients de correlació no han permès afirmar que hi hagi una relació clara, sí que apunten que existeix una relació positiva entre les variables. També s’ha analitzat el fet o tendència positiva de la relació entre les variables tenint en compte les primeres i les últimes posicions de les classificacions que s’han elaborat amb aquest objectiu, i s’ha comprovat que en molts dels casos passava que en les comunitats autònomes amb més o menys visibilitat en els mitjans de comunicació, al seu torn hi havia més o menys usos, respectivament, de les biblioteques i de la col·lecció. Amb tot, el fet que estadísticament no se’n pugui provar la relació també indica que hi ha un camp de millora. Una visibilitat més gran permetrà fer una nova anàlisi que ofereixi uns resultats més consolidats i, sens dubte, marquen la possibilitat que un grau de visibilitat més gran sigui una manera de fer la promoció i la difusió dels serveis de les biblioteques públiques i la lectura.

Al seu torn, i amb relació a la reflexió sobre com es poden augmentar els beneficis per a la societat que es deriven de l'ús de les biblioteques públiques i la lectura de la secció dedicada a la discussió, s’ha presentat la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de la biblioteconomia i la documentació, les biblioteques públiques i la lectura, els mitjans i la política. Des d'aquí, s’han ofert un conjunt de propostes a partir d'alguns exemples coneguts i de la crítica dels plans d'estudis i de la situació de les biblioteques públiques al nostre país respecte al context europeu.

Tot i que s’ha desenvolupat en un grau més alt la relació entre els mitjans de comunicació, les biblioteques públiques, i la biblioteconomia i la documentació, i s'hi ha aprofundit més, també s’ha considerat la política com a motor de canvi de les realitats socials i, cosa especialment interessant en aquest article i en aquest camp, com a possible motor de canvi de les realitats culturals. Alguna referència de la bibliografia de la qual hem partit per fer aquest article considerava el mateix postulat (García-Pérez, 1996, p. 74), i la importància i la repercussió de la relació entre la política i els mitjans de comunicació s'ha argumentat des del que s'exposa respecte a la disciplina de la comunicació política en la secció per als antecedents. Sens dubte, una línia de treball amb vista al futur és aprofundir en la relació entre la política i la cultura, en el sentit de la influència que pot exercir la política en les transformacions culturals i en els beneficis per a la societat.

Sobre aquest tema, i com a possible punt de partida per fer una anàlisi del tema al nostre país, es podria considerar la cerca de models de bones pràctiques en altres països relacionades amb la política cultural i les lleis sobre biblioteques. A Finlàndia, per exemple, la llei del 1961, anomenada Library Act, amb el pas dels anys ha comportat un augment de l'ús de les biblioteques públiques des dels objectius de la superació de les diferències entre l'entorn rural i l'entorn urbà, i de l'ús dels serveis bibliotecaris en tots dos entorns (Mäkinen, 2001, p. 137). Així, es va passar d'1,5 préstecs per habitant el 1960 a 19,9 el 1990, i el creixement va ser més gran a les zones rurals que a les urbanes. En aquest sentit, com a trets essencials que es podrien plantejar com a models de bones pràctiques per al nostre país, en l'article esmentat es destaquen el desenvolupament de l'estat del benestar, en general, i altres fets relacionats amb l'educació, en particular, però també es remarca l'acord de les diferents forces polítiques respecte a la importància de la cultura i de les biblioteques per a aquest desenvolupament i per a l'estat del benestar en general. D'això es desprèn la possibilitat d’aconseguir en el futur més profunditat d'anàlisi sobre el tema en un altre article.

En definitiva, el valor i l’originalitat d'aquest estudi rau, d'una banda, a posar en relació la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura a Espanya davant d’altres fets de la cultura, i, de l’altra, a relacionar aquesta visibilitat amb els usos de les biblioteques, reflexionant-hi i elaborant propostes per a l'augment dels beneficis del seu ús per a la societat des dels camps o eixos implicats. Tot i això, es poden assenyalar algunes limitacions del nostre treball, com, per exemple, el fet que la base de dades que hem fet servir per a l'anàlisi de la presència dels fets de la cultura és una i concreta, amb uns mitjans específics disponibles dels quals hem extret les notícies, i limitades al període del 2015. No obstant això, els resultats del treball concorden amb la literatura que hem revisat. També es pot apuntar que la nostra anàlisi ha estat quantitativa i que es podria complementar amb una anàlisi centrada en el contingut de les notícies que hem trobat, encara que això és més una línia de recerca per al futur que una limitació.

 

Bibliografia

Campos-Pérez, Elisa; Cid-Leal, Pilar (1994). "Biblioteques, arxius i centres de documentació en la premsa diària de Catalunya". Ítem: revista de biblioteconomia i documentació, núm. 15, p. 118–133.
<http://www.raco.cat/index.php/Item/article/view/22452>. [Consulta: 25/01/2018].

Canel, María-José (2006). Comunicación política. Una guía para su estudio y práctica. Madrid: Tecnos.

Carrión-Gútiez, Alejandro (2013). "Informe de situación de las bibliotecas públicas españolas en 2012". El profesional de la información, vol. 22, n.o 3, p. 250–258. <https://doi.org/10.3145/epi.2013.may.09>.
[Consulta: 25/01/2018].

CIS. Centro de Investigaciones Sociológicas (2014). Barómetro de diciembre 2014. Estudio n.º 3047. <http://www.cis.es/cis/export/sites/default/-Archivos/Marginales/3040_3059/3047/es3047mar.html>.
[Consulta: 25/01/2018].

— (2016). Barómetro de junio 2016. Estudio n.o 3142.
<http://www.cis.es/cis/opencms/-Archivos/Marginales/3140_3159/3142/Es3142mar.pdf>. [Consulta: 25/01/2018].

Connaway, Lynn Silpigni (2014). "Quin és el sentit de les biblioteques? Una crida per a una avaluació centrada en l’ús". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 32 (juny). <http://bid.ub.edu/32/connaway1.htm>. [Consulta: 25/01/2018].

EBLIDA. European Bureau of Library Information and Documentation Associations (2018). Public Libraries - Statistics. <http://www.eblida.org/activities/kic/public-libraries-statistics.html>. [Consulta: 25/01/2018].

Fernández, Sergio; Rubio, Francisco (2013). "¿El dinero importa? Relación entre el presupuesto de la biblioteca y la productividad investigadora de la Universitat Politècnica de València". Revista española de documentación científica, vol. 36, n.o 4, e023. <https://doi.org/10.3989/redc.2013.4.1043>. [Consulta: 25/01/2018].

Ford, Barbara J. (2002). "Todos son bienvenidos: la biblioteca pública como espacio de integración ciudadana".
i Congreso nacional de bibliotecas públicas: la biblioteca pública, portal de la sociedad de la información. Madrid: Ministerio de Cultura, p. 191–200. <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/handle/10421/1212>. [Consulta: 25/01/2018].

Gallo-León, José-Pablo (2015). "La biblioteca es servicio (y en ello está nuestro futuro)". El profesional de la información, vol. 24, n.o 2, p. 87–94. <https://doi.org/10.3145/epi.2015.mar.01>. [Consulta: 25/01/2018].

Galluzzi, Anna (2014). "Libraries in the newspapers". En: Libraries and public perception: A Comparative Analysis of the European Press. Amsterdam: Elsevier, p. 37–95. <https://doi.org/10.1533/9781780634258.37>. [Consulta: 25/01/2018].

— (2015). "Les biblioteques en la premsa diària: el cas espanyol". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 34 (juny). <http://bid.ub.edu/34/galluzzi.htm>.
DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2015.34.12. [Consulta: 25/01/2018].

García-Delgado-Giménez, Belén (2013). "Análisis de las noticias sobre lectura publicadas en el periódico El País (2004–2010)". Ibersid: revista de sistemas de información y documentación, n.o 7, p. 57–63. <http://ibersid.eu/ojs/index.php/ibersid/article/view/4061/3747>. [Consulta: 25/01/2018].

García-Pérez, Esther. (1996). "La biblioteca en la prensa diaria: crónica de abandonos". Educación y biblioteca, n.o 74, p. 60–74. <https://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/113298/1/EB08_N074_P60-74.pdf>. [Consulta: 25/01/2018].

Gómez-Gómez, María de los Ángeles; Gómez-Hernández, José Antonio; Lluch-Baixaulí, Luis (1996). "La imagen de las bibliotecas públicas en la prensa regional de Murcia". Archivos, bibliotecas, centros de documentación y museos en el Estado de las autonomías: actas del vi Congreso Nacional de ANABAD, Murcia, 26-28 junio de 1996. <http://eprints.rclis.org/28623/>. [Consulta: 25/01/2018].

Gómez-Yáñez, José-Antonio (2014). Estudio Fesabid. El valor económico y social de los servicios de información: bibliotecas. Madrid: FESABID. <http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/7447/1/fesabid-valor-economico-bibliotecas.pdf>. [Consulta: 25/01/2018].

González-Riaño, María-Guadalupe; Repiso, Rafael; Delgado-López-Cózar, Emilio (2014). "Repercusión de los rankings universitarios en la prensa española". Revista española de documentación científica, vol. 37, n.o 3, e055. <https://doi.org/10.3989/redc.2014.3.1128>. [Consulta: 25/01/2018].

Grau-Moracho, Jordi; Guallar-Delgado, Javier (2004). "My News, la hemeroteca digital de la prensa española".
El profesional de la información, vol. 13, n.o 6, p. 466–476. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos/2004/noviembre/7.pdf>.[Consulta: 25/01/2018].

Guardiola-Giménez, Plácido; Hernández-Pedreño, Manuel (2002). "La imagen social de las bibliotecas en la prensa digital y escrita". Anales de documentación, vol. 5, n.o 0, p. 177–196. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/view/2161>. [Consulta: 25/01/2018].

Herrera-Viedma, Enrique; López-Gijón, Javier (2013). "Libraries' social role in the information age". Science,
vol. 339, no. 6.126, p. 1382. <https://doi.org/10.1126/science.339.6126.1382-a>. [Consulta: 25/01/2018].

Houghton, Kirralie; Foth, Marcus; Miller, Evonne (2013). "The continuing relevance of the library as a third place for users and non-users of IT: the case of Canada Bay". The australian library journal, vol. 62, no. 1, p. 27–39. <https://doi.org/10.1080/00049670.2013.771764>. [Consulta: 25/01/2018].

INE. Instituto Nacional de Estadística (2018). Estadística de bibliotecas. <http://www.ine.es/dyngs/INEbase/es/operacion.htm?c=Estadistica_C&cid=1254736176768&menu=resultados&idp=1254735573113>. [Consulta: 25/01/2018].

Lin, Hui; Pang, Natalie; Luyt, Brendan (2015). "Is the library a third place for young people?". Journal of librarianship and information science, vol. 47, no. 2, p. 145–155. <https://doi.org/10.1177/0961000614532303>. [Consulta: 25/01/2018].

Mäkinen, Ilkka (2001). "The golden age of Finnish public libraries: institutional, structural and ideological background since the 1960's". En: Mäkinen, Ilkka (ed.). Finnish public libraries in the 20th century. Tampere, Finland: Tampere University Press, p. 116–150.

Marín-Jiménez, María Dolores; Mañas-Moreno, José Eugenio; Ventosa-Beatty, Ana María (2000). "Bibliotecas en la provincia de Albacete (1987–1997): balance a través de la prensa". Actas de las I Jornadas bibliotecarias de Castilla-La Mancha, p. 91–100. <https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=990407>. [Consulta: 25/01/2018].

Mazzoleni, Gianpietro (2014). La comunicación política. Madrid: Alianza Editorial.

McCombs, Maxwell E.; Shaw, Donald L. (1972). "The Agenda-Setting Function of Mass Media". Public opinion quarterly, vol. 36, no. 2, p. 176–187. <https://doi.org/10.1086/267990>. [Consulta: 25/01/2018].

MECD. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte (2010). Bibliotecas públicas españolas en cifras. Estadística 2010. <http://es.calameo.com/read/0000753358c5302f8a5a6>. [Consulta: 25/01/2018].

— (2015). Encuesta de hábitos y prácticas culturales 2014–2015. <http://es.calameo.com/read/0000753358b572c390560>. [Consulta: 25/01/2018].

— (2016). Anuario de estadísticas culturales 2016. <https://www.mecd.gob.es/servicios-al-ciudadano/estadisticas/cultura/mc/naec/2016.html>.[Consulta: 25/01/2018].

— (2018). Bibliotecas públicas españolas en cifras. <http://www.mecd.gob.es/cultura/areas/bibliotecas/mc/ebp/presentacion.html>. [Consulta: 25/01/2018].

Meneses Tello, Felipe (2008). "Bibliotecas y democracia: el caso de la biblioteca pública en la construcción de una ciudadanía activa". Anales de documentación, vol. 11, p. 93–127. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/view/24841>. [Consulta: 25/01/2018].

Moneda, Mercedes de la (2014). "La interdisciplinarietat en els graus d’Informació i Documentació". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 32. <http://bid.ub.edu/32/moneda1.htm>. [Consulta: 25/01/2018].

Repiso, Rafael; Merino-Arribas, Adoración; Chaparro-Domínguez, María Ángeles (2016). "Agrupación de las universidades españolas en la prensa impresa nacional". Revista española de documentación científica, vol. 39, n.o 2, p. e131. <https://doi.org/10.3989/redc.2016.2.1292>. [Consulta: 25/01/2018].

Repiso, Rafael; Rodríguez-Pinto, Miguel-Ángel; García-García, Francisco (2014). "Posicionamiento y agrupación de la prensa española: análisis de contenido de las noticias generadas en la Jornada Mundial de la Juventud 2011". Estudios sobre el mensaje periodístico, vol. 19, n.o 2. <https://doi.org/10.5209/rev_ESMP.2013.v19.n2.43490>. [Consulta: 25/01/2018].

Rospir, Juan-Ignacio (2003). "Introducción a la comunicación política". En: Berrocal, Salomé. Comunicación política en televisión y nuevos medios. Barcelona: Ariel.

Sanz-Casado, Elías; García-Zorita, Carlos; Martín-Moreno, Carmen; Lascuraín-Sánchez, María Luisa (2001). "Las disciplinas científicas como encrucijada de saberes; el caso de los estudios de biblioteconomía y documentación de las universidades españolas". Revista general de información y documentación, vol. 11, n.o 1, p. 175–189. <http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/RGID0101120167A>. [Consulta: 25/01/2018].

Tejada-Artigas, Miguel (2003). "Los planes de estudio en Biblioteconomía y Documentación". Educación y biblioteca, n.o 137, p. 85–90. <https://gredos.usal.es/jspui/handle/10366/118972>. [Consulta: 25/01/2018].

Togores-Martínez, Rosa (2014). El valor de les biblioteques públiques en la societat. El cas de la Xarxa de Biblioteques Municipals. Barcelona: Diputació de Barcelona. <http://www.diba.cat/documents/16060163/22275360/
El+valor+de+les+biblioteques+p%C3%Babliques+en+la+societat+E-LLIBRE.pdf/47985f87-05a6-4551-a9d9-53e17329fd9d
>. [Consulta: 25/01/2018].

United Nations (2018). World Population Prospects - Population Division - United Nations. <https://esa.un.org/unpd/wpp/Download/Standard/Population/>. [Consulta: 25/01/2018].

Vakkari, Pertti; Aabø, Svanhild; Audunson, Ragnar; Huysmans, Frank; Kwon, Nahyun; Oomes, Marjolein; Sin, Sei-Ching Joanna (2016). "Patterns of perceived public library outcomes in five countries". Journal of documentation, vol. 72, no. 2, p. 342–361. <https://doi.org/10.1108/JD-08-2015-0103>. [Consulta: 25/01/2018].

Van Ryzin, Gregg; Charbonneau, Étienne (2010). "Public service use and perceived performance: an empirical note on the nature of the relationship". Public administration, vol. 88, no. 2, p. 551–563. <https://doi.org/10.1111/j.1467-9299.2010.01820.x>. [Consulta: 25/01/2018].

 

Notes

1 Hi ha diverses possibilitats per a la consulta d'aquestes dades a la font. En la mateixa secció d'indicadors de rendiment, es pot accedir a l'informe anual o bé a un desplegament d'indicador per indicador. El que passa és que s'han detectat diferències entre aquest desplegament i els resultats de l'informe anual. Per exemple, en el moment en què es va elaborar aquest estudi, les visites per habitant per a Galícia en la secció d'indicadors de rendiment, apartat titulat "Referidos al uso y servicios de la biblioteca", punt "Para las visitas por habitante", s'indica que són de 6,74 per a l'any 2015. Però en l'informe anual de la secció d'indicadors de rendiment, el resultat per a la mateixa variable i any en aquesta comunitat autònoma és d'1,99. Així, cal assenyalar en aquesta nota la necessitat que la font faci una revisió de les dades. Amb tot, s'han utilitzat les dades de l'informe anual de la secció d'indicadors de rendiment perquè s'han considerat més fidels a la realitat que les dades dels resultats dels anys anteriors en cada comunitat autònoma, any i variable.

2 La base de dades utilitzada en el treball fa servir el concepte o nomenclatura de nacional com a possibilitat i opció pel que fa a la categoria de territori i cobertura dels mitjans de comunicació que conté. Com que és un contingut íntegre de la base de dades i en el treball es reprodueix aquest contingut, s'ha mantingut aquesta nomenclatura. De tota manera, cal assenyalar que en les expressions del treball que són pròpiament creació dels autors, s'ha optat per utilitzar formes d'expressió del tipus "àmbit espanyol", "context espanyol", "mitjana espanyola", etc., en lloc d'"àmbit nacional", "context nacional", "mitjana nacional", etc. D'aquesta manera se supera la possibilitat que una part dels lectors pugui sentir desorientació o incertesa.

3 Accés des de la biblioteca electrònica de la Universidad de Granada: 
<http://biblioteca.ugr.es/pages/biblioteca_electronica/bases_datos/my_news_online>.

4 http://hemeroteca.mynews.es/

5 http://hemeroteca.mynews.es/about/

6 https://canal.ugr.es/noticia/disenan-la-primera-herramienta-cientifica-permite-averiguar-la-rentabilidad-eficiencia-una-biblioteca/

7 Per a aquesta informació s'han buscat a la base de dades les notícies amb Secaba-Rank com a contingut en la cerca simple.

 

 

Citació recomanada

Lázaro Rodríguez, Pedro; López Gijón, Javier; Herrera Viedma, Enrique (2018). "Visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d'altres fets de la cultura i relació amb l'ús d’aquestes : mesures per incrementar-ne la promoció i la difusió". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 40 (juny) . <http://bid.ub.edu/40/lazaro.htm>. DOI: http://dx.doi.org/10.1344/BiD2018.40.6 [Consulta: 17-08-2018].