Els llibres electrònics en les col·leccions de les biblioteques públiques

1 Introducció: raons per oferir llibres electrònics a les biblioteques

Actualment ens trobem en un moment de recessió econòmica que afecta també l'activitat bibliotecària. Les retallades pressupostàries que s'apliquen a les biblioteques, els canvis en el sector editorial i la irrupció de models de negoci nous provocats per l'arribada dels llibres electrònics, són alguns dels factors que obliguen les biblioteques a analitzar les funcions que tenen i els serveis que ofereixen i replantejar-se, entre altres temes, la gestió de la col·lecció.

En un primer moment, les biblioteques es van centrar en el préstec de lectors de llibres electrònics (e-readers) amb continguts lliures de drets, majoritàriament, clàssics de la literatura.¹ L'objectiu era familiaritzar els usuaris amb aquest suport de lectura nou i l'experiència va ser positiva. Però la penetració ràpida d'aquests dispositius en el mercat va fer que els usuaris aviat demanessin la incorporació d'un major nombre d'obres i de novetats editorials, per disposar-ne en els lectors personals. La resposta que les biblioteques públiques poden donar als usuaris és proporcionar-los aquest accés a través del servei de préstec en línia de llibres electrònics.

Es poden trobar raons molt diverses per incorporar el llibre electrònic a les biblioteques. En primer lloc, la facilitat d'accés, una de les més importants. Els llibres electrònics estan disponibles tots els dies de l'any, a qualsevol hora del dia i no se circumscriuen a l'espai físic de la biblioteca; com a conseqüència, en traspassar els límits del servei físic, s'amplia i s'obre el segment d'usuaris als quals la biblioteca pot arribar.

En segon lloc, l'interès creixent dels usuaris pels llibres electrònics (e-books) com posen de manifest gairebé tots els estudis. Segons l'informe Pew,² el 23 % dels nord-americans majors de 16 anys va llegir un llibre electrònic el 2012, un 16 % més que l'any anterior. La introducció a Espanya del llibre digital és més lenta que en altres mercats, encara que l'últim any el creixement és considerable. El negoci de llibres electrònics representa una mica més de l'1 % del sector editorial a Espanya i, el 2011, el nombre de persones amb un dispositiu electrònic de lectura es va incrementar considerablement: després de Regne Unit, Espanya era el segon país europeu on més lectors de llibres electrònics es van vendre el 2011 (335.000 unitats). Així, els pronòstics per al 2012 anunciaven un important creixement en la venda d'aquests dispositius i les xifres proporcionades per la consultora GfK a final de 2012 confirmen aquesta tendència.

Segons les dades aportades per la Federación de Gremios de Editores de España, el percentatge de lectors digitals a Espanya ha crescut des d'un 48,6 % a principi de 2010 fins a un 58 % a final de 2012. Els lectors en suport digital ascendeixen fins al 88,6 % en els joves de 14 a 24 anys. A aquest fet cal sumar-hi, segons les dades de l'Agencia del ISBN, l'augment del nombre de llibres electrònics registrats en l'ISBN, que va ascendir el 2012 a 20.079 llibres en format digital, cosa que es tradueix en un augment del 13 % respecte a l'any passat. Amb aquest creixement el llibre digital representa el 22 % de la producció editorial espanyola. Aquestes xifres mostren l'esforç de les editorials espanyoles a oferir un catàleg ampli de llibres en format digital i conviden a un cert optimisme en el nivell de desenvolupament que va assolint aquest mercat.

En tercer lloc, l'espai físic, ja que els llibres electrònics no en necessiten. Les prestatgeries virtuals no requereixen ni previsions ni canvis.

Abans de decidir si la biblioteca adquireix llibres electrònics, cal tenir en compte l'estudi de les necessitats de la comunitat i una sèrie de condicionants de la mateixa biblioteca a l'hora de plantejar-se la gestió de la col·lecció:

• Els usuaris demanen llibres electrònics?
• Quin tipus de contingut és el que es demana (best-sellers, obres de ficció en general, llibres infantils, obres de caràcter divulgatiu, assajos, còmics, literatura clàssica, etc.)?
• Quin tipus de dispositius de lectura són els més utilitzats?
• La biblioteca disposa d'una partida pressupostària per fer front a la creació i el manteniment de la col·lecció de llibres electrònics i dels costos afegits per qüestions tecnològiques —cost de plataformes, etc.—?
• La biblioteca pot oferir la formació específica i el suport al seu personal en aquestes tasques?

Ens trobem en un moment d'incerteses i dubtes; es tracta d'un gran repte per a totes les biblioteques, en què els bibliotecaris, guiats pels agents implicats en aquests temes (autors, editorials, llibreries, biblioteques i institucions públiques), esperem aportar amb les nostres reflexions i propostes un horitzó que permeti clarificar les millors opcions per incorporar el llibre electrònic als nostres centres.

2 Gestió de la col·lecció de llibres electrònics a les biblioteques: accés enfront de propietat

El desenvolupament equilibrat i coherent de la col·lecció exigeix definir una política de gestió de la col·lecció adequada basada en els interessos generals de la població que reflecteixi la diversitat de la societat, sense oblidar l'oferta editorial existent. La incorporació dels formats digitals i els nous avenços tecnològics suposen un replantejament de les pautes que determinen la formació i el manteniment de la col·lecció, en què els suports tradicionals a les biblioteques (el llibre imprès i els suports digitals d'audiovisuals i multimèdia) conviuen amb els llibres electrònics.

No obstant això, cal tenir en compte com a premissa fonamental, tal com es va exposar en la conferència anual de l'American Library Association (ALA), que "el verdadero desarrollo de la colección digital no será posible hasta que las bibliotecas y sus usuarios puedan elegir entre todo el contenido de libros electrónicos disponibles". 

La convivència entre el llibre imprès i electrònic és una realitat en la qual es mouran les biblioteques durant un temps. Ningú no pot determinar amb exactitud en quin moment es donarà la primacia del digital enfront de l'imprès i com serà el procés final d'adaptació de les biblioteques als canvis tecnològics que estem vivint. Es plantegen molts interrogants a les biblioteques a l'hora d'incorporar els llibres electrònics en les seves col·leccions, com ara:

• Com articular la formació i el manteniment d'una col·lecció de llibres electrònics amb la de llibres impresos?
• Quin percentatge de pressupost s'ha de destinar a comprar llibres electrònics i a llibres impresos?
• Quines pautes han de regir la formació i el manteniment de la col·lecció de llibres electrònics?
• S'han de crear col·leccions estables, de qualitat i que conjuguin obres de fons i novetats editorials, o organitzar col·leccions merament puntuals i que obeeixin a les demandes de novetats dels usuaris?
• Quin model de negoci és el més avantatjós per a la biblioteca a l'hora d'adquirir els continguts? Adquisició des de la mateixa biblioteca o participació en un consorci o mitjançant convenis entre biblioteques per abaratir costos?
• Quina ha de ser la postura de les biblioteques davant les barreres i limitacions d'accés que pretenen imposar les editorials?

Per respondre a aquestes preguntes, un dels primers passos que cal fer és definir, dins de la política de col·lecció de la biblioteca, el paper que tindran els llibres electrònics i establir els criteris de selecció per a aquests llibres. Si bé en gran manera són els mateixos que regeixen el llibre imprès (rellevància de l'autor, importància del tema, cobertura, actualitat de la informació, nivell de tractament, adequació de l'obra a les necessitats dels usuaris actuals i potencials, etc.), en el cas concret dels llibres electrònics n'hi ha una sèrie d'específics que cal tenir en compte, ja que no només es tracta de valorar continguts sinó també d'altres factors de caràcter tecnològic i de gestió que condicionaran les decisions d'incorporació. Entre aquests aspectes cal destacar:

• Accessibilitat, que permeti l'accés en línia des de qualsevol lloc.

• Qualitat de la plataforma, que permeti una gestió dels recursos àgil i integrada amb l'OPAC de la biblioteca.

• Facilitat d'ús de la interfície i que incorpori prestacions 2.0.

• Adequació de la infraestructura tecnològica: maquinari i programari.

• Possibilitat d'abastar diferents tipus de formats de lectura (PDF, EPUB, MOBI).

• Disponibilitat del préstec i de la lectura dels continguts en qualsevol dispositiu (ordinadors personals, lectors de llibres electrònics, tauletes, telèfons intel·ligents, etc.), ja sigui a través de descàrregues o en temps real.

• Respecte als drets d'autor (DRM: Digital Rights Management).

• Condicions de manteniment i conservació: preservació digital.

• Establiment de procediments de treball per catalogar els continguts.

• Necessitat continuada de disposar d'informació actualitzada sobre el mercat editorial nacional i internacional, productors i distribuïdors d'aquest tipus de recursos.

• Coneixement i anàlisi dels diferents models de negoci que es van perfilant en el mercat del llibre electrònic.

• Proporcionalitat del cost amb relació a l'ús potencial.

• Possibilitat de generar estadístiques.

• Preservació de la privacitat de les dades dels usuaris enfront dels interessos comercials de plataformes, grups editorials o agregadors de continguts.

Per dur a terme les tasques de selecció, és important conèixer els agents, productors i subministradors de continguts electrònics per a les biblioteques públiques.

Quant als editors comercials, que són els principals protagonistes de l'edició electrònica, tant de continguts per a l'àmbit universitari com per al públic en general i les biblioteques públiques, cal tenir en compte que molts, com ara Springler, Elsevier, Emerald, etc., ofereixen recursos enfocats a l'àmbit acadèmic i universitari i, de moment, no proporcionen el tipus de contingut que demana la biblioteca pública en el terreny del llibre electrònic.

El ventall de segells editorials en què es mouen les biblioteques públiques és molt més heterogeni i pluridisciplinari. D'una banda, hi ha els grans grups editorials de caràcter marcadament multinacional, com ara HarperCollins, Macmillan, Bertelsmann (un dels segells editorials de la qual, Random House, s'ha fusionat amb Penguin Books, del grup Pearson), Hachette, entre els internacionals, o el cas de Planeta a Espanya, i, de l'altra, una àmplia gamma de segells i petites editorials que, especialment en el cas espanyol, enriqueixen el panorama editorial i que també treballen per incorporar-se al mercat del llibre electrònic.

Pel que fa als agregadors (empreses que faciliten l'accés als recursos electrònics publicats per diferents editors, i que n'assumeixen l'emmagatzematge i la comercialització davant els usuaris finals), un cop han arribat a acords amb els diferents editors, allotgen en el seu lloc web els arxius i duen a terme el desenvolupament tecnològic necessari per als clients.

L'avantatge d'aquest model és que permet a les biblioteques accedir a milers de llibres electrònics de diferents editors mitjançant una sola llicència i pagant a una sola plataforma. El punt feble d'aquest sistema és que aboca les biblioteques a cenyir-se als acords que l'agregador ha negociat i signat amb els editors, i deixa un marge estret de decisió a les biblioteques, que poden veure com acords presos en un principi sobre l'accés als continguts i les seves modalitats de préstec es veuen restringits de manera unilateral sense establir prèviament una negociació amb les biblioteques (el fet més cridaner en aquest sentit va ser la decisió adoptada per la HarperCollins de restringir a 26 el nombre de préstecs de cada títol i, un cop exhaurits, imposar a les biblioteques la renovació de la llicència).

En el marc de les biblioteques públiques l'agregador més estès i conegut és l'OverDrive, que utilitzen majoritàriament les biblioteques públiques nord-americanes. El seu model de servei es basa a proporcionar a la biblioteca tant la plataforma tecnològica que ha de permetre el préstec dels llibres electrònics com els continguts i a més té l'avantatge que és totalment compatible amb els sistemes de gestió de les biblioteques.

A les biblioteques nord-americanes s'evidencien cada vegada amb més afany postures contràries a aquest paper gairebé de monopoli que exerceix l'OverDrive. En aquest sentit, la xarxa de la Douglas County Libraries, a l'estat de Colorado, ha apostat per un model en què, desenvolupant el propi programari, puguin comprar llibres directament de les editorials, aconseguir millors preus i condicions i garantir eines de recerca que permetin llegir els llibres en línia. Aquest mateix esquema el segueixen també les biblioteques de Califòrnia dins del consorci Califa Library Group, que es planteja comprar arxius de llibres electrònics directament als editors, ja que l'objectiu és tenir la propietat sobre aquests llibres.

Finalment, també caldria considerar les mateixes biblioteques com a impulsores i creadores de contingut des d'una doble perspectiva. En primer lloc, les biblioteques podrien estimular els diferents serveis de publicacions de cada administració (estatal, autonòmica i local) a participar en els projectes de plataformes de préstec de llibres electrònics. Això serviria per contribuir a difondre aquest tipus de publicacions, que guanyarien en visibilitat, i alhora augmentaria l'oferta de la mateixa biblioteca, amb temes i continguts que d'una altra manera passarien desapercebuts per a un gran nombre d'usuaris.

En segon lloc, si es té en compte que una part important de la col·lecció de les biblioteques la constitueix la col·lecció local que recull els testimonis de la localitat, la seva memòria i els fets i esdeveniments més rellevants, la biblioteca, dins de la seva capacitat de formació en noves tecnologies, podria col·laborar a impulsar la creació de continguts locals. En principi, aquests continguts no constitueixen un segment atractiu per a la indústria editorial, però és indispensable en gran manera per a les institucions que, en la pràctica, són les que n'impulsen l'edició i la publicació.

Així, les biblioteques podrien assessorar en els temes relatius a plataformes d'autoedició, llicències, etc., per aconseguir que molts continguts referits a la història local i les obres de creació d'autors locals es poguessin editar i estar presents en les plataformes de préstec de les biblioteques.

3 Models de negoci de llibres electrònics: accés enfront de propietat

La complexitat dels models de negoci que estan sorgint en el llibre electrònic suposen un canvi de concepte pel que fa a la formació i el manteniment de la col·lecció de la biblioteca.

La incertesa sobre la propietat dels llibres electrònics planteja problemes en el préstec d'aquest tipus de llibres diferents dels del préstec de llibres impresos. S'ha de tenir en compte que la gestió de la propietat intel·lectual de les obres digitals és més complexa que la dels llibres impresos. La distribució de continguts a través de les xarxes informàtiques no és un acte de distribució per a la gestió dels drets d'autor, sinó un acte de comunicació pública, concretament un acte de posada a disposició, que es considera com un servei i es regula de manera diferent del de distribució.

Els documents s'adquireixen a través de subscripcions o llicències en què es fixen les condicions de l'accés. Així, la biblioteca deixa de ser propietària d'una part de les seves col·leccions i aquest aspecte incideix directament en la gestió de la col·lecció. Les biblioteques compren el dret d'accés a les obres, però no les obres i, per tant, no són propietàries dels continguts. Els llibres que formen part de la col·lecció estan subjectes a les condicions establertes en els contractes sobre usos autoritzats, que generalment impedeixen qualsevol tipus de còpia i limiten les impressions.

En aquest nou marc, una sèrie de pràctiques que estaven sota el control exclusiu de la biblioteca són ara objecte de negociació amb els editors i/o distribuïdors. Per primera vegada, la possibilitat d'adquirir llibres publicats comercialment per a les col·leccions de la biblioteca està restringida. No tots els contractes garanteixen l'accés permanent als llibres electrònics; n'hi ha alguns en què després d'un cert temps el proveïdor pot excloure de manera unilateral els títols d'una base de dades.

Els models de negoci que proposen els editors a les biblioteques estan en una etapa de concreció, especialment a Espanya, on encara no s'ha definit de manera clara un model de negoci que puguin aplicar les editorials per al préstec de llibres electrònics a les biblioteques. Abans de decidir-se a adquirir aquests continguts, la biblioteca ha d'avaluar tots els proveïdors, determinar la despesa i la concessió de llicències de cada un i calcular els costos per determinar si el model seleccionat és sostenible. Els més habituals en l'adquisició de llibres electrònics són:

• La selecció per paquets. La compra per paquets evita la tasca de selecció al bibliotecari, però això suposa una descompensació en la selecció de títols, ja que n'hi hauria alguns que realment interessarien i demanarien els usuaris al costat d'altres de menys interès o que la mateixa biblioteca no hauria adquirit. Des del punt de vista econòmic, aquest model és més barat que la compra títol a títol.


• Compra títol a títol (Pick & Chose). La selecció títol a títol resulta més cara que la compra per paquets però, a canvi, la biblioteca s'assegura que els títols seleccionats són més pertinents i s'ajusten a les línies marcades en les pautes per a la col·lecció. En general, aquesta és l'opció per la qual s'inclinen les biblioteques públiques a l'hora d'incorporar els llibres electrònics.


• Llicències d'accés i compra a perpetuïtat. Els editors ofereixen la possibilitat de comprar el llibre a perpetuïtat, o bé comprar una llicència d'accés que es renova anualment. Cada opció presenta avantatges i inconvenients: la compra permanent és més cara i no cal comprar de nou el document cada any; l'opció mitjançant llicència permet renovar la col·lecció segons les necessitats que es van detectant en les demandes dels usuaris, tot i que el cost és més gran.
  
  Les biblioteques han de valorar realment en funció del tipus de continguts quina opció resulta més avantatjosa. Val la pena pagar un preu alt per la compra permanent de continguts que tenen una vida curta perquè són puntualment demanats i després cauen en l'oblit, o en el cas d'obres que s'han de renovar ràpidament per l'obsolescència dels continguts? Si el plantejament és crear i mantenir una bona col·lecció de base de llibres electrònics, potser la compra permanent és el millor, encara que, en tot cas, es poden combinar les dues opcions, segons l'evolució de la col·lecció a través de l'anàlisi de les dades estadístiques de circulació.


• Model d'adquisició impulsada per l'usuari (Patron Driven Acquisition, PDA). Aquesta opció, molt utilitzada en les biblioteques nord-americanes, consisteix que les biblioteques ofereixen als usuaris l'accés a una àmplia col·lecció de llibres electrònics que encara no han comprat formalment. Les obres es mostren als usuaris i posteriorment les adquireixen a partir dels seus gustos i necessitats. La biblioteca és l'encarregada de triar quin tipus d'accés vol donar per configurar aquest servei. Hi ha un model segons el qual, si un usuari vol accedir a un llibre, ha d'enviar una sol·licitud a la biblioteca, la qual es planteja l'opció de comprar el llibre sol·licitat. També es pot donar el cas que la biblioteca tingui una configuració segons la qual adquireix el llibre després d'un nombre determinat de sol·licituds.
  
  Aquest sistema planteja un desafiament a les biblioteques en el moment de controlar i gestionar el pressupost en adquisicions, però, d'altra banda, és una manera de garantir que els fons destinats a adquirir llibres electrònics s'estan gastant en els continguts que els usuaris volen. El paper de la biblioteca per gestionar correctament aquest sistema d'adquisició és fonamental per al funcionament òptim, ja que s'han d'analitzar amb deteniment les demandes dels usuaris, per evitar crear col·leccions descompensades entre unes matèries determinades, amb gran nombre de sol·licituds, i d'altres de tot just incrementades per escassetat o inexistència de demanda.


• Compra per descàrregues. Algunes editorials estudien l'establiment d'una "borsa de descàrregues" sobre el total de les obres en catàleg o per a la compra individual de títols. En l'opció de la borsa de descàrregues, l'adquisició es fa sobre el total de títols del catàleg, s'estableix un preu estimat per descàrrega i un nombre estimat mínim de descàrregues sobre la totalitat del catàleg. En la compra individual de títols, s'aplicaria el preu per títol adquirit, un preu per descàrrega i un nombre estimat mínim de descàrregues per títol.
  
  Aquest sistema encara està en fase d'estudi i definició en algunes editorials, motiu pel qual pot variar en el plantejament final. A més, exigiria que les plataformes tecnològiques en què es dugués a terme aquesta modalitat de préstec poguessin implementar-la tècnicament per gestionar-la.

Així doncs, a l'hora d'adquirir llibres electrònics cal tenir en compte que, al marge del desemborsament econòmic que representa la compra, sorgeixen una altra sèrie de factors que impliquen nous costos i nous plantejaments de gestió:

• Costos d'infraestructures tecnològiques: maquinari, programari, costos de manteniment de les plataformes tecnològiques.
• Gestió administrativa: negociació de llicències i contractes per conciliar els interessos de l'editor i la mateixa biblioteca.
• Coneixements de jurisprudència per aplicar l'ús autoritzat dels continguts adquirits i els drets de l'editor o autor i qualsevol aspecte legal relacionat amb els drets i obligacions que han de determinar la biblioteca i els proveïdors.
• Signatura d'acords amb els proveïdors i les plataformes per establir un marc legal que protegeixi la privacitat de les dades dels usuaris.
• Necessitat d'integrar la plataforma de préstec amb el sistema de gestió de biblioteca (SGB) de la biblioteca perquè permeti l'accés de l'usuari de forma autenticada. Això suposa un desenvolupament addicional del SGB de la biblioteca, que implica una partida pressupostària afegida per implementar un servei d'interconnexió de dades entre els sistemes (ja sigui a través d'un desenvolupament de web service o de qualsevol altra solució tecnològica que es consideri més adient) i que garanteixi la integritat i privacitat de les dades dels usuaris. Hauria de ser un requisit imprescindible la compatibilitat de la plataforma de préstec amb el SGB que permeti integrar en el catàleg de la biblioteca la col·lecció de llibres electrònics juntament amb la resta dels documents, així com la gestió d'usuaris.
• Establiment de pautes de catalogació d'aquests documents, delimitant clarament els procediments que s'han de seguir en catalogar. Caldria analitzar les funcionalitats en matèria de catalogació que ofereixen les plataformes, així com les metadades dels arxius proporcionats pels proveïdors.

4 Avaluació de l'ús dels llibres electrònics

Un últim aspecte que no convé oblidar és l'avaluació de l'ús dels recursos de la biblioteca i, en el cas que ens ocupa, la de l'ús dels llibres electrònics.

L'avaluació permet a la biblioteca conèixer l'estat en què es troben els seus serveis i productes, analitzar-ne el rendiment i comprovar fins a quin punt la col·lecció que ofereix respon a les necessitats dels grups d'usuaris principals.

Si tenim en compte que un dels valors més importants de la biblioteca recau en la seva col·lecció, necessàriament s'ha d'avaluar, perquè així s'aconseguirà:

• Orientar o optimitzar la despesa en col·leccions.
• Optimitzar la gestió de la col·lecció.
• Augmentar la satisfacció de l'usuari mitjançant l'adequació dels serveis i els productes oferts per la biblioteca.

En els moments de recessió i restriccions pressupostàries, pren més sentit avaluar els recursos de la biblioteca. Totes les biblioteques avaluen periòdicament les col·leccions utilitzant indicadors sobre el fons documental i el rendiment de l'ús del fons.

La introducció a les biblioteques de serveis i continguts de caràcter electrònic ha obligat a emprar nous mètodes de quantificació i unitats de mesura de l'ús d'aquests serveis i col·leccions. El març de 2002 es va posar en marxa COUNTER (Counting Online Usage of Networked Electronic Resources), una iniciativa internacional que va néixer amb la intenció d'ajudar les biblioteques, els editors i intermediaris a recollir i intercanviar dades d'utilització de les revistes electròniques. Aquest projecte va aconseguir des de l'inici el suport dels editors científics comercials més importants, així com de grans agregadors i distribuïdors de revistes electròniques.

El desembre de 2002 es va publicar el codi de pràctica de COUNTER, que, entre d'altres, assessora les biblioteques sobre les dades que s'han de mesurar, definicions, formats i continguts dels informes estadístics, etc. Aquest codi de pràctiques defineix dos nivells d'informació que han d'oferir els proveïdors. El primer indica les dades mínimes que un proveïdor ha de procurar per assolir la categoria de "COUNTER compliant". En una primera fase COUNTER es va centrar en revistes i bases de dades, encara que en edicions posteriors ha incorporat altres materials com ara els llibres electrònics. Després de successives versions, l'última del codi de pràctica relatiu a recursos electrònics que es va publicar l'abril de 2012 s'aplica a publicacions seriades, bases de dades, llibres electrònics i obres de referència i contingut multimèdia.

En el cas dels llibres electrònics en general, la majoria de les dades estadístiques que proporcionen les diferents plataformes no estan normalitzades i s'observen diferències entre els conceptes i la terminologia utilitzada, la qual cosa dificulta les anàlisis comparatives entre paquets de diferents editors. Les plataformes existents fins ara a Espanya, en general, faciliten una mínima sèrie de dades bàsiques: nombre total de descàrregues, reserves i usuaris registrats.

Per a les biblioteques és important que es quantifiquin els recursos econòmics invertits tant en l'adquisició dels llibres electrònics com en la infraestructura tecnològica i en la formació del personal.

Una vegada que els llibres electrònics estan inclosos en la plataforma de préstec des d'on es gestionaran, és necessari disposar d'una sèrie de dades estadístiques per conèixer-ne l'ús real en relació amb els recursos financers que s'han invertit i que serviran de guia en la planificació d'aquest tipus de col·leccions. Algunes que haurien de mostrar les plataformes de préstec són:

• Nombre de visites o accessos a la plataforma.
• Durada de les sessions.
• Dades sobre la circulació de la col·lecció de llibres electrònics: nombre total de préstecs, títols més prestats, títols no prestats, nombre de préstecs per categories temàtiques.
• Dades sobre les reserves de llibres electrònics: nombre total de reserves, mitjana de reserves per títol, títols més reservats, títols sense reserves, temps mitjà d'espera de reserves, nombre de reserves efectives fetes, nombre de reserves cancel·lades.

Pel que fa a les reserves, s'ha de tenir en compte que, com que es permeten tants préstecs simultanis com "còpies" del llibre electrònic s'han adquirit, les llistes d'espera per accedir al llibre desitjat poden defraudar les expectatives dels usuaris en el servei de préstec digital.

En algunes biblioteques nord-americanes, com The New York Public Library, quan un usuari consulta la disponibilitat d'un llibre electrònic, se li ofereix l'opció de comprar el llibre, a Buy it now, a través d'una sèrie d'establiments amb els quals s'ha arribat a un acord. Un percentatge de la venda d'aquest llibre repercuteix a més en la mateixa biblioteca, fet que permet d'aquesta manera aconseguir un ingrés extra per al seu finançament per aquesta via. Encara que en l'àmbit nord-americà aquest tipus de pràctiques per finançar institucions públiques amb entitats privades és habitual, no ho és tant en el cas concret d'Espanya, on es poden generar reticències de les mateixes biblioteques i altres sectors per redirigir els usuaris a la compra de llibres a determinats establiments. Tanmateix, és una opció que es pot considerar que obre noves vies de treball entre les biblioteques i les llibreries, per oferir el servei de préstec digital.

La biblioteca a més ha d'analitzar la col·lecció de llibres electrònics, comparant-la amb el rendiment de la resta de la col·lecció de la biblioteca així com avaluar-la qualitativament, a través d'enquestes a usuaris sobre el grau d'utilització i de satisfacció dels llibres electrònics. L'anàlisi resultant ha de conduir a establir plans d'actuació que millorin la qualitat d'aquest servei, i a preses de decisió que reforcin i millorin els punts febles trobats i reforcin els punts forts.

Les conclusions derivades de l'anàlisi i l'avaluació de l'oferta i el rendiment de la col·lecció han de permetre una planificació sobre el desenvolupament dels objectius de la col·lecció i el disseny de plans d'actuació que tendeixi a corregir deficiències i, a més, a adequar aquesta planificació als canvis.

5 Plataformes per al préstec de llibres electrònics a Espanya

A Espanya no hi ha un agregador comercial semblant a l'OverDrive en el món anglosaxó. Actualment, hi ha tres plataformes per gestionar el préstec dels llibres electrònics:

• La Libranda, gestionada tecnològicament per l'iBiblio (uneix plataforma tecnològica i continguts).
• L'OdiloTK, de l'empresa OdiloTD (ofereix la cobertura tecnològica com a plataforma de préstec, però el contingut és independent).
• El XeBook, de l'empresa Xercode, desenvolupat per Galicia eBooks.

5.1 Libranda

En la Feria virtual del Libro electrónico que va tenir lloc el març de 2012, la Libranda va exposar les característiques de la seva plataforma per prestar llibres electrònics a les biblioteques, gestionada tecnològicament per l'iBiblio:

• És una plataforma basada en dos serveis: un de lectura en el núvol amb el DRM propi i un altre de descàrrega amb el DRM tradicional de l'Adobe.

• Cada biblioteca té el seu espai independent amb els continguts seleccionats en els servidors de la plataforma.

• La biblioteca té accés per gestionar el préstec. Permet visualitzar el catàleg disponible i les novetats editorials, configurar la col·lecció inicial i la de manteniment, obtenir estadístiques del préstec bibliotecari, visualitzar la llista d'espera per a les reserves, establir el DRM amb caducitat temporal de 21 o 30 dies, delimitar el màxim nombre de llibres que un usuari pot tenir en préstec simultàniament, etc.

• Permet incorporar l'oferta de llibres electrònics que cada biblioteca consideri convenient, ja sigui de llibres que distribueix la Libranda com de llibres d'altres plataformes de distribució o editorials que no treballen amb la Libranda.

• Incorpora un mòdul social amb accés a xarxes socials (Facebook i Twitter).

Utilitzen un model de préstec basat en els acords a què ha arribat amb diversos editors del país:

• Llicència anual per títol
  
  La biblioteca se subscriu a una "llicència digital anual" de cada títol. Cada llicència subscrita dóna dret que un usuari llegeixi el llibre en un període concret.
  
  La biblioteca es pot subscriure a totes les llicències que vulgui d'un títol per poder oferir la lectura simultània d'un títol als seus usuaris.
  
  Cost de la llicència inicial del títol (primer any):

• PVP del llibre electrònic - 15 % per les llicències comprades el primer any.

• Si el nombre de llicències comprades el primer any d'un cert títol supera la unitat per biblioteca que forma part del consorci, al diferencial se li ha d'aplicar una millora en la tarifa: PVP del llibre electrònic - 20 %. Aquesta millora de tarifa s'aplica únicament als exemplars addicionals.

• Renovació de llicència per títol

• Si la biblioteca vol renovar la llicència d'un títol l'any següent, pot fer-ho assumint un cost inferior al de la llicència nova.
  
  Cost de la llicència de renovació (anys successius):

• PVP del llibre electrònic - 50 % per les llicències renovades en anys successius.

• El catàleg de la Libranda assoleix en l'actualitat una oferta que supera els deu mil títols de llibres electrònics publicats pels segells editorials més importants del país.

En el vi Congrés de Biblioteques Públiques que va tenir lloc l'octubre de 2012, la Libranda va presentar a les biblioteques el projecte de plataforma de préstec i el mes següent es va formalitzar l'acord entre la Libranda i la primera xarxa de biblioteques públiques que contracta aquest servei, la Red de Bibliotecas Públicas Municipales de Pozuelo d'Alarcón. A través d'aquest servei denominat eBookPozuelo, els més de 55.000 usuaris d'aquesta xarxa poden accedir a més de 300 títols, la majoria novetats. Els usuaris d'aquestes biblioteques, després de sol·licitar l'alta en el servei i descarregar l'aplicació que permet el préstec, poden disposar de fins a dos llibres electrònics de manera simultània, per un període de 21 dies. També tenen la possibilitat de reservar-lo, tenint en compte que el màxim de reserves per exemplar és cinc.

Figura 1. Pàgina inicial de la plataforma de préstec de llibres electrònics de Pozuelo d'Alarcón, eBookPozuelo

En analitzar aquesta plataforma es fa evident que la Libranda encara ha de treballar per aconseguir un resultat que respongui millor a les necessitats i demandes de les biblioteques, ja que el que en realitat ha fet ha estat una plataforma amb una presentació i organització de continguts des d'una òptica comercial, a semblança d'una gran llibreria, a la qual simplement li han afegit la funcionalitat del préstec, descuidant molts dels plantejaments que són imprescindibles per a una biblioteca. Suposem que la Libranda esmenarà aquestes deficiències i millorarà el producte a través de versions posteriors que implementarà gradualment, de manera que és molt probable que els propers mesos la plataforma es modifiqui i s'adapti a les necessitats i els requeriments de les biblioteques.

No hi ha interconnexió entre la plataforma de la Libranda i el sistema de gestió d'usuaris i préstecs, com tampoc en la integració de continguts amb el catàleg de la biblioteca, en cara que aquest últim és un requisit en què la biblioteca considera imprescindible avançar perquè sigui efectiva com abans millor la interconnexió de tots dos sistemes.

En accedir a la plataforma, en cap moment s'ofereix ni informació del nombre de documents incorporats, ni tampoc hi ha cap tipus de paginació que permeti de manera fàcil comptabilitzar el nombre de documents totals o de cada secció. L'única opció és comptabilitzar-los manualment.

Els documents que apareixen en la pantalla d'inici com a llibres recomanats i novetats van canviant contínuament de manera aleatòria amb l'objectiu d'anar presentant el catàleg total d'obres, des d'un punt de vista comercial. Cal adaptar aquest aparador d'obres d'acord amb els objectius i els títols que realment interessi presentar a la biblioteca.

En relació amb els aspectes negatius, un dels més greus és que només proporciona un camp de cerca que presenta resultats per autor i títol, però no inclou la possibilitat de cerca avançada perquè l'usuari acoti les cerques pels camps que vol; a això cal afegir-hi les deficiències i limitacions del cercador que ofereix resultats que, en molts casos, no són en absolut rellevants ni s'ajusten al criteri de recerca plantejada.

Així mateix, els continguts s'organitzen per una sèrie de categories temàtiques preses de la classificació BIC, utilitzada per distribuir i vendre en llibreries, que no és la més adequada per presentar els continguts amb un criteri coherent i senzill de cara als usuaris de les biblioteques; si bé aquesta classificació s'ha establert com a punt de partida de la plataforma, seria desitjable que, en futures versions, la biblioteca pogués establir la pròpia classificació de matèries, o fins i tot es treballés amb la possibilitat de fer un mapatge entre les matèries de BIC i les de la CDU.

Una altra de les funcionalitats que no s'han implementat en aquesta plataforma és l'opció de devolució dels llibres abans de la data d'expiració del préstec, requisit que seria interessant que també es pogués implementar en versions posteriors.

Pel que fa a les dades dels registres bibliogràfics, són les mateixes que presenten les editorials en l'àmbit comercial; en el cas dels resums, s'observen majoritàriament casos de textos massa extensos i orientats al màrqueting i la venda sobre l'anàlisi crítica i objectiva de l'obra.

Quant a gestió, la biblioteca disposa d'un backoffice, des del qual es gestionen les reserves, la visualització del catàleg disponible per comprar documents, gestionar usuaris i préstecs, etc.

Després d'aquest inici de la plataforma de préstec de llibre electrònic de la Libranda, la reflexió final és que té molt terreny encara per millorar en l'oferta a les biblioteques. El seu projecte tecnològic amb l'iBiblio va rebre un total d'1,3 milions d'euros en concepte de subvencions i préstecs tous (en concret, l'iBiblio va aconseguir un ajut de 111.885 euros i va accedir a un préstec de 1.212.978 euros dins del Plan Avanza de l'antic Ministerio de Industria), una quantitat considerable que feia esperar que el projecte final presentat s'adaptaria millor a les necessitats d'una biblioteca i que fa inexplicable la quantitat d'errors i mancances detectades.

Malgrat tot, la Libranda presenta un veritable punt fort: inclou els millors continguts digitals en aquest moment per incorporar a les biblioteques ja que engloba els grups editorials principals del sector a Espanya, amb obres de catàleg de fons i especialment novetats, les més demanades pels usuaris. Seria desitjable que totes les editorials apostessin per oferir els continguts a les biblioteques i que aquestes últimes negociessin també les seves adquisicions independentment de la Libranda.

5.2 OdiloTK

La plataforma OdiloTK, de l'empresa espanyola OdiloTD, ofereix un desenvolupament tecnològic, independent dels continguts, tot i que també l'empresa podria igualment oferir la possibilitat d'adquirir documents electrònics dels quals tingués els drets.

El sistema és similar al de l'OverDrive, implantat en la majoria de les biblioteques públiques nord-americanes i d'altres països, i funciona en modalitat servei, amb tecnologia cloud computing.

La plataforma ofereix una sèrie de funcionalitats que tenen com a denominador comú un disseny senzill i intuïtiu. El sistema és compatible amb tot tipus de dispositius de lectura, tant ordinadors com lectors de llibres electrònics, tauletes i telèfons intel·ligents. També permet la interoperabilitat amb qualsevol editorial o distribuïdor, cosa que facilita negociar-hi directament sense que la plataforma imposi els continguts. És compatible amb els formats de llibres electrònics més estesos, i ofereix la possibilitat de treballar amb vídeos i documents en MP3 i MP4, lectura en temps real o mitjançant descàrrega a qualsevol dispositiu amb un sistema de protecció de drets d'autor pel DRM de l'Adobe Content Server per a les descàrregues. Aquest sistema, a més de protegir els drets d'autor, controla els accessos a les obres, regula el temps de préstec dels continguts digitals i facilita la lectura de contingut protegit.

Figura 2. Pàgina inicial de la plataforma de préstec de llibres electrònics de la Red de Bibliotecas Municipales de Cartagena

Actualment, aquest servei està en funcionament a la Red de Bibliotecas Municipales de Cartagena (Cartagena OdiloTK), la Biblioteca del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas. Des de juny de 2012 la xarxa de biblioteques de l'Instituto Cervantes també funciona amb aquesta plataforma, amb un llistat inicial de 3.000 títols que comprenen obres de lingüística, obres literàries clàssiques i contemporànies d'autors espanyols i hispanoamericans, història, art i literatura infantil. També s'està treballant en un projecte conjunt entre la Subdirección General del Libro de la Comunitat de Madrid i de la Generalitat de Catalunya per implantar aquesta plataforma.

La interfície de l'OdiloTK, senzilla i de fàcil maneig, ofereix més possibilitats que la de la Libranda; entre d'altres permet: acotar per cerca simple i avançada; mostrar el llistat d'autors, títols, editorials i matèries (establertes per la mateixa biblioteca); permetre, entre altres funcionalitats, la devolució anticipada dels documents, i controlar les gestions que duen a terme les biblioteques a través d'un mòdul d'administració (introducció de fitxers, catalogació en format MARC, control de reserves, extracció de dades estadístiques, etc.).

En el cas de la xarxa de biblioteques de l'Instituto Cervantes, hi ha interconnexió amb el SGB de les seves biblioteques. Així, per accedir a la plataforma, una vegada que l'usuari disposa del carnet de qualsevol biblioteca de la xarxa, només s'ha d'autenticar amb el nom d'usuari i contrasenya per poder demanar els documents. Els llibres electrònics s'incorporen al catàleg i formen part de la col·lecció bibliogràfica de la xarxa de biblioteques de l'Instituto Cervantes.

La plataforma de l'OdiloTK inclou funcionalitats més adaptades a l'entorn bibliotecari que la de la Libranda, que es regeix per criteris marcadament més comercials. L'OdiloTK permet que la biblioteca integri els continguts que consideri adients contractar. Des del primer moment es mostren receptius a incloure tant continguts d'editorials i segells independents com els de la Libranda, ja que des del punt de vista tecnològic es poden incorporar els documents que provinguin de qualsevol altra plataforma, sempre que treballi amb continguts amb el DRM o bé en temps real i amb els formats més comunament acceptats (EPUB, PDF, MP3, MP4).

Dins del sector editorial, Leer-e i altres segells editorials (RBA, Urano, Titania, etc.) faciliten l'adquisició de continguts de llibres electrònics disponibles per al préstec electrònic en biblioteques a les institucions que han optat per la plataforma de l'OdiloTK. La biblioteca, sobre aquest catàleg, selecciona i adquireix els continguts que li interessen per incloure'ls-hi

Aconseguir que les editorials venguin els continguts sense haver d'estar lligades a una plataforma, com és el cas de la Libranda, permetria un marge d'acció més gran a les biblioteques en la presa de decisions i obriria un debat i un camp de treball entre editors, autors i biblioteques que, probablement, influiria positivament per definir opcions i models de negoci sobre el préstec de llibres electrònics.

5.3 XeBook

L'empresa Xercode, a través del XeBook, va desenvolupar el 2011 una plataforma pròpia de préstec de llibres electrònics per a la xarxa de biblioteques de Galícia (Galicia eBooks). Amb una interfície intuïtiva i senzilla, té com a inconvenient una col·lecció reduïda de títols digitals (inicialment es va presentar amb 640 títols lliures de drets que eren els facilitats pel Ministerio de Cultura en els lectors de llibres electrònics que va subministrar a les biblioteques públiques de l'Estat).

Un aspecte peculiar d'aquesta plataforma és que per accedir al préstec de llibres electrònics els usuaris han de demanar prèviament un dels lectors de llibres electrònics proporcionat per la biblioteca en préstec. Llavors, se li facilita l'accés a la plataforma mitjançant una autenticació per usuari i contrasenya. Per tant, l'accés està a més lligat al període de préstec del lector que als llibres electrònics.

Fins ara aquesta plataforma no ha incorporat cap tipus de contingut d'obres que no siguin lliures de drets i segueixen vinculant el préstec dels continguts amb el préstec del lector de llibres electrònics, una opció que limita la mateixa essència del préstec de continguts en línia.

Figura 3. Pàgina inicial de la plataforma de préstec de llibres electrònics de la xarxa de biblioteques de Galícia: Galícia eBooks

6 Conclusions

Amb la irrupció del llibre electrònic les biblioteques públiques es van plantejar incloure aquests continguts per posar-los a disposició dels usuaris, però fins ara a Espanya no es pot parlar d'aquest servei ofert de forma generalitzada a les biblioteques públiques. Els principals esculls en aquest camí són les reticències dels editors i la manca de concreció de models de negoci per aplicar a les biblioteques.

S'ha de treballar per definir les línies bàsiques d'un model de negoci que ofereixi l'opció de diferents possibilitats per a editors i biblioteques dins d'un marc general de bones pràctiques, deixant clar el compromís de les biblioteques per respectar la Llei de propietat intel·lectual i els interessos legítims d'autors i editors.

Les biblioteques són un interlocutor clau per als editors que volen promoure i difondre les seves col·leccions. El temor dels editors a la pèrdua de negoci per la venda dels continguts a les biblioteques és infundat. Els lectors van a les biblioteques a la recerca de continguts digitals i si no els troben, el més probable és que vagin a sistemes irregulars per aconseguir-los, fet que afavoreix les descàrregues il·legals. Per tant, no té sentit la prevenció de les editorials a l'hora vendre els continguts a les biblioteques per por a la còpia il·legal ja que desencadenaria en el mateix acte de molts usuaris particulars.

En oferir el préstec de llibres electrònics i exercir tasques de formació amb els usuaris, les biblioteques afavoreixen la captació de clients per al mercat digital, i disposen d'una enorme capacitat de dinamització i visibilitat sobre les obres. En aquest sentit és aclaridor l'estudi presentat als Estats Units patrocinat per l'OverDrive i l'American Library Association, en què es reafirma que les biblioteques tenen un paper clau en els lectors a l'hora de comprar llibres electrònics, ja que un gran nombre d'usuaris de llibres electrònics a les biblioteques adquireixen posteriorment llibres (tant impresos com electrònics) i consideren que en la decisió final de compra de llibres hi ha influït el fet d'haver-los descobert a la biblioteca.

Finalment, alguns aspectes clau que les biblioteques han de defensar en les negociacions respecte al préstec de llibres electrònics són:

• Transmetre als editors la necessitat que tots els títols de llibres electrònics, des del moment de l'edició, haurien d'estar disponibles perquè les biblioteques els poguessin adquirir i hi tinguessin accés.

• Considerar els preus dels llibres electrònics, ja que s'han de tenir en compte els costos reals de producció i l'abaratiment per l'eliminació d'elements de la cadena de producció. Per aquest motiu, el cost ha de ser molt inferior a la versió impresa i ha de disminuir proporcionalment a l'antiguitat de la data de publicació.

• Establir com a requisit imprescindible que els usuaris accedeixin als continguts dels documents electrònics adquirits a través del catàleg, mitjançant descàrrega o mitjançant lectura en el núvol, i permetre la sincronització en diversos dispositius.

• Exigir l'opció d'una llicència que permeti el préstec interbibliotecari.

• No considerar l'obligació d'un mínim de subscripció anual al proveïdor; segons l'oferta editorial, l'adquisició s'ha de fer sense que hi hagi un mínim anual de compra de documents.

• Plantejar diverses possibilitats en el model de negoci: adquisició d'arxius amb caràcter permanent, accés a través de llicències amb un nombre de descàrregues o préstecs determinat, borses de descàrregues, adquisició a petició de l'usuari, compra sota demanda, etc. En qualsevol cas els períodes de préstec han de ser modificables en funció de les polítiques de les xarxes i institucions, no predeterminades pel proveïdor, i els préstecs tampoc han d'anar associats en cap cas al nombre d'usuaris potencials, que és un valor inassumible per a les biblioteques públiques a l'hora de negociar les llicències.

• Descartar models d'actuació per a les adquisicions basats en el model d'adquisicions en paper, que es relaciona al pagament per nombre de centres o sucursals, tal com plantegen alguns models de negoci. Les adquisicions i preus no han de lligar-se al nombre de sucursals (dimensió física), sinó al nombre d'accessos o consultes concurrents que s'han de contractar, als accessos possibles i les possibilitats tarifàries.

• Considerar trams de preus tant per adquirir en nombre d'exemplars (accessos concurrents) com de títols i, especialment, en funció dels anys i renovacions anuals si s'utilitza el model de subscripció anual, amb una disminució substancial dels costos a partir del segon any. Només d'aquesta manera les col·leccions de les biblioteques poden ser econòmicament sostenibles tenint en compte, a més, que per als editors les reedicions són econòmicament molt més avantatjoses en l'entorn digital, mentre que per als centres, mantenir tots els títols accessibles és molt més onerós, probablement, pel fet d'haver-s'hi de subscriure cada any de nou.

• Exigir, pel que fa a polítiques de privacitat, que les dades dels usuaris les processi només la biblioteca i d'acord amb la legislació de protecció de dades que hi sigui aplicable.

Les biblioteques són un agent fonamental en el nou paradigma digital ja que duen a terme tasques de prescripció, formatives i informatives i a més exerceixen un paper primordial com a intermediàries entre el lector i l'editor; per tot això cal buscar punts de trobada que permetin una col·laboració activa i regular entre les biblioteques i la resta dels agents del nou ecosistema del llibre que s'està configurant.

Bibliografia

Actualidad editorial (2012). HarperCollins limita el préstamo de libros electrónicos a 26 veces. <http://www.actualidadeditorial.com/harpercollins-limita-el-prestamo-bibliotecario-de-libros-electronicos-a-26-veces/>. [Consulta: 7/12/2012].

Alonso Arévalo, Julio; Cordón García, José Antonio; Gómez Díaz, Raquel (2012). "El mercado de los dispositivos de lectura: eReaders y tabletas". Infoconexión. Revista chilena de bibliotecología. <http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/115861/1/El %20mercado %20de %20los %20dispositivos %20de %20lectura %202.pdf>. [Consulta: 27/12/2012].

American Libraries (2012). "E-content. The digital dialogue". American libraries E-content supplement. (May-June). <http://viewer.zmags.com/publication/f8ac9caa#/f8ac9caa/1>. [Consulta: 11/11/2012].

Blog Universo Abierto (2011). Galicia eBooks. La primera red de bibliotecas con servicio de préstamo de libros electrónicos. <http://www.universoabierto.com/5291/galicia-ebooks-la-primera-red-de-bibliotecas-con-libros-electr/>. [Consulta: 11/11/2012].

— (2012). Guía sobre los libros electrónicos para las Bibliotecas. <http://www.universoabierto.com/8170/guia-sobre-los-libros-electronicos-para-las-bibliotecas/>. [Consulta: 29/11/2012].

— (2012). OdiloTK: plataforma de préstamo de eBooks en español. <http://www.universoabierto.com/9089/odilotk-plataforma-de-prestamo-de-ebooks-en-espanol/>. [Consulta: 21/12/2012].

— (2012). El papel de las bibliotecas en el fomento de los libros electrónicos. <http://www.universoabierto.com/8946/el-papel-de-las-bibliotecas-en-el-fomento-de-los-libros-electronicos/>. [Consulta: 21/12/2012].

Borrego, Ángel; Urbano, Cristóbal (2005). "Estadísticas e indicadores de rendimiento de colecciones y servicios bibliotecarios de carácter electrónico: estudio de casos de las revistas electrónicas". El profesional de la información, v. 14, nº. 1 (ene.-feb.), p. 30–38.

Cordón García, José Antonio (coord.) (2012). Libros electrónicos y contenidos digitales en la sociedad del conocimiento: mercados, servicios y derechos. Madrid: Pirámide.

Cordón García, José Antonio; Alonso Arévalo, Julio; Gómez Díaz, Raquel (2011). "Las plataformas de venta de libros electrónicos: modelos de negocio y estrategias de mercado". BID: textos universitaris de biblioteconomía y documentació, núm. 26 (juny). </26/cordon2.htm>. [Consulta: 29/11/2012].

Cordón García, José Antonio; Carbajo Cascón, Fernando; Alonso Arévalo, Julio (2012). El libro electrónico: propiedad intelectual, derechos de autor y bibliotecas. <http://gredos.usal.es/jspui/bitstream/10366/116960/1/cordonlibroselectronicos.pdf>. [Consulta: 5/12/2012].

Cordón, José Antonio; Gómez Díaz, Raquel; Alonso Arévalo, Julio (2011). Gutenberg 2.0 La revolución de los libros electrónicos. Gijón: Trea.

Domínguez Sánchez, Pilar [et al.] (2011). "Desarrollo del servicio de préstamo en línea de libros electrónicos en las bibliotecas públicas de Cataluña y de la Comunidad de Madrid". BID: textos universitaris de biblioteconomía y documentació, núm. 26 (juny). <https://bid.ub.edu/26/vives2.htm>. [Consulta: 5/12/2012].

EBLIDA (2012). Principios clave de Eblida sobre la adquisición y el acceso de los libros electrónicos por parte de las bibliotecas. <http://www.eblida.org/Special %20Events/Key-principles-acquistion-eBooks-November2012/ES_Spanish %20Version %20Key %20Principles.pdf?PHPSESSID=b031b879ac2f1d5690deb8d369bbe06c>. [Consulta: 20/12/2012].

Federación de Gremios de Editores de España (2013). Barómetro de hábitos de lectura y compra de libros de 2012. <http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/130207NPR-FGEE-BarometroHabitosdeLectura2012.pdf>. [Consulta: 21/01/2013].

Gómez Gómez, Antonio Agustín (2012). "Las bibliotecas públicas ante el libro electrónico". Trama & Texturas, nº. 18, p. 87–99.

Grigson, Anna (2011). "An introduction to ebooks business models and suppliers". En: Price, Kate; Havergal, Virginia (ed.). Ebooks in libraries: a practical guide. London: Facet. <http://digirep.rhul.ac.uk/file/bf558385-a28c-b465-582e-0e9da35be076/1/1-2-AG-Providers.pdf>. [Consulta 13/12/2012].

Lectura Lab. El laboratorio de la lectura de la FGSR (2012). La biblioteca de Douglas experimenta una alternativa sobre la posesión de los eBooks. <http://lecturalab.org/story/La-biblioteca-de-Douglas-experimenta-una-alternativa-sobre-la-posesin-de-los-eBooks_3359>. [Consulta: 5/12/2012].

— (2012). Las bibliotecas de California van a detentar la propiedad de los ebooks. <http://lecturalab.org/story/Las-bibliotecas-de-California-van-a-detentar-la-propiedad-de-los-eBooks-_3024>. [Consulta: 5/12/2012].

— (2012). Cómo comparar desde una biblioteca plataformas para ebook (parte iii). <http://www.lecturalab.org/story.php?id=3354>. [Consulta: 5/12/2012].

— (2012). Ideas y argumentos sobre el préstamo de ebooks en bibliotecas públicas. <http://www.lecturalab.org/story/Ideas-y-argumentos-sobre-el-prstamo-de-eBooks-en-bibliotecas-pblicas_3000>. [Consulta: 7/12/2012].

— (2012). Los lectores de libros digitales leen más que los otros en las bibliotecas norteamericanas. <http://lecturalab.org/story/Los-lectores-de-libros-digitales-leen-ms-que-los-otros-en-las-bibliotecas-norteamericanas_3327>. [Consulta: 7/12/2012].

— (2012). El libro electrónico en las bibliotecas, como un elefante en la habitación. <http://lecturalab.org/story/El-libro-electrnico-en-las-bibliotecas-como-un-elefante-en-la-habitacin_3332>. [Consulta: 7/12/2012].

— (2012). Lo que piden editores, bibliotecas y lectores sobre el préstamo de libros electrónicos en bibliotecas. <http://www.fundaciongsr.com/story.php?id=535>. [Consulta: 20/12/2012].

Library journal - School library journal (2012). Survey of Ebook Usage in U.S. Public Libraries. <http://www.library.arkansas.gov/PublicLibraryServices/Documents/Ebook-Usage-Report-Public.pdf>. [Consulta: 29/11/2012].

O' Brien, David R., Gasser, Urs; Palfrey, John (2011). "Ebooks in libraries. A briefing Document developed in preparation for a Workshop on E-Lending in Libraries". The Berkman Center for Internet & Society at Harvard University. <http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2111396>. [Consulta: 11/12/2012].

Observatorio de la Lectura y el Libro (2012). El sector del libro en España 2010–2012. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/Sector_libro_201012_sep12.pdf>. [Consulta: 11/12/2012].

Observatorio de la Lectura y el Libro (2012). Situación actual y perspectivas del libro digital en España II. La producción española de libros digitales y su distribución y venta en la Red. Marzo 2012. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/situacion_librodigital_2.pdf>. [Consulta: 11/12/2012].

Rainie, Lee; Duggan, Maeve (2012). Ebook Reading Jumps; Print Book Reading Declines (2012). Pew Research Center's Internet & American Life Project. <http://libraries.pewinternet.org/files/legacy-pdf/PIP_Reading %20and %20ebooks.pdf>. [Consulta: 02/01/2013].

Russell, Carrie (2012). "Threats to Digital Lending". American Libraries. The magazine of American Library Association. <http://www.americanlibrariesmagazine.org/features/01122012/threats-digital-lending>. [Consulta: 26/10/2012].

Zickuhr, Kathryn; Rainie, Lee [et al.] (2012). Libraries, patrons, and ebooks. Pew Research Center's Internet & American Life Projecct. <http://libraries.pewinternet.org/files/legacy-pdf/PIP_Libraries_and_Ebook_Patrons %206.22.12.pdf>. [Consulta 11/12/2012].

Data de recepció: 11/01/2013. Data d'acceptació: 6/05/2013.

Notes

¹ El Grupo de Trabajo sobre Libro Electrónico de l'Observatorio de la Lectura y el Libro del Ministerio de Cultura, en el primer informe presentat l'abril sobre llibre electrònic, fa referència al fet que "Los contenidos digitales o electrónicos se identifican bajo el término libro electrónico, libro digital, e-libro, e-book, o directamente, contenido digital o contenido electrónico. Cuando hablamos de soportes, estos comprenden una cada vez más variada amplitud de aparatos, desde el iPhone, el iPad, el ordenador o PC, el móvil [...] hasta los dispositivos específicamente diseñados y fabricados para la lectura de textos. Sólo en este último caso nos referimos a ellos bajo el concepto de e-reader. El e-reader es, por tanto, un dispositivo de lectura, ideado específicamente para leer el e-book o libro electrónico como contenido". Observatorio de la Lectura y el Libro. Grupo de Trabajo sobre Libro Electrónico. El libro electrónico. Abril de 2010. <http://www.mcu.es/libro/docs/MC/Observatorio/pdf/LIBRO_ELECTRONICO_2010.pdf>. [Consulta: 29/11/2012].

² Les dades analitzades en aquest informe es van recollir als Estats Units entre octubre i novembre de 2012. També segons aquest informe, la quota de persones que van llegir un llibre imprès va caure del 72 % al 67 %, i els préstecs de llibres electrònics en biblioteques van augmentar d'un 3 % el 2011 a un 5 % el 2012.