Biblioteques i eficiència: adaptació de l’indicador de la potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank per a noves necessitats al servei d’una societat canviant

Objectiu: els objectius d’aquest treball són dos: el primer és adaptar l’indicador de potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank incloent-hi mesures relacionades amb el pressupost, els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a calcular i obtenir els resultats de l’eficiència de les biblioteques o les xarxes de lectura pública espanyoles; el segon és comparar i analitzar els resultats obtinguts en aquesta adaptació de l’indicador de la potència del sistema amb els dels estudis anteriors per a extreure conclusions sobre la mesura de l’eficiència de les biblioteques en el context d’una societat canviant.

Metodologia: pel que fa al primer objectiu, la metodologia és l’adaptació de l’indicador de la potència del sistema de l’eina Secaba-Rank. Aquest indicador, aplicat en treballs anteriors per al càlcul de l’eficiència de biblioteques públiques i universitàries espanyoles, posa en relació les sortides i les entrades dels sistemes bibliotecaris i permet el càlcul de la seva eficiència. L’adaptació concreta consisteix a incloure en les sortides dimensions de les biblioteques referides als préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a relacionar-ho amb el pressupost i obtenir un nou indicador sobre eficiència. Pel que fa al segon objectiu, la comparació dels resultats segons els rànquings generats per a cada dimensió i la definida com a potència del sistema total, es duu a terme mitjançant el càlcul del coeficient de correlació rho de Spearman.

Resultats: es demostra que la metodologia Secaba-Rank és adequada per a l’estudi de l’eficiència de les biblioteques en el seu rol actual, especialment en l’anàlisi que compara préstecs i visites; ús d’Internet i eficiència total, i assistència a activitats culturals i eficiència total. Finalment, quant als resultats de l’eficiència total considerant la relació entre el pressupost i els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals, en l’àmbit espanyol s’identifiquen quatre sistemes ineficients (Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i País Basc), i la resta dels sistemes són eficients.

Visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d’altres fets de la cultura i relació amb l’ús d’aquestes: mesures per incrementar-ne la promoció i la difusió

Figura 1. La retroalimentació positiva per aconseguir més beneficis per a la societat

Objetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación.

Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas.

Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso.