Cienciometria

Perspectives de la ciència oberta. Un estat de la qüestió per a una política nacional a Colòmbia

per
Figura 1. Creixement de la publicació sobre ciència oberta segons dades de Web of Science, Scopus, Google Scholar (POP) i ScienceOpen per al període 2001-2017

Objectiu: fer un estat de la qüestió sobre el tema de la ciència oberta a escala mundial, per a aconseguir un marc teòrico-conceptual ampli, que serveixi de base per a les recomanacions generals (reptes i perspectives) per a una política nacional de ciència oberta a Colòmbia.

Metodologia: revisió sistemàtica de la bibliografia sobre la ciència oberta, en diferents fonts d’informació, tant obertes com tancades, i anàlisi de contingut per a la tria de les aportacions més significatives i l’elaboració de noves aportacions teòrico-conceptuals a aquest tema.

Resultats: revisió sistemàtica de la bibliografia sobre la ciència oberta, en diferents fonts d’informació, tant obertes com tancades, i anàlisi de contingut per a la tria de les aportacions més significatives i l’elaboració de noves aportacions teòrico-conceptuals a aquest tema. — Objetivo: realizar un estado de la cuestión sobre el tema de la ciencia abierta a nivel mundial, para lograr un marco teórico-conceptual amplio, que sirva de base para las recomendaciones generales (retos y perspectivas) para una política nacional de ciencia abierta en Colombia.

Metodología: revisión sistemática de la literatura sobre el tema, en diferentes fuentes de información, tanto abiertas como cerradas, y análisis de contenido para la selección de los aportes más significativos y la elaboración de nuevos aportes teórico-conceptuales al tema.

Resultados: en general, se logra hacer un marco teórico-conceptual sobre la ciencia abierta y la identificación de unos retos y perspectivas para el caso de la construcción de una política nacional de ciencia abierta. Específicamente, como aportes teórico-conceptuales de este estudio al tema de la ciencia abierta para el ámbito iberoamericano y mundial, se logra: 1) definición integradora, construida con base en diferentes y significativos aportes internacionales; 2) taxonomía de la ciencia abierta, traducida al español; 3) línea del tiempo de la ciencia abierta en las últimas tres décadas; y 4) identificación de la situación de la ciencia abierta en lo relativo a políticas nacionales o casos-proyectos concretos destacados en determinados países. — Objective:. To review the state of open science at a global level and establish a broad theoretical and conceptual framework with which to make general recommendations (challenges and perspectives) for a national policy on open science in Colombia.

Methodology: A systematic review of the literature from both open and closed sources of information and content analysis to select the most significant contributions and formulate new theoretical and conceptual contributions.

Results: At the general level, it was possible to build a theoretical-conceptual framework to describe open science and identify some challenges and perspectives related to the construction of a national policy on open science. At the specific level, as theoretical and conceptual contributions to designing a policy for open science for Ibero-America and at a global level, the article offers: 1) a comprehensive definition of open science based on authoritative international contributions; 2) an open science taxonomy translated into Spanish; 3) a timeline chronicling open science in the last three decades; and (4) an identification of the status of open science at the level of national policy or specific and prominent cases or projects in some countries.

Selecció d’exemples fonamentals d’anàlisis de publicacions cienciomètriques

per
Figura 1. El marc de la infometria (extret de Björneborn; Ingwersen, 2004, p. 1217).

Objectius: detallar una selecció de factors d’importància cabdal per calcular, presentar i interpretar els resultats d’anàlisis de publicacions des d’una perspectiva cienciomètrica, en particular amb relació a l’anàlisi del creixement i de les quotes mundials, i també la lògica que hi ha darrere del càlcul de les mitjanes d’autors, institucions o països per publicació indexats pel Web of Science.

Metodologia: exemples d’estudis sobre avaluació de recerca anteriors i també de casos que es basen en dades recollides en línia per a aquest article demostren conflictes, detalls problemàtics, inconvenients i com superar-los en l’anàlisi de publicacions respecte de l’aplicació, del càlcul, de la presentació i de la interpretació d’eines analítiques.

Resultats: proporciona una visió de la cienciometria en el context de l’anàlisi infomètrica, casos seleccionats de productivitat de recerca, patrons i tendències de recerca de publicacions en totes les disciplines i en els camps de l’energia renovable i l’energia eòlica en diferents períodes de temps i a través de diferents tipus d’anàlisi i presentació. — Objective: This paper selects and outlines factors of central importance in the calculation, presentation and interpretation of publication analysis results from a scientometric perspective. The paper focuses on growth, world share analyses and the logic behind the computation of average numbers of authors, institutions or countries per publication indexed by Web of Science.

Methodology: The paper uses examples from earlier research evaluation studies and cases based on online data to describe issues, problematic details, pitfalls and how to overcome them in publication analysis with respect to analytic tool application, calculation, presentation and interpretation.

Results: By means of different kinds of analysis and presentation, the paper provides insight into scientometrics in the context of informetric analysis, selected cases of research productivity, publication patterns and research trends in the fields of renewable energy and wind power during different periods of history.