Perspectives de la ciència oberta. Un estat de la qüestió per a una política nacional a Colòmbia

1 Introducció

Aquest article presenta una síntesi del procés i els resultats de recerca del projecte "Estudio para identificar conocimientos, capacidades, percepciones y experiencias de los investigadores colombianos frente a la ciencia abierta", fet entre els anys 2016 i 2017 per investigadors de la Escuela Interamericana de Bibliotecología (EIB) de la Universidad de Antioquia i del Observatorio Colombiano de Ciencia y Tecnología (OCYT),¹ per convocatòria i finançament del Departamento Administrativo de Ciencia, Tecnología e Innovación (Colciencias)² (Colciencias - OCYT, 2017).

Aquest projecte presentava dos grans objectius: d'una banda, elaborar un estat de la qüestió que permetés identificar les teories, els conceptes, les tendències i les aplicacions que des d'anys enrere i fins a l'actualitat hi ha en ciència oberta, i plantejar recomanacions d'acord amb el context colombià, perquè el resultat d'aquest treball fos un marc teòrico-conceptual que constituís el punt de partida per a l'establiment de la política de ciència oberta a Colòmbia; d'altra banda, conèixer les percepcions dels investigadors colombians respecte a la ciència oberta i els diferents components d'aquesta (FOSTER, 2015), i així, un cop aconseguits tots dos objectius, tenir la possibilitat d'integrar la part teòrico-conceptual i els avenços en altres contextos amb la part cultural i les aplicacions des del que actualment pensen i desenvolupen els investigadors colombians.

L'objectiu final que Colciencias busca amb aquest projecte, i d'altres en camí (la part jurídica ja va ser també convocada),³ és anar construint aquesta política nacional amb la finalitat de respondre, com a organisme governamental encarregat de la ciència a Colòmbia, tant a aquesta tendència científica mundial com a un aspecte que desenvolupa la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE),⁴ en la qual Colòmbia, després de complir diversos requisits, vol entrar.

Específicament, en aquest article, per raons d'extensió, tenint en compte l'envergadura del projecte, i seguint l'acord amb els investigadors de l'OCYT, es presenten els aspectes més relacionats amb el primer objectiu, que, al seu torn, són els que van implicar més aportacions disciplinàries des de la ciència de la informació (documentació).

El segon objectiu es presentarà en un capítol d'un pròxim llibre que coordina l'OCYT titulat Analysis of Science, Technology and Innovation in emerging economies.⁵

Finalment, abans de presentar el desenvolupament d'aquest article, és important indicar que aquest text, per l'objectiu del projecte, presenta més endavant la revisió de bibliografia, de manera conjunta amb l'estat de la qüestió desenvolupat; per tant, l'apartat següent és el de metodologia, ja que la revisió de bibliografia i algunes aportacions teòrico-conceptuals són resultats específics del treball desenvolupat.

2 Metodologia

Aquest treball, com s'ha indicat, presenta l'estat de la qüestió que identifica les teories, conceptes, tendències i aplicacions en ciència oberta, amb la finalitat de fer recomanacions per a la política en el context colombià, encara que també adaptables a altres contextos semblants. A partir d'aquest plantejament, es presenta la ruta metodològica, la qual es va donar a partir dels quatre moments següents.

• Selecció de fonts d'informació. Amb la finalitat de garantir una metodologia eficient de cerca, recuperació i depuració de la producció científica, es van seleccionar les eines següents.
  • Bases de dades comercials: Web of Science (WoS), Scopus, Emerald, EBSCO i Willey
  • Repositoris i directoris: DOAJ, SciELO, Redalyc, E-LIS, ERIC i CAPES
  • Cercadors acadèmics: Google Scholar i ScienceOpen


• Recopilació de la producció científica. A partir de les fonts seleccionades, es va fer la cerca amb les paraules clau open science (anglès), ciencia abierta (espanyol) i ciência aberta (portuguès), principalment en els camps de títol o paraules clau, integrant diferents opcions possibles d'accedir a la informació i ampliant l'espectre, per a així analitzar l'estat i les tendències de la producció científica. Respecte al període de temps analitzat, no es va delimitar, ja que, per a situar els antecedents i l'evolució es necessitava evidenciar els diversos documents i autors que potencien l'estat actual de la ciència oberta, encara que es va trobar que la major part de la producció es concentra des de l'any 2000, com es veurà més endavant.


• Categorització i revisió de documents. En aquesta etapa es van identificar els documents potencials amb la finalitat de baixar-los a un banc de dades que permetés depurar-los i gestionar-los, en el qual es van eliminar els textos duplicats, els que no van ser pertinents per als objectius de la recerca o aquells en els quals no va ser possible accedir al text complet. No obstant això, es va buscar mantenir la classificació segons les fonts d'informació, per a així poder identificar perspectives segons la comunicació científica actual en aquest tema i, a més, aprofitar certes dades mètriques que algunes d'aquestes fonts proporcionen, per a analitzar aquests aspectes més endavant.


• Anàlisi de contingut. Després de fer la depuració dels continguts, es va analitzar el contingut i es van extreure els aspectes més importants respecte a la ciència oberta d'acord amb els elements següents:
  • Procés històric i fites més rellevants.
  • Principals definicions, teories de suport i perspectives.
  • Casos d'aplicació, com la política pública, pràctiques disciplinàries i socials, bones pràctiques, lliçons apreses i lineaments.
  • Possibilitats d'indagació sobre les realitats d'aplicació de la ciència oberta i percepció dels investigadors pel que fa a la seva aplicació.

Finalment, és important tenir present que el procés de cerca i anàlisi de la informació va tenir en compte diferents perspectives relacionades amb la comunicació científica actual, considerant els parells d'aspectes següents, per a així fer i obtenir un procés tan integral i integrador com fos possible, per coherència amb el tema d'indagació mateix, la ciència oberta.

• Bibliomètrics: reflectit en la inclusió d'indicadors tradicionals per a mesurar la producció científica (nombre de publicacions i productivitat, entre altres).


• Altmetrics: reflectit en la inclusió de dades de mètriques alternatives (altmetrics), considerant les mètriques alternatives en un sentit general (Orduña-Malea; Martín-Martín; Delgado-López-Cózar, 2016), és a dir, indicadors basats en la web 2.0, útils per a analitzar l'activitat acadèmica i els diferents impactes de la producció científica (Priem; Hemminger, 2010), per ser previsors dels impactes científics (citació) però també dels impactes socials, ja que es valoren plataformes amb audiències diversificades que no són únicament exclusives del personal acadèmic (Torres-Salinas; Cabezas-Clavijo, 2013).


• Fonts d'informació: reflectit en el fet de tenir en compte tant fonts d'accés tancat (subscripció de pagament) com d'accés obert (no impliquen pagament i s'hi accedeix sense restriccions per la xarxa).


• Abasts de la recerca: reflectit en el fet de considerar el que s'ha denominat "corrent principal" (principals referents teòrics en els quals se sustenta la ciència oberta, principalment des de països desenvolupats en ciència, tecnologia i innovació), però també la "perifèria" (corrents que emergeixen i poden ajudar i sustentar la ciència oberta des d'altres contextos, amb altres nivells de desenvolupament en ciència, tecnologia i innovació).

3 Revisió de bibliografia: estat de la qüestió

3.1 Dades bibliomètriques de les publicacions de la ciència oberta a escala mundial

A partir dels resultats, es van trobar 794 documents potencials (taula 1), els quals equivalen a una proporció pròxima a la que reporten Google Scholar i ScienceOpen en els tres idiomes: anglès, espanyol i portuguès, cosa que és significativa tenint en compte que Google Scholar és la font d'informació científica actual de més abast i ScienceOpen és una de les fonts més rellevants en l'àmbit de la ciència oberta mateixa. D'aquests resultats s'evidencia que la producció més gran és en l'idioma anglès, amb 743 documents, i que les dues principals fonts d'informació són Web of Science i Scopus. D'altra banda, en el context iberoamericà-llatinoamericà s'identifica una producció menor en general, i aquesta és més en portuguès (des del Brasil) que en espanyol (altres països llatinoamericans).
 

Taula 1. Fonts d'informació consultades per a recopilar la producció sobre ciència oberta en anglès, espanyol i portuguès, 2000-2016
Font: Basat en la cerca a WoS (Core), Scopus, DOAJ, SciELO, Redalyc, Emerald, EBSCO - F. A, Wiley, E-LIS, ERIC, La Referencia, CAPES, Google Scholar i ScienceOpen. Consulta: març de 2017. Actualització per a ScienceOpen: novembre de 2017

D'acord amb la selecció i depuració feta, finalment es va obtenir un total de 514 documents pertinents per a aquest estudi, els quals van permetre fer una anàlisi integral i amb diferents perspectives sobre les tendències més importants de la ciència oberta.

A partir d'això, es va fer l'anàlisi bibliomètrica i de mètriques alternatives prenent les dades de referència de Web of Science, Scopus, Google Scholar (POP)⁶ i ScienceOpen, en els quals s'identifica com a tendència un creixement continu de les publicacions sobre aquest tema, especialment a partir de mitjan primera dècada del 2000 (vegeu la taula 2). Com es veu, Web of Science i Scopus mostren un creixement similar, mentre que a Google Scholar la tendència és més gran, ja que en aquest darrer recurs la producció bibliogràfica s'ha incrementat i ha passat de 6 publicacions l'any 2001 a 178 publicacions l'any 2016. En el cas de ScienceOpen, el creixement ha estat gradual i ha tingut un comportament estable els darrers anys.

Taula 2. Nombre de publicacions sobre open science segons dades de Web of Science, Scopus, Google Scholar (POP) i ScienceOpen per al període 2001-2016
Font: Imatge present en l'informe final per Colciencias-OCYT (2017), basat en la cerca a WoS, Scopus, Google Scholar (POP) i ScienceOpen. Consulta: novembre de 2016

A partir de l'actualització de les dades l'octubre del 2017 (taula 3), per a aquest any s'han publicat 471 documents en les quatre fonts d'informació, la qual cosa s'equipara amb el que es va produir l'any 2016 (479 documents), i implica més creixement una vegada acabi l'any. En aquest sentit, com es pot veure en la figura 1, Google Scholar i Web of Science reporten en aquest moment del 2017 més creixement que en tot el 2016, mentre que Scopus i ScienceOpen encara no superen aquesta xifra.

Taula 3. Nombre de publicacions sobre open science segons dades de Web of Science, Scopus, Google Scholar (POP) i ScienceOpen per a l'any 2017
Font: Basat en la cerca en WoS (Core), Scopus, Google Scholar (POP) i ScienceOpen. Consulta: novembre de 2016 - Actualització: octubre de 2017
 

 

Figura 1. Creixement de la publicació sobre ciència oberta segons dades de Web of Science, Scopus, Google Scholar (POP) i ScienceOpen per al període 2001-2017
Font: Basat en la cerca a WoS (Core), Scopus, Google Scholar (POP) i ScienceOpen. Consulta: novembre de 2016 - Actualització: octubre de 2017

D'altra banda, s'identifica que és a mitjan primera dècada del segle xxi quan comença el creixement de la producció sobre el tema de la ciència oberta; no obstant això, és a la fi dels anys noranta quan apareixen els autors que presenten la concepció més actual del que s'entén avui per ciència oberta, la qual cosa coincideix amb les reflexions respecte al que s'ha denominat "manera 2 de la ciència i la comunicació científica", a partir dels treballs de Gibbons (2000) i Nowotny [et al.] (2003),⁷ produïts en relació amb tots els canvis que comporta el món d'Internet, la ciència i la comunicació científica.

Entre aquests autors pioners s'evidencien els orígens filosòfics de la ciència oberta a partir dels treballs de Dasgusta i David (1994) i David (2002, 2004a i 2004b), desenvolupats amb una visió econòmica i administrativa, la qual va tenir influència de les aportacions de Merton (1973) en la seva concepció de l'ethos de la ciència. Els segueixen altres autors que consideren David el referent més important en ciència oberta a partir dels seus treballs entre mitjan anys noranta i la primera dècada del segle xxi, per ser un dels autors més citats en aquest tema, que després ha influït autors com Watson (2015) i Hey i Payne (2015), els quals representen algunes de les posicions i discussions més actuals sobre el tema, amb els seus treballs sobre la pregunta de quan "la ciència oberta" es convertirà simplement en "ciència" i la ciència oberta descodificada, respectivament.

Els autors que han publicat els darrers anys sobre ciència oberta, segons el seu lloc de procedència i disciplines, també donen compte de la dinàmica de desenvolupament en ciència i tecnologia en les diferents àrees de coneixement respecte d'aquest tema. A més, només una trentena de països genera la producció de ciència oberta del món, entre els quals destaquen per quantitat de publicacions els Estats Units, la Gran Bretanya, Alemanya, Itàlia i el Canadà (vegeu la taula 4) i els quals coincideix que són els de més desenvolupament científic i, per tant, on es generen les iniciatives més importants de ciència oberta (OCDE, 2015b).

No obstant això, aquests desenvolupaments localitzats en països específics generen limitacions en els contextos d'altres països amb menys desenvolupament científic, amb altres prioritats en recerca o que no estan en aquestes dinàmiques (Beigel, 2013). Això implica la gran necessitat d'impulsar molt més aquest tema en regions com l'Amèrica Llatina, ja que la ciència oberta no és solament fer servir o consultar el que generen uns altres, sinó també treballar amb una manera de fer ciència que involucra altres dinàmiques i formes de treball que comporten la reproductibilitat, la col·laboració oberta i la retroalimentació permanent en la recerca.

Taula 4. Nombre de publicacions sobre open science per països, segons dades de Web of Science i Scopus
Font: Basat en la cerca a WoS (Core) i Scopus. Consulta: octubre de 2017

Finalment, a partir de l'anàlisi per àrees del coneixement, es pot veure que a Scopus els articles provenen majoritàriament de les ciències informàtiques amb el 30,5%, les ciències socials amb el 23,9%, les ciències mèdiques amb el 20,4%, les enginyeries amb l'11,5% i la física i astronomia amb el 10,2%. Per al cas de Web of Science, la participació més elevada correspon, de la mateixa manera, a les ciències informàtiques amb el 18%, les ciències de la informació amb el 13% i la psicologia amb el 9% (aquestes dues últimes, parts de les ciències socials).

El que s'acaba d'exposar demostra un interès més elevat i interdisciplinari pel tema de la ciència oberta, amb diferents perspectives: inicialment des del que és general, concebent la ciència oberta com un tot; o a partir de l'especificitat mitjançant algun dels seus components (accés obert, dades obertes, recerca reproduïble, etc.).

3.2 Anàlisi d'algunes publicacions en el context llatinoamericà i colombià

Respecte a la publicació llatinoamericana sobre la ciència oberta i per comparació a la publicació en general sobre aquest tema, es va trobar que són molt poques les publicacions que han abordat el tema, les quals no passen de la trentena,⁸ i per això no es visualitza la seva presència quan es compara amb la publicació a escala mundial.

Per al cas colombià, la publicació sobre la ciència oberta és molt reduïda, ja que abans del 2017 només s'han trobat tres textos: Forero Pineda i Jaramillo Salazar (2002), Matijasevic (2012) i Agudelo-Calderón (2012). A partir del 2017, gràcies a aquest projecte mateix, es va començar a tractar d'aquest tema al país. En aquest sentit, en mitjans de divulgació com periòdics universitaris, xarxes socials i esdeveniments, promoguts per institucions com la Universidad del Rosario⁹ i la Universidad de Antioquia,¹⁰ s'han donat a conèixer noves publicacions, siguin en forma d'articles de premsa o en forma de ponències d'autors com Cotte Poveda, Gualdón Guerrero, Sánchez Vargas, Velasco, Uribe Tirado, Jaramillo; no obstant això, la publicació encara és molt incipient, si es considera la ciència oberta en general.

En un àmbit més restringit de la ciència oberta, és a dir, des dels seus components, es pot identificar que l'"accés obert" és el component sobre el qual s'ha publicat més i en què hi ha més desenvolupaments aplicats a la regió: SciELO, Redalyc, La Referencia, Latindex, etc. (Alperin [et al.], 2014; Alperin; Fischman, 2015), cosa que confirma la tendència que diferents autors han manifestat de l'Amèrica Llatina i per analogia de Colòmbia.

Per a altres components de la ciència oberta, com les dades obertes, la recerca reproduïble, etc., només es van trobar alguns textos directes, entre els quals es destaquen Nardi i Yrusta (2014), Andrade (2015), Barandiaran [et al.] (2015), Arza i Fressoli (2016).

Com es pot observar, el tema general de la ciència oberta pel que fa a publicacions, a l'Amèrica Llatina i específicament a Colòmbia, encara és molt incipient; però a poc a poc es va obrint camí, com ho han fet les publicacions indicades i alguns projectes, com es veurà més endavant.

3.3 Dades de mètriques alternatives de publicacions de ciència oberta

Com a part d'aquest treball de cerca de la quantitat més gran de publicacions per a poder fer l'estat de la qüestió de la ciència oberta que el projecte necessitava, es va buscar —com s'ha indicat—, per coherència amb el que implica la mateixa ciència oberta, en fonts tant tancades com obertes. Això mateix es va fer per a obtenir dades d'impacte (mètriques), impacte que havia de ser no solament científic, sinó també social, per la qual cosa es van tenir en consideració les tradicionals fonts que aporten dades bibliomètriques, però també de la regió i de mètriques alternatives (Taylor, 2013; Robinson-García [et al.], 2014).

Així, tenint com a eina la plataforma d'Altmetrics.com, i específicament Altmetrics Explorer, es va fer una cerca per a identificar, d'acord amb els paràmetres de mètriques alternatives que té aquesta aplicació, quines serien les publicacions que reporten més impacte i cap a quina orientació específica de la ciència oberta se situarien, és a dir, en general o en un dels seus components.

Després de la indagació es van trobar gairebé set-cents textos amb algun resultat de mètriques alternatives, dels quals els següents són els que van proporcionar millors dades: Open Science Collaboration (2015), McKiernan [et al.] (2016), Drazen i Longo (2016), Lewandowsky i Bishop (2016), entre altres (figura 2).
 

 

Figura 2. Articles sobre ciència oberta amb més impacte de mètriques alternatives a escala mundial”

Aquestes dades, considerant les dades mètriques de fonts més bibliomètriques com WoS (figura 3) i Scopus (figura 4), presenten similituds pel que fa als temes i textos amb més impacte, la qual cosa indirectament evidencia la interrelació que diferents autors han indicat entre aquestes mètriques,¹¹ encara per continuar confirmant, si bé en altres treballs propis ja s'ha identificat també aquesta tendència, encara que en un altre tema (Uribe-Tirado; Alhuay-Quispe, 2017).
 

 
 

 

 

Figura 3. Articles sobre ciència oberta amb més impacte bibliomètric a escala mundial segons WoS
 

 

 
 

 

Figura 4. Articles sobre ciència oberta amb més impacte bibliomètric a escala mundial segons Scopus

En resum, són els components d'accés obert, dades obertes i recerca reproduïble, en interrelació per la preocupació de com es pot harmonitzar o integrar el que és obert amb la propietat intel·lectual o copyright, els que més interès i impacte generen tant en la comunitat científica com en altres públics (bibliometria + mètriques alternatives), entre els diferents components de la ciència oberta.

4 Resultats

A continuació, tenint en compte —com s'ha indicat— que aquest article és una síntesi del projecte dut a terme, que té un informe més ampli,¹² es presenten de manera puntual els principals resultats obtinguts, els quals considerem que són una aportació a la teorització, conceptualització i posada en pràctica de la ciència oberta.

4.1 Proposta de definició integradora

Com a part del treball fet per a aquesta recerca, un aspecte fonamental era definir què entenem per ciència oberta. Aquesta definició és clau, ja que —com han manifestat diversos autors— aquest concepte té una utilització comuna en relació amb altres termes com ciència 2.0, e-ciència, recerca oberta, coneixement obert, etc. (European Commission, 2015), ja que la ciència oberta, com afirmen Bartling i Friesike (2014), és un terme o concepte "paraigües".

Per tant, en primer lloc, considerant que és un concepte ampli, que comporta des de la nostra comprensió (que s'assembla a la de FOSTER [2015]) respecte al fet que són diferents components interrelacionats, que engloben altres termes i conceptualitzacions, encara que tots tenen com a base tres valors fonamentals, que són el fet de compartir, la col·laboració i la transparència; i en segon lloc, després d'haver fet en la mateixa bibliografia estudiada el rastreig de les definicions de ciència oberta que eren explícitament esmentades en aquesta documentació (Peters, 2010; Nielsen, 2011; European Commission's Horizon 2020 Programme, 2014; FOSTER, 2015a; OCDE, 2015a; OCSD-SOHA, 2015; Gagliardi, Cox i Li, 2015), es va arribar a la següent proposta de definició integradora.

4.2 Taxonomia en espanyol

Com s'ha indicat en l'apartat anterior, la ciència oberta és un concepte "paraigües" (Fecher; Friesike, 2014), que implica diferents components que s'interrelacionen.

Aquesta visió és la que comporta el projecte FOSTER de la Unió Europea, i que, des de la seva aportació informativa-formativa, ha ajudat al creixement, la comprensió i la visualització al món de la ciència oberta i els seus diferents components, encara que amb diferents nivells de desenvolupament. Per tant, tenint en compte que es comparteix aquesta visió, per a aquest projecte, com a aportació a la comprensió de la ciència oberta a Iberoamèrica, es va fer una traducció a l'espanyol de la taxonomia proposada per aquest organisme i que és la base del seu portal de recursos de ciència oberta:¹³
 

 

Figura 5. Taxonomia de la ciència oberta basada en la proposta de FOSTER (2015b)
Font: Portal FOSTER (2015b). Traducció pròpia a partir del projecte. Imatge present en l'informe final de Colciencias - OCYT (2017)

4.3 Línia del temps de les tendències de la ciència oberta en les tres últimes dècades

A partir de l'anàlisi de la bibliografia, s'han recopilat diferents fets —fites— que es consideren més rellevants per a l'origen i evolució de la ciència oberta (figura 6). Aquests fets es categoritzen principalment per: accés obert, dades obertes i recerca reproduïble. Així mateix, es destaquen els fets colombians, els quals són pocs i s'enfoquen principalment a l'accés obert i les dades obertes. En general, es veu com el desenvolupament més gran s'ha donat entorn de l'accés obert, els primers fets del qual tenen origen al començament dels anys noranta.
 

 

Figura 6. Línia del temps de la ciència oberta
Imatge present en l'informe final per a Colciencias - OCYT (2017)

4.4 Classificació de les polítiques i el desenvolupament de la ciència oberta al món i a l'Amèrica Llatina

D'acord amb el que indica l'OCDE (2015b), al seu portal Innovation Policy Platform (taula 5), uns vint-i-tres països han començat a desenvolupar polítiques de ciència oberta basades en temes específics. Aquests països, com s'indica més endavant, coincideixen amb els països de procedència de la majoria dels autors que han publicat sobre ciència oberta. En aquest marc, es destaquen les iniciatives de Finlàndia, que al seu portal web disposa d'estratègies de monitoratge per a la implantació de la ciència oberta; dels Països Baixos, que tenen un pla nacional, i de Portugal, amb diverses iniciatives per a incentivar-ne l'adopció.

Taula 5. Exemple de països de l'OCDE que han implantat polítiques de ciència oberta¹⁴
Taula present en l'informe final per Colciencias - OCYT (2017)
Nota: "X" significa que el país ha desenvolupat en la seva política de ciència oberta el tema descrit.

No obstant això, alguns països com l'Argentina, Àustria i el Brasil, entre altres, també treballen el tema de la ciència oberta. La taula 6 mostra alguns exemples en els quals s'evidencia la importància de la ciència oberta de manera general o específica relacionada amb l'accés obert.

Taula 6. Exemples d'altres països que treballen el tema de ciència oberta a partir d'estudis o diagnòstics fets
Font: Diverses. Taula present en l'informe final de Colciencias - OCYT (2017)

Finalment, en el marc d'aquests treballs sobresurt un aspecte significatiu, també esmentat per altres autors (García; Rendueles, 2014), respecte a la inquietud i el repte de com es pot evitar que es tornin a reproduir els models de riquesa o pobresa entorn de la ciència i d'inequitats del coneixement, i com es pot aconseguir reduir les divisòries relacionades amb el fet de compartir, el fet de col·laborar i la transparència. Per tant, és necessari que, en contextos en què no hi hagi una política definida, es promogui la creació de polítiques que vegin la ciència oberta com un tot, en les quals realment s'articulin els diferents components (Colciencias, 2015). Això és clau en regions com l'Amèrica Llatina, i en un país com Colòmbia, on encara hi ha un desenvolupament incipient, com s'ha indicat.

Per tant, tot el treball de recerca indicat en els punts anteriors ha estat una base de coneixement que, després de ser revisada des de l'òptica d'identificar quins aspectes comuns i bones pràctiques ja s'han dut a terme, podria ser una guia (amb les seves degudes adaptacions contextuals, perquè no sigui una incorporació descontextualitzada —copiar i enganxar—) per al nostre context. Així, tenint en compte això últim, a continuació, en els dos últims apartats, com a síntesi, ja que per extensió de l'article no es poden ampliar molts altres aspectes que la investigació base sí que té desenvolupats en el seu informe, es presenten els reptes i perspectives que en ciència oberta es veuen per a Colòmbia, i també les conclusions des d'aquest text.

5 Reptes i perspectives per a Colòmbia

Com s'acaba d'indicar, després de tot el treball documental desenvolupat i la consulta de la bibliografia seleccionada (base de coneixement), finalment el projecte es va centrar a identificar quins eren els reptes i perspectives de la ciència oberta a escala mundial, aglutinant les aportacions de diferents autors (Lyon, 2009; NESTA, 2010; Ministry of Education and Culture - Finland, 2014; Barandiaran [et al.],2015; Fressoli; Arza, 2016; Salmi, 2015; OCDE, 2015c), i, després d'això, contrastar aquests reptes i perspectives amb la realitat colombiana, respecte a la ciència en termes generals, i els diferents agents que intervenen en el procés, perquè, d'aquesta manera, la ciència oberta sigui una realitat en el nostre context.

Així es va arribar als següents reptes i perspectives d'una política de ciència oberta per al cas de Colòmbia, però adaptables al context llatinoamericà (per estar en realitats de ciència i societat semblants), en relació amb allò a què hom s'enfronta al món pel que fa a aquest tema:¹⁵

1. La generació d'una cultura científica que promogui el principi normatiu del col·lectivisme, com el presenta Merton (1973), entenent que la ciència ha de tornar als processos cooperatius en comptes dels competitius i aprofitar la revolució d'Internet per a fer-ho (Kulczycki, 2016). Per a això, és important emfatitzar la necessitat de donar accés obert no solament a les publicacions, sinó també a les dades generades en el procés de recerca.


2. La necessitat de generar canvis en la legislació del dret d'autor, passant d'afavorir una cultura de l'explotació privada a l'obertura i l'esfondrament de barreres que impedeixin la lliure circulació del coneixement (Lave [et al.], 2010).


3. La massificació de les polítiques públiques i institucionals que incentiven la lliure circulació de les publicacions i la reutilització de dades de recerca, ja que, sense les disposicions institucionals i la promulgació de lleis que obliguin al dipòsit en repositoris digitals, l'obertura de dades i mètodes de recerca i la publicació en revistes obertes, seria molt complicada la consolidació d'una cultura que vegi en la ciència oberta la possibilitat de fer aportacions significatives per al desenvolupament de la societat.


4. El desenvolupament de plataformes distribuïdes i de gran abast per al desenvolupament d'una ciència col·laborativa i amb participació ciutadana.


5. La implantació i convergència de nous models de mesurament i avaluació que permetin mesurar l'impacte de les publicacions científiques, amb una perspectiva holística, però també de les dades de recerca. Així mateix, l'articulació de les publicacions de divulgació científica i les pràctiques d'apropiació social del coneixement, en el cicle de la comunicació científica, per a facilitar les possibilitats de promoure una ciència oberta i ciutadana.

Amb satisfacció, veiem que, en l'espai de temps entre l'informe lliurat (maig de 2017) i l'elaboració, edició i publicació d'aquest article, Colciencias ja ha començat a fer passos en alguns aspectes dels reptes i recomanacions fetes a aquest organisme governamental colombià, com la creació del Primer Premi Nacional de Ciència Oberta, que al mes d'octubre va llançar la seva convocatòria i els resultats de la qual van ser donats, el mes de novembre del 2017, per a tres categories: accés obert, dades obertes i recerca oberta. A les entitats guanyadores se'ls va atorgar recursos econòmics per a continuar avançant en els projectes que fomenten aquests components de la ciència oberta.¹⁶

6 Conclusió

La principal conclusió d'aquest treball és que una política de ciència oberta per als nostres països és possible, atès que hi ha referents d'altres contextos que es poden seguir i adaptar al nostre context per a poder-la dur a terme.

Però, per a això, és necessari que els diferents agents que tenen relació amb la ciència com a país posin tot l'interès i desig d'arribar a aquesta política i a la seva implantació d'una manera coordinada, equilibrant diferents aspectes i components de la ciència oberta, evitant les pròpies contradiccions entre polítiques i accions del mateix Estat, on habitualment d'una banda es fomenta el que és "obert", però de l'altra es valora majoritàriament el que prové del que és "tancat".

Per a aconseguir això, és necessari complir la següent equació de la ciència oberta,que es proposa com una altra aportació d'aquest treball, tant aplicable per al context de Colòmbia com per al de qualsevol país que vulgui entrar en aquesta manera de fer ciència, la manera que implica el segle xxi (Watson, 2015), integradora i d'acord amb el context:

Això comporta que les diferents polítiques d'Estat en matèria de ciència, educació, tecnologia, etc. han d'estar en la mateixa sintonia, ja que, si hi ha normes o estratègies que són d'anys anteriors i no fomentaven el que és obert, i fins i tot fomentaven el que és tancat, la mediació comercial (cobrament), directa o indirecta, es converteix en un obstacle, i una dificultat per als investigadors, pel fet de donar-se aquestes dualitats, i per això la clau rau a integrar.

Al seu torn, la ciència oberta és la summa i més dels seus diferents components, en la qual és evident que l'accés obert és l'impulsor principal i el que té una trajectòria més important, malgrat que, més recentment, hi ha un desenvolupament més destacat respecte a les dades obertes; per això és necessari que el creixement de cada component sigui tan semblant com sigui possible, ja que —tornant a la metàfora del "paraigües"— si una de les barnilles no està en igualtat amb les altres, tard o d'hora no funcionarà. Això implica, per tant, la necessitat de treballar a favor del desenvolupament dels sis components de la ciència oberta.

A més, si no hi ha almenys els mínims d'inversió, no serà possible el desenvolupament de cadascun d'aquests components, i, per tant, de la ciència oberta en general, perquè es necessiten recursos tecnològics amb la finalitat que les publicacions, les dades, les metodologies i les mètriques obertes es puguin desenvolupar i puguin complir els requisits d'accessibilitat, interoperativitat, reproductibilitat, etc.

No obstant això, no solament s'ha de preveure la inversió en recursos tecnològics, sinó també en la formació i la cultura dels diferents agents que interactuen en l'ecosistema de la ciència oberta (Salmi, 2015), ja que part de l'absència de desenvolupament o poc avenç en alguns components sorgeix del desconeixement i els "mites" envers aquest tema. Al seu torn, és necessària una postura crítica i contextualitzada, tenint en compte que una política nacional de ciència oberta ha de ser producte de la construcció col·lectiva per a no caure en una adopció descontextualitzada i acrítica que es dona més aviat per "moda", perquè la ciència oberta no és una "moda", és la forma que permetrà més creixement a la ciència mateixa, és la manera de fer ciència del segle xxi; però, si no se sap i no es dimensiona tot el que implica, no avançarà o perdrà el rumb.

Finalment, perquè tots aquests esforços de passar a obertes publicacions, dades, metodologies tinguin èxit, és necessari que es pugui mesurar no solament el seu impacte científic (solament bibliomètric), sinó també el seu impacte social, tenint en compte la interrelació directa amb la importància del que és digital en la societat actual (mètriques alternatives), i considerant el que és qualitatiu i quantitatiu, com s'indica en la proposta de definició d'aquest treball. És a dir, és necessari valorar i integrar les formes de mesurament tradicionals, les noves formes, el que és regional i les mètriques alternatives, ja que es vol que tot el "paraigües" es pugui veure i s'identifiqui com a beneficiat o no tota la societat i no solament el selecte grup que són els científics enmig d'una societat.

Per tant, per a aconseguir una política nacional de ciència oberta, en aquest o altres contextos, és necessari complir tan bé com sigui possible els diferents aspectes de l'equació proposada,¹⁷ especialment que cadascun avanci i sumi a aquest tot que volem: una ciència oberta per al desenvolupament de cada context i del món.

Bibliografia

Agudelo-Calderón, C. A. (2012). "NECOBELAC apoya el acceso abierto, un camino para la ciencia abierta". Revista de salud pública, vol. 13, n.o 6, p. 883–884. <http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0124-00642011000600001&lang=pt>. [Consulta: 10/12/2016].

Alperin, J. P.; Babini, D.; Fischman, G. (2014). Indicadores de acceso abierto y comunicaciones académicas en América Latina. Buenos Aires: CLACSO. <http://eprints.rclis.org/25121/>. [Consulta: 10/12/2016].

Alperin, J. P.; Fischman, G. (2015). Hecho en Latinoamérica: acceso abierto, revistas académicas e innovaciones regionales. Buenos Aires: CLACSO. <http://biblioteca.clacso.edu.ar/clacso/se/20150722110704/HechoEnLatinoamerica.pdf>. [Consulta: 10/12/2016].

Andrade, V. (2015). Comunicación científica en una sociedad en red: una plataforma de ciencia abierta para Brasil.
<http://repositorio.ufpe.br/bitstream/handle/123456789/13158/TESE%20Viviane%20Toraci%20de%20Andrade.pdf?sequence=1&isAllowed=y>. [Consulta: 10/12/2016].

Arza V.; Fressoli, M. (2016). Ciencia abierta, beneficios colectivos.
<http://www.scidev.net/america-latina/desarrollo-de-capacidades/opinion/ciencia-abierta-beneficios-colectivos.html >. [Consulta: 10/12/2016].

Barandiaran, X. E.; Araya D.; Vila-Viñas, D. (2015). "Ciencia: investigación participativa, colaborativa y abierta (v. 1.0)". En: Barandiaran, X. E.; Vila-Viñas, D. (ed.). Buen Conocer – FLOK Society. Modelos sostenibles y políticas públicas para una economía social del conocimiento común y abierto en el Ecuador. Quito, Ecuador: IAEN-CIESPAL, p. 143–222.
<http://book.floksociety.org/ec/1-2-ciencia-investigacion-colaborativa-participativa-y-abierta/>. [Consulta: 10/12/2016].

Bartling, S. F. S.; Friesike, S. (2014). Opening Science. New York: Springer-Verlag. <http://bit.ly/2gq4cWG>. [Consulta: 03/12/2016].

Beigel, M. F. (2013). "Centros y periferias en la circulación internacional del conocimiento". Nueva sociedad, n.o 245, p. 110-123. <http://ri.conicet.gov.ar/handle/11336/1232>. [Consulta: 03/12/2016].

Colciencias - OCYT (2017). "Marco conceptual de la ciencia abierta que incluye los principales referentes teóricos, lineamientos utilizados a nivel internacional, requerimientos, entre otros". En: Estudio para identificar conocimientos, capacidades, percepciones y experiencias de los investigadores del país frente a la ciencia abierta. Informe presentado en Colciencias, Bogotá (junio de 2017).

Colciencias (2015). "Colciencias presenta su Unidad de Política de Ciencia Tecnología e Innovación".
<http://www.colciencias.gov.co/node/924>. [Consulta: 10/12/2016].

Dasgusta, P.; David, P. A. (1994). "Toward a new economics of science". Research policy, no. 23, p. 487–521.

David, P. A. (1998). "Common agency contracting and the emergence of 'open science' institutions". The american economic review, vol. 88, no. 2, p. 15–21.

— (2002). "The Political Economy of Public Science: a Contribution to the Regulation of Science and Technology". En: The Regulation of Science and Technology Part of the series Studies in Regulation. New York: Springer, p. 33–57.

— (2004a). Patronage, Reputation, and Common Agency Contracting in the Scientific Revolution: From Keeping "Nature's Secrets" to the Institutionalization of "Open Science". <http://siepr.stanford.edu/research/publications/patronage-reputation-and-common-agency-contracting-scientific-revolution>. [Consulta: 03/12/2016].

— (2004b). "Understanding the emergence of 'open science' institutions: functionalist economics in historical context". Industrial and corporate change, vol. 13, no. 4, p. 571–589.
<http://icc.oxfordjournals.org/content/13/4/571.short>. [Consulta: 03/12/2016].

Drazen J. M.; Longo D. L. (2016). "Data Sharing and the journal". New England journal of medicine, vol. 374, no. 3, p. 276–277.

European Commission (2015). Open Science - Open Access. <http://ec.europa.eu/programmes/horizon2020/en/h2020-section/open-science-open-access>. [Consulta: 03/12/2016].

European Commission's Horizon 2020 Programme (2014). Open Science. Citat per: Cotta, J. (2015). Open science in Horizon 2020 and beyond. <https://indico.egi.eu/indico/event/2452/session/100/contribution/223/material/slides/>. [Consulta: 03/12/2016].

Fabrizio, K. R.; Di Minin, A. (2008). "Commercializing the laboratory: Faculty patenting and the open science environment". Research policy, vol. 37, no. 5, p. 914-931.

Fecher, B.; Friesike, S. (2014). "Open science: one term, five schools of thought". En: Bartling, S. F. S.; Friesike, S. (ed.) (2014). Opening Science. Springer-Verlag. <http://bit.ly/2gq4cWG>. [Consulta: 03/12/2016].

Forero Pineda, C.; Jaramillo Salazar, H. (2002). "The access of researchers from developing countries to international science and technology". International social science journal, vol. 54, no. 171, p. 129–140.

FOSTER (2015a). Open Science Definition. < https://www.FOSTERopenscience.eu/FOSTER-taxonomy/open-science-definition >. [Consulta: 03/12/2016].

— (2015b). Open Science Taxonomy.
<https://www.FOSTERopenscience.eu/FOSTER-taxonomy/open-science>. [Consulta: 03/12/2016].

Fressoli V.; Arza, M. (2016). Benefits and obstacles of openness in science: an analytical framework illustrated with case study evidence from Argentina. <http://stepsamericalatina.org/wp-content/uploads/sites/21/2016/08/Arza-Fressoli_24082016.pdf>. [Consulta: 10/12/2016].

Gagliardi, D.; Cox, D.; Li, Y. (2015)."Institutional Inertia and Barriers to the Adoption of Open Science". En: The Transformation of University Institutional and Organizational Boundaries. Sense Publishers, p. 107–133. <https://www.escholar.manchester.ac.uk/api/datastream?publicationPid=uk-ac-man-scw:283336&datastreamId=FULL-TEXT.PDF>. [Consulta: 03/12/2016].

García, D.; Rendueles, C. (2014). "Abierto, libre… y público. Los desafíos políticos de la ciencia abierta". Argumentos de razón técnica, n.o 17, p. 45–64. <http://institucional.us.es/revistas/argumentos/17/art_4.pdf>. [Consulta: 10/12/2016].

Gibbons, M. (2000). "Mode 2 society and the emergence of context-sensitive science". Science and public policy,vol. 27, no. 3, p. 159–163. <https://academic.oup.com/spp/article/27/3/159/1650494/Mode-2-society-and-the-emergence-of-context>. [Consulta: 03/12/2016].

Hey, T.; Payne, M. C. (2015). "Open science decoded". Nature physics, no. 11, p. 367–369.

Kulczycki, E. (2016). Rethinking Open Science: The Role of Communication. <https://repozytorium.amu.edu.pl/bitstream/10593/14864/1/Kulczycki_rethinking_open_science.pdf>. [Consulta: 03/12/2016].

Lave, R.; Mirowski, P.; Randalls, S. (2010). "Introduction: STS and Neoliberal Science". Social studies of science, vol. 40, no. 5, p. 659–675.

Lewandowsky, S.; Bishop, D. (2016). "Don't let transparency damage science". Nature, vol. 529, no. 7.587, p. 459.

Lyon (2009). Open Science at Web-Scale: Optimising Participation and Predictive Potential. <https://www.webarchive.org.uk/wayback/archive/20140615221820/http://www.jisc.ac.uk/media/
documents/publications/research/2009/open-science-report-6nov09-final-sentojisc.pdf>. [Consulta: 03/12/2016].

McKiernan, E. C. [et al.] (2016). "How open science helps researchers succeed". Elife, no. 5, e16800.

Matijasevic, E. (2012). "Ciencia transparente para todos". Acta médica colombiana, vol. 37, n.o 3, p. 101.
<http://www.scielo.org.co/pdf/amc/v37n3/v37n3a01.pdf>. [Consulta: 10/12/2016].

Merton, R. K. (1973). La sociología de la ciencia. Madrid: Alianza.

Ministry of Education and Culture - Finland (2014). Open science and research leads to surprising discoveries and creative insights. Open science and research roadmap 2014–2017. <http://openscience.fi/documents/14273/0/Open+Science+and+Research+Roadmap+2014-2017/e8eb7704-8ea7-48bb-92e6-c6c954d4a2f2>. [Consulta: 03/12/2016].

Nardi, A. M.; Yrusta, L. S. (2014). Oficina de conocimiento abierto: un modelo para institucionalizar el acceso abierto en las universidades. <https://rdu.unc.edu.ar/handle/11086/1367>. [Consulta: 10/12/2016].

NESTA (2010). Open to All?
<http://www.rin.ac.uk/system/files/attachments/NESTA-RIN_Open_Science_V01_0.pdf>. [Consulta: 03/12/2016].

Nielsen, M. (2011). Reinventing Discovery: The New Era of Networked Science. Princeton (NJ): Princeton University Press. Citat per: Dawson, D. (2012). "Open Science and Crowd Science: Selected Sites and Resources". Issues in Science and Technology Librarianship, Spring 2012.
<http://www.istl.org/12-spring/internet2.html#3>. [Consulta: 03/12/2016].

Nowotny, H.; Scott, P.; Gibbons, M. (2003). "Introduction: Mode 2' Revisited: The New Production of Knowledge". Minerva, vol. 41, no. 3, p. 179–194.

OCDE (2015a). "Making Open Science a Reality". OECD Science, Technology and Industry Policy Papers, no. 25. Paris: OECD Publishing.
<http://www.oecd-ilibrary.org/science-and-technology/making-open-science-a-reality_5jrs2f963zs1-en>. [Consulta: 03/12/2016].

— (2015b). Open science country notes. <https://www.innovationpolicyplatform.org/content/open-science-country-notes>. [Consulta: 03/12/2016].

— (2015c). Recent findings and policy messages for open science. <https://www.innovationpolicyplatform.org/content/recent-findings-and-policy-messages-open-science>. [Consulta: 03/12/2016].

OCSD-SOHA (2015). Projet Science ouverte en Haïti et Afrique francophone (SOHA). <http://www.scienceetbiencommun.org/?q=node/76>. [Consulta: 03/12/2016].

Open Science Collaboration (2015). "Estimating the reproducibility of psychological science". Science, vol. 349, no. 6.251, aac4716.

Orduña-Malea, E.; Martín-Martín, A.; Delgado-López-Cózar, E. (2016). "La bibliometría que viene: ALMetrics (Author Level Metrics) y las múltiples caras del impacto de un autor". El profesional de la información, vol. 25, n.o 3, p. 485–496.

Peters, M. A. (2010). "Openness, Web 2.0 Technology, and Open Science". Policy futures in education,no. 8, p. 567–574.
<https://eric.ed.gov/?id=EJ915225>. [Consulta: 03/12/2016].

Priem, J.; Hemminger, B. M. (2010). "Scientometrics 2.0: Toward New Metrics of Scholarly Impact on the Social Web". First monday, vol. 15, no. 7–5. <http://firstmonday.org/htbin/cgiwrap/bin/ojs/index.php/fm/article/view/2874/2570>. [Consulta: 03/12/2016].

Pordes, R. [et al.] (2007). "The open science grid". Journal of physics: Conference series, vol. 78, no. 1, p. 012057. IOP Publishing.

Robinson-García, N.; Torres-Salinas, D.; Zahedi, Z.; Costas, R. (2014). "Nuevos datos, nuevas posibilidades: Revelando el interior de Altmetric.com". El profesional de la información, vol. 23, n.o 4, p. 359–366. <http://www.elprofesionaldelainformacion.com/contenidos /2014/jul/03_esp.pdf>. [Consulta: 10/12/2016].

Rhoten, D.; Powell, W. W. (2007). "The frontiers of intellectual property: Expanded protection versus new models of open science". Annual review of law and social science, no. 3, p. 345–373.

Salmi, J. (2015). "Study on Open Science Impact, Implications and Policy Options. European Commission".
<https://ec.europa.eu/research/innovation-union/pdf/expert-groups/rise/study_on_open_science-impact_implications_and_policy_options-salmi_072015.pdf>. [Consulta: 03/12/2016].

Torres-Salinas, D.; Cabezas-Clavijo, Á. (2013). "Altmetrics: no todo lo que se puede contar, cuenta". Anuario ThinkEPI, n.o 7, p. 114–117. <http://digibug.ugr.es/handle/10481/26361#.WdPXCGj9QdU>. [Consulta: 10/12/2016].

Uribe-Tirado, A.; Alhuay-Quispe, J. (2017). "Estudio métrico de ALFIN en Iberoamérica: de la bibliometría a las altmetrics". Revista española de documentación científica, vol. 40, n.o 3, p. 180.
<http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/view/984>. [Consulta: 25/09/2017].

Watson, M. (2015). "When will 'open science' become simply 'science'?". Genome biology, vol. 16, no. 1, p. 1.
<http://genomebiology.biomedcentral.com/articles/10.1186/s13059-015-0669-2>. [Consulta: 03/12/2016].

Notes

¹ Investigadors de l'EIB: Alejandro Uribe Tirado i Jaider Ochoa; investigadors de l'OCYT: Clara Inés Pardo Martínez i Alexander Cotte Poveda.

² Vegeu la convocatòria del projecte sobre el marc teòrico-conceptual i les percepcions a: <>. [Consulta: 29/07/2016].

³ Vegeu la convocatòria del projecte sobre el marc jurídic a: <http://www.colciencias.gov.co/convocatorias/invitacion-para-presentacion-propuestas/invitacion-presentar-propuesta-estudio-para>. [Consulta: 10/03/2017].

⁴ Vegeu: <https://www.innovationpolicyplatform.org/content/open-science-country-notes>. [Consulta: 30/06/2017].

⁵ Vegeu: <http://ocyt.org.co/call-for-chapter-proposals/>. [Consulta: 20/06/2017].

⁶ POP és la sigla amb la qual s'identifica el programari Publish or Perish - Harzing.com, que s'utilitza per a obtenir i analitzar dades des de Google Scholar i que ha estat tingut en consideració en diferents estudis els darrers anys: <https://scholar.google.es/scholar?cites=12528596830718617583&as_sdt=2005&sciodt=1,5&hl=es>. [Consulta: 22/02/2107].

⁷ Per a més informació vegeu: <https://scholar.google.es/scholar?hl=es&as_sdt=1,5&as_vis=1&q=%22M+Gibbons%22+%22Mode+2%22>. [Consulta: 03/12/2016].

⁸ Vegeu: <https://scholar.google.es/scholar?start=0&q=allintitle:%22ciencia+abierta%22&hl=es&as_sdt=0,5&as_vis=1- https://scholar.google.es/scholar?as_q=&as_epq=Ci%C3%AAncia+Aberta&as_oq=&as_eq=&as_occt=title&as_sauthors=&as_publication
=&as_ylo=&as_yhi=&btnG=&hl=es&as_sdt=1%2C5&as_vis=1>. Entre estos hay que depurar los que son autores españoles y portugueses.

⁹ Vegeu: <http://repository.urosario.edu.co/handle/10336/13183>. [Consulta: 12/09/2017].

¹⁰ Vegeu: < https://www.facebook.com/groups/Ciencia2.0yUniversidad />. [Consulta: 12/09/2017].

¹¹ Vegeu per exemple: <https://scholar.google.es/scholar?q=allintitle%3A+bibliometric+altmetric&btnG=&hl=es&as_sdt=1%2C5&as_vis=1>. [Consulta: 12/09/2017].

¹² Vegeu: <http://www.colciencias.gov.co/search/node/%22ciencia%20abierta%22>. (Per publicar).

¹³ Vegeu: <https://www.fosteropenscience.eu/foster-taxonomy/open-science>. [Consulta: 12/09/2017].

¹⁴ Es pot trobar informació específica sobre les polítiques de cada país a l'enllaç següent: <https://www.innovationpolicyplatform.org/content/open-science-country-notes>. [Consulta: 12/09/2017].

¹⁵ Aquests cinc punts són una citació textual dels reptes i perspectives lliurats en l'informe elaborat pel projecte per a Colciencias, ja que, com a investigadors, per mitjà del Observatorio Colombiano de Ciencia y Tecnología, són part fonamental de les nostres recomanacions generals per a Colciencias, com a organisme clau per a l'impuls de la política nacional.

¹⁶ Vegeu: <http://www.colciencias.gov.co/sala_de_prensa/por-primera-vez-se-premian-iniciativas-ciencia-abierta>. [Consulta: 23/11/2017].

¹⁷ Aquesta recerca, i específicament l'equació proposada, també va ser presentada al X Congrés Iberoamericà d'Indicadors de Ciència i Tecnologia (20-22 de novembre de 2017, Costa Rica), organitzat per la Red Iberoamericana de Indicadores de Ciencia y Tecnología (RICYT), en el qual va tenir un molt bon acolliment aquesta equació com a orientadora del que cal fer i integrar per a aconseguir una política i aplicació general de la ciència oberta com a país. <http://congreso.ricyt.org/programa>. [Consulta: 23/11/2017].