Autor: Víctor Herrero-Solana

Principals editors científics als canals de Telegram: una aproximació a la detecció de canals falsos amb ChatGPT i DeepSeek

per

Objectius: identificar l’existència de canals falsos a Telegram que suplanten les principals editorials
acadèmiques, avaluar l’eficàcia dels models grans del llenguatge (LLM), ChatGPT i DeepSeek, per a la
seva detecció, analitzar les fonts web utilitzades per aquests models i determinar la possible existència
de biaixos geogràfics en aquestes fonts.
Metodologia: Selecció de 13 grans editorials acadèmiques a partir del portal SCImago: Elsevier,
Springer, Wiley-Blackwell, Routledge, OUP, de Gruyter, Brill, CUP, IEEE, Hindawi, World Scientific,
Nature i Thieme. Identificació de 37 canals de Telegram associables i aplicació d’un prompt estandarditzat
a ChatGPT i DeepSeek per avaluar l’autenticitat de cada canal, activant la funció de cerca
web. Anàlisi comparativa de les respostes dels models i verificació mitjançant classificació manual.
Resultats: Es va identificar que el 78,38% dels canals analitzats eren fraudulents. Ambdós models van
mostrar alta efectivitat en la detecció de canals falsos, però limitacions significatives en la validació de
canals reals. Es van observar diferències metodològiques: DeepSeek va adoptar un criteri contextual,
mentre que ChatGPT va requerir verificació explícita. L’anàlisi de fonts web va revelar que DeepSeek
va prioritzar continguts de ciberseguretat, mentre que ChatGPT va utilitzar predominantment fonts
institucionals i xarxes socials, amb clar predomini de fonts occidentals en ambdós casos.

Periodisme de dades, infografia i visualització de la informació: un estudi de El País, El Mundo, Marca i El Correo

per
Nombre total d'infografies

Objectius: analitzar el grau d’implantació de la infografia, les seves característiques i la visualització de dades en quatre diaris espanyols.

Material i mètodes: es van estudiar les infografies publicades durant dos mesos en els diaris El País, El Mundo, Marca i El Correo.

Resultats: es va trobar que si bé els diaris estudiats fan un ús extens dels recursos infogràfics, encara es troben en un estadi d’evolució inicial. Això es verifica, entre altres indicis, pel predomini de les representacions figuratives, l’absència completa de recursos de visualització avançats però ben coneguts, com ara els treemaps i els núvols d’etiquetes (tag clouds), i el poc ús de la interactivitat en les representacions. — Objetivos: analizar el grado y las características de la implantación de la infografía y la visualización de datos en cuatro periódicos españoles.

Material y métodos: se estudiaron las infografías publicadas durante dos meses por los periódicos El País, El Mundo, Marca y El Correo.

Resultados: se encontró que si bien los periódicos estudiados hacen un uso extenso de los recursos infográficos, estos se encuentran aún en un estadio de evolución temprano. Esto se verifica, entre otros indicios, por el predominio de las representaciones figurativas, la ausencia completa de recursos de visualización avanzados pero bien conocidos como son los treemaps y los tag clouds y el poco uso de la interactividad en las representaciones. — Objective: Analyze the extent and characteristics of implementation of infographics and data visualization in four Spanish newspapers.

Material and methods: Infographics published for two months by the newspapers El Pais, El Mundo, Marca and El Correo were studied.

Results: It was found that while the newspapers studied make extensive use of infographics resources, these are still in a stage of early development. This is verified, among other indications, by the predominance of figurative representations, the complete absence of advanced visualization resources (but well known) as are the treemaps and tag clouds and little use of interactivity in the representations.