Estudi sobre l’ús dels llibres electrònics a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó

1 Introducció

Les TIC han enfortit i han afavorit les prestacions de les biblioteques quant a qualitat i capacitat de servei; això ha canviat el centre de gravetat, que ha passat de la col·lecció física a la col·lecció virtual. Primer van ser les obres de referència, després les revistes electròniques, i actualment és la incorporació del llibre digital, que complementa el cercle que alguns han anomenat la "tercera onada" de la revolució digital (Cordón Garcia [et al.], 2010).

Encara que la lectura digital es practica des de fa força temps, aquesta tendència s'ha instituït com a pràctica consolidada i irreversible els últims anys. No s'ha d'oblidar que aquest tipus de lectura abasta un ventall ampli de continguts, articles de revistes, blogs, premsa, etc., amb l'únic requisit d'estar disponibles en un dispositiu electrònic, sigui dedicat, com e-reader, o no (tauleta, ordinador, mòbil, etc.).

La incorporació de les diferents tecnologies a la biblioteca està determinada, entre altres motius, per un canvi en els models d'aprenentatge, i la biblioteca té la possibilitat d'adquirir-hi un paper molt rellevant i convertir-se en un element clau de l'ensenyament, ara més flexible i més adaptada a l'alumne (Cordón García [et al.], 2012). Tenint en compte això, pràcticament totes les biblioteques han dissenyat, o ho estan fent actualment, plataformes per oferir els seus productes digitals en línia, i és en aquest entorn on el llibre electrònic pot jugar un paper crucial. D'aquí la importància de saber com s'implanta i d'aportar algunes estratègies que en millorin la incorporació.

1.1 El llibre electrònic a la biblioteca universitària

El llibre electrònic no és una novetat en l'àmbit acadèmic. La comercialització va començar els anys noranta, paral·lelament a la comercialització de les revistes electròniques, encara que van tenir un èxit i una acceptació discrets. Aquells anys s'utilitzava més com a material complementari per a la consulta i ratificació d'una dada concreta que com a matèria d'estudi o d'investigació (Stelle; Woodward, 2009). No obstant això, aquesta tendència s'ha modificat en part gràcies a la disponibilitat de més tipus de dispositius que faciliten i flexibilitzen l'experiència de la lectura (netbook, tauletes, e-reader, mòbils).

Al principi, els llibres electrònics es van presentar a la biblioteca com "els solucionadors" d'alguns dels grans problemes que sempre han tingut les biblioteques universitàries: l'espai, la deterioració i la reposició de materials, la gestió de la col·lecció, la disponibilitat de manuals múltiples, etc. Però això no ha estat així, sinó que el llibre electrònic ha obert la porta a problemes nous: la varietat de models d'adquisició; la diversitat de formats; problemes de normalització, de selecció i de gestió, o les limitacions establertes pels editors a través de sistemes DRM, als quals és necessari respondre.

L'usuari i també els fons de les biblioteques universitàries responen a unes característiques concretes, per això és necessari fer-ne estudis per detectar com es realitza aquesta implementació. Sobre aquest tema ja hi ha alguns estudis que mostren, per exemple, que les preferències dels usuaris s'orienten més a l'accés a recursos en línia que a l'ús de llibres i altres materials en els locals de les biblioteques. Així mateix mostren com es produeix un increment en l'accés als recursos electrònics en línia enfront d'un fort descens en el nombre de préstecs de llibres impresos realitzats en les biblioteques (Shen, 2011).

   

Figura 1. Gràf. esq. Descens en el nombre de préstecs en BU als Estats Units. Gràf. dta. Increment del nombre d'accessos a llibres electrònics

 

A més l'arribada del llibre electrònic a la biblioteca propicia la recerca de noves possibilitats per a la gestió de la col·lecció, així, per exemple, l'OCLC s'ha plantejat un projecte per estudiar la viabilitat de la gestió de l'externalització per mitjà de proveïdors de serveis compartits de les col·leccions de llibres impresos de baix ús de les biblioteques universitàries, el projecte també inclou la digitalització de llibres impresos a gran escala (Malpas, 2011). A més, les editorials i distribuïdors que treballen en l'àmbit científic plantegen models de negoci orientats a facilitar la transició del model analògic al digital, com és el cas d'Ebsco o d'eBrary.

L'explosió de vendes de llibres electrònics durant el 2011 s'ha continuat desenvolupant. Els llibres electrònics van representar el 14 % del total d'unitats venudes als Estats Units el segon trimestre de l'any, en comparació amb el 3 % durant el mateix període de 2010 (Paxhia; Parsons, 2011). En l'àmbit acadèmic, el 95 % de les biblioteques universitàries nord-americanes disposen de llibres electrònics, amb una mitjana de 65.208 volums per biblioteca (Library Journal, 2011). A més, un de cada tres nord-americans té d'un dispositiu dedicat de lectura (Rainie [et al.], 2012), i el 33 % dels bibliotecaris universitaris nord-americans consideren que els llibres electrònics han augmentat la circulació de materials i han portat nous usuaris a la biblioteca.

Segons l'informe "Situación actual y perspectivas del libro digital en España II", la lectura a través de dispositius dedicats s'estima que es troba al voltant del 3,3 % l'últim semestre de 2012 (Libro, 2012). Per això volíem saber quina és la realitat i quines són les perspectives del llibre electrònic a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó.

 

2 Objecte i metodologia de l'estudi

L'objectiu de l'estudi és conèixer la situació del llibre electrònic a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó, així com la percepció i les pràctiques dels usuaris i dels professionals de les diferents universitats. Per això, es van seleccionar les biblioteques de les quatre universitats públiques de Castella i Lleó i de la Universidad Pontificia de Salamanca.

Per a la recollida d'informació es van dissenyar tres enquestes dirigides a tres col·lectius diferents. La primera, dirigida als responsables dels serveis d'adquisició, recull informació sobre usos i pressupostos de les seves col·leccions de llibres electrònics. Aquesta enquesta, amb preguntes obertes, es va enviar per correu electrònic a tots els responsables de les biblioteques universitàries objecte d'estudi, durant el mes de maig de 2012. La taxa de resposta va ser del 100 %.

La segona es va adreçar al personal de les biblioteques. S'hi va recollir informació sobre la percepció dels bibliotecaris sobre el llibre electrònic al seu entorn de treball, els factors que n'impulsen la compra i l'activitat de circulació en el públic. Finalment, amb l'enquesta dirigida als usuaris d'aquestes biblioteques universitàries, es volia saber què coneixen i què utilitzen. Aquestes dues últimes enquestes es van realitzar amb l'eina de Google Drive entre els mesos de març i juny de 2012. Aquestes dades obtingudes han permès comparar la situació amb la d'altres entorns. A pesar que la taxa de resposta no ha estat tan elevada com s'esperava (només s'han emplenat 13 qüestionaris en el cas del personal de les biblioteques i 58 qüestionaris en el cas dels usuaris) la validesa de les dades és suficient per veure com els bibliotecaris de les universitats de Castella i Lleó consideren el futur del llibre electrònic a les seves biblioteques. Pel que fa als usuaris, una dada significativa és que un percentatge elevat de respostes correspon al personal docent i investigador, amb el qual les respostes s'han vist enriquides amb opinions d'un sector que no sol aparèixer en les enquestes.

 

3 Situació dels llibres electrònics a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó

Amb l'objectiu d'obtenir més claredat sobre les preguntes s'estableix l'anàlisi de les dades principals de cadascun dels col·lectius.

 

3.1 Enquesta als responsables dels serveis

3.1.1 Adquisicions

Les universitats de Castella i Lleó disposen de gairebé 7,5 milions de llibres a les biblioteques. El llibre electrònic encara representa una part molt petita de les col·leccions, amb uns 28.000 exemplars, la qual cosa representa una mitjana d'uns 5.500 llibres per biblioteca, una xifra molt llunyana dels 65.207 llibres electrònics de mitjana dels quals disposaven les biblioteques universitàries dels Estats Units, segons les dades proporcionades per l'informe "Ebook Penetration Reports 2011" (Library Journal, 2011).

La proporció de la inversió en llibres electrònics és encara molt baixa pel que fa al pressupost que les universitats inverteixen en adquisicions generals, amb una mitjana del 2,33 % de la inversió total en adquisicions, o un 4,92 % de la inversió en recursos electrònics; cal tenir en compte que les revistes s'emporten la major part de la inversió dels recursos electrònics per la qual cosa el percentatge del pressupost destinat als llibres electrònics és molt petit. Com a xifra comparativa, les biblioteques universitàries nord-americanes inverteixen una mitjana del 7,2 % dels pressupostos en llibres electrònics. (Library Journal, 2011)

 

	Total	Electrònics
Burgos	4,00%	4,53%
León	1%
Pontificia	3%
Salamanca	2,80%	5,30%
Valladolid	0,85%
	2,33%	4,92%

Taula 1. Representació de la inversió en llibres electrònics
Font: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

 

3.1.2 Accés als materials

L'accés als materials electrònics a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó es du a terme a través de les plataformes dels distribuïdors o editors que han integrat els recursos al catàleg de les biblioteques. A més, algunes de les universitats també ofereixen llibres i tesis doctorals a través del repositori institucional, com és el cas de la Universidad de Salamanca, que manté un acord amb el servei de publicacions de la universitat per al dipòsit d'aquest material publicat en format electrònic, en CD-ROM, a través de la col·lecció "Vitor". Totes les biblioteques universitàries de Castella i Lleó que pertanyen al consorci BUCLE disposen d'alguna norma que obliga a dipositar les tesis doctorals al repositori institucional.

 

 

3.1.3 Els dispositius de lectura

Pel que fa als dispositius de lectura, les dues universitats de Salamanca ofereixen e-readers en préstec. En la majoria dels casos amb targetes precarregades amb llibres clàssics, i en algun cas també amb materials especialitzats disponibles amb llicències Creative Commons. Aquesta pràctica és molt habitual a les biblioteques espanyoles, potser per la poca disponibilitat de continguts, a diferència del que passa a biblioteques universitàries nord-americanes, on segons el mateix informe de Library Journal només el 26 % de les biblioteques deixen en préstec dispositius lectors.

 

 

	Plataformes	OPAC	Repositori	E-readers
Burgos	X	X	X
León	X	X
Pontificia	X	X	X	X
Salamanca	X	X	X	X
Valladolid	X	X

Taula 2. Sistemes d'accés als llibres electrònics i disponibilitat de dispositius
Font: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

 

3.1.4 Formats i disciplines cobertes

Quant als formats dels continguts, en la majoria dels casos es tracta —com és habitual en l'àrea científica— de documents en format PDF, tot i que hi ha plataformes que ofereixen materials en format EPUB, més utilitzat per a la literatura de ficció.

 

Segons afirmen els responsables dels serveis de biblioteques, la majoria dels usuaris llegeixen aquests documents a la pantalla de l'ordinador, són pocs els usuaris que els llegeixen en dispositius dedicats. Només la Universidad de León ofereix tauletes als usuaris. En el cas de biblioteques nord-americanes, el 32 % dels lectors en l'àmbit acadèmic llegeixen els continguts oferts per les biblioteques en dispositius dedicats (16 % ereaders i un 17 % en tauletes).

Pel que fa a la cobertura de les col·leccions, s'adeqüen a les disciplines que cobreix cada universitat, i aquest criteri és un dels referents de cara a la selecció de materials. En el cas de la Universidad de Valladolid hi ha una selecció més orientada a les disciplines cientificotècniques Altres universitats —com la de Salamanca— cobreixen gairebé totes les àrees, tot i que hi ha una clara orientació cap a les àrees científiques. Quant a les projeccions de futur per disciplines, hi ha el convenciment, comú a totes les universitats, que el desenvolupament futur del llibre electrònic serà més evident a les àrees cientificotècniques.

 

3.1.5 Criteris de compra i models d'adquisició

Pel que fa als criteris de compra, gairebé totes les biblioteques del sistema apunten com a criteri principal l'econòmic; en segon lloc, hi ha criteris relacionats amb l'accessibilitat, la disponibilitat, la propietat i l'adequació de les col·leccions. Gairebé tots els responsables posen de manifest la importància de l'accés multiusuari.

 

Respecte als models d'adquisició preferits, hi ha unanimitat sobre la preferència de la compra individualitzada i a perpetuïtat (Pick and chose), tot i que en gairebé tots els casos les biblioteques disposen de paquets oferts pels editors sota subscripció anual, amb llicències multiusuari gairebé sempre (Martín González; Pivetta, 2008).

Les quatre universitats públiques disposen de col·leccions d'Elsevier, tres de les quals d'Ebsco, dos d'Springer. Altres distribuïdors presents són Dawson, NetBiblio, E-Libro i Ovid tal com es mostra a la taula següent.

 

	Elsevier	Springer	EBSCO	Dawson	NetBiblio	E-Libro	OVID
Burgos	X	X	X
León	X			X	X
Pontificia			X			X
Salamanca	X	X	X
Valladolid	X						X

Taula 3. Proveïdors de llibres electrònics
Font: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

 

Una de les formes d'adquisició es desenvolupen a Estats Units és la cooperació a través dels consorcis creats per a l'adquisició d'altres recursos electrònics. En aquest sentit, les biblioteques objecte d'estudi pertanyen al consorci BUCLE i adquireixen de forma cooperativa els llibres electrònics de la col·lecció "IEEE Xplore Digital Library. Conference Proceedings".

Quant al rendiment de les col·leccions, la majoria de les biblioteques universitàries no disposa d'altres mecanismes de mesura que els que proporcionen els editors o distribuïdors, de vegades mancats de models normalitzats o basats en criteris diversos i poc clars. Només la Universidad de Salamanca fa servir una eina de mesura específica: ERM as a Service de l'empresa SwetsWise.

 

3.1.6 Difusió de col·leccions

Igual que ocorre amb altres estudis duts a terme, com el desenvolupat el 2009 per JISC (JISC 2009), un dels aspectes clau és el desenvolupament d'un pla de màrqueting per a la difusió de les col·leccions, ja que molts usuaris ignoren l'existència d'aquest tipus de fons.

 

En gairebé tots els casos els llibres es difonen a través del catàleg i plataformes dels editors (totes excepte Burgos), o a través de notícies a la web de la biblioteca (és el cas de les dues universitats situades a Salamanca), però només la Universidad de Salamanca organitza cursos de formació sobre el llibre electrònic i la lectura digital.

 

3.1.7 Llibre electrònic i circulació de la col·lecció

Pel que fa a les projeccions de futur hi ha el criteri gairebé unànime que les col·leccions de llibres electrònics augmentaran (León i Universidad Pontificia) o almenys seguiran en la mateixa tònica els propers anys a les biblioteques (Burgos i Valladolid), malgrat la crisi econòmica general, que consideren que limitarà fortament la capacitat d'adquisició general de les biblioteques universitàries de la zona.

 

Segons els responsables dels serveis i els directors de biblioteques l'ús generalitzat dels llibres electrònics està obstaculitzat per un conjunt de factors, com els relacionats amb usos i costums d'estudiants i investigadors, els preus, la poca disponibilitat de títols d'interès i, en menor mesura, altres qüestions relacionades amb la disponibilitat, accessibilitat, crisi econòmica i preus dels dispositius de lectura.

A la pregunta sobre si el llibre electrònic té un impacte important sobre la circulació general de llibres a les biblioteques universitàries, la majoria responen que encara no és evident, però que ho serà ben aviat. Els diferents serveis d'adquisicions consideren que el llibre electrònic representarà entre un 5 i un 15 % del pressupost per als propers cinc anys, amb una mitjana de representació als pressupostos destinats a adquisicions del 10 %. Les dades plantejades sobre aquesta qüestió per a les biblioteques dels Estats Units, prenent com a font l'estudi del Library Journal, són del 18 % del pressupost destinat a adquisicions.

 

Previsió 5 anys pròxims
Burgos	15%
León	10%
Pontificia	5%
Salamanca	5%
Valladolid	15%
Mitjana	10%

Taula 4. Previsions d'inversió en llibres electrònics
Font: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

 

3.1.8 Valoració dels atributs del llibre electrònic

Finalment es va sol·licitar la valoració de l'1 al 10 dels atributs relacionats amb el llibre electrònic, entre aquestes característiques hi ha la immediatesa, l'accessibilitat, la disponibilitat, la mobilitat i usabilitat. Tots els aspectes van ser valorats per una puntuació que s'apropava o que superava els 9 punts, fet que posa de manifest el valor en alça que suposa el llibre electrònic en el futur de les biblioteques de la regió.

 

 

	Immediatesa	Accessibilitat	Disponibilitat	Immediatesa	Usabilitat
Burgos	6	10	9	8	7
León	10	10	10	10	10
Pontificia	10	10	10	10	10
Salamanca	10	8	9	10	7
Valladolid	10	10	10	10	10
Mitjanes	9,2	9,6	9,6	9,6	8,8

Taula 5. Valoració sobre els llibres electrònics
Font: Enquesta a directors i responsables de serveis d'adquisició

 

En conclusió, el llibre electrònic en l'actualitat té una representació baixa i un impacte molt limitat a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó, probablement aquesta fotografia que hem fet per a aquesta regió és extensible a la majoria de les comunitats del territori espanyol. Encara queden molts aspectes per resoldre, com els que tenen a veure amb els models de llicències, limitacions d'ús o disponibilitat de continguts. De qualsevol manera el convenciment sobre la implantació progressiva del llibre electrònic a les biblioteques és significatiu, malgrat la forta incidència de la crisi econòmica als pressupostos destinats a adquisicions. Tots els responsables de les biblioteques analitzades preveuen que els llibres electrònics augmentaran els propers anys i que tindran un impacte més gran en la circulació.

 

3.2 Enquesta al personal de les biblioteques

Per a l'enquesta realitzada al personal bibliotecari, es va prendre com a exemple la desenvolupada per la revista Library Journal (2011). Es volia conèixer la percepció dels professionals sobre els llibres electrònics, la política seguida a les universitats i les perspectives de futur. A pesar que la taxa de resposta no va ser gaire elevada (només es van rebre 13 respostes), serveix per obtenir un perfil fiable, atès que estan representats tots els sectors (8 % de facultatius, 48 % d'ajudants, 31 % de tècnics i un 15 % d'auxiliars) en una distribució propera a l'estructura de les categories professionals que hi ha a les universitats. No es fa distinció de gènere ja que no es considera rellevant per a l'estudi.

 

3.2.1 Canvis en els usuaris

L'enquesta posa de manifest que a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó la demanda de llibres electrònics és baixa. Alguns usuaris pregunten ocasionalment al personal bibliotecari sobre al tema, fins i tot algun usuari sol·licita que s'adquireixi algun material en format electrònic De totes maneres també es percep —segons els resultats de l'enquesta— una tendència a la baixa en la demanda de llibres tradicionals en préstec. Menys de la meitat dels enquestats van respondre que algun usuari els ha preguntat si disposen de llibres electrònics. També és important apuntar que la majoria del personal no sap que la seva biblioteca té una política definida sobre aquest tipus de material. En algunes de les respostes es detecta una confusió entre el dispositiu de lectura (e-reader) i l'arxiu (e-book), per la qual cosa se suggereix que els responsables bibliotecaris desenvolupin una política de formació i informació sobre aquest fenomen per al personal.

Una de les qüestions d'interès plantejades fa referència als canvis que causarà la inserció del llibre electrònic en la pràctica professional. En aquest sentit, pràcticament el 60 % dels enquestats consideren que l'arribada del llibre electrònic afectarà d'alguna manera la pràctica professional; per a d'altres, només es tracta d'un canvi de format que no tindrà cap incidència. Mentre que alguns professionals apunten cap a un futur eminentment digital, necessari per als propis sistemes d'aprenentatge, més flexibles i adaptats a les necessitats dels usuaris, així com als sistemes a l'ensenyament virtual, altres professionals apunten a un canvi en la gestió de les col·leccions, els pressupostos, processos d'adquisició, catalogació i les visites presencials dels usuaris a la biblioteca. Una part important opina que el llibre electrònic facilitarà el préstec i uns altres assenyalen les dificultats que planteja el DRM, així com la poca disponibilitat de títols en format digital.

Es va plantejar si el llibre electrònic canviaria la forma i els usos de lectura. En general, la majoria considera que sí (92 %), ja que augmenta les possibilitats d'accés i mobilitat, a més, integra de recursos multimèdia, cosa que influirà en els hàbits de lectura, especialment en relació amb la lectura científica, com ja passa amb altres productes com les revistes electròniques. També s'apunta cap a altres sistemes d'edició, com la còpia fragmentada, l'adquisició de capítols i fins i tot s'esmenten les diferències d'atenció i percepció de l'usuari existent entre la lectura digital i l'analògica.

 

3.2.2 Formats dels llibres electrònics

Un altre dels elements de gran interès és veure els avantatges de cadascun dels formats. El llibre electrònic en general s'associa amb accessibilitat, mobilitat, immediatesa i espai, i en menor mesura amb integració d'elements multimèdia, llegibilitat, perdurabilitat i ecologia. El llibre en paper s'associa generalment al seu nivell d'autonomia, és a dir, a la no necessitat d'un dispositiu lector, a una millor llegibilitat o a la importància dels elements referencials (paginació, tacte, olor, etc.). Cal destacar que hi ha característiques que s'associen a ambdós tipus de formats, com la llegibilitat i la perdurabilitat. Pocs apunten a la integració de recursos multimèdia, i associen el llibre en paper amb els llibres d'imatges i fotografies. Gairebé tots els enquestats consideren que tots dos suports conviuran, encara que alguns destaquen la importància que tindrà el format digital en l'edició científica.

 

 

3.2.3 ús dels dispositius entre els bibliotecaris

El 54 % dels bibliotecaris enquestats usen algun tipus de dispositiu de lectura dedicat: el 27 % utilitza tauletes, un 55 % fa servir lector de llibres electrònics (e-reader) i un 18 % els fa servir tots dos. Pel que fa a la percepció i experiència d'ús, els que disposen dels dos tipus de dispositius lectors manifesten que utilitzen el dispositiu de tinta electrònica per a la lectura de plaer, i que utilitzen la tauleta per a les tasques professionals, com a consulta d'articles, premsa, xarxes socials, etc. Algun dels enquestats comenta que tot i que disposa de lector de llibres electrònics segueix llegint en paper perquè li resulta més plaent, encara que considera que la lectura electrònica és més pràctica per qüestions de mobilitat, espai, etc. Algun dels enquestats diu que li resulta molt agradable la lectura en format electrònic, però es queixa de la poca disponibilitat de títols de llibres que li agradaria llegir.

 

 

3.2.4 Formació dels usuaris

Quant a la necessitat de formació dels usuaris de la biblioteca en l'àrea de la lectura digital, el 92 % dels enquestats declara que la consideren necessària, sobretot per als usuaris de més edat ja que els "nadius digitals" estan més familiaritzats amb els nous dispositius. En tot cas es considera necessària l'orientació de la formació en l'ús de plataformes. Alguns bibliotecaris apunten a la necessitat d'un programa de formació com a mitjà de publicitat dels recursos de la biblioteca, que d'una altra manera difícilment serien coneguts.

 

 

3.2.5 Llibres electrònics i circulació dels materials

El 84 % dels enquestats considera que el llibre electrònic tindrà un efecte positiu en l'augment de la circulació de llibres de la col·lecció. Però és necessari tenir en compte factors com els sistemes de control com el DRM que limiten l'ús dels llibres, la incidència de la crisi, l'oferta de títols i sobretot els preus que estableixen els editors i distribuïdors, que incidiran negativament en l'adquisició de nous materials i en la disminució de la circulació de llibres impresos. Gairebé tots consideren que l'arribada del llibre electrònic millorarà la imatge de la biblioteca entre els usuaris.

 

 

3.2.6 Coneixement sobre l'existència de llibres electrònics a la biblioteca

També es volia saber si el personal de les biblioteques universitàries de Castella i Lleó coneixia l'oferta de llibres electrònics al seu centre. Segons les dades proporcionades pels directors dels serveis d'adquisicions, totes les biblioteques, en major o menor mesura d'alguna col·lecció d'aquesta mena de documents, no obstant això la meitat dels bibliotecaris enquestats ho desconeixen. Això indica que les biblioteques universitàries de Castella i Lleó han de programar una política de formació i informació del personal sobre el llibre electrònic, usos, col·leccions i perspectives, amb la finalitat de prestar un millor servei i fer rendible la inversió realitzada.

 

 

Figura 2. Coneixement sobre l'existència de llibres electrònics a les biblioteques
Enquesta al personal de la biblioteca

 

3.2.7 Disposició de la col·lecció

Pel que fa a la disposició de la col·lecció, la resposta és confosa, ja que una bona part respon que la disposició és a través de l'OPAC quan es refereixen als propis dispositius. Així les dades que es proporcionen en aquest cas no tenen gaire validesa, ja que en tots els casos els llibres s'ofereixen almenys a través de les plataformes dels distribuïdors. No obstant això una bona part del personal de la biblioteca desconeix aquesta circumstància.

 

 

Figura 3. Disposició de la col·lecció llibres electrònics a les biblioteques
Enquesta al personal de la biblioteca

 

3.2.8 Formats

Quant als formats, sorprèn que un terç dels bibliotecaris desconegui aquesta informació. Això no obstant, els dos terços que van respondre a aquesta qüestió diuen que fonamentalment s'ofereixen en format PDF, més habitual de la literatura científica que l'estàndard EPUB, que és el format més utilitzat en la literatura recreativa.

 

 

Figura 4. Formats de la col·lecció de llibres electrònics a les biblioteques universitàries
Enquesta al personal de la biblioteca

 

3.2.9 Àrees de coneixement

Pel que fa a les àrees de coneixement, més de la meitat dels enquestats consideren que les ciències (ciències pures, medicina, enginyeria i arquitectura) seran les disciplines en les quals més es generalitzarà l'ús dels llibres electrònics. Això coincideix amb la resposta de l'apartat anterior dels encarregats dels serveis d'adquisicions. Una proporció important, un 27 %, destaca les humanitats, concretament les literàries, si bé sembla que es refereixin a llibres de ficció i no a llibres científics, i a la capacitat de llegir en dispositius de tinta electrònica i no en tauletes, ja que indiquen que els llibres científics necessiten color o fotografies i consideren que no són aptes per al format digital. Aquesta opinió mostra un desconeixement important de les possibilitats d'aquest format i dels dispositius per integrar imatges a gran resolució i elements multimèdia, com hiperenllaços, animacions, vídeo o realitat augmentada.

 

 

Figura 5. Disciplines que augmentaran l'ús de llibres electrònics
Enquesta al personal de la biblioteca

 

De forma unànime, es considera el format digital augmentarà els propers anys, si bé alguns dels enquestats matisen que no ho farà en la proporció esperada a causa de la crisi actual. També en aquest apartat consideren que el format digital coexistirà amb el format imprès.

 

3.2.10 Factors que dificulten l'ús dels llibres electrònics

En relació amb la qüestió anterior hi ha els motius que impedeixen que els usuaris de les biblioteques universitàries encara no utilitzin més llibres electrònics. En aquest sentit més de la meitat dels bibliotecaris van indicar que encara no hi ha una oferta adequada per part de les editorials quant a títols d'interès per a l'estudi o la recerca, o títols en idiomes diferents de l'anglès, com a principal factor per afavorir l'ús de llibres electrònics a les biblioteques universitàries. Una altra de les causes d'aquest ús escàs o nul està relacionada amb el desconeixement, per part dels usuaris, dels llibres dels quals disposa la biblioteca i, en menor mesura, amb aspectes relacionats amb els processos d'adquisició, manca de dispositius o llicències excessivament restrictives.

 

 

Figura 6. Factors que dificulten l'ús de llibres electrònics
Enquesta al personal de la biblioteca

 

3.2.11 Atributs dels llibres electrònics

Finalment es va demanar als professionals de les biblioteques universitàries de Castella i Lleó que avaluessin els atributs que s'associen amb el llibre electrònic, tenint en compte la immediatesa, l'accessibilitat, la disponibilitat o la mobilitat, mitjançant preguntes tancades que havien de puntuar entre 0 i 5, en les quals zero és un atribut menor. En tots els casos, el valor mínim d'aquests atributs és com a mínim de 3 punts, i el valor de la mobilitat i la usabilitat són, respectivament, els més puntuats, ja que més de dos terceres parts dels enquestats els valoren per sobre de 5 punts.

 

 

3.3 Enquesta als usuaris

El tercer sector al qual ens vam adreçar va ser als usuaris. Tot i que la taxa de resposta no va ser gaire elevada (60 respostes), tenint en compte els resultats les dades es poden considerar vàlides. La distribució de respostes per gèneres va ser equilibrada, un 53 % homes i un 47 % dones.

La mitjana d'edat dels enquestats va ser alta, al voltant dels 37 anys, ja que les categories d'usuaris que van respondre a les qüestions eren majoritàriament professorat (90 %), i en menor mesura bibliotecaris (8 %) i alumnes (2 %). Això té a veure amb les possibilitats de difusió de l'enquesta i les polítiques sobre distribució de llistes de les universitats. Es pot dir que és una enquesta vàlida per analitzar el perfil dels docents i investigadors de les biblioteques universitàries de Castella i Lleó. Respecte a les àrees de coneixement dels enquestats, el perfil és molt equilibrat entre ciència i tecnologia (43 %) i ciències socials i humanitats (57 %).

 

3.3.1 Tinença de dispositius

Pel que fa als dispositius dedicats a la lectura que tenen els usuaris, els resultats indiquen que més de la meitat dels enquestats en tenen un (el 53 %), ja siguin tauletes o lectors de tinta electrònica. Aquesta qüestió aporta dues dades importants, la primera és que en l'àmbit acadèmic hi ha més persones que disposen de dispositius lectors que la mitjana de la població, i l'altra que probablement les persones que disposen de dispositiu són més inclinades a respondre a enquesta sobre llibres electrònics.
Quant al tipus de dispositiu, la meitat disposen de tauletes i l'altra meitat de dispositius de tinta electrònica (e-readers). Pel que fa a les marques. la més popular és l'iPad d'Apple, amb un 39 % dels entrevistats, i un 11 % disposa d'una tableta amb sistema Android (Samsung, Motorola, Assus, etc.). Quant als e-readers, els més habituals són Kindle d'Amazon (19 %) i Sony Reader (17 %). és significatiu que l'11 % dels enquestats facin servir el telèfon mòbil com a dispositiu lector.

 

 

Figura 7. Tipus de dispositiu
Enquesta a usuaris

 

3.3.2 Finalitat de l'ús del dispositiu

Pel que fa a la finalitat d'ús del dispositiu de lectura, la majoria el fa servir per llegir textos científics: articles de revista, llibres o informes tècnics. Un nombre important dels enquestats també el fa servir per a la lectura d'oci, consultar Internet, lectura de revistes divulgatives i en menor mesura per jugar o llegir còmics. Aquest fet posa de manifest que la lectura digital és una activitat que va més enllà de la lectura de llibres electrònics —tot i que el desenvolupament ha estat gràcies a la lectura de llibres—, ja que aquests dispositius, especialment les tauletes i els ordinadors, es fan servir per llegir tot tipus de continguts. Per exemple, en el cas d'Espanya, segons el Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros de 2011, el nombre de lectors digitals és del 52,7 %, encara que els que fan servir un dispositiu dedicat són el 3,9 % dels usuaris (FGEE, 2012).

 

 

3.3.3 Aplicacions utilitzades en la lectura

L'iBooks d'Apple per a iPad és l'aplicació de lectura més utilitzada, amb un 38 % dels casos, seguit dels usuaris que no fan servir cap aplicació específica, perquè quan llegeixen en format digital ho fan amb dispositius de tinta electrònica (e-readers). Altres aplicacions de lectura utilitzades són PDF notes i similars, que són les aplicacions més adequades per a la lectura científica sobre formats PDF, ja que permeten anotar, subratllar, enviar i pujar al núvol en un 10 % dels casos; finalment, es fa servir l'aplicació de lectura d'Amazon disponible per iPad en un 8 %.

 

 

Figura 8. Aplicacions utilitzades per a la lectura
Enquesta a usuaris

 

3.3.4 Nivell de coneixements sobre els recursos

També ens interessava saber nivell de coneixements que els usuaris consideren que tenen sobre els recursos de la seva universitat. Referent a això, un 42 % indica que en tenen un bon coneixement, tot i que més de la meitat (56 %) considera que en tenen un coneixement escàs o pobre. Només en un 2 % dels casos —corresponent a la categoria professional bibliotecària— consideren que és excel·lent. D'aquí es dedueix la necessitat d'una política de difusió i formació més bona en l'ús i coneixement dels recursos electrònics de les universitats, com ja s'ha posat en relleu en altres apartats d'aquest estudi.

 

Sobre si l'usuari sap si la biblioteca disposa de col·leccions de llibres electrònics, és molt significatiu que un 42 % desconeix que la biblioteca té llibres electrònics, i com que, tal com s'ha mostrat, les universitats inverteixen en aquests recursos, és necessari establir una política de formació i informació de cara a un millor aprofitament d'aquests recursos.

Quant a la utilització dels llibres electrònics, el 65 % declara que mai ha fet servir llibres electrònics de la seva biblioteca. Això dóna una idea del baix nivell de penetració que té el llibre electrònic entre els usuaris de les biblioteques universitàries de Castella i Lleó. Entre els que l'utilitzen (un 35 %), la freqüència d'ús és molt baixa, normalment la majoria ho el fan sevir menys d'una hora per setmana. Només un 2 % l'utilitza més de 10 hores setmanals.

 

Figura 9. Ús dels llibres electrònics de la universitat
Enquesta a usuaris

 

Així mateix, es va demanar a aquells que no utilitzaven llibres electrònics que n'indiquessin els motius, amb diferents respostes no excloents. La resposta més contundent va ser que no sabien on trobar-los al web de la biblioteca. Aquesta resposta ens porta a incidir en la necessitat de desenvolupar polítiques per corregir aquesta deficiència. A més, destaquen algunes respostes: només hi ha llibres per a altres àrees (16 respostes), preferència pels llibres de paper (14 respostes), no és necessari utilitzar-los (14 respostes) i que l'oferta encara no és atractiva (12 respostes)

 

Figura 10. Nivell de coneixement dels recursos de la universitat
Enquesta a usuaris

 

Quant al tipus de recursos que els usuaris empren en les seves activitats, els llibres electrònics tenen una freqüència d'ús menor que altres recursos —tal com es mostra en la figura següent—, a diferència dels llibres impresos, que utilitzen 59 dels 60 usuaris que van respondre l'enquesta, o les revistes electròniques, les obres de referència en línia o la premsa en línia, amb un nivell d'ús pròxim al 90 % en tots els casos, tant per a la feina com per a ús personal.

 

Figura 11. Ús de recursos per tipus
Enquesta a usuaris

 

3.3.5 ús dels llibres electrònics

Els llibres electrònics els fan servir per a la docència i la recerca 23 dels 60 usuaris que van respondre l'enquesta. Setze més els fan servir només per a lectura recreativa. I no utilitzen llibres electrònics 13 dels 60 enquestats. és a dir, el 44 % fa servir llibres electrònics amb finalitats de feina o recerca, i un 31 % els fa servir per a la lectura recreativa. Un 25 % dels enquestats no utilitza mai llibres electrònics. Cal tenir en compte que el llibre electrònic fa poc que s'ha començat a desenvolupar enfront d'altres recursos ja consolidats, com és el cas de les revistes electròniques o la premsa en línia, on trobem preferències significatives per a l'ús del format electrònic respecte a l'imprès, que serien més acusades si s'hagués mesurat la freqüència d'ús de totes dues.

 

 

3.3.6 Fiabilitat atribuïda als llibres electrònics

Un altre aspecte interessant és conèixer el nivell de fiabilitat que els usuaris concedeixen a aquests recursos. La mesura es calcula sobre 60 punts, que és el nombre de respostes rebudes. Segons aquesta anàlisi, s'atorga als llibres electrònics un nivell alt de fiabilitat, i ocupa el quart lloc respecte a la resta de recursos. El major nivell de fiabilitat el tenen els llibres impresos (56 punts), seguits de les revistes i revistes electròniques (54 punts), que obtenen el mateix nivell de confiança tant en el format imprès com en el digital. El llibre electrònic (43 punts) encara és a 11 punts respecte al nivell de confiança que els usuaris atorguen als llibres impresos. Encara que el nivell de confiança és molt més gran que el que es té a altres productes digitals com ara blogs (9 punts), podcasts (16 punts), Vikipèdia (24 punts) o premsa digital (38 punts). Encara que cal dir que el llibre i les revistes en general obtenen un nivell més alt de confiança general perquè tant en el format imprès com digital són productes sotmesos a arbitratge per part d'experts.

 

 

Figura 12. Nivell de fiabilitat que s'atribueix als llibres electrònics
Enquesta a usuaris

 

3.3.7 Dispositius utilitzats per a la lectura

Pel que fa als dispositius utilitzats per a la lectura digital entre els usuaris de l'àmbit científic, gairebé el 70 % quan llegeix en format digital ho fa a la pantalla de l'ordinador, un 13 % fa servir un e-reader i un 19 % utilitza tauletes, amb més possibilitats per a la lectura científica, ja que permeten visualitzar adequadament quadres i integrar millor que la tinta electrònica recursos multimèdia com hipervincles, vídeo, animació, etc.

 

Quant a les preferències entre la versió impresa i electrònica d'un document, no hi ha diferències entre els que fan servir preferentment la versió digital (31 %) i els que trien la versió impresa (29 %).

 

Figura 13. Ús del llibre electrònic i en paper
Enquesta a usuaris

 

3.3.8 Capacitats dels llibres electrònics

Pel que fa a les capacitats que els usuaris assignen tant als llibres electrònics com als impresos, els enquestats consideren que els electrònics són més adequats per tenir cura del medi ambient, a més de ser millors pel que fa a l'accés als continguts, capacitat de fer cerques, facilitat per compartir, facilitat per desar i perquè presenten més possibilitats de navegació, de manera que molt adequats si se n'han de manejar diversos a la vegada. A més, és més fàcil organitzar-los, copiar-ne continguts, i són més adequats a l'hora de prendre notes. No obstant això consideren que en format imprès l'oferta de títols és més gran, els llibres en paper són més fàcils d'usar, més llegibles, més aptes per a una lectura seqüencial, millors per subratllar i en general se'ls atorga un major grau d'usabilitat que als digitals.

 

 

Figura 14. Valoració dels atributs dels llibres electrònics i en paper
Enquesta a usuaris

 

3.3.9 Aspectes que n'afavoriran l'ús

Segons els usuaris per afavorir-ne l'ús és necessària una oferta de títols millor, de més actualitat, a preus més assequibles, en plataformes que en facilitin l'accés i amb hiperenllaços multimèdia a altres recursos. Un preu més reduït i qüestions com la possibilitat de copiar o compartir continguts també n'afavoririen l'ús.

 

 

Figura 15. Raons que afavoriran l'ús dels llibres electrònics
Enquesta a usuaris

 

3.3.10 Accés als llibres electrònics

Més de la meitat dels usuaris enquestats inicien la cerca de llibres electrònics a través de Google o d'un altre motor de recerca (53 %), un 21 % ho fa a la pàgina d'algun distribuïdor o editor web, un 12 % en pàgines pirates P2P i un 8 % a través de pàgines web. Un 6 % n'inicia la cerca a través d'altres mitjans.

 

 

Figura 16. Accés als llibres electrònics
Enquesta a usuaris

 

La major part dels usuaris assenyala que han conegut l'existència dels llibres electrònics gràcies a Google i altres motors de recerca (20 %), un 17 % per mitjà del catàleg de la biblioteca, un 16 % a través de la premsa, un 14 % a través del web de la biblioteca i un altre 14 % a través dels bibliotecaris. Altres mètodes, com cartells, xarxes socials, i altres col·legues, han estat menys efectius.

 

Figura 17. Fonts per saber la disponibilitat dels llibres electrònics
Enquesta a usuaris

 

La majoria considera d'importància vital les activitats de formació i informació sobre llibres electrònics i altres recursos d'informació que proporcionen les biblioteques, per a un 84 % és molt important, per a un 12 % és important, i només un 4 % la considera de poca o gens importància. Per tant, es posa de manifest la necessitat d'orientar un pla de formació i informació en els aspectes formatius i informatius.

 

3.3.11 Eines per a la formació i informació

Segons els usuaris, les millors eines per informar i formar els usuaris sobre llibres electrònics són els tutorials d'aprenentatge —perquè permeten una determinada autonomia i estan sempre disponibles— seguits de l'atenció personalitzada del bibliotecari (34 %) i els cursos de formació dedicats en un 17 % dels casos. Es dóna menys importància als cursos i als vídeos instructius o a les guies en paper.

 

3.3.12 Coneixement de formats

Quant als formats documentals, el més conegut continua sent PDF, també és el més habitual en l'àmbit acadèmic, seguit de l'estàndard per a llibres electrònics EPUB, que coneixen menys de la meitat dels enquestats, i altres formats com els que fa servir l'empresa Amazon com Mobi i AZW.

 

 

4 Conclusions

• Es fa imprescindible el desenvolupament d'un política activa d'informació i de formació dels usuaris a tots els nivells, tenint en compte nivell de desconeixement tan alt que presenten sobre les col·leccions de llibres electrònics que tenen les biblioteques universitàries.


• La demanda de llibres electrònics és baixa a les biblioteques universitàries de Castella i Lleó (65 % mai no han utilitzat llibres electrònics de la seva biblioteca). Entre els usuaris (un 35 %), la freqüència d'ús és escassa (menys d'una hora per setmana). Només un 2 % els utilitza més de 10 hores setmanals. Això reforça la idea anterior, i més si es té en compte l'increment previsible de les col·leccions els propers anys.


• També els professionals de les biblioteques de les universitats de Castella i Lleó consideren que la inserció del llibre electrònic a les biblioteques canviarà la pràctica professional, ja que gairebé el 80 % dels enquestats consideren que l'arribada del llibre electrònic afectarà d'alguna manera la seva feina. Els canvis afectaran la forma i usos de lectura, per les possibilitats d'accés i mobilitat, així com per la integració de recursos multimèdia.


• És necessària la formació dels usuaris en matèria de lectura digital encara que els sistemes de lectura digital són cada vegada més intuïtius, i que les noves generacions de lectors hi estan ben familiaritzats.


• La poca oferta de títols, els preus elevats, els sistemes que en restringeixen l'ús són els factors determinants del poc ús i la poca circulació dels llibres electrònics, segons tots els grups d'enquestats. Aquest conjunt de problemes es resoldrà quan les editorials especialitzades vagin incrementant-ne l'oferta a les biblioteques i articulin un model de negoci viable.


• Accessibilitat, immediatesa, mobilitat i usabilitat són els aspectes millor valorats dels llibres electrònics entre els enquestats; en això es coincideix amb tots els estudis desenvolupats en altres àmbits.


• S'atorga als llibres electrònics un nivell de fiabilitat alt, de manera que ocupen el quart lloc respecte a la resta de recursos. El llibre electrònic (43 punts) encara és a 11 punts dels llibres impresos pel que fa a nivell de confiança. Encara que el nivell de confiança és molt major que el que es dóna a altres productes digitals


• Quant al tipus de recursos que es fan servir per a la recerca o per a treballs de classe, els llibres electrònics encara són molt lluny de la freqüència d'ús d'altres recursos, com els llibres impresos, que utilitzen 59 dels 60 usuaris que van respondre l'enquesta, o les revistes electròniques, les obres de referència en línia o la premsa en línia, amb un nivell d'ús proper al 90 % en tots els casos, tant per a la feina com per a l'ús personal.


• El 44 % fa servir llibres electrònics per a la feina o la recerca, i un 31 % ho fa per a la lectura recreativa.


• Preguntats sobre què creuen que afavoriria un major ús de llibres electrònics, les respostes s'encaminen cap a una millor oferta de títols disponibles, i sobretot més títols d'actualitat, amb preus més assequibles, en plataformes que en facilitin la capacitat d'accés i que disposin d'hiperenllaços multimèdia a altres recursos.


• Es constata la necessitat d'una millor política de difusió i formació en l'ús i coneixement dels recursos electrònics de les universitats. La gran majoria considera d'importància vital les activitats de formació i informació sobre llibres electrònics i altres recursos d'informació que proporcionen les biblioteques.

 

Bibliografia

Cordón Garcia, J.A.; Alonso Arévalo, J.; Martín Rodero, H. (2010). "Los libros electrónicos: la tercera ola de la revolución digital". Anales de Documentación, vol. 13, p. 53-80. <http://revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/106991/101681>. [Consulta: 15/12/2012].

FGEE. Barómetro de Hábitos de Lectura y Compra de Libros de 2011 (2012). Madrid: Ministerio de Cultura. <http://www.federacioneditores.org/0_Resources/Documentos/Habitos_lectura_CompraLibros_2011.pdf>. [Consulta: 15/12/2012].

JISC (2009). "E-book collections management in UK universities: focus group report". London: JISC. <http://observatory.jiscebooks.org/>. [Consulta: 15/12/2012].

Library Journal (2011). Survey of Ebook Penetration & Use in U.S. Academic Libraries. <http://c0003264.cdn2.cloudfiles.rackspacecloud.com/Academic%20Library%20Report%202011_TOC.pdf>. [Consulta: 07/03/2013].

Malpas, C. (2011). Cloud-sourcing Research Collections: Managing Print in the Mass-digitized Library Environment. Dublin, Ohio: OCLC. ISBN 978-1-55653-394-5. <http://www.oclc.org/research/publications/library/2011/2011-01.pdf>. [Consulta: 15/12/2012].

Martín González, J.C.; Pivetta, E. (2008). "Factores clave en el proceso de adquisición de libros electrónicos". El Profesional de la Información, 2008, vol. 17, no. 4, p. 408-413. <http://elprofesionaldelainformacion.metapress.com/app/home/journal.asp?referrer=parent&backto=linkingpublicationresults,1:105302,1&linkin=633699178115400201>. [Consulta: 15/12/2012].

Paxhia, S.; Parsons, J. (2011). Consumer Attitudes Toward E-Book Reading: An ongoing survey of U.S. e-book consumer behavior and preferences. New York: Book Industry Study Group. <http://www.bisg.org/docs/ConsumerAttitudes4_SamplePages.pdf>. [Consulta: 15/12/2012].

Rainie, L.; Zickuhr, K.; Purcell, K.; Madden, M.; Brenner, J. (2012). The rise of e-reading. Washington D.C: Pew Internet Project. <http://libraries.pewinternet.org/files/legacy-pdf/The%20rise%20of%20e-reading%204.5.12.pdf>. [Consulta: 15/12/2012].

Shen, J. (2011). "The E-Book Lifestyle: An Academic Library Perspective". The Reference Librarian, vol. 52, no. 1, p. 181–189. <http://www.tandfonline.com/doi/abs/10.1080/02763877.2011.529401>. [Consulta: 15/12/2012].

Situación actual y perspectivas del libro digital en España II :documento de trabajo (2012). Madrid: Ministerio de Cultura. <http://anatomiteca.com/wp-content/uploads/2012/04/situacion_librodigital_2.pdf>. [Consulta: 15/12/2012].

Stelle, L.; Woodward, H. (2009). Understanding how student and faculty really use e-books. London: Joint Information Systems Committee (JISC).  <http://conferences.aepic.it/index.php/elpub/elpub2009/paper/viewPDFInterstitial/79/36>. [Consulta: 15/12/2012].

 

Data de recepció: 18/12/2012. Data d'acceptació: 13/03/2013.

 

Apèndix I

Enquesta a encarregats d'adquisicions

• Nom de la seva biblioteca


• Lloc de treball


• Quin és el nombre total de volums en totes les matèries de la seva biblioteca?


• Quin va ser el pressupost total de la biblioteca per a adquisicions (impresa i digital) per al curs 2010/2011?


• Disposa la seva biblioteca de llibres electrònics? Quants?


• Que manera ofereix la seva biblioteca llibres electrònics als usuaris?
  • Plataformes
  
  
  • OPAC (Catàleg)
  
  
  • E-readers
  
  
  • Repositori


• En quin format s'ofereixen els e-books?
  • EPUB
  
  
  • PDF
  
  
  • Ambdós
  
  
  • Altres


• Quins dispositiu(s) utilitzen els usuaris amb més freqüència per llegir llibres electrònics?
  • Ordinador
  
  
  • E-reader
  
  
  • Tauletes
  
  
  • Smartphones
  
  
  • Altres


• Quines categories de llibres electrònics s'ofereixen als usuaris de la seva biblioteca?


• En quina disciplina(s) considera que es projectarà un major creixement de llibres electrònics en els propers 2 a 3 anys?


• Quins factors influeixen en la decisió de comprar un llibre electrònic per a la seva institució?


• Com solen els usuaris trobar els e-books a la seva biblioteca?
  • OPAC
  
  
  • Plataformes
  
  
  • Publicitat
  
  
  • Serveis d'informació


• Es realitza alguna campanya de promoció i ús?


• Quins tipus de model de compra sol utilitzar la biblioteca per a l'adquisició de llibres electrònics?


• La seva biblioteca realitza l'adquisició de llibres electrònics a través d'un consorci?


• Amb quin model de llicència d'ús de llibres electrònics treballa la biblioteca?


• Disposen de dades de circulació de llibres electrònics a la seva biblioteca?


• Circulen a la biblioteca targetes amb llibres precarregats en dispositius de lectura?


• En comparació d'aquest any acadèmic, es pot esperar del proper any que la circulació de títols de llibres electrònics augmenti, es mantingui o disminueixi?
  • Es mantingui
  
  
  • Augmenti
  
  
  • Disminueixi


• Què impedeix als estudiants i professors la lectura de continguts en llibres electrònics de la seva biblioteca?


• Amb quina freqüència els usuaris informen de problemes tècnics quan es descarreguen un llibre electrònic?


• Consideres que la popularitat dels llibres electrònics té un impacte en l'ús de llibres impresos?


• Com estan representats els e-books al pressupost de l'adquisició de la seva biblioteca?


• Quin percentatge del pressupost d'adquisicions de la biblioteca representen en l'actualitat els llibres electrònics?


• Quin percentatge del pressupost d'adquisicions de la biblioteca considera que representaran els llibres electrònics els propers 5 anys?


• De quins proveïdors adquireix els seus llibres electrònics la biblioteca?


• Quin és el seu proveïdor preferit d'e-book per a la seva biblioteca?


• Disposa la seva biblioteca de repositori institucional?


• El repositori institucional disposa de llibres electrònics? Digui quina és la quantitat i el percentatge respecte a altres tipus de documents.


• Existeix algun tipus de mandat de dipòsit per a les tesis doctorals?


• Per favor, avaluï la importància dels següents atributs tenint en compte un llibre electrònic (0 / 10).
  • Immediatesa
  
  
  • Accessibilitat
  
  
  • Disponibilitat
  
  
  • Mobilitat
  
  
  • Usabilitat

 

Apèndix II

Enquesta de percepció entre personal bibliotecari

• Has detectat algun canvi en els teus usuaris pel que fa a la sol·licitud o preguntes sobre els llibres electrònics? Podies indicar-nos en quin sentit s'ha produït?


• Consideres que la inserció del llibre electrònic a les biblioteques canviarà la pràctica professional? Pots raonar breument la resposta?


• Consideres que el llibre electrònic canviarà la forma de lectura i consulta de monografies per part dels usuaris? Ens pots indicar tres o quatre activitats en les quals creus que passarà això?


• Pots indicar-nos tres o quatre virtuts del llibre electrònic i tres o quatre del llibre en paper? Com penses que evolucionaran tots dos?


• Utilitzes algun tipus de dispositiu de lectura electrònica? En cas positiu, ens pots comentar breument quin és la teva percepció i la teva experiència?


• Creus que és necessari formar els usuaris en l'ús dels nous dispositius i de les plataformes d'accés als continguts electrònics?


• Creus que la incorporació del llibre electrònic serà positiva quant a millorar la circulació dels llibres a la teva biblioteca?


• Disposa la teva biblioteca de llibres electrònics? Quants?


• De quina manera ofereix la seva biblioteca llibres electrònics als usuaris?


• En quin format s'ofereixen els e-books?


• En quina disciplina(s) consideres que es projectarà un major creixement de llibres electrònics en els propers 2 o 3 anys?


• Consideres que en els propers anys la circulació de títols de llibres electrònics augmentarà, es mantindrà o disminuirà?


• Què impedeix als estudiants i professors la lectura de continguts en llibres electrònics de la teva biblioteca?


• Consideres que la popularitat dels llibres electrònics està tenint un impacte en l'ús de llibres impresos?


• Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Immediatesa)


• Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Accessibilitat)


• Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Disponibilitat)


• Si us plau, avalua la importància dels següents atributs tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Mobilitat)


• Si us plau, avalua la importància dels atributs següents tenint en compte un llibre electrònic (0 / 5). (Usabilitat)


• Biblioteca a la qual pertanys


• Categoria professional


• Ets...