Competències, coneixements i carta de serveis del personal bibliotecari de dades

1 Introducció

El personal bibliotecari de dades (data librarian) és personal de l'àmbit bibliotecari que s'ha format en la gestió de dades de recerca i que està preparat per oferir serveis en un entorn d'intensa digitalització de la investigació i de creixent adopció de pràctiques de ciència oberta. És un perfil facilitador de la recerca que dona suport al personal investigador i contribueix a organitzar, tractar i preservar dades d'investigació (Ribas Semeler et al., 2019) per tal que puguin ser compartides i reutilitzades.

Per una banda, les dades que creen, recullen o sintetitzen les persones recercaires, que augmenten exponencialment, requereixen unes habilitats específiques per ser gestionades. Per una altra banda, en un entorn de ciència oberta, és necessari que aquestes dades compleixin els principis FAIR (que siguin trobables, accessibles, interoperables i reutilitzables), i siguin estructurades amb metadades i curades perquè puguin ser útils per a la comunitat investigadora, per al sector comercial i per a la societat en general. El perfil professional del personal bibliotecari de dades, tot i que no és nou, està encara definint-se entre altres rols dins l'entorn bibliotecari relacionats amb perfils digitals i de suport a la recerca. El que és clar és que, actualment, és essencial comptar amb professionals solvents en la gestió de les dades, que s'adaptin als canvis tecnològics constants, que coneguin amb profunditat el panorama de la comunicació científica i que entenguin les especificitats de la comunitat investigadora a la qual donen servei.

En l'última dècada, la Comissió Europea ha impulsat decididament la ciència oberta, que comporta un canvi de paradigma en la manera de fer recerca i en la seva orientació. Es tracta de construir un sistema més transparent que permeti la reproductibilitat (obrint totes les etapes de la recerca), més sostenible (sense barreres al coneixement, fomentant la compartició i el re‑ús de les dades), col·laboratiu (de manera que molts agents hi estiguin implicats, i a diferents nivells, no només dins l'àmbit acadèmic) i orientat a tractar els grans reptes socials i ambientals de la nostra societat a nivell global. L'abast d'aquest canvi sistèmic ve acompanyat d'unes premisses de recerca i innovació responsables (RRI) que van més enllà de la qualitat de les dades (Bezuidenhout, 2021) o de complir amb els marcs normatius que apliquen: es tracta de garantir una recerca i innovació socialment rellevants i inclusives. La Declaració de Roma (European Commission, 2014) descriu l'RRI com "el procés continu d'alineació de la recerca i la innovació amb els valors, necessitats i expectatives de la societat", i és en aquest sentit que Méndez (2021) destaca que els principis ètics i l'RRI "embolcallen tots els processos i desafiaments de la ciència oberta".

Les universitats i les seves biblioteques, a Europa, estan avançant a crear una cultura de ciència oberta, finançant i creant infraestructures i, cada vegada més, creant polítiques de recerca, de gestió de dades i marcs d'integritat que cal seguir. Tot i que aquestes passes són indispensables, també és necessari detallar quins i quines professionals hi ha d'haver creant, incentivant i nodrint les eines i els serveis al voltant de les dades de recerca i saber quins coneixements i competències han de tenir. El personal de les biblioteques està molt ben posicionat per donar un suport efectiu en dades de recerca, i el present treball vol ser útil en termes organitzatius de les biblioteques i pretén guiar el personal bibliotecari que vulgui especialitzar-se i adquirir nous coneixements en un entorn amb gran abundància de dades.

2 El personal bibliotecari de dades

Existeixen moltes definicions de personal bibliotecari de dades i el denominador comú de totes és que el focus d'aquest perfil professional rau en les activitats relacionades amb la gestió i curació de dades de recerca (Morriello, 2020; Costal et al., 2020; Ribas Semeler et al., 2019; Kennan, 2016).

Hi ha dos elements essencials que caracteritzen el seu àmbit d'actuació. El primer és que l'objecte digital que pren protagonisme és la dada. És possible treballar amb dades primàries o sense tractar (raw data), amb dades processades i en formats molt variats en funció del tipus de recerca que es dugui a terme i del camp científic. El repte del personal bibliotecari de dades serà fer útils aquestes dades, mitjançant metadades i identificadors persistents, i propiciar que segueixin els principis FAIR perquè puguin ser utilitzades àmpliament, tant per màquines com per persones (Wilkinson et al., 2016). El segon element és que el personal bibliotecari és present, des de l'inici, en tot el cicle de la recerca (Wałek, 2019; Koltay, 2019b; Koltay, 2017; Schmidt i Shearer, 2016) i no només en l'etapa de publicació. Aquests canvis, juntament amb l'acceleració dels processos de recerca, fan evident la necessitat de desenvolupar noves habilitats i d'adquirir coneixements de manera continuada, però també afavoreixen que el personal de les biblioteques especialitzat en dades esdevingui una peça indispensable i estratègica en el suport a la recerca a les universitats.

Actualment, és possible identificar data librarian sota una varietat notable de terminologia: personal bibliotecari referencista, personal bibliotecari curador de dades, personal bibliotecari formador, personal bibliotecari per a la ciència electrònica (e-science) o personal bibliotecari per al coneixement obert, perquè la major part del personal no pot dedicar-se de manera exclusiva a tasques relacionades amb dades (Federer, 2018). A escala europea, també és emergent la figura de l'administrador o coordinador de dades (data steward). D'exemples de la integració d'aquesta figura, se'n poden trobar en diverses universitats europees, com la TU Delft (Països Baixos) o la University of Oxford (Regne Unit), i, tot i que pot variar segons la institució, és possible caracteritzar el personal que administra dades de la manera següent:

• Formació i experiència en recerca. És requerida una titulació de doctorat o equivalent, i sòlida formació en gestió de dades de recerca.

• Lloc de treball. Tot i estar present en l'estructura orgànica de la biblioteca, treballa físicament a l'escola o facultat de la seva disciplina (Marín-Arraiza et al.,2019).

• Responsabilitats i funcions. És el màxim responsable de la gestió de les dades de recerca en la comunitat on dona servei (Wałek, 2019) i participa en l'elaboració de la política de gestió de dades a nivell institucional. Promou l'RRI i facilita "la integració d'infraestructures institucionals en ecosistemes de dades més amplis" (Bezuidenhout, 2021).

Són diverses les organitzacions i entitats que han volgut definir el perfil del personal bibliotecari de dades o han posat en relleu la importància d'habilitats identificables amb aquest perfil (EDISON, 2017; CARL Competencies Working Group, 2020; Ayris et al., 2018; Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas, 2019; American Library Association, 2022; European Commission, 2018; International Federation of Library Associations and Institutions, 2021) i destaquen la importància de la gestió, curació i preservació de les dades, el tractament ètic d'aquestes dades i la necessitat de dotar d'una formació específica. La UNESCO (2021), a més, insta a les universitats a fomentar pràctiques de Ciència Oberta, a desplegar serveis perquè siguin una realitat i considera el personal bibliotecari com un dels agents destacats en la implantació de la ciència oberta.

3 Coneixements i competències del personal bibliotecari de dades

3.1 Alfabetització en dades

El personal bibliotecari de dades, per donar servei a la comunitat investigadora, ha de ser alfabetitzat en dades (Koltay, 2017) i ha de tenir un coneixement profund del procés de recerca (Revez, 2020) i dels mètodes d'investigació, i ha d'entendre el perquè i el com de la gestió de les dades (Federer, 2018) en tot el cicle de la recerca.

L'alfabetització en dades, justament, incideix en l'expertesa necessària per treballar amb dades i complementa l'alfabetització informacional (Martín-González i Iglesias-Rodríguez, 2022). S'enfoca al "conjunt de destreses relacionades amb l'accés, la comprensió, la interpretació, la gestió, l'avaluació crítica i l'ús ètic de les dades de recerca" (Koltay, 2019a). N'és destacable la dimensió ètica, que ha de ser la base per a l'alfabetització en dades més enllà dels coneixements tècnics (Atenas et al., 2021), i l'European Commission, en les recomanacions de l'Open Science Policy Platform OSPP (2018) per avançar en les àrees prioritàries de l'European Open Science Agenda, concreta la necessitat que tots els agents dins les organitzacions de recerca, inclòs el personal bibliotecari, estiguin alfabetitzats en dades, ètica i integritat de la recerca.

Diversos estudis han detallat quins coneixements ha de tenir el personal bibliotecari de dades. Mentre que Ohaji et al. (2019), Kennan (2016) i Schmidt i Shearer (2016) han portat a terme estudis qualitatius a partir d'entrevistes, Ramos Eclevia et al. (2019) es basa en un estudi d'ofertes laborals, Koltay (2019a) en fa una aproximació teòrica, i Costal et al. (2020) es basa en una revisió bibliogràfica. Tots aquests treballs aborden els coneixements bàsics que ha de tenir el personal bibliotecari de dades, entre els quals destaquen els següents:

• Coneixements temàtics i de context. Conèixer la institució on treballa i les seves polítiques de recerca, així com el sistema de recerca que hi regeix. Conèixer la disciplina dels investigadors als quals dona servei: conceptes bàsics, temes de les línies de recerca actuals i emergents, fonts d'informació especialitzades i normatives.

• Coneixements de comunicació científica. Comunicació científica i ciència oberta. Opcions de publicació científica i vies de publicació en accés obert de dades o codi en les diferents etapes del procés de recerca. Requisits dels ens finançadors de la recerca i d'avaluació de la recerca.

• Coneixements de curació de dades i preservació. Protocols de curació. Metadades, infraestructures i polítiques de preservació.

• Coneixement del cicle de les dades de recerca. Planificació, recollida de dades, anàlisi, emmagatzemament, preservació i publicació.

• Coneixement de la gestió de dades i repositoris. Tipus de dades, formats de dades, organització i estructura de les dades, plans de gestió de dades i eines per als plans de gestió de dades. Repositoris i plataformes per compartir dades i codi.

• Coneixement de metadades. Models de metadades i protocols d'interoperabilitat.

• Coneixement de llenguatges. Llenguatges com HTML o XML, i coneixements bàsics de llenguatges de programació com R o Python. Programari de sistemes d'informació geogràfica (SIG), si la disciplina ho requereix. Programari de control de versions Git i plataformes GitHub i GitLab.

• Coneixement dels marcs legals i de propietat intel·lectual. Normativa, legislació i llicències.

• Coneixements d'estadística.

És destacable el treball de LIBER (Swiatek et al., 2020) sobre les competències en ciència oberta que han de tenir el personal bibliotecari i el personal investigador en els cinc grans blocs que es descriuen: mètriques i incentius, publicació acadèmica, integritat de la recerca, ciència ciutadana i dades FAIR. El personal bibliotecari de dades ha de ser necessàriament solvent en aquests cinc àmbits i s'ha d'enfocar a fer que les dades de recerca, les metadades corresponents i els objectes digitals generats durant el procés d'investigació siguin FAIR.

3.2 Competències

En el present treball s'empra la paraula competència en un sentit ampli, incloent-hi habilitats, tal com és definida pel projecte European Skills, Competences, Qualifications and Occupations (ESCO) de l'European Commission: "per competència s'entén la capacitat demostrada d'utilitzar els coneixements, les destreses i les habilitats personals, socials i/o metodològiques, en situacions de treball o d'estudi i en el desenvolupament professional i personal".

Es presenten les competències essencials en tres grans grups d'habilitats crítiques:

• Habilitats tècniques i/o tecnològiques i de curació de dades. S'hi inclouen totes aquelles relacionades amb els estàndards de metadades, els llenguatges de programació com R i Python i sistemes d'informació geogràfica (SIG). Aquestes habilitats es requereixen a nivell bàsic, i no com pròpiament les desenvoluparia un científic de dades, un programador o un estadístic (Martín-González; Iglesias-Rodríguez, 2022; Alonso-Arévalo, 2019). També s'hi inclouen les habilitats en curació de dades com la selecció o recollida, l'accés, el manteniment i la preservació de dades de recerca.

• Habilitats toves. Són considerades de cabdal importància en diversos estudis (Henderson, 2020; Koltay, 2019a; Ribas Semeler et al., 2019; Ramos Eclevia et al.,2019; Revez, 2020; Federer, 2018 i 2020; Kennan, 2016). Les habilitats interpersonals i comunicatives, incloses les habilitats per promocionar pràctiques de ciència oberta, es consideren essencials. El personal bibliotecari de dades ha de saber relacionar-se amb el personal investigador i altres agents de manera fluida, als quals ha d'aportar valor i orientar en la resolució de problemes. També ha de comptar amb trets personals relacionats amb la flexibilitat i la curiositat.

• Habilitats tradicionals del personal bibliotecari. Segueixen sent importants, en especial, les habilitats de cerca d'informació especialitzada, de referència, i habilitats formatives.

3.3 Formació del personal bibliotecari de dades

La formació tradicional del personal bibliotecari presenta clares llacunes per encaixar amb els coneixements i competències requerits al personal bibliotecari de dades i, en molts casos, les titulacions de Biblioteconomia, Documentació i Arxivística no preveuen aquests coneixements en els programes respectius (Marín-Arraiza et al., 2019; Rice, 2019). Actualment, és difícil per a les biblioteques universitàries trobar perfils que combinin aquestes habilitats detallades. No és només que part del personal bibliotecari hagi d'aprendre nous coneixements i habilitats, sinó que ha d'assumir un rol nou davant d'un sistema científic complex (Tenopir et al., 2017), inserir-se dins el procés de recerca com un agent més del sistema i, definitivament, aprendre a treballar més enllà dels serveis tradicionalment bibliotecaris, conjuntament amb altres professionals.

En la revisió bibliogràfica que s'ha portat a terme es constata que hi ha dos models pel que fa a la manera com les universitats aconsegueixen professionals adequats per donar suport a la gestió i curació de dades de recerca. La primera via és contractar personal ex profeso, com és el cas dels coordinadors de dades de la TU Delft, als Països Baixos (Teperek i Plomp, 2019). La segona via, i la majoritària, segons Tenopir et al. (2017) i Cox et al. (2017), és oferir formació al personal bibliotecari que ja està donant servei a la institució. Segons l'estudi de Tenopir et al. (2017), el 84 % de les biblioteques ofereix possibilitats al seu personal per assistir a conferències o cursos i participar en grups professionals. Actualment, l'oferta de cursos per formar personal bibliotecari en habilitats tecnològiques i de dades és amplíssima: el Research Data Management Librarian Academy, el Library Carpentry i l'Essentials 4 Data Support en són bons exemples, però també hi ha MOOCs disponibles i cursos en línia per a nivells bàsics i més avançats.

En el cas de les biblioteques que opten per oferir formació a personal existent, és interessant subratllar l'interès de les figures del personal bibliotecari incrustat (embedded librarian) i del personal bibliotecari temàtic (subject librarian o liason librarian). Tot i les diferències, ambdós casos presenten perfils compatibles amb una possible recapacitació pel fet de conèixer de molt a prop la recerca del personal investigador, tenir coneixements sobre l'àmbit temàtic i existir un enllaç previ amb els grups d'investigació. Cada institució haurà de valorar si parcialment o total aquests perfils professionals poden virar cap a personal bibliotecari de dades.

D'altra banda, el personal bibliotecari de dades ha de formar-se per impartir tallers en gestió de dades adreçats al personal recercaire a tots els nivells, ja que el personal investigador necessita més suport en gestió de dades i l'assessorament en temes ètics i legals (European Commission, 2017). Tzanova (2020) entén que ser formador és, definitivament, un dels nous rols de les biblioteques universitàries i hi ha molts documents que aporten pautes per dissenyar cursos de formació, com el manual d'Engelhardt (2022) o, pel que fa al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), la proposta de López-Borrull (2021).

4 Carta de serveis del personal bibliotecari de dades

El personal bibliotecari de dades ha d'adaptar la carta de serveis a la seva institució i ha d'anar actualitzant-la d'acord amb els desenvolupaments tecnològics, les noves polítiques i les capacitacions del personal bibliotecari de dades.

Els principals serveis que ofereix el personal bibliotecari de dades són:

• Serveis relacionats amb la curació de dades (Koltay, 2019a). Assessorar i elaborar polítiques i procediments de curació digital (Koltay, 2017). Seleccionar dades per a la preservació i assegurar-hi l'accés amb l'assignació d'identificadors persistents i el format de dades adequat. Preparació de les dades per ser incloses en un dipòsit de dades de recerca.

• Serveis per a l'elaboració de plans de recerca i plans de gestió de dades. Guies, eines i exemples disponibles de plans de gestió de dades.

• Serveis de formació. Materials web, cursos sobre ciència oberta i gestió de dades de recerca, comunicació científica, reproductibilitat de la recerca i tallers pràctics sobre gestió de conjunts de dades utilitzant les eines i plataformes institucionals.

La taula següent relaciona les fases del cicle de dades de recerca amb els coneixements i competències del personal bibliotecari de dades i proposa serveis bàsics que pot oferir en cadascuna de les etapes. Els serveis marcats amb un asterisc poden formar part de l'oferta institucional de serveis per al personal investigador i ser proporcionats per unitats externes a la biblioteca. El rol del personal bibliotecari de dades, en aquests casos, serà informar el personal recercaire i fer d'enllaç amb el servei que correspongui.

Taula 1. Coneixements, competències i serveis del personal bibliotecari de dades al llarg del cicle de dades de recerca. Font: Elaboració pròpia, a partir de "Data life cycle" d'ELIXIR Research Data Management Kit (RDMkit).

5 Conclusions

El personal bibliotecari de dades compta amb els coneixements i les habilitats adequats per donar servei a la comunitat investigadora al llarg de tot el cicle de la investigació, en gestionar i curar les dades de recerca perquè compleixin els requisits de les entitats finançadores; puguin ser trobables, accessibles i llegibles, i es puguin recuperar, preservar, compartir i reutilitzar d'acord amb les polítiques existents i els marcs legals i ètics.

L'eclosió de grans quantitats de dades generades per una recerca intensament digitalitzada i l'adopció de pràctiques de ciència oberta demanen que no només el personal investigador sinó també el personal bibliotecari aprenguin habilitats en dades. El personal bibliotecari de dades esdevé assessor de primer nivell en gestió de dades de recerca i, treballant conjuntament amb altres unitats, en un agent estratègic de suport a la recerca en la universitat.

Els coneixements i les competències que ha de dominar són molt variats, des del coneixement del sistema de recerca fins a habilitats tecnològiques i comunicatives, i cada institució haurà de definir quines competències són necessàries. La carta de serveis que ofereix haurà de preveure totes les etapes de la recerca i haurà de ser també adaptable a les diferents realitats i als desenvolupaments i innovacions que es vagin succeint.

L'article presenta les principals característiques del personal bibliotecari de dades a partir de la literatura revisada, però possibles nous treballs poden abordar els coneixements, les competències i els serveis del personal bibliotecari de dades a través d'estudis de casos.

Bibliografia

Alonso-Arévalo, Julio (2019). "La gestión de datos de investigación en el horizonte de las bibliotecas universitarias y de investigación". Cuadernos de documentación multimedia, núm. 30, <http://hdl.handle.net/10366/139087>. [Consulta: 23/09/2022].

American Library Association (2022). 2021 Update to ALA's Core Competences of Librarianship. <https://www.ala.org/educationcareers/2021-update-alas-core-competences-librarianship> [Consulta: 23/09/2022].

Atenas, Javiera; Havemann, Leo; Khun, Caroline; Timmermann, Cristian (2021). Understanding critical data literacy beyond data skills. <https://doi.org/10.5281/zenodo.5155667> [Consulta: 26/08/2022].

Ayris, Paul, et al. (2018). LIBER Open Science roadmap. <http://dx.doi.org/10.5281/zenodo.1303002> [Consulta: 26/08/2022].

Bezuidenhout, Louise (2021). Open and responsible research: roles and responsibilities for data stewards. <https://doi.org/10.5281/zenodo.4665390> [Consulta: 17/03/2022].

CARL Competencies Working Group (2020). Competencies for librarians in Canadian research libraries [en línia]. <https://www.carl-abrc.ca/wp-content/uploads/2020/09/Competencies-Final-EN-1-2.p> [Consulta: 17/03/2022].

"Competence". En: European Skills, Competences, Qualifications and Occupations (ESCO). <https://esco.ec.europa.eu/en/escopedia/competence> [Consulta: 23/09/2022].

Costal, Marcelle; Sales, Luana; Zattar, Marianna (2020). "Competência em dados: habilidades na atuação e formação do bibliotecário". Biblos: Revista do Instituto de Ciências Humanas e da Informação, vol. 34, no. 02. <https://www.arca.fiocruz.br/handle/icict/46375>. [Consulta 23/09/2022].

Cox, Andrew M., et al. (2017). "Developments in research data management in academic libraries: towards an understanding of research data service maturity". Journal of the Association for Information Science and Technology, vol. 68, no. 9. <https://doi.org/10.1002/asi.23781>. [Consulta: 23/09/2022].

CRUE (2019). Compromisos de las universidades ante la Open Science. <https://www.crue.org/wp-content/uploads/2020/02/2019.02.20-Compromisos-CRUE_OPENSCIENCE-VF.pdf> [Consulta: 17/03/2022].

EDISON. EDISON Data Science framework (2017). <https://edison-project.eu/sites/edison-project.eu/files/filefield_paths/edison_cf-ds-release2-v08_0.pdf> [Consulta: 23/02/2022].

ELIXIR. Research Data Management Kit (RDMkit). <https://rdmkit.elixir-europe.org/data_life_cycle>. [Consulta: 22/12/2022].

Engelhardt, Claudia, et al. (2022). How to be FAIR with your data. A teaching and training handbook for higher education institutions. <https://doi.org/10.5281/zenodo.6674301> [Consulta: 30/07/2022].

European Commission, Directorate-General for Research and Innovation (2018). OSPP-REC: Open Science Policy Platform Recommendations. <https://data.europa.eu/doi/10.2777/958647> [Consulta: 23/08/2022].

European Commission, Directorate-General for Research and Innovation, O'Carroll, C., Hyllseth, B., Berg, R., et al. (2017). Providing researchers with the skills and competencies they need to practise Open Science. <https://data.europa.eu/doi/10.2777/121253> [Consulta: 23/08/2022].

European Commission, Italian Presidency of the Council of the European Union (2014). Rome Declaration on Responsible Research and Innovation in Europe. <https://digital-strategy.ec.europa.eu/en/library/rome-declaration-responsible-research-and-innovation-europe> [Consulta: 22/12/2022].

Federer, Lisa (2018). "Defining data librarianship: a survey of competencies, skills, and training". Journal of the Medical Library Association: JMLA, vol. 106, no. 3. <https://doi.org/10.5195/jmla.2018.306>. [Consulta: 17/03/2022].

Federer, Lisa; Clarke, Sarah; Zaringhalam, Maryam (2020). Developing the librarian workforce for Data Science and Open Science. < https://osf.io/uycax/ > [Consulta: 23/03/2022].

Henderson, Margaret (2020). "Why you need soft and non-technical skills for successful data librarianship". Journal of Escience Librarianship, vol. 9, no. 1. <https://doi.org/10.7191/jeslib.2020.1183>. [Consulta: 23/08/2022].

Kennan, Mary Anne (2016). "Data management: knowledge and skills required in research, scientific and technical organisations". IFLA World Library and Information Congress. <https://library.ifla.org/id/eprint/1466> [Consulta: 23/08/2022].

Koltay, Tibor (2017). "Data literacy for researchers and data librarians". Journal of Librarianship and Information Science, vol. 49, no. 1. <https://doi.org/10.1177/0961000615616450>. [Consulta: 17/03/2022].

Koltay, Tibor (2019a). "Accepted and emerging roles of academic libraries in supporting research 2.0". The Journal of Academic Librarianship, vol. 45, no. 2. <https://doi.org/10.1016/j.acalib.2019.01.001>. [Consulta: 23/08/2022].

Koltay, Tibor (2019b). "Identifying new roles for academic libraries in supporting data-intensive research". Библиосфера, no. 4. <https://doi.org/10.20913/1815-3186-2019-4-97-102>. [Consulta: 23/09/2022].

López-Borrull, Alexandre (2021). Ciència Oberta a Catalunya 2021. Proposta de formació transversal per al sistema universitari català. <http://hdl.handle.net/2072/520605> [Consulta: 16/07/2022].

Marín-Arraiza, Paloma; Puerta-Díaz, Mirelys; Vidotti, Silvana Gregorio (2019). "Gestión de datos de investigación y bibliotecas: preservando los nuevos bienes científicos". Hipertext. net, núm. 19. <https://doi.org/10.31009/hipertext.net.2019.i19.02> [Consulta: 19/03/2022].

Martín-González, Yolanda; Iglesias-Rodríguez, Ana (2022). "Alfabetización en datos en las bibliotecas-CRAI españolas: análisis descriptivo y propositivo". Revista Española de Documentación Científica, vol. 45, núm. 2. <https://doi.org/10.3989/redc.2022.2.1857> [Consulta: 23/09/2022].

Méndez, Eva (2021). "Open Science por defecto. La nueva normalidad para la investigación". Arbor, vol. 197, núm. 799. <https://doi.org/10.3989/arbor.2021.799002>. [Consulta: 17/03/2022].

Morriello, Rossana (2020). "Birth and Development of Data Librarianship". JLIS.it, vol. 11. no. 3. < https://www.jlis.it/index.php/jlis/article/view/32 > [Consulta: 26/08/2022].

Ohaji, Isaac K.; Chawner, Brenda; Yoong, Pak (2019). "The role of a data librarian in academic and research libraries". Information research, vol. 24, no. 4, 844. <http://InformationR.net/ir/24-4/paper844.html> [Consulta: 17/03/2022].

Ramos Eclevia, Marian; La Torre Fredeluces, John Christopher; Lagrosas Eclevia, Carlos Jr., Saguibo Maestro, Roselle (2019). "What Makes a Data Librarian?". Qualitative and Quantitative Methods in Libraries, vol. 8, no. 3. <http://www.qqml-journal.net/index.php/qqml/article/view/541> [Consulta: 17/03/2022].

Revez, Jorge (2020). "Inside the laboratory: open science and the skills of research librarians". The academic librarian in the digital age: essays on changing roles and responsibilities. <http://hdl.handle.net/10451/44377> [Consulta: 26/08/2022].

Ribas Semeler, Alexandre; Luiz Pinto, Adilson; Frota Rozados, Helen Beatriz (2019). "Data science in data librarianship: core competencies of a data librarian". Journal of Librarianship and Information Science, vol. 51, no. 3. <https://doi.org/10.1177/0961000617742465> [Consulta: 23/02/2022].

Rice, Robin (2019). "Supporting research data management and open science in academic libraries: a data librarian's view". Mitteilungen der Vereinigung Österreichischer Bibliothekarinnen und Bibliothekare, vol. 72, no. 2. <https://doi.org/10.31263/voebm.v72i2.3303> [Consulta: 26/08/2022].

Schmidt, Birgit; Shearer, Kathleen (2016). Librarians competencies profile for research data management. COAR Joint Task Force on Librarians' Competencies in Support of Research and Scholarly Communication. <https://www.coar-repositories.org/files/Competencies-for-RDM_June-2016.pdf> [Consulta: 23/08/2022].

Swiatek, Cecile, et al. (2020). Digital Skills for Library Staff and Researchers Working Group. <https://doi.org/10.5281/zenodo.3702249> [Consulta: 23/08/2022].

Tenopir, Carol, et al. (2017). "Research data services in European academic research libraries". LIBER quarterly, vol. 27, no. 1. <https://libereurope.eu/wp-content/uploads/2020/11/LIBER_RDM_SURVEY_FINAL_MANUSCRIPT-1.pdf> [Consulta: 23/02/2022].

Teperek, Marta; Plomp, Esther (2019). The role and value of data stewards in universities: a TU Delft case study on data stewardship. <http://dx.doi.org/10.5281/zenodo.2684278> [Consulta: 23/08/2022].

Tzanova, Stefka (2020). "Changes in academic libraries in the era of Open Science". Education for Information, vol. 36, no. 3. < https://eric.ed.gov/?id=EJ1269881> [Consulta: 23/02/2022].

Wałek, Anna (2019). "Data librarian and data steward–new tasks and responsibilities of academic libraries in the context of open research data implementation in Poland". Przegląd Biblioteczny, 2019. <https://doi.org/10.36702/pb.634> [Consulta: 17/03/2022].

Wilkinson, Mark D., et al. (2016). "The FAIR Guiding Principles for scientific data management and stewardship". Scientific Data, vol. 3, 160018. <https://doi.org/10.1038/sdata.2016.18> [Consulta: 22/12/2022].

Nota

¹ Els research cafés són trobades entre investigadors per compartir en un ambient informal la recerca que duen a terme, sovint conduïdes per investigadors sènior i organitzades per personal de biblioteques universitàries. D'altra banda, els data champions són professors o investigadors d'una universitat exemple de bones pràctiques en la gestió de dades de recerca i en l'aplicació dels principis FAIR i que s'ofereixen a difondre els beneficis de la ciència oberta entre la comunitat acadèmica.