De la postveritat a la postètica

  [Versión castellana | English version] Salvador Alsius Professor Departament de Comunicació Periodisme Universitat Pompeu Fabra salvador.alsius@upf.edu         L’última nit d’agost de 1997, Diana de Gal·les moria després d’haver tingut un accident de cotxe al túnel del pont de l’Alma de París. Entre les circumstàncies que van envoltar aquest succés hi va … Llegiu més

Panorama de les fonts audiovisuals internacionals en televisió: contingut, gestió i drets

Quadre comparatiu de les diferents fonts internacionals en les cadenes i grups audiovisuals consultats

Les cadenes generalistes espanyoles (nacionals i autonòmiques) disposen de diferents fonts audiovisuals per informar dels temes internacionals, com ara agències, consorcis de notícies i corresponsalies. En aquest article, a partir de les dades facilitades per diferents cadenes, s’aborda la cobertura, l’ús i la gestió d’aquestes fonts, així com també els seus drets d’ús i arxivament, i s’analitza la història i les eines en línia de les agències més emprades. Finalment, es descriu la tasca diària del departament d’Eurovision de TVE, al qual fa uns mesos s’han incorporat documentalistes que, a més de tractar documentalment el material audiovisual, duen a terme tasques d’edició i de producció. — Las cadenas generalistas españolas (nacionales y autonómicas) cuentan con diferentes fuentes audiovisuales para informar de los temas internacionales, como agencias, consorcios de noticias y corresponsalías. En este artículo, a partir de los datos facilitados por diferentes cadenas, se aborda la cobertura, el uso y la gestión de dichas fuentes, así como sus derechos de uso y archivado, y se analiza la historia y las herramientas en línea de las agencias más empleadas. Finalmente se describe la labor diaria del departamento de Eurovision de TVE, al que hace unos meses se han incorporado documentalistas que, además de tratar documentalmente el material audiovisual, realizan labores de edición y producción. — At both national and regional levels, Spain’s main public service television channels rely upon a number of independent producers of audiovisual content to deliver news on international affairs, including news agencies and consortia and correspondent networks. Using the data provided by different channels, this paper examines the coverage, use and management of these sources as well as the regulations determining their use and storage. It also analyzes the history of the most prominent agencies and the online toolkits they offer. Finally, the paper describes the daily work of Televisión Española’s Eurovision department, which has recently recruited documentalists to manage the department’s audiovisual material and to publish and produce audiovisual products.

Tendències de les publicacions informatives cientificomèdiques en l’era 2.0

Imagen 1. Ejemplo de recurso multimedia interactivo en NEJM

En els últims anys ha crescut l’audiència que consulta continguts de salut en publicacions i mitjans a Internet, especialment a Europa i als Estats Units. S’ha passat d’un usuari d’Internet unidireccional en la comunicació a un escenari en el qual la multidireccionalitat i la instantaneïtat són constants.

Els nous mitjans i la creació de plataformes d’intercanvi d’informació més especialitzada mostren que els recursos multimèdia i la interactivitat també poden donar-se en mitjans especialitzats i distants del públic general com ara informació sobre biomedicina i salut. Simultàniament, el canvi cap a actituds més solidàries i d’ajuda mútua aflora mitjançant les xarxes socials.

Amb l’objectiu de traçar un escenari sobre el comportament de les audiències davant els continguts de caràcter científic, especialment els de tipus sanitari, s’analitzen en aquest treball els perfils i costums dels usuaris utilitzant referències estadístiques tant europees com nord-americanes. De la mateixa manera, s’identifica el mapa actual de cibermitjans relacionats amb la informació cientificomèdica segmentada en mitjans de comunicació generals, especialitzats i els propis del web 2.0, com ara blogs i mitjans cocreatius.

Aquesta descripció permet orientar sobre les tendències que seguiran els públics diferents i segmentats, però ara interconnectats per les noves tecnologies, i sobre la transformació de l’arquitectura i les funcionalitats dels mitjans a Internet. — En los últimos años ha crecido la audiencia que consulta contenidos de salud en publicaciones y medios en Internet, especialmente en Europa y Estados Unidos. Se ha pasado de un usuario de Internet unidireccional en la comunicación a un escenario en el que la multidireccionalidad y la instantaneidad son constantes.

Los nuevos medios y la creación de plataformas de intercambio de información más especializada evidencian que los recursos multimedia y la interactividad también pueden darse en medios especializados y distantes del público general como es información sobre biomedicina y salud. Simultáneamente, el cambio hacia actitudes más solidarias y de ayuda mutua aflora mediante las redes sociales.

Con el objetivo de trazar un escenario sobre el comportamiento de las audiencias ante los contenidos de carácter científico, especialmente los de tipo sanitario, se analizan en este trabajo los perfiles y costumbres de los usuarios utilizando referencias estadísticas tanto europeas como norteamericanas. Del mismo modo, se identifica el mapa actual de cibermedios relacionados con la información científico-médica segmentada en medios de comunicación generales, especializados y los propios de la web 2.0 como blogs y medios cocreativos.

Esta descripción permite orientar sobre las tendencias que seguirán los públicos diferentes y segmentados, pero ahora interconectados por las nuevas tecnologías, y sobre la transformación de la arquitectura y funcionalidades de los medios en Internet. — In recent years an increasing number of users have gone to the Internet in search of health-related contents in online publications and platforms, especially in Europe and the US. Moreover, the one-way, sequential relationship these users once had with the Web has gradually become more multidirectional and instantaneous.

But we can also distinguish more clearly between two kinds of user. On the one hand, the development of new media and the growth of platforms for the exchange of specialized information indicate that online multimedia resources and interactivity are being used to serve the purposes of specialist users in areas like biomedicine and health; and on the other, the general public’s trend towards greater social awareness and mutually supportive behaviour means that scientific and health-related information of a more general nature is also prominent in the social networks.

This paper examines how different sectors of the public negotiate scientific contents, especially health-related contents, by taking European and North American statistical data to illustrate typical user profiles and habits. It also maps out the current offering of online science and health-related media as this is found in general communication media, specialist media and Web 2.0-style products like blogs and co-creative projects. This can explain the different directions that general and specialist user groups are taking, even while they are now interconnected by the new technologies; and it can also illustrate the transformation of our Internet architecture and the functionality of its media.

App, mobilitat de continguts per estendre serveis d’informació

The App Date (2013). http://bit.ly/16TuPuj

Les tendències de consum d’informació d’Internet mòbil han modificat l’escenari d’ús actual dels dispositius mòbils. El màxim exponent d’aquest canvi són les aplicacions mòbils (app) que representen noves possibilitats per a la mobilitat de continguts a partir de telèfons intel·ligents i tauletes. L’ús d’aquestes tecnologies permet el consum d’informació en qualsevol lloc i a qualsevol hora (everywhere, everytime). Els professionals de la informació hem de conèixer l’evolució dels conceptes smart, connexió de dades i connectivitat de persones a través de dispositius mòbils per fer evolucionar els serveis d’informació. Aquest treball analitza les principals evolucions tecnològiques en les comunicacions sense fils, aporta les principals dades sobre aquest creixement i la seva rellevància en el mercat de la informació, estableix com s’ha d’abordar un projecte tecnològic basat en aplicacions informàtiques per a dispositius mòbils i posa en valor els criteris d’èxit per al desenvolupament d’una aplicació mòbil enfocada a serveis d’informació. — Current trends in mobile media consumption have changed the way mobile devices are used and mobile applications or ‘apps’ are a prime example. Apps offer new opportunities for developing mobile media with smart phones and tablets and allow users to consume that media anywhere at any time. In order to offer competitive services, information professionals need to keep abreast of the developments in smart technology, data connection and the connectivity people have through mobile devices. This paper examines the main technological developments in wireless communication and considers data about its growth and relevance to the information market, establishing how to negotiate a technology project based on computer applications for mobile devices and how to successfully develop a mobile application focused on information services.