Afiliacion: Documentació i Comunicació Audiovisual Centre de Recerca en Informació

Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19

per
Figura 1. Reutilització i adaptació pròpia basada en una imatge de Wikimedia (Wikimedia Commons, 2016)

El propòsit principal d’aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d’abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s’han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós.

Per a realitzar aquesta anàlisi s’ha creat un conjunt de dades d’accés obert, que compta amb criteris d’inclusió i exclusió, partint d’un fitxer de la Generalitat de Catalunya, que inclou dades geogràfiques, el nom de la biblioteca, els seus perfils de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter i YouTube) i blogs. Per a avaluar les publicacions s’han definit dues tipologies de contingut, extern i propi, s’ha creat una escala de valoració (d’A a D) i s’han agrupat els vídeos en cinc tipologies (entrevistes, tutorials, entreteniment, ressenyes i live streaming). Sobre els resultats obtinguts cal comentar que, dels 507 registres inclosos, 372 (73,37 %) han tingut activitat; dels 886 perfils analitzats, 797 (89,95 %) han estat actius, i dels 4.377 vídeos estudiats, els més compartits han estats els d’entreteniment (3.110, 71,05 %). En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

per

Objectiu: analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l’inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques.

Metodologia: s’envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d’informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Resultats: entre altres, es constaten la reducció considerable de plantilles en els darrers deu anys; l’ús més important de tasques documentals en relació amb l’edició impresa que en relació amb l’edició digital (per exemple, l’anàlisi documental); l’escassa integració del programari documental de les edicions impresa i en línia; la poca evolució en l’ús de fonts d’informació; l’elaboració generalitzada de productes documentals per a ús intern de la redacció, quan, en canvi, són molt pocs els productes d’aquest tipus que arriben al lector; l’interès per participar en activitats emergents com la verificació de dades (fact-checking) o la cura de continguts, i, finalment, el fet que, en les opinions sobre el futur professional, conviuen percepcions pessimistes sobre la continuïtat dels centres de documentació amb propostes per a donar valor a la professió.