Correu electrònic: jordi_ardanuy@ub.edu

Les fires de llibres a Catalunya: nota històrica i intent de classificació

per
Figura 1. Distribució cronològica de l'aparició de les fires de llibres a Catalunya

L’article pretén recollir una breu notícia històrica de les fires de llibres a Catalunya a partir d’una revisió de material hemerogràfic, i, presentar un esbós sobre la varietat i tipologia d’aquest tipus d’activitats a Catalunya. La classificació proposada es fonamenta en alguns treballs anteriors que han incidit en les característiques que identifiquen diferents tipus de fires de llibres. Els resultats mostren una certa proliferació de fires els darrers anys tot cercant convertir-se en una eina de promoció econòmica i cultural. Barcelona en reuneix una bona part, però se’n troben també en 16 comarques més. La immensa majoria tenen un àmbit geogràfic regional i van dirigides a un públic general. Malgrat que hi ha diversitat quant al producte que s’ofereix, predominen els llibres nous no centrats en una temàtica específica. Pel que fa a la responsabilitat gestora, les entitats culturals són les que més fires organitzen, però també és freqüent que la gestió correspongui a gremis vinculats al llibre i a administracions públiques. — El artículo pretende recoger una breve noticia histórica sobre las ferias de libros en Cataluña a partir de una revisión de material hemerográfico, y, presentar un boceto sobre la variedad y tipología de este tipo de actividades en Cataluña. La clasificación propuesta se fundamenta en algunos trabajos anteriores que han incidido en las características que identifican diferentes tipos de ferias de libros. Los resultados muestran cierta proliferación de ferias en los últimos años buscando convertirse en una herramienta de promoción económica y cultural. Barcelona reúne buena parte de ellas, pero también se encuentran en 16 comarcas más. La mayoría tiene un ámbito geográfico regional y van dirigidas a un público general. Pese a la diversidad del producto que se ofrece, predominan los libros nuevos sin centrarse en una temática específica. En cuanto a la responsabilidad gestora, las entidades culturales son las que más ferias organizan, pero también es frecuente que la gestión corresponda a gremios vinculados al libro y a administraciones públicas. — The aims of this paper are to offer a brief historical account of book fairs in Catalonia based on a review of documentary materials and to provide a broad outline of their variety and typology. The proposed classification is predicated on previous studies that have addressed the characteristics that identify different types of book fair. The results show some degree of proliferation in book fairs in recent years, reflecting an attempt to develop them as tools for economic and cultural promotion. Barcelona is the host city of a large number of the events, but they also take place in 16 other comarcas, or districts, of Catalonia. The vast majority have a regional geographical scope and are intended for the general public. Although there is a diversity of products across the fairs, the predominant focus is on new books generally, not specific subject matter. In terms of the management of the book fairs, cultural institutions are the leading group, but it is also common to find book-related guilds and public administrations in charge of the events.

MOMFER: una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals

per
Esquema parcial de l'arbre jeràrquic del TMI

El segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l’àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d’informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut —i ha de tenir encara— un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d’humanitats, no està exempt d’aquesta evolució. En aquest context s’analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l’ús del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l’ambiciós objectiu perquè l’eina sigui la base d’un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual. — El siglo XXI ha llevado a la irrupción significativa de las tecnologías de la información en la investigación desarrollada en el área de las humanidades. La intervención de las unidades de información, especialmente de las bibliotecas universitarias, ha tenido —y debe tener todavía— un papel significativo en procesos como la digitalización, pero también en la formación y divulgación de los recursos. El folclore, como disciplina en el campo de las humanidades, no está exento de esta evolución. En este contexto se analiza el MOMFER, un recurso en línea que mejora sustancialmente el uso del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. No obstante, dado el ambicioso objetivo en que la herramienta sea la base de un índice completo universal, será necesario una fuerte capacidad de liderazgo, y, seguramente, habilitar o desarrollar espacios vinculados a la colaboración virtual. — The twentieth century has brought significant emergence of information technology in research carried out in the area of the humanities. The intervention of information units, especially university libraries, has played -and must still have- a significant role in processes such as scanning, but also in training and dissemination of resources. Folklore as a discipline of humanities is not exempt from this evolution. This is the context where MOMFER is analyzed, an online resource that substantially improves the use of Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. However, considering the ambitious goal for which the tool forms the basis of a comprehensive universal index, leadership will be required; and surely, to enable or to develop linked spaces of virtual collaboration.

Anàlisi dels estudis bibliomètrics a Catalunya

per
Evolució del nombre d'estudis bibliomètrics a Catalunya, respecte dels de la base de dades ISOC

Objectius: descriure des d’una perspectiva quantitativa la producció de treballs bibliomètrics duts a terme a Catalunya. En aquest article s’aborden les publicacions que utilitzen eines bibliomètriques per conèixer característiques de la producció científica, però no s’hi inclouen les que tenen per objectiu fer aportacions metodològiques o la disquisició sobre els mateixos mètodes i tècniques utilitzats en bibliometria.

Metodologia: s’han analitzat mitjançant eines bibliomètriques els registres d’una base de dades relacional obtinguts mitjançant fonts diverses, com ara les bases bibliogràfiques del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), LISA: Library and Information Science Abstracts, Library Literature & Information Science Index, i Library, Information Science & Technology Abstracts. També s’han fet cerques a recursos com, per exemple, el PubMed, Dialnet, Google Scholar i s’han obtingut referències per encadenament.

Resultats: s’han identificat 297 documents, dels quals un 76,8 % són articles de revista. Es detecta una quantitat considerable d’àrees de coneixement abordades pels estudis bibliomètrics, entre els quals destaquen especialment els de biomedicina. Hi ha també una important dispersió de revistes que respon a l’espectre d’àrees analitzades. En general predominen els estudis que tenen com a abast Espanya, encara que hi ha variacions que també responen a aquest ventall d’àrees. La llengua predominant és l’espanyol, la major part d’articles els signen dos autors o més, i la col·laboració entre membres d’un mateix departament és la més habitual. — Objective: This paper describes the production of bibliometric studies in Catalonia in quantitative terms. It examines publications that use bibliometric tools to determine features of scientific production but excludes journals that present or discuss bibliometric methods and techniques.

Methodology: Bibliometric tools were used to analyse the registers of a relational database obtained from various sources, including the bibliographic databases of the Spanish National Research Council (CSIC), Library and Information Science Abstracts (LISA), Library, Information Science & Technology Abstracts (LISTA), and the index Library Literature and Information Science. Searches were also performed using PubMed, Dialnet, and Google Scholar, and references were obtained by citation chaining.

Results: A total of 297 documents were identified, of which 76.8 % were journal articles. These examined a substantial number of knowledge areas, of which biomedicine was especially prominent. The subject matter of the documents ranged across the spectrum of the knowledge areas analysed. In general, the studies that predominated addressed Spain, although there were variations that also responded to this range of areas. The predominant language was Spanish, most papers were co-authored by two or more authors and the most common author arrangement was a collaboration between departmental members.