Les perspectives de gènere i LGBTI+ als graus universitaris d’Informació i Comunicació. Estudi de cas del projecte GENDIMS

Objectius: en primer lloc, aprofundir en el coneixement, la percepció i l’avaluació que la comunitat universitària (professorat i estudiantat) fa de la incorporació i la presència de la perspectiva de gènere i LGBTI+ en la docència dels estudis de grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i, en segon lloc, fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere a les assignatures dels graus a través del disseny i desenvolupament d’instruments i materials docents conjuntament amb el professorat.

Metodologia: és una recerca d’acció participativa, destinada a afavorir la reflexió crítica i la transformació social des de les aules. La recopilació de dades s’ha fet mitjançant vuit grups de discussió amb alumnat i professorat, l’observació participant i un taller participatiu de creació de materials docents amb el professorat.

Resultats: hi ha una preocupació generalitzada per la incorporació de la perspectiva de gènere, encara que es troben barreres importants a l’hora de dur-la a terme. En el professorat, les barreres estan principalment relacionades amb la manca de formació o de reconeixement institucional, mentre que l’estudiantat valora i agraeix la incorporació de la perspectiva de gènere, però hi segueix observant limitacions importants i en demana una introducció més decidida i transversal.

Un punt d’inflexió entre dues onades? Els arxius del feminisme a França i Espanya des de la dècada del 1990

Objectius: Partim del supòsit que ens trobem en un moment especial de la història de les memòries sobre els feminismes, un ‘punt d’inflexió des del punt de vista dels arxius’, fent servir l’expressió de Kate Eichhorn. Els nostres objectius són, en primer lloc, redefinir les característiques d’aquest gir en el món dels arxius analitzant exemples de centres o de projectes de centres de recursos documentals i arxivístics d’Espanya i de França entre les dècades del 1990 i del 2000; en segon lloc, posar-los en context en relació amb l’evolució de conceptes i pràctiques arxivístics i, en tercer lloc, plantejar-nos si hi ha un doble moviment paradoxal entre institucionalització i activisme comunitari.

Metodologia: Per poder respondre a la nostra hipòtesi de partida, hem revisat la bibliografia d’acord amb un enfocament volgudament interdisciplinari: estudis feministes i de gènere, estudis arxivístics, French Theory, estudis culturals. Ens hem basat en estudis de casos a Espanya i a França per poder fer comparacions rellevants.

Resultats: La primera observació que podem fer és que hi ha una continuïtat entre la segona i la tercera onades feministes amb relació a la qüestió dels arxius. La segona és que hi ha un gir en el món dels arxius, però amb característiques originals: entre la reactivació i la intensificació, entre la institucionalització i l’autonomia, aquests activismes arxivístics feministes tenen a veure tant amb el feminisme majoritari com amb els feminismes minoritaris. L’arxivatge pertany més que mai al repertori d’accions feministes. La tercera observació és l’existència de comunitats que tenen un gran suport d’iniciatives arxivístiques feministes.

Construint la memòria dels feminismes: arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada al passat, una reflexió per al futur

Objectius: oferir una panoràmica històrica i actual dels centres europeus i espanyols d’informació (biblioteques, arxius i centres de documentació) especialitzats en dones i gènere, que sorgeixen en paral·lel al moviment polític de les dones. S’incideix en les seves missions i evolució, per reflexionar i conformar el que, després de més d’un segle d’existència, podem anomenar memòria dels feminismes. L’article vol també donar a conèixer una bibliografia en aquest àmbit, especialment a l’entorn d’alguns dels centres més actius, que creiem que pot mostrar un marc de referència en aquesta anàlisi.
— Metodologia: revisió bibliogràfica de la literatura destacada en la temàtica, sense que l’anàlisi sigui exhaustiva de totes les associacions i centres de documentació europeus i espanyols. Per a la recerca bibliogràfica s’ha pres com a referència la base de dades Mapping the World of Women’s Information Services i el directori de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultats: s’observen un seguit de línies i reflexions que permeten situar alguns dels reptes d’aquests centres en l’actualitat. Es constata la consolidació de centres de referència, com és el cas italià, que aprofiten els recursos i estructures públiques en l’àmbit de les biblioteques i arxius; l’evolució en el temps i adaptació dels centres amb un recorregut històric dins el país d’origen; la importància en la configuració de xarxes que integren fons i col·leccions sobre la temàtica, però que malauradament encara no tenen prou visibilitat; els fons personals com a documentació representativa d’aquesta memòria; els projectes de digitalització per conservar aquests materials; necessitat de delimitar polítiques de captació de fons, així com promoure la recerca. Finalment, s’esbossa un projecte futur que creiem significatiu i necessari per al context espanyol. — Objetivos: ofrecer una panorámica histórica y actual de los centros europeos y españoles de información (bibliotecas, archivos y centros de documentación) especializados en mujeres, que surgen en paralelo al movimiento político de las mujeres. Se incide en sus misiones y evolución, para reflexionar y conformar lo que después de más de un siglo de existencia podemos llamar memoria de los feminismos. El artículo quiere también dar a conocer una bibliografía en este ámbito, especialmente entorno a algunos centros más activos, que creemos que puede mostrar un marco de referencia en este análisis.
— Metodología: revisión bibliográfica de la literatura destacada en la temática, sin llegar a hacer un análisis exhaustivo de todas las asociaciones y centros de documentación europeos y españoles. La búsqueda bibliográfica se ha realizado a partir de la base de datos Mapping the World of Women’s Information Services y el directorio de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultados: se observan una serie de líneas y reflexiones que permiten situar algunos de los retos de estos centros en la actualidad. Se constata la consolidación de centros de referencia, como es el caso italiano, que aprovechan los recursos y estructuras públicas en el ámbito de las bibliotecas y archivos; la evolución y adaptación de los centros a través de un recorrido histórico dentro del país; la importancia en la configuración de redes que integran fondos y colecciones sobre la temática pero que no tienen suficiente visibilidad; los fondos personales como documentación representativa de esta memoria; proyectos de digitalización para la conservación de estos materiales; necesidad de delimitar políticas de captación de fondos y promover la investigación. Para acabar se plantea un proyecto futuro que creemos significativo y necesario para el contexto español. — Objective: This paper presents a historical overview about European and Spanish information centres (libraries, archives and documentation centres) specialised in women and gender that rose parallel to the feminist political movement. Their mission and evolution are highlighted in order to build up what, after more than a century, can be called feminisms memory. This paper also aims to present some literature on this field, with a special emphasis on some of the more active centres, which can provide a frame of reference in this analysis.
— Methodology: Literature review on the subject, without making an in-depth analysis of all European and Spanish associations and documentation centres. The literature research starting point was the database Mapping the World of Women’s Information Services and the Spanish Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (Information Centres and Women’s Libraries Web).
— Results: A sequence of lines and reflections was observed, which enable us to put forward some of the challenges of these centres at present time: consolidation of reference centres, such as in the Italian case, where resources and public structures in libraries and archives are used; the time evolution and adaptation of the centres with a historical background in their countries of origin; the importance of setting up networks integrating collections about the subject, which unfortunately are not visible enough at the moment; personal collections as representative documentation in the present report; digitalization projects to preserve these materials; the need to define collection acquisition policies and promote research. Finally, a future project deemed relevant and related to the Spanish context is proposed.