Ensenyament universitari

Repensar els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya: traspassant els límits*

per
Espanya. Les Ciències de la Informació estan adscrites a altres disciplines (facultats / departaments)

Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és oferir una visió general sobre la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BID) a les universitats espanyoles i examinar els reptes als quals s’enfronta avui dia aquesta disciplina, com també les estratègies que cal seguir per potenciar-la. Ara bé, vol anar una mica més enllà en reconsiderar per què els dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya traspassen els límits en dos sentits. D’una banda, la interdisciplinarietat, és a dir, la identificació dels nostres companys de viatge; de l’altra, l’anàlisi de l’escassa repercussió social. Es proposen algunes iniciatives per tal de mitigar la baixa visibilitat d’aquests estudis i de la professió en conjunt.

Metodologia: les dades s’han extret de fonts estadístiques oficials (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i Instituto Nacional de Estadística) i de les memòries anuals de les universitats, i s’han complementat amb la informació proporcionada pels membres de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).

Resultats: es descriu la situació actual dels cursos de grau i dels programes de màster i doctorat. Entre altres qüestions, s’ha detectat una disminució general de la demanda d’estudis de grau de Biblioteconomia i Documentació i un augment poc satisfactori dels programes de postgrau. En darrer lloc, es presenten diverses reflexions sobre els reptes als quals s’enfronten actualment aquests estudis i es proposen les estratègies que es poden aplicar per reforçar no solament l’ensenyament en aquest camp, sinó també el conjunt de la professió en aquest país. — Objetivos: el objetivo principal de este artículo es ofrecer una visión general sobre la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en las universidades españolas y examinar los retos a los que se enfrenta hoy en día esta disciplina, así como las estrategias que deben seguirse para potenciarla. Ahora bien, quiere ir un poco más allá al reconsiderar por qué los de los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España traspasan los límites en dos sentidos. Por un lado, la interdisciplinariedad, es decir, la identificación de nuestros compañeros de viaje; por otro, el análisis de la escasa repercusión social. Se proponen algunas iniciativas con el fin de mitigar la baja visibilidad de estos estudios y de la profesión en su conjunto.

Metodología: los datos se han extraído de fuentes estadísticas oficiales (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes e Instituto Nacional de Estadística) y de las memorias anuales de las universidades, y se han complementado con la información proporcionada por los miembros de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).

Resultados: se describe la situación actual de los cursos de grado y de los programas de máster y doctorado. Entre otras cuestiones, se ha detectado una disminución general de la demanda de estudios de grado de Biblioteconomía y Documentación y un aumento poco satisfactorio de los programas de posgrado. En último lugar, se presentan varias reflexiones sobre los retos a los que se enfrentan actualmente estos estudios y se proponen las estrategias que pueden aplicarse para reforzar no solo la enseñanza en este campo, sino también el conjunto de la profesión en este país. — Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole.

Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities.

Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master’s degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole.

Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa: una visió general

per

Aquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s’han identificat mitjançant un directori de l’IFLA i s’han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s’han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d’un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d’activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s’especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d’informació comercial i l’anàlisi de dades. — Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. — The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics.

La repercussió de les noves sortides professionals en les titulacions en Biblioteconomia i Documentació: un estudi exploratori

per

Als Estats Units i el Canadà s’han posat en marxa nombroses iniciatives per part dels centres acadèmics que ofereixen plans d’estudis en Biblioteconomia i Documentació per tal d’obrir el ventall d’oportunitats laborals als seus titulats més enllà de les tradicionals biblioteques. Aquestes iniciatives han donat lloc a l’aparició d’especialitzacions en àmbits com la custòdia d’informació i l’anàlisi d’informació. En altres casos s’han creat nous títols en Gestió de la Informació i Gestió del Coneixement amb la finalitat de millorar les oportunitats laborals dels titulats. Sovint, la millora del ventall d’oportunitats laborals per a titulats de programes de formació de professionals de la informació es coneix també com a — En Estados Unidos y Canadá se han puesto en marcha numerosas iniciativas por parte de los centros académicos que ofrecen planes de estudios en Biblioteconomía y Documentación con el fin de abrir el abanico de oportunidades laborales a sus titulados más allá de las tradicionales bibliotecas. Estas iniciativas han dado lugar a la aparición de especializaciones en ámbitos como la custodia de información y el análisis de información. En otros casos se han creado nuevos títulos en Gestión de la Información y Gestión del Conocimiento con la finalidad de mejorar las oportunidades laborales de los titulados. A menudo, la mejora del abanico de oportunidades laborales para titulados de programas de formación de profesionales de la información se conoce también como — In the USA and Canada, there has been considerable effort on the part of program providers of professional degrees in Library and Information Science to expand job opportunities for graduates of their programs beyond the traditional placement in libraries. This has led to the development of specializations in topics such as Data Curation and Data Analysis. In other cases, new degrees in Information Management and Knowledge Management have been developed and offered in the effort of improving job placement results of graduates. Expanding placement opportunities for graduates of programs educating information professionals is often referred to as developing alternative career opportunities to the traditional jobs for information professionals in libraries and related organizations such as archives and museums. Such programs often focus on the broader term information and promote education and research for the information professions beyond the traditional LIS professions in libraries and related institutions. A number of schools no longer offer LIS degrees, but offer degrees in Information instead. This paper examines the patterns of name changes found in degrees and programs in schools with American Library Association accredited programs and presents an analysis of the reported impact on alternative and/or new career opportunities on the graduates specifically with Information Management degrees. Suggestions are made for further research needed to determine the success of these new degrees as well as issues related to the relevance of accreditation of programs by the American Library Association in the context of the changes taking place in LIS education.

Detecció i motivació d’alumnes interessats en informació i documentació: el cas d’Extremadura

per
Figura 1. Valoració dels indicadors d'identificació de les capacitats de l'alumnat de primer i segon del grau d'Informació i Documentació

Objectiu: detectar i fomentar l’interès general dels alumnes en el camp científic de la informació i documentació en l’àmbit d’Extremadura.

Metodologia: per a la detecció, es dissenya un qüestionari de 15 indicadors identificatius de les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals i un altre qüestionari de 25 competències específiques en informació i documentació. Per a la motivació, es desenvolupen discussions grupals i s’organitzen unes jornades especialitzades. La població sobre la qual es duu a terme la investigació està formada pels alumnes del curs 2011-2012 de primer i segon cursos del grau presencial d’Informació i Documentació de la Universidad de Extremadura i els alumnes de batxillerat, especialment de Ciències Socials, de la ciutat de Badajoz.

Resultats: les capacitats creatives, volitives i intel·lectuals de l’alumnat de primer i segon del grau d’Informació i Documentació, així com també el seu interès i la valoració de les competències en informació i documentació assoleixen valors mitjans elevats superiors al 83 %. En el cas dels alumnes de batxillerat, l’interès mostrat per les competències en informació i documentació també és elevat, amb una mitjana general del 66 %. No obstant això, el fet que les competències millor valorades pels dos col·lectius hagin estat de caràcter general confirma el desconeixement habitual sobre les matèries per a les quals habilita el títol i, per tant, la necessitat de dur a terme actuacions de promoció. — Objectives: This paper examines how student interest in the scientific field of information and documentation can be identified and motivated, using the results of a study in the Spanish autonomous community of Extremadura.

Methodology: A 15-item questionnaire was administered to identify the value students assigned to creative, volitional and intellectual skills and a 25-item questionnaire was administered to identify the value they assigned to specific skills in information and documentation. Student interest was motivated by group discussions and specialized seminars. The respondents were first- and second-year university students at the University of Extremadura studying the bachelor’s degree Information and Documentation in its face-to-face mode during the academic year 2011-2012, and sixth-form students in centres of secondary education in the city of Badajoz, especially students of social sciences.

Results: In their assessment of creative, volitional and intellectual skills and of specific skills in information and documentation, the first- and second-year university students’ average score was higher than 83%. The interest shown in skills in information and documentation by the sixth-form students was also high, and the average score given was 66%. However, both groups assigned greater value to general skills than to specific skills. We argue that this is indicative of students’ customary lack knowledge of the subjects which the degree is supposed to make them specialists of, and that educators must therefore find more effective ways of promoting the importance of these subjects.

Estratègies de formació i informació per implantar l’OpenCourseWare a la Universitat de València. Participació dels usuaris potencials en el procés

per

Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l’OpenCourseWare. Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s’haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials.

Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València.

Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l’OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l’experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents. Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l’OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l’accés obert (open access) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica. Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada. A més, s’hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat. — Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials.

Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University.

Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.