Mètodes d’ensenyament i aprenentatge

Bibliotecaris i innovació docent: l’oportunitat dels plans tutorials i els treballs de fi de grau

per
Resultats a Google i Google Académico després de la cerca

El paper del bibliotecari docent universitari no ha estat mai ben definit i l’èxit de la seva activitat es veu condicionat per la relació de col·laboració amb el professorat, el seu reconeixement i nivell d’implicació i la participació en la innovació docent. Els plans tutorials i els tallers per elaborar els treballs de fi de grau que estan posant en marxa les universitats poden representar una oportunitat per a l’aprenentatge de les competències de gestió de la informació dels alumnes universitaris i de consolidació i evidència del paper formador i de tutela dels bibliotecaris, aliats dels estudiants. En aquest article es presenten dos exemples de planificació i intervenció docent de bibliotecaris de la Universidad de Sevilla en els plans tutorials dels seus centres respectius, la Facultad de Económicas y Empresariales i la Facultad de Ciencias de la Educación. Els resultats obtinguts demostren que la integració de la formació en competències informacionals o digitals que imparteixen els bibliotecaris en aquests plans ofereix molts beneficis, no només per a l’aprenentatge de l’estudiant i l’excel·lència de les universitats, sinó també per refermar el paper del bibliotecari formador. — El papel del bibliotecario docente universitario nunca ha estado bien definido y el éxito de su actividad se ve condicionado por la relación de colaboración con el profesorado, su reconocimiento y nivel de implicación y participación en la innovación docente. Los planes tutoriales y los talleres para la elaboración de los trabajos de fin de grado que están poniendo en marcha las universidades pueden representar una oportunidad para el aprendizaje de las competencias de gestión de la información de los alumnos universitarios y de consolidación y evidencia del papel formador y de tutela de los bibliotecarios, aliados de los estudiantes. En este artículo se presentan dos ejemplos de planificación e intervención docente de bibliotecarios de la Universidad de Sevilla en los planes tutoriales de sus respectivos centros, la Facultad de Económicas y Empresariales y la Facultad de Ciencias de la Educación. Los resultados obtenidos demuestran que la integración de la formación en competencias informacionales o digitales que imparten los bibliotecarios en estos planes ofrece múltiples beneficios, no solo para el aprendizaje del alumno y la excelencia de las universidades, sino también para afianzar el papel del bibliotecario formador. — The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian.

Implementació de l’emprenedoria en els estudis de Biblioteconomia i Documentació: un exemple danès

per
El model d'efectuació

La finalitat d’aquest article és demostrar de quina manera l’ensenyament i l’aprenentatge centrat en l’emprenedoria es pot implementar en el context específic de la Biblioteconomia i la Documentació (BID) i alhora exposar els reptes que representa implementar l’emprenedoria en el context universitari general. Es presenta un concepte d’ensenyament i aprenentatge que s’ha dissenyat per satisfer els requisits acadèmics i també per treballar de manera satisfactòria i rellevant en el context de la Biblioteconomia i la Documentació (és a dir, en un context no empresarial). S’expliquen i analitzen les bases teòriques d’aquest concepte d’ensenyament i aprenentatge i, a més, es presenten les experiències concretes, els resultats i els assoliments dels seminaris i els cursos a la Det Informationsvidenskabelige Akademi on s’ha desenvolupat aquest concepte. — La finalidad de este artículo es demostrar de qué manera la enseñanza y el aprendizaje centrado en el emprendimiento puede implementarse en el contexto específico de la Biblioteconomía y la Documentación (ByD) y al mismo tiempo exponer los retos que representa implementar el emprendimiento en el contexto universitario general. Se presenta un concepto de enseñanza y aprendizaje que se ha diseñado para satisfacer los requisitos académicos y también para trabajar de manera satisfactoria y relevante en el contexto de la Biblioteconomía y la Documentación (es decir, en un contexto no empresarial). Se explican y analizan las bases teóricas de este concepto de enseñanza y aprendizaje y, además, se presentan las experiencias concretas, los resultados y los logros de los seminarios y los cursos en la Det Informationsvidenskabelige Akademi donde se ha desarrollado este concepto. — The present article intends to illustrate how entrepreneurship-centered teaching and learning can be implemented in a LIS-specific context while at the same time thematizing the challenges of implementing entrepreneurship in a general university context. The paper presents a concept of teaching and learning that is designed partly to meet academic requirements and partly to work satisfactorily, and in an appropriate manner, in a specifically LIS-related (i.e., a non-business) context. The theoretical basis of this teaching- and learning-related concept is explained and discussed. In addition, the article presents particular experiences, results and achievements obtained in seminars and course units at the Royal School of Library and Information Science, where the concept was developed.

El canvi i la innovació en l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació a Europa

per

L’objectiu principal d’aquest article és oferir una perspectiva de les tendències i avenços actuals en l’àmbit de l’ensenyament superior, així com il·lustrar algunes de les respostes que les institucions de Biblioteconomia i Documentació (BiD) han donat davant d’aquests canvis. S’analitza la contribució que fan les institucions de BiD a la innovació i el canvi a Europa, mitjançant cinc estudis de cas duts a terme a les institucions següents: l’Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Àustria); l’Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estònia); el Department of Library Science and Information Systems de l’Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grècia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituània); i la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suècia). Aquest treball complementa l’estudi de Virkus i Wood (2004, 2005), en el qual s’analitzaven les tendències i avenços registrats en l’ensenyament superior i les respostes que les institucions de BiD van donar davant d’aquests canvis. Es presenten els reptes més importants a què ha de fer front l’ensenyament de BiD sobre la base dels resultats de l’estudi. — El objetivo principal de este artículo es ofrecer una perspectiva de las tendencias y los avances actuales en el ámbito de la enseñanza superior, así como ilustrar algunas de las respuestas que las instituciones de Biblioteconomía y Documentación (ByD) han dado ante estos cambios. Se analiza la contribución que hacen las instituciones de ByD a la innovación y el cambio en Europa, mediante cinco estudios de caso llevados a cabo en las siguientes instituciones: el Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Austria); el Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estonia); el Department of Library Science and Information Systems del Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grecia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituania); y la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suecia). Este trabajo complementa el estudio de Virkus y Wood (2004, 2005), en el que se analizaban las tendencias y avances registrados en la enseñanza superior y las respuestas que las instituciones de ByD dieron ante estos cambios. Se presentan los retos más importantes a los que tiene que hacer frente la enseñanza de ByD sobre la base de los resultados del estudio. — This review article examines current trends and developments in higher education and considers how library and information science institutions have responded to these. The contribution of LIS institutions to innovation and change in Europe is examined through institutional case studies in the following institutions: the Institute of Information Science and Information Systems, University of Graz, Austria; the Institute of Information Studies of Tallinn University, Estonia; the Department of Library Science and Information Systems, the Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki, Greece; the Faculty of Communication of Vilnius University, Lithuania; and the Swedish School of Library and Information Science, University of Borås, Sweden. This paper follows up the study conducted in 2003 by Virkus and Wood (2004, 2005), who analyzed trends and developments in higher education and the responses to these by LIS institutions. The findings of the study are used to identify the main challenges for LIS education.

Estratègies de formació i informació per implantar l’OpenCourseWare a la Universitat de València. Participació dels usuaris potencials en el procés

per

Objectius: conèixer les necessitats de formació que diuen tenir els docents de les titulacions en ciències de la salut de la Universitat de València per ser competents en la incorporació de l’OpenCourseWare. Conèixer quines estratègies de màrqueting i informació pensen aquests docents que s’haurien de dissenyar per augmentar el dipòsit de materials.

Metodologia: estudi qualitatiu amb entrevistes semiestructurades al professorat de la Universitat de València.

Resultats: les necessitats de formació dels docents per implantar l’OpenCourseWare a la Universitat de València varien depenent de les seves característiques relacionades amb l’experiència docent, el domini de les TIC i la disposició dels materials docents. Aquestes necessitats fan referència a formació sobre l’OpenCourseWare, les TIC en diversos nivells, els principis de l’accés obert (open access) i, a més, per als docents més novells, la metodologia didàctica. Les estratègies de màrqueting considerades necessàries han estat: promoció des de la institució, i difusió general i individualitzada. A més, s’hauria de proporcionar informació sobre propietat intel·lectual, recompenses, motivació i visibilitat. — Objective: This paper examines the training that lecturers in health sciences at the University of Valencia consider they need to use OpenCourseWare in their classes. The paper also examines the marketing and information strategies these lecturers believe their institution should use to encourage the increased use of OpenCourseWare and the deposit of materials.

Methodology: The research was qualitative and the researchers conducted semi-structured interviews with members of the teaching staff of the University.

Results: It was observed that lecturers’ perceived training needs for using OpenCourseWare vary according to such factors as personal teaching experience, level of ICT skills, and the organization of teaching materials. Specifically, lecturers thought they needed training in OCW package itself, in ICT at different levels, in the principles of open access and, in the case of less experienced members of staff, in teaching with technology. The marketing strategies they considered should be implemented were: institutional promotion, diffusion and individualization of OpenCourseWare and the provision of information on intellectual copyright, reward systems, motivation and visibility.