jguallar@ub.edu

Cura de continguts en les xarxes socials de revistes d’informació i documentació d’Iberoamèrica

09/12/2023 per bid

Objectius: L’article té com a objectiu analitzar les característiques de la cura de continguts que duen a terme les revistes científiques iberoamericanes d’informació i documentació en les seves xarxes socials.

Metodologia: Investigació descriptiva basada en la tècnica de l’anàlisi de contingut de productes digitals, en la qual es presenta un enfocament tant quantitatiu, de la presència dels elements estudiats, com qualitatiu, d’anàlisi i de selecció de bones pràctiques. S’han examinat totes les revistes iberoamericanes de la categoria Library and Information Science segons el SCImago Journal & Country Rank (SJR).

Resultats: El 60 % de les revistes tenen perfils en les xarxes socials, tot i que només el 55 % estan actius. Twitter és la plataforma preferida. Predomina en les seves publicacions la cura de continguts, present en el 86 % de les entrades en quinze dels divuit perfils analitzats. En l’àmbit temàtic, gran part de les publicacions tracten del número actual (60,57 %); en cada perfil de xarxa social sol predominar una tècnica de cura per sobre de la resta, essent la més emprada “Comentar” (en sis perfils), seguida d'”Extractar”, “Resumir” i “Citar” (en quatre). Es conclou que una bona part de les revistes iberoamericanes d’informació i documentació disposen de xarxes socials, i que aquestes utilitzen àmpliament tècniques de cura de contingut per difondre la seva producció acadèmica.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

14/07/202404/04/2020 per evilagal

Objectiu: analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l’inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques.

Metodologia: s’envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d’informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Resultats: entre altres, es constaten la reducció considerable de plantilles en els darrers deu anys; l’ús més important de tasques documentals en relació amb l’edició impresa que en relació amb l’edició digital (per exemple, l’anàlisi documental); l’escassa integració del programari documental de les edicions impresa i en línia; la poca evolució en l’ús de fonts d’informació; l’elaboració generalitzada de productes documentals per a ús intern de la redacció, quan, en canvi, són molt pocs els productes d’aquest tipus que arriben al lector; l’interès per participar en activitats emergents com la verificació de dades (fact-checking) o la cura de continguts, i, finalment, el fet que, en les opinions sobre el futur professional, conviuen percepcions pessimistes sobre la continuïtat dels centres de documentació amb propostes per a donar valor a la professió.