Visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura y relación con su uso: medidas para su mayor promoción y difusión

Figura 1. La retroalimentación positiva para conseguir unos mayores beneficios para la sociedad

Objectius: el primer objectiu consisteix a analitzar la presència de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d’altres fets de la cultura com el cinema, els museus i el teatre; el segon consisteix a relacionar aquesta visibilitat amb els resultats sobre l’ús de les biblioteques públiques (visites) i l’ús de la col·lecció (préstecs). A partir d’això, en la secció per a la discussió, es desenvolupen propostes per augmentar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques per l’increment dels beneficis que poden aportar a la societat. Això es porta a terme mitjançant una reflexió sobre la relació entre els camps de les biblioteques públiques i la lectura, la biblioteconomia i la documentació, la política, i els mitjans de comunicació.

Metodologia: en relació amb el primer objectiu, es fa servir la base de dades MyNews per obtenir el nombre de notícies dels fets culturals que s’han pres en consideració, i es posa en relació amb el total dels fets culturals com a unitats físiques. Pel que fa al segon objectiu, s’estudia la relació entre el total de notícies per 50.000 habitants per a les comunitats autònomes i les visites i els préstecs per habitant a les biblioteques públiques. L’anàlisi d’aquesta relació es fa tenint en compte els resultats de les comunitats autònomes per a les variables i calculant el coeficient de correlació lineal entre aquestes.

Resultats: es constata que la visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura davant dels altres fets de la cultura és petita, fins al punt de ser pràcticament inexistent, tot i que hi ha més biblioteques públiques que cinemes, museus i teatres. Al seu torn, es percep una tendència i una relació positiva en les comunitats autònomes entre més visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació i més quantitat de préstecs i de visites. A partir d’aquesta constatació, es reflexiona entorn de la idea de la retroalimentació positiva entre els eixos de biblioteconomia i documentació, biblioteques públiques i lectura, mitjans de comunicació i política, com a via per incrementar la promoció i la difusió de les biblioteques públiques i per augmentar els beneficis en la societat que es deriven del seu ús.

Buenas prácticas en las bibliotecas de la UAB para evitar el plagio

Figura 1. Guia: Treballs de Fi de Grau i drets d'autor

This article describes the different courses of action and the activities carried out by the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), and in particular by its Library Service, to encourage UAB students to adopt good practices to avoid plagiarism in their academic assignments.

Cuestiones éticas para la investigación en ciencias sociales. Contexto internacional y catalán, y experiencia y protocolo de trabajo con los equipos de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

Universitat Pompeu Fabra Barcelona

This article describes the ethical issues involved in a research project undertaken by Universitat Pompeu Fabra with the participation of the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Catalan Media Corporation, CCMA). The article analyzes the role played by researchers in professional activities of the CCMA involving information capture and processing. It examines different codes of ethics proposed by a group of Catalan universities and the international scientific community to support this project; and it then focuses on the ethical code applied to different stages of the project where the information being captured and processed is the employees’ own personal data, and to the academic and professional dissemination of the project results. Finally, the article discusses how ethical guidelines are adapted to social science studies, bearing in mind this field’s heavy reliance on ethical codes inherited from the natural sciences. It also presents documents attesting to the approval of the protocols described here by an independent ethics committee.

Del templo simbólico a la desmaterialización: un recorrido por la arquitectura bibliotecaria del siglo XX al XXI

Façana de la Biblioteca Popular de Sallent. Fons fotogràfic de la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent. Font: Wikipedia

  [Versió catalana] Daniel Gil Solés Coordinador técnico Biblioteca Pública Episcopal del Seminario de Barcelona dgil@bibliotecaepiscopalbcn.org   Resumen El artículo tiene como objetivo establecer una evolución en la arquitectura de las bibliotecas a lo largo de los siglos xx y xxi. Esta evolución pone de manifiesto las diferentes transformaciones que han sufrido los edificios de … Leer más

De la posverdad a la posética

  [Versió catalana | English version] Salvador Alsius Profesor Departamento de Comunicación Periodismo Universitat Pompeu Fabra salvador.alsius@upf.edu         La última noche de agosto de 1997, Diana de Gales moría tras haber tenido un accidente de coche en el túnel del puente del Alma de París. Entre las circunstancias que rodearon este suceso … Leer más

Los conflictos de autoría en las revistas del Journal Citation Reports (JCR). Criterios éticos en las revistas de educación

Objective: The article analyses and characterizes the ethical principles that underpin publication rules about authorship disputes in the education journals listed in Journal Citation Reports (JCR).

Methodology: The article analyses the content of the ethical principles, submission conditions and author and reviewer guidelines required by the journals listed in the JCR subject category ‘Education and Educational Research’. It analyses the presence of the following categories: inclusion and exclusion criteria, author order and maximum number of authors, corresponding author’s role, changes to authorship and conflicts of interest between students and their supervisors or mentors. The results are classified according to publisher, geographical region and JCR quartile. —
Results: A little over half of the journals analysed include authorship-related ethical principles in their publication rules. Most commonly, these principles relate to inclusion criteria, followed by author order and corresponding author’s role. Geographical region plays a decisive role in determining how far these principles are applied, while impact factor does not.

Tercer sector, ética y compromiso social

  [Versió catalana | English version] Lluís Toledano Gaju Consultor social lluistgaju@gmail.com         1 Una introducción necesaria Escribir unas líneas sobre el Tercer Sector Social siempre es estimulante y enriquecedor. Reflexionar sobre ello y adentrarnos en este tema es, además, necesario y casi una obligación. No tan solo por el papel que … Leer más

Preservación digital distribuida: lecciones de experiencias internacionales

Figura 1. Modelo de visión conceptual y funcional de NDBR

Objetivos: el objetivo de este estudio es ofrecer una panorámica general de los sistemas de organización de las redes de preservación digital distribuida.

Metodología: específicamente, el artículo se inicia abordando de manera exploratoria los modelos de referencia teórica y técnica de redes de archivos digitales con fines de preservación digital distribuida a largo plazo. A continuación, se analizan tres casos internacionales en los que se explora la organización interna de sus miembros y cómo ello repercute en el servicio ofrecido. Se termina con un estudio comparativo (FODA) de los tres sistemas.

Resultados: los sistemas de preservación digital distribuida, más allá de sus componentes técnicos, son organizaciones basadas en la cooperación en las que sus miembros han de cumplir una serie de requisitos previos.

Propuestas arquitectónicas innovadoras para la biblioteca contemporánea

Figura 1. Biblioteca de Zutphen, Holanda (Autor: Turning Over A New Leaf. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0)

  [Versió catalana][English version] Ignasi Bonet Peitx Arquitecto Unidad de Arquitectura Bibliotecaria Gerencia de Bibliotecas Diputación de Barcelona bonetpin@diba.cat       1 Introducción: arquitectura y biblioteca Abordar una reflexión sobre la arquitectura de la biblioteca contemporánea requiere partir de lo que define la biblioteca en el presente, así como de la capacidad de la … Leer más