evilagal [Versión castellana | English version] Ernest Abadal Degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona abadal@ub.edu 1 La formació, motiu de preocupació Potser és difícil viure en primera persona tants desenllaços funestos en centres universitaris de Biblioteconomia i Documentació (BiD) com els que ha patit Blaise Cronin (2012), que va … Llegiu més
Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és oferir una visió general sobre la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BID) a les universitats espanyoles i examinar els reptes als quals s’enfronta avui dia aquesta disciplina, com també les estratègies que cal seguir per potenciar-la. Ara bé, vol anar una mica més enllà en reconsiderar per què els dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya traspassen els límits en dos sentits. D’una banda, la interdisciplinarietat, és a dir, la identificació dels nostres companys de viatge; de l’altra, l’anàlisi de l’escassa repercussió social. Es proposen algunes iniciatives per tal de mitigar la baixa visibilitat d’aquests estudis i de la professió en conjunt.
Metodologia: les dades s’han extret de fonts estadístiques oficials (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i Instituto Nacional de Estadística) i de les memòries anuals de les universitats, i s’han complementat amb la informació proporcionada pels membres de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).
Resultats: es descriu la situació actual dels cursos de grau i dels programes de màster i doctorat. Entre altres qüestions, s’ha detectat una disminució general de la demanda d’estudis de grau de Biblioteconomia i Documentació i un augment poc satisfactori dels programes de postgrau. En darrer lloc, es presenten diverses reflexions sobre els reptes als quals s’enfronten actualment aquests estudis i es proposen les estratègies que es poden aplicar per reforçar no solament l’ensenyament en aquest camp, sinó també el conjunt de la professió en aquest país. — Objetivos: el objetivo principal de este artículo es ofrecer una visión general sobre la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en las universidades españolas y examinar los retos a los que se enfrenta hoy en día esta disciplina, así como las estrategias que deben seguirse para potenciarla. Ahora bien, quiere ir un poco más allá al reconsiderar por qué los de los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España traspasan los límites en dos sentidos. Por un lado, la interdisciplinariedad, es decir, la identificación de nuestros compañeros de viaje; por otro, el análisis de la escasa repercusión social. Se proponen algunas iniciativas con el fin de mitigar la baja visibilidad de estos estudios y de la profesión en su conjunto.
Metodología: los datos se han extraído de fuentes estadísticas oficiales (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes e Instituto Nacional de Estadística) y de las memorias anuales de las universidades, y se han complementado con la información proporcionada por los miembros de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).
Resultados: se describe la situación actual de los cursos de grado y de los programas de máster y doctorado. Entre otras cuestiones, se ha detectado una disminución general de la demanda de estudios de grado de Biblioteconomía y Documentación y un aumento poco satisfactorio de los programas de posgrado. En último lugar, se presentan varias reflexiones sobre los retos a los que se enfrentan actualmente estos estudios y se proponen las estrategias que pueden aplicarse para reforzar no solo la enseñanza en este campo, sino también el conjunto de la profesión en este país. — Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole.
Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities.
Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master’s degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole.
Es mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d’analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s’ha elaborat un model o llista que consta d’onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre’s que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d’aquestes característiques. — Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. — This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.
Objectius: descriure els mecanismes i la funció de les metadades internes i descriptives en el format EPUB3 segons els estàndards vigents i les bones pràctiques difoses per la indústria editorial, i identificar un conjunt de recomanacions especialment orientades a petits editors o autors que s’autoediten les obres.
Metodologia: l’article és descriptiu i instructiu, ja que a partir de l’explicació de l’estructura interna d’un llibre en format EPUB3 s’expliquen els diferents elements de metadades, els estàndards corresponents, la seva estructura i els possibles valors. El conjunt de propostes s’exemplifica a partir d’un cas d’estudi.
Resultats: el format EPUB disposa de mecanismes de descripció del context, el contingut i l’estructura dels llibres que emulen, en origen, els instruments específicament orientats a la catalogació, una mostra de la consolidació del model de metadades en origen. Els autors recomanen especialment la inclusió dels cinc elements de metadades obligatoris, tres dels quals (identificador, títol i idioma) dins l’esquema Dublin Core i dos segons un esquema propi, per descriure la data de la darrera modificació i la durada dels mitjans audiovisuals inclosos. — Objetivos: describir los mecanismos y la función de los metadatos internos y descriptivos en el formato EPUB3 según los estándares vigentes y las buenas prácticas difundidas por la industria editorial, e identificar un conjunto de recomendaciones especialmente orientadas a pequeños editores o autores que se autoeditan las obras. Metodología: el artículo es descriptivo e instructivo, ya que a partir de la explicación de la estructura interna de un libro en formato EPUB3 se explican los diferentes elementos de metadatos, los estándares correspondientes, su estructura y los posibles valores. El conjunto de propuestas se ejemplifica a partir de un caso de estudio. Resultados: el formato EPUB dispone de mecanismos de descripción del contexto, el contenido y la estructura de los libros que emulan, en origen, los instrumentos específicamente orientados a la catalogación, una muestra de la consolidación del modelo de metadatos en origen. Los autores recomiendan especialmente la inclusión de los cinco elementos de metadatos obligatorios, tres de los cuales (identificador, título e idioma) dentro del esquema Dublin Core y dos según un esquema propio, para describir el dato de la última modificación y la duración de los medios audiovisuales incluidos.
![Classificació dels diferents tipus de crowdsourcing [elaboració pròpia a partir d'Estellés-Arolas i González-Ladrón-de-Guevara (2012)]](https://bid.ub.edu/wp-content/uploads/2015/11/alcala1.jpg)
En els últims anys, la participació social per mitjà de la xarxa ha esdevingut essencial en alguns àmbits. En aquest treball es fa referència a aquest tipus de moviment anomenat ‘crowdsourcing’ o de ‘proveïment participatiu’, a la figura del voluntariat i a les motivacions que el porten a participar-hi. A més, es mostra un recull dels principals projectes de ‘crowdsourcing’ sobre transcripcions massives realitzats a les institucions de la memòria (biblioteques, arxius, museus i les galeries) a nivell internacional. Mitjançant l’anàlisi d’aquests projectes, se’n revisen les característiques a través d’uns indicadors creats especialment per aquests tipus d’iniciatives i, a partir d’aquí, es proposen unes bones pràctiques que cal preveure en el disseny de projectes de transcripcions massives. — En los últimos años, la participación social a través de la red se ha convertido en esencial en algunos ámbitos. En este trabajo se hace referencia a este tipo de movimientos llamados ‘crowdsourcing’ o de ‘abastecimiento participativo’, a la figura del voluntariado y a las motivaciones que le llevan a participar. Además, se muestra una recopilación de los principales proyectos de — In recent years, the growth of web-based social participation and the open source movement have prompted a number of initiatives, including the movement known as crowdsourcing . This paper examines crowdsourcing as a volunteering phenomenon and considers what motivates individuals to participate in crowdsourcing. In addition, the paper reviews the main projects in mass transcription being made in memory institutions worldwide (libraries, archives, museums and galleries), briefly introducing each project and analyzing its main features. Finally, a selection of best practices is offered to guide institutions in the implementation of mass transcription projects.
Fa deu anys, la biblioteca de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, la de la Fundació Universitària del Bages i la del Centre de Suport del Bages de la Universitat Oberta de Catalunya, s’integraven per formar una única biblioteca universitària: la Biblioteca del campus universitari de Manresa. Amb l’objectiu de descriure aquest procés d’integració, s’introdueix què són les biblioteques integrades, se n’enumeren els beneficis i se’n presenten els diferents models. A continuació, partint de l’experiència, es defineixen les actuacions dutes a terme per aconseguir la integració total d’usuaris, recursos i serveis, i es descriu l’estructura i organització creades per integrar de manera eficient les biblioteques existents en una de nova. Així, s’analitza el context i es descriu la gestió duta a terme en cada una de les fases del procés, des de la planificació i definició del projecte fins a la integració total del personal, els serveis, el fons i el catàleg. Finalment, es posen de manifest les aportacions de l’experiència d’integrar-se i treballar conjuntament durant deu anys. — Hace diez años, la biblioteca de la Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa de la Universitat Politècnica de Catalunya, la de la Fundació Universitària del Bages y la del Centre de Suport del Bages de la Universitat Oberta de Catalunya se integraban para formar una única biblioteca universitaria: la Biblioteca del campus universitario de Manresa. Con el objetivo de describir este proceso de integración, se introduce qué son las bibliotecas integradas, se enumeran sus beneficios y se presentan sus diferentes modelos. A continuación, partiendo de la experiencia, se definen las actuaciones llevadas a cabo para conseguir la integración total de usuarios, recursos y servicios, y se describe la estructura y organización creadas para integrar de manera eficiente las bibliotecas existentes en una nueva biblioteca. Así, se analiza el contexto y se describe la gestión llevada a cabo en cada una de las fases del proceso, desde la planificación y definición del proyecto hasta la integración total del personal, los servicios, el fondo y el catálogo. Finalmente, se ponen de manifiesto las aportaciones de la experiencia de integrarse y trabajar conjuntamente durante diez años. — Ten years ago three different university libraries merged to form a single library centre. These were: the library of the Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, which is part of the Universitat Politècnica de Catalunya; the library of the Fundació Universitària de Bages; and the library of the Centre de Suport de Bages, which is part of the Universitat Oberta de Catalunya. The new library centre was the Biblioteca del Campus Universitari de Manresa (BCUM) and this paper describes the process by which the centre was created. It examines the libraries that were joined together, the ways in which the institutions involved benefited from the experience and the different models created. The paper then describes the actions taken to fully connect the systems managing library users, resources and services, and the structures used to efficiently integrate the existing libraries in the BCUM. In general terms, therefore, the paper analyzes the context and describes the management of each of the phases in the overall process, from the initial planning and definition of the project to the total integration of the systems managing library staff, services, the collection and the catalogue. Finally, the paper includes the accounts of people who were involved, in this ten-year period, in the work of integrating the three centres.
Els mapes de coneixement són instruments que ajuden a visualitzar informació. Si prenen com a base de l’anàlisi dades de naturalesa bibliogràfica es converteixen en una forma senzilla de proporcionar l’estat de la qüestió d’una àrea o un tema molt concret. Aquest treball se centra en la utilització d’informació científica bibliogràfica per produir un mapa, i presenta les eines per construir-los. Bibexcel s’usa per analitzar les dades extretes de la base de dades Web of Science i Pajek, per representar visualment els resultats. El treball descriu els passos necessaris per utilitzar aquestes aplicacions, especialment quan no mostren un dibuix adequadat a causa d’un nombre excessiu de dades. — Los mapas de conocimiento son instrumentos que ayudan a visualizar información. Si toman como base del análisis datos de naturaleza bibliográfica se convierten en una forma sencilla de proporcionar el estado de la cuestión de un área o tema muy concreto. Este trabajo se centra en la utilización de información científica bibliográfica para producir un mapa, presentando las herramientas para construirlos. Bibexcel es utilizado para analizar los datos extraídos de la base de datos Web of Science y Pajek para representar de forma visual los resultados. El trabajo describe los pasos necesarios para utilizar estas aplicaciones, especialmente cuando no son adecuadamente dibujados por contar con un número excesivo de datos. — Knowledge maps are tools that help visualize information. If they take bibliographical data as the basis for network analysis they become a simple means of getting to the crux of highly specific areas or subjects. This paper focuses on the use of scientific bibliographic information to produce a knowledge map and describes the tools that can do this. Bibexcel is used to analyze the data extracted from Web of Science and Pajek is used to visually represent the results. The paper describes the various steps in the procedure, focusing on what to do when visualization is hampered by too many data.
Es descriuen les principals característiques de l’Schema.org, el vocabulari creat el 2011 per Google, Bing, Yahoo! i Yandex per marcar el contingut de les pàgines web i, d’aquesta manera, fer recognoscibles i comprensibles les seves dades als cercadors. Se n’exposa la principal aplicació avui dia, l’enriquiment de la informació que mostren els cercadors de cada pàgina web en els seus resultats, així com els fonaments de la seva estructura (entitats, propietats, valors, etc.) i dels formats de codificació que accepta. També s’explica com marcar el contingut d’una pàgina web amb l’Schema.org, qui fa servir avui dia aquest vocabulari, i qui el manté i desenvolupa. Finalment, es valora breument la conveniència o no d’utilitzar l’Schema.org, així com les possibles aplicacions d’aquest vocabulari en la millora de les cerques i dels resultats dels cercadors (més precisió, més funcionalitats, etc.), en el desenvolupament del web semàntic i, fins i tot, en el posicionament de les pàgines web en els cercadors (SEO). — Se describen las principales características de Schema.org, el vocabulario creado en 2011 por Google, Bing, Yahoo! y Yandex para marcar el contenido de las páginas web y, de este modo, hacer reconocibles y comprensibles sus datos a los buscadores. Se expone su principal aplicación a día de hoy, el enriquecimiento de la información que muestran los buscadores de cada página web en sus resultados, así como los fundamentos de su estructura (entidades, propiedades, valores, etc.) y de los formatos de codificación que acepta. También se explica cómo marcar el contenido de una página web con Schema.org, quién usa actualmente este vocabulario, y quién lo mantiene y desarrolla. Por último, se valora brevemente la conveniencia o no de utilizar Schema.org, así como las posibles aplicaciones de este vocabulario para mejorar las búsquedas y los resultados de los buscadores (más precisión, más funcionalidades, etc.), en el desarrollo de la web semántica e, incluso, en el posicionamiento de las páginas web en los buscadores (SEO). — In this article, we describe the main characteristics of Schema.org, the vocabulary developed in 2011 by Google, Bing, Yahoo! and Yandex to mark up webpage content and thus make data recognizable and understandable to search. We present the main application of Schema.org today, which is to enhance information about a webpage that is displayed in a search engine’s results. We then look at the main principles of the structure of Schema.org (classes, properties, values, etc.) and the coding formats that it accepts. In addition, we explain how to mark up webpage content with Schema.org, and describe who uses, maintains and develops this vocabulary today. Finally, we briefly assess the advantages of using Schema.org, as well as the potential applications of this vocabulary in the improvement of searches and search engine results (greater accuracy, more functionalities, etc.); the development of web semantics; and the area of website ranking (search engine optimization, SEO).
Objectius: analitzar el grau d’implantació de la infografia, les seves característiques i la visualització de dades en quatre diaris espanyols.
Material i mètodes: es van estudiar les infografies publicades durant dos mesos en els diaris El País, El Mundo, Marca i El Correo.
Resultats: es va trobar que si bé els diaris estudiats fan un ús extens dels recursos infogràfics, encara es troben en un estadi d’evolució inicial. Això es verifica, entre altres indicis, pel predomini de les representacions figuratives, l’absència completa de recursos de visualització avançats però ben coneguts, com ara els treemaps i els núvols d’etiquetes (tag clouds), i el poc ús de la interactivitat en les representacions. — Objetivos: analizar el grado y las características de la implantación de la infografía y la visualización de datos en cuatro periódicos españoles.
Material y métodos: se estudiaron las infografías publicadas durante dos meses por los periódicos El País, El Mundo, Marca y El Correo.
Resultados: se encontró que si bien los periódicos estudiados hacen un uso extenso de los recursos infográficos, estos se encuentran aún en un estadio de evolución temprano. Esto se verifica, entre otros indicios, por el predominio de las representaciones figurativas, la ausencia completa de recursos de visualización avanzados pero bien conocidos como son los treemaps y los tag clouds y el poco uso de la interactividad en las representaciones. — Objective: Analyze the extent and characteristics of implementation of infographics and data visualization in four Spanish newspapers.
Material and methods: Infographics published for two months by the newspapers El Pais, El Mundo, Marca and El Correo were studied.
Results: It was found that while the newspapers studied make extensive use of infographics resources, these are still in a stage of early development. This is verified, among other indications, by the predominance of figurative representations, the complete absence of advanced visualization resources (but well known) as are the treemaps and tag clouds and little use of interactivity in the representations.
Les últimes dècades es registra un increment de mobilitzacions socials organitzades, intervingudes, narrades i coordinades a través de les TIC. Són mostra de multituds intel·ligents (smart mobs) que s’aprofiten dels nous mitjans de comunicació per organitzar-se. Tant pel nombre de missatges intercanviats i generats com per les pròpies interaccions generades, aquestes multituds intel·ligents es converteixen en objecte de les dades massives. La seva anàlisi a partir de les possibilitats que brinda l’enginyeria de dades pot contribuir a detectar idees construïdes com també sabers compartits fruit de la intel·ligència col·lectiva. Aquest fet afavoriria la reutilització d’aquesta informació per incrementar el coneixement del col·lectiu i contribuir al desenvolupament de la innovació social. És per això que en aquest article s’assenyalen els interrogants i les limitacions que encara presenten aquestes anàlisis i es posa en relleu la necessitat d’aprofundir en el desenvolupament de nous mètodes i tècniques d’anàlisi. — En las últimas décadas se registra un incremento de movilizaciones sociales organizadas, mediadas, narradas y coordinadas a través de TICs. Son muestra de smart mobs o multitudes inteligentes que se aprovechan de los nuevos medios de comunicación para organizarse. Tanto por el número de mensajes intercambiados y generados como por las propias interacciones generadas, estas multitudes inteligentes se convierten en objeto del big data. Su análisis a partir de las posibilidades que brinda la ingeniería de datos puede contribuir a detectar ideas construidas así como saberes compartidos fruto de la inteligencia colectiva. Ello favorecería la reutilización de esta información para incrementar el conocimiento del colectivo y contribuir al desarrollo de la innovación social. Es por ello que en este artículo se señalan los interrogantes y limitaciones que todavía presentan estos análisis y se pone de relieve la necesidad de profundizar en el desarrollo de nuevos métodos y técnicas de análisis. — Recent decades have seen an increase in the mobilization of the social group that is organized, developed, narrated and coordinated with IT: the smart mob, which uses the new communication media to self-organize. Both because of the quantity of messages generated by such groups and because of the social interactions they produce, smart mobs have become the object of big data studies. Data engineering technology can be used to analyse smart mobs and identify the ideas and knowledge they share. This can favour the reuse of information to increase a group’s knowledge and contribute to the development of social innovation. The paper therefore examines the questions that are being asked about the potential and limitations of smart mobs and emphasizes the need for further research on new methods and analysis techniques.