evilagal

Característiques de l’escriptura col·laborativa en línia de textos multimodals en un curs virtual

per

Objectiu: analitzar la incidència d’una estratègia d’escriptura col·laborativa en línia d’un text multimodal en l’aprenentatge de l’escriptura, l’aprenentatge col·laboratiu i l’aprenentatge de continguts disciplinaris d’estudiants universitaris en un curs virtual.

Metodologia: es va dur a terme un estudi de cas en una assignatura de llengua d’un programa universitari en modalitat virtual. Van participar-hi dues tutores i dos-cents catorze alumnes organitzats en quaranta-tres grups col·laboratius, dotze dels quals (seixanta estudiants) es van prendre com a mostra. Les tècniques de recol·lecció de la informació utilitzades van ser el registre audiovisual, l’anàlisi documental dels fòrums i els wikis, i els textos produïts pels estudiants, així com també les entrevistes a les docents.

Resultats: es va trobar que l’estratègia d’escriptura col·laborativa en línia va incidir positivament en els processos d’aprenentatge dels participants pel que fa al treball col·laboratiu, la llengua, la temàtica plantejada per al producte i les eines de les TIC utilitzades en l’execució. Així mateix, es van trobar dificultats en les característiques multimodals dels productes elaborats. Es ressalta el potencial trobat en l’escriptura col·laborativa en línia, condicionat als processos de disseny i a la mediació de les activitats. — Objetivo: analizar la incidencia de una estrategia de escritura colaborativa en línea de un texto multimodal en el aprendizaje de la escritura, el aprendizaje colaborativo y el aprendizaje de contenidos disciplinares de estudiantes universitarios en un curso virtual.

Metodología: se realizó un estudio de caso en una asignatura de lengua de un programa universitario en modalidad virtual. Participaron 2 tutoras y 214 alumnos organizados en 43 grupos colaborativos, de los que se tomaron como muestra 12 grupos (60 estudiantes). Las técnicas de recolección de la información utilizadas fueron el registro audiovisual, el análisis documental de los foros y las wikis y los textos producidos por los estudiantes, así como las entrevistas a las docentes.

Resultados: se encontró que la estrategia de escritura colaborativa en línea incidió positivamente en los procesos de aprendizaje de los participantes en lo relacionado con el trabajo colaborativo, la lengua, la temática planteada para el producto y las herramientas de las TIC utilizadas en su ejecución. Asimismo, se encontraron dificultades en las características multimodales de los productos elaborados. Se resalta el potencial encontrado en la escritura colaborativa en línea, condicionado a los procesos de diseño y a la mediación de las actividades. — Objective: This paper examines the impact of online collaborative writing of multimodal texts, completed during a virtual course for university students, on the participants’ writing skills, their experience of collaborative learning and their disciplinary literacy.

Methodology: The paper reports on a case study of university students who participated in an online language learning course. The course was led by two tutors and completed by 214 students organized in 43 collaborative groups, of which 12 (60 students) were sampled. The authors collected their data from audiovisual recordings, documental analyses of the forums, wikis and student-generated texts, and interviews with the tutors.

Results: The study found that the collaborative writing activities had a positive effect on the students’ learning process, specifically on their ability to engage in collaborative work, their language learning (the subject of the course), the quality of attention given to the topics that emerged in the writing activities and the students’ use of ITC tools. On the other hand, the study also observed that there were certain shortcomings in the texts produced during the course and that these were directly related to the multimodal character of the texts. The authors conclude that online collaborative writing can positively contribute to student learning when and where this is favoured by the design of the writing tasks and the choice of activities.

Investigadors d’electrònica mexicans que col·laboren per publicar. Coautors que treballen en xarxa

per

— Objectiu: documentar processos de treball col·laboratiu, realitzat en coautoria, per a la producció científica especialitzada d’una xarxa d’experts en electrònica i computació, com a part d’un projecte sobre activitat científica, escriptura i trajectòries formatives doctorals (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Metodologia: estudi qualitatiu d’un grup de nou investigadors d’electrònica el director del qual ha impulsat la publicació col·laborativa durant vint anys. Presentem dades d’entrevistes amb una durada mitjana de dues hores cadascuna, i mesures bibliomètriques de la seva productivitat, des de la plataforma institucional del centre de recerca on treballa l’investigador principal.

Resultats: presentem dades d’un grup de científics que col·laboren per investigar i publicar com a coautors, organitzats en quatre grans apartats: coautoria, tecnologia, rols i identitat, i col·laboració. El grup publica en anglès, amb un índex de publicació anual per investigador superior de mitjana al d’altres científics de la mateixa disciplina a Mèxic: 7,2 (si es tenen en compte ponències de congrés) i 3,7 (si només es consideren articles en revistes especialitzades). Per millorar les contribucions, col·laboren sota la direcció de l’investigador principal del grup i tenint en compte els temps de publicació de la revista triada. En una investigació altament competitiva d’un camp en desenvolupament, la col·laboració grupal pot ser crucial per aconseguir reconeixement. — Objetivo: documentar procesos de trabajo colaborativo para la producción científica disciplinar, realizado en coautoría, de una red de expertos en electrónica y computación, como parte de un proyecto sobre actividad científica, escritura y trayectorias formativas doctorales (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Metodología: estudio cualitativo de un grupo de nueve investigadores de electrónica cuyo líder ha impulsado la publicación colaborativa durante veinticinco años. Presentamos datos de entrevistas de dos horas en promedio cada una y mediciones bibliométricas de su productividad, desde la plataforma institucional del centro de investigación en donde trabaja el investigador principal.

Resultados: presentamos datos de un grupo de científicos que colaboran para investigar y publicar como coautores, organizados en cuatro grandes apartados: coautoría, tecnología, roles e identidad y colaboración. El grupo publica en inglés, con un índice de publicación anual por investigador cuya media es mayor a la de otros científicos de la misma disciplina en México: 7,2 (si se toman en cuenta ponencias de congreso) y 3,7 (si solo se consideran artículos en revistas especializadas). Para mejorar sus contribuciones, colaboran dirigidos por el líder del grupo y atendiendo a los tiempos de publicación de la revista elegida. En una investigación altamente competitiva de un campo en desarrollo, la colaboración grupal puede ser crucial para lograr el reconocimiento. — Objective: This article presents evidence of collaborative work processes in disciplinary scientific production coauthored by a network of experts in electronics and computing by documenting this network’s scientific activity. It is part of a wider study on writing and training trajectories of doctoral students (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Methodology: The research took the form of a qualitative study of a group of nine researchers in electronics whose leader has promoted collaborative publication over a period of 25 years. Each researcher completed a personal interview of approximately two hours and bibliometric measures of their productivity were made using the group’s institutional platform.

Results: This article presents data on a group of scientists who collaborate in research and publication as coauthors. The results are presented in four sections: coauthorship; technology; roles and identity; and collaboration. The group, which publishes in English, sustains a higher rate of publication than other Mexican groups in the same discipline: 7.2 articles per researcher per year when conference papers are counted and 3.7 articles per researcher per year when only articles in peer-reviewed journals are considered. Their continuous improvement is monitored by the group leader, who pays close attention to publication lag times of each journal. We confirmed that group members play various roles to support their academic productivity, acting as authors as well as reviewers and evaluators of each article they produce for publication. In a highly competitive research and development field, we propose that group collaboration may be crucial in attaining recognition.

TEI: un estàndard per codificar textos en l’àmbit de les humanitats digitals

per
Exemple de codificació d'un text dramàtic

Es descriuen les característiques principals de l’estàndard TEI (Text Encoding Initiative), un llenguatge basat en l’XML per codificar qualsevol tipus d’estructura textual, com ara novel·les, obres teatrals, poemes, discursos o articles científics, entre d’altres. Es mostren els diferents camps d’aplicació i es comenten diferents exemples de projectes representatius en l’àmbit de les humanitats digitals i les col·leccions patrimonials en línia. — Se describen las principales características del estándar TEI (Text Encoding Initiative), un lenguaje basado en XML para codificar cualquier tipo de estructura textual como, por ejemplo, novelas, obras teatrales, poemas, discursos o artículos científicos, entre otros. Se muestran sus diferentes campos de aplicación y se comentan diferentes ejemplos de proyectos representativos en el ámbito de las humanidades digitales y las colecciones patrimoniales en línea. — In this paper we describe the main features of the mark-up language developed by the Text Encoding Initiative (TEI), now the standard protocol for digitally encoding all types of text structure, from novels and plays to poetry, speeches and scientific articles. We examine different areas of application and look at examples of digital humanities projects and online heritage collections that use TEI.

La formació jurídica i deontològica en el currículum del curador de continguts (content curator)

per

Objectiu: examinar els continguts jurídics i deontològics en l’itinerari formatiu del curador de continguts (content curator), un dels perfils professionals amb més projecció de demanda en la indústria de continguts digitals a Espanya.

Metodologia: anàlisi de contingut dels plans d’estudis del grau d’Informació i Documentació i del grau de Periodisme (la formació relacionada amb aquesta professió). Actualment, el grau d’Informació i Documentació s’imparteix en dotze universitats espanyoles, onze de públiques i una de privada. El grau de Periodisme és present a trenta-sis universitats espanyoles, divuit de públiques i divuit de privades. Durant els mesos de setembre i octubre de 2015 s’analitzen els plans d’estudis publicats a les pàgines web de les universitats objecte d’anàlisi. S’observa, tant en Informació i Documentació com en Periodisme, la denominació i el caràcter de l’assignatura (bàsica, obligatòria o optativa), la càrrega lectiva i el lloc en el curs (període acadèmic). Per descriure el contingut de les matèries s’han consultat les guies docents o les fitxes de les assignatures en els casos en què aquesta informació es trobava públicament accessible.

Resultats: tot i la importància indefugible de la formació ètica per a l’excel·lència professional, la seva presència és minsa en Informació i Documentació. L’absència de matèries d’ètica i deontologia professional no implica que l’estudi no es dugui a terme de manera transversal en altres disciplines. No obstant això, els continguts jurídics centrats en la propietat intel·lectual adquireixen més rellevància. En Periodisme, la presència del dret i la deontologia professional és més notòria. — Objetivo: examinar los contenidos jurídicos y deontológicos en el itinerario formativo del responsable de contenidos (content curator), uno de los perfiles profesionales con más proyección de demanda en la industria de contenidos digitales en España.

Metodología: análisis de contenido de los planes de estudio del grado de Información y Documentación y del grado de Periodismo (la formación relacionada con esta profesión). Actualmente, el grado de Información y Documentación se imparte en doce universidades españolas, once públicas y una privada. El grado de Periodismo está presente en treinta y seis universidades españolas, dieciocho públicas y dieciocho privadas. Durante los meses de septiembre y octubre de 2015 se analizan los planes de estudio publicados en las páginas web de las universidades objeto de estudio. Se observa, tanto en Información y Documentación como en Periodismo, la denominación y el carácter de la asignatura (básica, obligatoria u optativa), su carga lectiva y su lugar en el curso (período académico). Para la descripción del contenido de las materias se han consultado las guías docentes o fichas de las asignaturas en los casos en que esta información se encontraba públicamente accesible.

Resultados: pese a la importancia insoslayable de la formación ética para la excelencia profesional, su presencia es exigua en Información y Documentación. La ausencia de materias de ética y deontología profesional no implica que su estudio no se lleve a cabo de manera transversal en otras disciplinas. Sin embargo, los contenidos jurídicos centrados en la propiedad intelectual adquieren más relevancia. En Periodismo, la presencia del derecho y la deontología profesional es más notoria. — Objective: To examine the training offered in law and duty-based ethics in higher education curricula for the content curator, currently one of the most sought after professionals in the Spanish digital content industry.

Methodology: The article analyses the curricula of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation and the Bachelor’s Degree in Journalism, the two degrees which provide the most relevant training for students wishing to pursue a career in content curation. In Spain, Information and Documentation is currently taught in eleven public universities and one private institution, while Journalism is taught in eighteen public universities and eighteen private centers. During September and October of 2015, the writer analyzed the curricula for these two degrees as they appeared in the web pages of all of the universities concerned. For both degrees, the analysis considered the name of the subjects dedicated to content curation and their status as basic, compulsory or optional subjects. It also considered the overall programming of these subjects in the academic year and their study load. The description of the subject content was obtained from the official course guides, prospectuses or subject profiles when and where these had been made accessible to the public.

Results: Although duty-based ethics are understood to be essential for professional excellence, the curriculum of the Bachelor’s Degree in Information and Documentation provides little specific training in this subject and the students’ contact with it is transversal, through other subjects. On the other hand, this degree does offer specific training on the subject of intellectual property. In the case of the Bachelor’s Degree in Journalism, there is a greater presence of subjects offering training in law and duty-based ethics.

El portfolio digital com a facilitador d’una competència informacional diversificada i reflexiva*

per
Incidència del portfolio digital/PLE a les 4 dimensions de la competència informacional IFLA/GREAV

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l’adquisició de la competència informacional potenciades per l’ús d’un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d’educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals.
— Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L’entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l’IFLA, amb alguns complements.
— Resultats: en l’educació superior es manifesta una focalització en l’ensenyament i l’aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d’estudi, i s’obliden competències més transversals d’alt nivell cognitiu. L’ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l’autonomia de l’estudiant. Per això s’ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l’ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l’adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d’ampliar el sistema de categorització de l’IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. — Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales.
— Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos.
— Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. — Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge.
— Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA).
— Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

Innovació orientada a l’usuari

per

S’exposen les actuacions de caràcter innovador implantades per la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca com a resultat d’una anàlisi de les necessitats dels usuaris del centre, l’establiment d’objectius preferents i la selecció de les eines necessàries per aconseguir-los. Com a resultat de l’anàlisi es van crear nous serveis, que abasten la redistribució de la informació generada per la universitat, l’elaboració de nous documents i activitats de divulgació científica, la producció de nous suports per a la docència i el suport a la inserció laboral. — Se exponen las actuaciones de carácter innovador implantadas por la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca como resultado de un análisis de las necesidades de los usuarios del centro, el establecimiento de objetivos preferentes y la selección de las herramientas precisas para su consecución. Como resultado del análisis se crearon nuevos servicios, que abarcan la redistribución de la información generada por la universidad, la elaboración de nuevos documentos y actividades de divulgación científica, la producción de nuevos soportes para la docencia y el apoyo a la inserción laboral. — This paper reports on the innovative changes made at the library of the Faculty of Biology of the Universidad de Salamanca after the university had conducted a needs analysis of library users, set a series of prior objectives and selected the tools it would need to attain these. The library now offers new services to channel the redistribution of university-generated content, produces documents and activities supporting popular science journalism and provides teaching resources and orientation for students entering the professional world.

MOMFER: una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals

per
Esquema parcial de l'arbre jeràrquic del TMI

El segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l’àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d’informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut —i ha de tenir encara— un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d’humanitats, no està exempt d’aquesta evolució. En aquest context s’analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l’ús del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l’ambiciós objectiu perquè l’eina sigui la base d’un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual. — El siglo XXI ha llevado a la irrupción significativa de las tecnologías de la información en la investigación desarrollada en el área de las humanidades. La intervención de las unidades de información, especialmente de las bibliotecas universitarias, ha tenido —y debe tener todavía— un papel significativo en procesos como la digitalización, pero también en la formación y divulgación de los recursos. El folclore, como disciplina en el campo de las humanidades, no está exento de esta evolución. En este contexto se analiza el MOMFER, un recurso en línea que mejora sustancialmente el uso del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. No obstante, dado el ambicioso objetivo en que la herramienta sea la base de un índice completo universal, será necesario una fuerte capacidad de liderazgo, y, seguramente, habilitar o desarrollar espacios vinculados a la colaboración virtual. — The twentieth century has brought significant emergence of information technology in research carried out in the area of the humanities. The intervention of information units, especially university libraries, has played -and must still have- a significant role in processes such as scanning, but also in training and dissemination of resources. Folklore as a discipline of humanities is not exempt from this evolution. This is the context where MOMFER is analyzed, an online resource that substantially improves the use of Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. However, considering the ambitious goal for which the tool forms the basis of a comprehensive universal index, leadership will be required; and surely, to enable or to develop linked spaces of virtual collaboration.

Construint la memòria dels feminismes: arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada al passat, una reflexió per al futur

per

Objectius: oferir una panoràmica històrica i actual dels centres europeus i espanyols d’informació (biblioteques, arxius i centres de documentació) especialitzats en dones i gènere, que sorgeixen en paral·lel al moviment polític de les dones. S’incideix en les seves missions i evolució, per reflexionar i conformar el que, després de més d’un segle d’existència, podem anomenar memòria dels feminismes. L’article vol també donar a conèixer una bibliografia en aquest àmbit, especialment a l’entorn d’alguns dels centres més actius, que creiem que pot mostrar un marc de referència en aquesta anàlisi.
— Metodologia: revisió bibliogràfica de la literatura destacada en la temàtica, sense que l’anàlisi sigui exhaustiva de totes les associacions i centres de documentació europeus i espanyols. Per a la recerca bibliogràfica s’ha pres com a referència la base de dades Mapping the World of Women’s Information Services i el directori de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultats: s’observen un seguit de línies i reflexions que permeten situar alguns dels reptes d’aquests centres en l’actualitat. Es constata la consolidació de centres de referència, com és el cas italià, que aprofiten els recursos i estructures públiques en l’àmbit de les biblioteques i arxius; l’evolució en el temps i adaptació dels centres amb un recorregut històric dins el país d’origen; la importància en la configuració de xarxes que integren fons i col·leccions sobre la temàtica, però que malauradament encara no tenen prou visibilitat; els fons personals com a documentació representativa d’aquesta memòria; els projectes de digitalització per conservar aquests materials; necessitat de delimitar polítiques de captació de fons, així com promoure la recerca. Finalment, s’esbossa un projecte futur que creiem significatiu i necessari per al context espanyol. — Objetivos: ofrecer una panorámica histórica y actual de los centros europeos y españoles de información (bibliotecas, archivos y centros de documentación) especializados en mujeres, que surgen en paralelo al movimiento político de las mujeres. Se incide en sus misiones y evolución, para reflexionar y conformar lo que después de más de un siglo de existencia podemos llamar memoria de los feminismos. El artículo quiere también dar a conocer una bibliografía en este ámbito, especialmente entorno a algunos centros más activos, que creemos que puede mostrar un marco de referencia en este análisis.
— Metodología: revisión bibliográfica de la literatura destacada en la temática, sin llegar a hacer un análisis exhaustivo de todas las asociaciones y centros de documentación europeos y españoles. La búsqueda bibliográfica se ha realizado a partir de la base de datos Mapping the World of Women’s Information Services y el directorio de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultados: se observan una serie de líneas y reflexiones que permiten situar algunos de los retos de estos centros en la actualidad. Se constata la consolidación de centros de referencia, como es el caso italiano, que aprovechan los recursos y estructuras públicas en el ámbito de las bibliotecas y archivos; la evolución y adaptación de los centros a través de un recorrido histórico dentro del país; la importancia en la configuración de redes que integran fondos y colecciones sobre la temática pero que no tienen suficiente visibilidad; los fondos personales como documentación representativa de esta memoria; proyectos de digitalización para la conservación de estos materiales; necesidad de delimitar políticas de captación de fondos y promover la investigación. Para acabar se plantea un proyecto futuro que creemos significativo y necesario para el contexto español. — Objective: This paper presents a historical overview about European and Spanish information centres (libraries, archives and documentation centres) specialised in women and gender that rose parallel to the feminist political movement. Their mission and evolution are highlighted in order to build up what, after more than a century, can be called feminisms memory. This paper also aims to present some literature on this field, with a special emphasis on some of the more active centres, which can provide a frame of reference in this analysis.
— Methodology: Literature review on the subject, without making an in-depth analysis of all European and Spanish associations and documentation centres. The literature research starting point was the database Mapping the World of Women’s Information Services and the Spanish Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (Information Centres and Women’s Libraries Web).
— Results: A sequence of lines and reflections was observed, which enable us to put forward some of the challenges of these centres at present time: consolidation of reference centres, such as in the Italian case, where resources and public structures in libraries and archives are used; the time evolution and adaptation of the centres with a historical background in their countries of origin; the importance of setting up networks integrating collections about the subject, which unfortunately are not visible enough at the moment; personal collections as representative documentation in the present report; digitalization projects to preserve these materials; the need to define collection acquisition policies and promote research. Finally, a future project deemed relevant and related to the Spanish context is proposed.

Bibliotecaris i innovació docent: l’oportunitat dels plans tutorials i els treballs de fi de grau

per
Resultats a Google i Google Académico després de la cerca

El paper del bibliotecari docent universitari no ha estat mai ben definit i l’èxit de la seva activitat es veu condicionat per la relació de col·laboració amb el professorat, el seu reconeixement i nivell d’implicació i la participació en la innovació docent. Els plans tutorials i els tallers per elaborar els treballs de fi de grau que estan posant en marxa les universitats poden representar una oportunitat per a l’aprenentatge de les competències de gestió de la informació dels alumnes universitaris i de consolidació i evidència del paper formador i de tutela dels bibliotecaris, aliats dels estudiants. En aquest article es presenten dos exemples de planificació i intervenció docent de bibliotecaris de la Universidad de Sevilla en els plans tutorials dels seus centres respectius, la Facultad de Económicas y Empresariales i la Facultad de Ciencias de la Educación. Els resultats obtinguts demostren que la integració de la formació en competències informacionals o digitals que imparteixen els bibliotecaris en aquests plans ofereix molts beneficis, no només per a l’aprenentatge de l’estudiant i l’excel·lència de les universitats, sinó també per refermar el paper del bibliotecari formador. — El papel del bibliotecario docente universitario nunca ha estado bien definido y el éxito de su actividad se ve condicionado por la relación de colaboración con el profesorado, su reconocimiento y nivel de implicación y participación en la innovación docente. Los planes tutoriales y los talleres para la elaboración de los trabajos de fin de grado que están poniendo en marcha las universidades pueden representar una oportunidad para el aprendizaje de las competencias de gestión de la información de los alumnos universitarios y de consolidación y evidencia del papel formador y de tutela de los bibliotecarios, aliados de los estudiantes. En este artículo se presentan dos ejemplos de planificación e intervención docente de bibliotecarios de la Universidad de Sevilla en los planes tutoriales de sus respectivos centros, la Facultad de Económicas y Empresariales y la Facultad de Ciencias de la Educación. Los resultados obtenidos demuestran que la integración de la formación en competencias informacionales o digitales que imparten los bibliotecarios en estos planes ofrece múltiples beneficios, no solo para el aprendizaje del alumno y la excelencia de las universidades, sino también para afianzar el papel del bibliotecario formador. — The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian.

Implementació de l’emprenedoria en els estudis de Biblioteconomia i Documentació: un exemple danès

per
El model d'efectuació

La finalitat d’aquest article és demostrar de quina manera l’ensenyament i l’aprenentatge centrat en l’emprenedoria es pot implementar en el context específic de la Biblioteconomia i la Documentació (BID) i alhora exposar els reptes que representa implementar l’emprenedoria en el context universitari general. Es presenta un concepte d’ensenyament i aprenentatge que s’ha dissenyat per satisfer els requisits acadèmics i també per treballar de manera satisfactòria i rellevant en el context de la Biblioteconomia i la Documentació (és a dir, en un context no empresarial). S’expliquen i analitzen les bases teòriques d’aquest concepte d’ensenyament i aprenentatge i, a més, es presenten les experiències concretes, els resultats i els assoliments dels seminaris i els cursos a la Det Informationsvidenskabelige Akademi on s’ha desenvolupat aquest concepte. — La finalidad de este artículo es demostrar de qué manera la enseñanza y el aprendizaje centrado en el emprendimiento puede implementarse en el contexto específico de la Biblioteconomía y la Documentación (ByD) y al mismo tiempo exponer los retos que representa implementar el emprendimiento en el contexto universitario general. Se presenta un concepto de enseñanza y aprendizaje que se ha diseñado para satisfacer los requisitos académicos y también para trabajar de manera satisfactoria y relevante en el contexto de la Biblioteconomía y la Documentación (es decir, en un contexto no empresarial). Se explican y analizan las bases teóricas de este concepto de enseñanza y aprendizaje y, además, se presentan las experiencias concretas, los resultados y los logros de los seminarios y los cursos en la Det Informationsvidenskabelige Akademi donde se ha desarrollado este concepto. — The present article intends to illustrate how entrepreneurship-centered teaching and learning can be implemented in a LIS-specific context while at the same time thematizing the challenges of implementing entrepreneurship in a general university context. The paper presents a concept of teaching and learning that is designed partly to meet academic requirements and partly to work satisfactorily, and in an appropriate manner, in a specifically LIS-related (i.e., a non-business) context. The theoretical basis of this teaching- and learning-related concept is explained and discussed. In addition, the article presents particular experiences, results and achievements obtained in seminars and course units at the Royal School of Library and Information Science, where the concept was developed.