mariabrioso

Experiències de realitat augmentada en biblioteques: estat de la qüestió*

per

Objectiu: donar a conèixer les experiències més significatives d’ús de la realitat augmentada en biblioteques, fent una especial atenció als resultats obtinguts, les aportacions i les limitacions que s’han de tenir en compte.

Metodologia: revisió bibliogràfica, selecció i anàlisi d’experiències sobre l’ús de la realitat augmentada en biblioteques.

Resultats: malgrat ser una tecnologia recent, els exemples d’ús de la realitat augmentada en biblioteques són diversos. No obstant això, es fa necessari donar a conèixer els resultats d’aquestes experiències, de manera que puguin servir no solament com a model, sinó també per conèixer què és el que funciona. Es presenta als professionals un catàleg d’usos de la realitat augmentada en biblioteques, dels quals s’analitzen de forma crítica els possibles beneficis i limitacions, i s’agrupen en set apartats segons la utilitat: geolocalització, contextualització històrica, exposicions i altres activitats, publicacions, enriquiment dels espais físics, alfabetització i ludificació i, finalment, usos professionals. — Objetivo: dar a conocer las experiencias más significativas de uso de la realidad aumentada en bibliotecas, con una especial atención a los resultados obtenidos, las aportaciones y las limitaciones que se deben tener en cuenta.
— Metodología: revisión bibliográfica, selección y análisis de experiencias sobre el uso de la realidad aumentada en bibliotecas.
— Resultados: a pesar de ser una tecnología reciente, son varios los ejemplos de uso de la realidad aumentada en bibliotecas. Sin embargo, se hace necesario dar a conocer los resultados de dichas experiencias, de forma que puedan servir no solo como modelo, sino también para conocer qué es lo que funciona. Se presenta a los profesionales un catálogo de usos de la realidad aumentada en bibliotecas, analizados de forma crítica sus posibles beneficios y limitaciones, agrupados en siete apartados según la utilidad: geolocalización, contextualización histórica, exposiciones y otras actividades, publicaciones, enriquecimiento de los espacios físicos, alfabetización y ludificación y, finalmente, usos profesionales. — Objective: This paper reports on the most notable examples of library projects using augmented reality technology, focusing on the results, the contributions this technology has made and the various difficulties librarians should bear in mind when planning such projects.

Methodology: The paper provides a literature review and analyses a series of projects.

Results: Although augmented reality (AR) technology is still relatively new, its use in library projects is becoming more widespread. However, we need to consider not only how such projects have succeeded but how they reflect the difficulties of applying AR in a library context. This paper provides library professionals with a description of the pros and cons of the various uses of AR, grouping these into seven sections, according to application: geolocation; the use of AR to provide historical context; exhibitions and other activities; publications; the use of AR to enhance of physical spaces; literacy and recreational use; and professional applications.

Dades massives (big data): la propera “gran cosa” en la gestió de la informació

per

  [Versión castellana] Julio Alonso Arévalo Grup de recerca E-LECTRA Universidad de Salamanca alar@usal.es Marta Vázquez Vázquez Biblioteca Abraham Zacut Universidad de Salamanca rulinha@usal.es     Segons la investigació del MGI i la McKinsey’s Business Technology Office (Mannyica et al., 2011), la quantitat d’informació que genera qualsevol activitat pública o privada proporciona grans conjunts de … Llegiu més

Biblioteca universitària i entorns audiovisuals en obert: estat de la qüestió i proposta d’actuacions

per

S’al·ludeix a l’estat de la qüestió que presenta la “societat de l’aprenentatge”, constantment caracteritzada per l’accés obert (ciència oberta), la compartició i distribució del coneixement, l’audiovisual multimèdia i les noves tendències tecnològiques i comunicacionals en àmbits informatius, a la gestió del procés documental en mitjans de comunicació: transmèdia, multiplataforma, competències informacionals en multimèdia. Des del Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que treballa des de 1993 en línies d’investigació que s’hi relacionen, es proposen algunes actuacions per aplicar-les a la biblioteca universitària (biblioteca 2.0), com a mitjà de comunicació que produeix, recupera i difon informació, i que col·labora i intervé en la docència i investigació universitàries en funció dels rols nous del bibliotecari (documentalista, comunicador). En suma, canvis en l’accés i la gestió del coneixement, i en la formació; canvis innovadors en l’àmbit també dels serveis de documentació i investigació universitaris, i, en definitiva, la influència que tot això suposa en l’àrea de biblioteconomia i documentació. — Se alude al estado de la cuestión que presenta la “sociedad del aprendizaje”, constantemente caracterizada por el acceso abierto (ciencia abierta), la compartición y distribución del conocimiento, el audiovisual multimedia y las nuevas tendencias tecnológicas y comunicacionales en ámbitos informativos, en la gestión del proceso documental en medios de comunicación: transmedia, multiplataforma, competencias informacionales en multimedia. Desde el Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que viene trabajando desde 1993 en líneas de investigación relacionadas, se proponen algunas actuaciones para aplicarlas a la biblioteca universitaria (biblioteca 2.0), como medio de comunicación que produce, recupera y difunde información, y colabora e interviene en la docencia e investigación universitarias en función de los nuevos roles del bibliotecario (documentalista, comunicador). En suma, cambios en el acceso y la gestión del conocimiento, y en la formación; cambios innovadores en el ámbito también de los servicios de documentación e investigación universitarios, y, en fin, la influencia que todo ello supone en el área de biblioteconomía y documentación. — This article examines the current state of our “learning society”, which has become consistently characterized by an interest in open access (open science), the exchange and distribution of knowledge, audiovisual multimedia and new trends in technologies and communication in data-related fields in document management in the communication media: transmedia, crossmedia, multiplatforms and multimedia information literacy. The article puts forward a series of proposals by the multimedia documentation service at the Universidad Complutense de Madrid, which has been conducting research in this area since 1993. These proposals involve using the university library model Library 2.0 to support university teaching and research by combining this model, which produces, retrieves and disseminates information, with librarians in their new roles as information managers, communicators and curators. To sum up, the article examines the changes that are taking place in access to knowledge, knowledge management, training, documentation services and university research; and it considers how these changes are influencing the area of library and information science.

La biblioteca en procés de canvi

per

El context de les biblioteques està mutant de la mateixa manera que passa en altres entorns socials. Les biblioteques s’han d’adaptar a un món en què cada vegada més i més informació està en format digital, accessible en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Per això les biblioteques estan redissenyant els seus espais i les seves regles per tal de donar cabuda als nous comportaments, necessitats i hàbits que demanen els usuaris i les seves comunitats. Per aquest motiu, moltes biblioteques estan creant espais rics amb eines i tecnologies avançades que inspiren i faciliten l’aprenentatge, el descobriment, la creació i l’experimentació. Entre les propostes més innovadores hi ha la que fa referència a la biblioteca com a generadora de contingut, un espai per a la creació i dinamització de la seva comunitat. — El contexto de las bibliotecas está mutando al igual que ocurre en otros entornos sociales. Las bibliotecas deben adaptarse a un mundo en el que cada vez más y más información está en formato digital, accesible en cualquier momento y en cualquier lugar, por ello las bibliotecas están rediseñando sus espacios y sus reglas para dar cabida a los nuevos comportamientos, necesidades y hábitos que demandan los usuarios y sus comunidades. Por este motivo, muchas bibliotecas están creando espacios ricos con herramientas y tecnologías avanzadas que inspiran y facilitan el aprendizaje, el descubrimiento, la creación y la experimentación. Entre las propuestas más innovadoras está la relativa a la biblioteca como generadora de contenido, un espacio para la creación y dinamización de su comunidad. — Like other social environments, libraries are being required to adapt to a world where information is becoming increasingly digitized and can be accessed at any moment in any place. For this reason many library institutions are redesigning the spaces in which they offer services and the rules by which they operate, tailoring these to suit the changing behaviour, needs and habits of users and communities. Many centres are creating spaces enhanced by advanced tools and applications that inspire and facilitate learning, discovery, creation and experimentation. One of the most innovative models for change considers the library as a vehicle for content generation and a space where communities can be created and promoted.

Tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a Iberoamèrica i al Carib

per
Mapa: categories i tendències investigadores en la ciència de la informació i la biblioteconomia. Font: elaboració pròpia

Objectiu: aquest article presenta categories que mostren tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia en l’entorn d’Iberoamèrica i el Carib. Les categories han estat producte d’una recerca l’objectiu de la qual es relaciona amb l’anàlisi d’aquests aspectes predictius i prospectius de la disciplina, així com la configuració de l’horitzó d’aquest camp des d’una perspectiva científica.

Metodologia: l’enfocament que assumeix el projecte és de caràcter mixt, ja que integra l’anàlisi quantitativa i qualitativa, tenint en compte que s’utilitzen tècniques bibliomètriques, i procediments que integren l’ús de variables de mesura i obtenció d’indicadors de producció científica. De la mateixa manera, s’examinen i descriuen els articles seleccionats respecte del seu contingut teoricoepistemològic, recuperats del Web of Science, informació d’Iberoamèrica i del Carib, entre els anys 2009 i 2013, corresponents als títols de revistes que integren la categoria temàtica — Objetivo: este artículo presenta categorías que evidencian tendencias investigativas de la ciencia de la información y la bibliotecología en el entorno de Iberoamérica y el Caribe. Estas han sido producto de una investigación cuyo objetivo se relaciona con el análisis de estos aspectos predictivos y prospectivos de la disciplina, así como la configuración del horizonte de este campo desde una perspectiva científica.

Metodología: el enfoque que asume el proyecto es de carácter mixto, pues integra el análisis cuantitativo y cualitativo, teniendo en cuenta que se utilizan técnicas bibliométricas, y procedimientos que integran el uso de variables de medición y obtención de indicadores de producción científica. De igual modo se examinan y describen los artículos seleccionados respecto de su contenido teórico-epistemológico, recuperados de la Web of Science, información de Iberoamérica y el Caribe, entre los años 2009 y 2013, correspondientes a los títulos de revistas que integran la categoría temática — Objectives: Drawing on a predictive and prospective study which describes the general outline of library and information science from a scientific perspective, this paper identifies six categories of LIS research in Ibero-America and the Caribbean.

Methodology: The paper reports on a mixed-methods study that integrated quantitative and qualitative analysis by bringing together bibliometric techniques and procedures combining the measurement of variables and the retrieval of scientific production indicators. The authors examined the theoretical and epistemological content of a series of articles which were retrieved using the Web of Science platform and which offered information on LIS research trends in Ibero-America and the Caribbean during the period 2009-2013. The articles came from the journals in the category

El canvi i la innovació en l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació a Europa

per

L’objectiu principal d’aquest article és oferir una perspectiva de les tendències i avenços actuals en l’àmbit de l’ensenyament superior, així com il·lustrar algunes de les respostes que les institucions de Biblioteconomia i Documentació (BiD) han donat davant d’aquests canvis. S’analitza la contribució que fan les institucions de BiD a la innovació i el canvi a Europa, mitjançant cinc estudis de cas duts a terme a les institucions següents: l’Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Àustria); l’Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estònia); el Department of Library Science and Information Systems de l’Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grècia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituània); i la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suècia). Aquest treball complementa l’estudi de Virkus i Wood (2004, 2005), en el qual s’analitzaven les tendències i avenços registrats en l’ensenyament superior i les respostes que les institucions de BiD van donar davant d’aquests canvis. Es presenten els reptes més importants a què ha de fer front l’ensenyament de BiD sobre la base dels resultats de l’estudi. — El objetivo principal de este artículo es ofrecer una perspectiva de las tendencias y los avances actuales en el ámbito de la enseñanza superior, así como ilustrar algunas de las respuestas que las instituciones de Biblioteconomía y Documentación (ByD) han dado ante estos cambios. Se analiza la contribución que hacen las instituciones de ByD a la innovación y el cambio en Europa, mediante cinco estudios de caso llevados a cabo en las siguientes instituciones: el Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Austria); el Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estonia); el Department of Library Science and Information Systems del Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grecia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituania); y la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suecia). Este trabajo complementa el estudio de Virkus y Wood (2004, 2005), en el que se analizaban las tendencias y avances registrados en la enseñanza superior y las respuestas que las instituciones de ByD dieron ante estos cambios. Se presentan los retos más importantes a los que tiene que hacer frente la enseñanza de ByD sobre la base de los resultados del estudio. — This review article examines current trends and developments in higher education and considers how library and information science institutions have responded to these. The contribution of LIS institutions to innovation and change in Europe is examined through institutional case studies in the following institutions: the Institute of Information Science and Information Systems, University of Graz, Austria; the Institute of Information Studies of Tallinn University, Estonia; the Department of Library Science and Information Systems, the Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki, Greece; the Faculty of Communication of Vilnius University, Lithuania; and the Swedish School of Library and Information Science, University of Borås, Sweden. This paper follows up the study conducted in 2003 by Virkus and Wood (2004, 2005), who analyzed trends and developments in higher education and the responses to these by LIS institutions. The findings of the study are used to identify the main challenges for LIS education.

Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos

per
Competències específiques. Font: elaboració pròpia

El perfil professional dels bibliotecaris ha anat evolucionant al llarg dels anys, en consonància amb els canvis que han afectat la biblioteca pública. En aquest article s’analitza com és aquest perfil actualment, des de l’òptica dels professionals mateixos. S’obté així una visió de les competències més valorades avui en dia, i es detecten els vessants del perfil que requereixen més incidència formativa. Com a resultat de l’anàlisi s’ha identificat la necessitat de perfils especialitzats, que també es podria cobrir amb la incorporació de professionals complementaris. Finalment, tot i que el perfil professional de bibliotecari s’adapta a grans trets a la nova realitat de les biblioteques públiques, també s’identifiquen les mancances percebudes pels professionals. — El perfil profesional de los bibliotecarios ha ido evolucionando a lo largo de los años, en consonancia con los cambios que han afectado a la biblioteca pública. En este artículo se analiza cómo es este perfil actualmente, desde la óptica de los mismos profesionales. Se obtiene así una visión de las competencias más valoradas hoy en día, y se detectan las facetas del perfil que requieren más incidencia formativa. Como resultado del análisis se ha identificado la necesidad de perfiles especializados, que también se podría suplir con la incorporación de profesionales complementarios. Finalmente, aunque el perfil profesional de bibliotecario se adapta en gran medida a la nueva realidad de las bibliotecas públicas, también se identifican las carencias percibidas por los profesionales. — The professional profile of the public librarian has evolved in response to the changes that constantly affect public libraries. In this article we analyze what the public librarian’s job involves from the point of view of the professionals themselves. This allows us to examine the competences that are most highly valued and identify those areas in which professionals require more specific training. Our results indicate that there is a need for librarians with more specialized profiles, but that this need could also be satisfied by incorporating professionals whose profiles were complementary or overlapping. Finally, although the professional profile of the librarian is adapting to the needs of the modern public library, we can detect certain weaknesses, which the professionals themselves also perceive.

Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa: una visió general

per

Aquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s’han identificat mitjançant un directori de l’IFLA i s’han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s’han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d’un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d’activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s’especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d’informació comercial i l’anàlisi de dades. — Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. — The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics.

La repercussió de les noves sortides professionals en les titulacions en Biblioteconomia i Documentació: un estudi exploratori

per

Als Estats Units i el Canadà s’han posat en marxa nombroses iniciatives per part dels centres acadèmics que ofereixen plans d’estudis en Biblioteconomia i Documentació per tal d’obrir el ventall d’oportunitats laborals als seus titulats més enllà de les tradicionals biblioteques. Aquestes iniciatives han donat lloc a l’aparició d’especialitzacions en àmbits com la custòdia d’informació i l’anàlisi d’informació. En altres casos s’han creat nous títols en Gestió de la Informació i Gestió del Coneixement amb la finalitat de millorar les oportunitats laborals dels titulats. Sovint, la millora del ventall d’oportunitats laborals per a titulats de programes de formació de professionals de la informació es coneix també com a — En Estados Unidos y Canadá se han puesto en marcha numerosas iniciativas por parte de los centros académicos que ofrecen planes de estudios en Biblioteconomía y Documentación con el fin de abrir el abanico de oportunidades laborales a sus titulados más allá de las tradicionales bibliotecas. Estas iniciativas han dado lugar a la aparición de especializaciones en ámbitos como la custodia de información y el análisis de información. En otros casos se han creado nuevos títulos en Gestión de la Información y Gestión del Conocimiento con la finalidad de mejorar las oportunidades laborales de los titulados. A menudo, la mejora del abanico de oportunidades laborales para titulados de programas de formación de profesionales de la información se conoce también como — In the USA and Canada, there has been considerable effort on the part of program providers of professional degrees in Library and Information Science to expand job opportunities for graduates of their programs beyond the traditional placement in libraries. This has led to the development of specializations in topics such as Data Curation and Data Analysis. In other cases, new degrees in Information Management and Knowledge Management have been developed and offered in the effort of improving job placement results of graduates. Expanding placement opportunities for graduates of programs educating information professionals is often referred to as developing alternative career opportunities to the traditional jobs for information professionals in libraries and related organizations such as archives and museums. Such programs often focus on the broader term information and promote education and research for the information professions beyond the traditional LIS professions in libraries and related institutions. A number of schools no longer offer LIS degrees, but offer degrees in Information instead. This paper examines the patterns of name changes found in degrees and programs in schools with American Library Association accredited programs and presents an analysis of the reported impact on alternative and/or new career opportunities on the graduates specifically with Information Management degrees. Suggestions are made for further research needed to determine the success of these new degrees as well as issues related to the relevance of accreditation of programs by the American Library Association in the context of the changes taking place in LIS education.

Reptes de la recerca: el camí cap al compromís i el progrés

per

  [Versión castellana | English version] Dra. Lynn Silipigni Connaway Investigadora científica sènior OCLC Research connawal@oclc.org   Quan em van convidar a parlar sobre els reptes a què s’enfronta la recerca en biblioteconomia i documentació (BiD) en el III International Seminar on LIS Education and Research (LIS-ER), em vaig sentir molt honrada, però com a … Llegiu més