mariabrioso

El llibre electrònic cientificotècnic en el context espanyol

per

Aquest treball descriu alguns dels aspectes del llibre electrònic que més debat generen, especialment el cientificotècnic, a Espanya i per a això el document aborda el tema de l’IVA, els preus proposats per les editorials i la necessitat d’introduir-se a nous mercats de lectors mitjançant diferents models de negocis. A més, esmenta algunes conclusions dels avantatges que posseeix aquest recurs, que, per les seves àmplies possibilitats intrínseques en matèria de servei intangible d’un nou tipus de text, desenvolupa facilitats per a la distribució i difusió mundial. D’aquesta manera, el llibre electrònic ha permès a les editorials adaptar-se a les necessitats reals dels seus clients i als processos actuals d’adquisició de monografies. Per tot l’anterior, aquest article pretén mostrar un panorama general de com s’està comportant el llibre electrònic en el context espanyol. — Este trabajo describe algunos de los aspectos más debatibles que está generando el libro electrónico, especialmente el científico-técnico, en España y para ello el documento aborda el tema del IVA, los precios propuestos por las editoriales y la necesidad de ingresar a nuevos mercados de lectores mediante distintos modelos de negocios. Además, menciona algunas conclusiones de las ventajas que posee dicho recurso, que, por sus amplias posibilidades intrínsecas en materia de servicio intangible de un nuevo tipo de texto, desarrolla facilidades para la distribución y difusión mundial. De esta forma el libro electrónico ha permitido a las editoriales adaptarse a las necesidades reales de sus clientes y a los procesos actuales de adquisición de monografías. Por lo anterior, este artículo pretende mostrar un panorama general de cómo se está comportando el libro electrónico en el contexto español. — This paper describes some of the most controversial areas of debate on the subject of the scientific and technical e-book market in Spain: VAT regulations, publisher pricing proposals and the need to use different business models to reach new reader markets. The paper also describes the advantages of the scientific and technical e-book as a resource, arguing that because it constitutes an intangible service that offers a new type of text, it has the potential to be more easily distributed and disseminated worldwide. Finally the paper proposes that the e-book has allowed publishers to adapt to their clients’ real needs and to current trends in the acquisition of monographs. Finally, taking all these factors into consideration, the paper provides a general overview of the state of the e-book in Spain.

Quantificar-se per viure a través de les dades: les dades massives (big data) aplicades a l’àmbit personal

per
Mapa conceptual de les aplicacions presents al mercat actualment

Objectius: aquest article reflexiona sobre el sorgiment dels fenòmens lifelogging i quantified self com una forma de viure a través de les dades personals generades pel mateix usuari. S’analitza la perspectiva social i tecnològica fent èmfasi en la gestió de les dades, i es descriu com els principis de les dades massives permeten entendre les oportunitats i complexitats que generen aquests fenòmens.

Metodologia: s’ha revisat la bibliografia publicada sobre els fenòmens lifelogging i quantified self des de l’aparició fins als nostres dies. La recerca bibliogràfica s’ha fet mitjançant bases de dades bibliogràfiques pels articles i cercadors generalistes per a la informació dels productes i aplicacions, així com per les notícies d’actualitat aparegudes a la premsa local i internacional.

Resultats: el resultat és una taxonomia d’usos, aplicacions i eines de lifelogging i quantified self. Es conclou que un factor determinant en la seva evolució serà la capacitat de generar informació de qualitat a partir de les dades generades per l’usuari. En els dos casos es veu necessari establir estàndards i protocols que permetin una estructuració, gestió i anàlisi de les dades per tal d’optimitzar els potencials impactes positius que pot generar el fenomen del quantified self a la societat. — Objetivos: este artículo reflexiona sobre el surgimiento de los fenómenos lifelogging y quantified self como una forma de vivir a través de los datos personales generados por el propio usuario. Se analizan la perspectiva social y tecnológica haciendo énfasis en la gestión de los datos, y se describe cómo los principios de la inteligencia de datos (big data) permiten entender las oportunidades y complejidades que generan estos fenómenos.

Metodología: se ha revisado la bibliografía publicada sobre los fenómenos lifelogging y quantified self desde su aparición hasta nuestros días. La búsqueda bibliográfica se ha realizado en bases de datos bibliográficas para los artículos y mediante buscadores generalistas para la información de los productos y aplicaciones, así como para las noticias de actualidad aparecidas en la prensa local e internacional.

Resultados: el resultado es una taxonomía de usos, aplicaciones y herramientas de lifelogging y quantified self. Se concluye que un factor determinante en su evolución será la capacidad de generar información de calidad a partir de los datos generados por el usuario. En ambos casos se ve necesario establecer estándares y protocolos que permitan una estructuración, gestión y análisis de los datos con el fin de optimizar los potenciales impactos positivos que puede generar el fenómeno del quantified self a la sociedad. — Objectives: This paper uses data generated by users to reflect on the emergent paradigm of lifelogging or quantified self as a lifestyle. It analyses the social and technological aspects of this phenomenon, focusing on data management, and it describes how the principles of big data enable us to understand the opportunities and complexities that quantified self is responsible for.

Methodology: The paper revises the bibliography published on lifelogging and quantified self from its beginnings to the present. The bibliographic search was completed using bibliographic databases for the articles and general search engines for information on products and applications and for news articles in the local and international press.

Results: The result is a taxonomy of uses, applications and tools for lifelogging and quantified self. The researchers conclude that the ability to generate quality information from user-generated data will be key in the development of this paradigm. It will also be necessary to establish standards and protocols to organize, manage and analyse the data so that the potentially positive impact of quantified self on society can be optimized.

Notes sobre la difusió del venturós pelegrí als segles XVIII–XIX. Tres edicions barcelonines més una altra d’impresa a Lleida

per
Taula 1. Gravats impresos en cada una de les quatre edicions estudiades en aquest treball

Objectiu: aquest article s’integra en una línia de recerca que es proposa estudiar i classificar totes les edicions de la Peregrinació del Venturós Pelegrí datades entre els segles xvii i xix. En el cas de les edicions setcentistes sorgides a Barcelona, es poden distingir dos grans grups segons els materials gràfics que transmeten. En un primer grup caldria incloure els exemplars que presenten totalment o parcialment alguns gravats utilitzats a Cervera pel tipògraf Manuel Ibarra. En un segon grup hi hauria els impresos barcelonins amb xilografies no documentades en cap altra ciutat al llarg de tot el segle xviii. En aquest article ens centrem més concretament en el segon grup. –Metodologia: reproduïm els gravats de cada una de les edicions, i ressenyem una impressió vuitcentista de Lleida en la qual, en part, s’utilitzen les mateixes matrius.

Resultats: l’estudi demostra la gran pervivència del Venturós Pelegrí, que va ser estampat per diversos tipògrafs tot seguint unes pautes formals molt similars, d’acord amb una sèrie iconogràfica bastant tipificada, sobretot al llarg del segle xviii. — Objetivo: este artículo se integra en una línea de investigación que se propone estudiar y clasificar todas las ediciones de la Peregrinació del Venturós Pelegrídatadas entre los siglos xvii y xix. En el caso de las ediciones dieciochescas surgidas en Barcelona, se pueden distinguir dos grandes grupos según los materiales gráficos que transmiten. En un primer grupo deberían incluirse los ejemplares que presentan total o parcialmente algunos grabados utilizados en Cervera por el tipógrafo Manuel Ibarra. En un segundo grupo estarían los impresos barceloneses con xilografías no documentadas en ninguna otra ciudad a lo largo de todo el siglo xviii. En este artículo nos centramos más concretamente en el segundo grupo.

Metodología: reproducimos los grabados de cada una de las ediciones, y reseñamos una impresión decimonónica surgida en Lleida donde se utilizan en parte las mismas matrices.

Resultados: el estudio demuestra la gran pervivencia del Venturós Pelegrí, que fue estampado por varios tipógrafos siguiendo unas pautas formales muy similares, de acuerdo con una serie iconográfica bastante tipificada, sobre todo a lo largo del siglo xviii. — Objectives: To report on an ongoing line of research that aims to classify all the editions of the Peregrinació del Venturós Pelegrí (‘Pilgrimage of Venturós Pelegrí’) that have been dated to a period between the seventeenth and nineteenth centuries. When we compare their graphic features, the seventeenth-century editions printed in Barcelona fall into two main groups: in one, the editions are either partially or totally illustrated with woodcuts used in Cervera by the typographer Manuel Ibarra; the other group comprises the editions printed in Barcelona containing woodcuts that have not been documented in any other city during the eighteenth century. This paper focuses on the second group.

Methodology: We reproduce the woodcuts in each of the editions and give an account of eighteenth-century Lleida, where the same woodblocks were occasionally used.

Results: The study demonstrates the enduring nature of the work in question, Venturós Pelegrí, which was illustrated by various typographers following very similar formal guidelines and adhering to a markedly typified iconographic series, especially during the eighteenth century.

Arxius documentals en publicitat: Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español (Publidocnet)

per
Figura 1. Primera portada del portal Publidocnet

Un model documental per a la publicitat ha de promoure i conservar el patrimoni amb totes les eines possibles que té a l’abast. Publidocnet és un centre de documentació actiu que ofereix als estudiants, investigadors i persones interessades en la publicitat una visió analítica de les campanyes, informació relacionada, poder veure’n l’anunci televisiu, escoltar-ne les falques, veure’n les imatges i estudiar-ne la fitxa tècnica; en definitiva, una manera d’entendre i conèixer la publicitat per mitjà de les creacions dels publicitaris. Té com a objectiu la conservació del patrimoni, en un acord tàcit amb les agències de publicitat, que donen el material d’estudi per als alumnes. Publidocnet és, doncs, un centre documental multimèdia, gràfic i textual de la publicitat espanyola. — Un modelo documental para la publicidad ha de promover y conservar el patrimonio con todas las herramientas posibles a su alcance. Publidocnet es un centro de documentación activo que ofrece a los estudiantes, investigadores y personas interesadas en la publicidad una visión analítica de las campañas, información sobre ellas, poder ver el anuncio televisivo, escuchar las cuñas, ver las imágenes de las campañas y estudiar la ficha técnica; en definitiva, una manera de entender y conocer la publicidad a través de las creaciones de los publicitarios. Su fin último es la conservación del patrimonio, en un acuerdo tácito con las agencias de publicidad que donan el material para el estudio por parte de los alumnos y para su conservación. Publidocnet es, pues, un centro documental multimedia, gráfico y textual de la publicidad española. — A documentary model for advertising has to promote and conserve advertising heritage with all the instruments at its disposal. Publidocnet, Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español, is a centre for conserving documentary heritage in advertising in which students, researchers and professionals study different aspects of the industry, including the analysis of promotional campaigns and commercials, audio branding , campaign images and technical profiles—all through practical examples of creative advertising. Because its mission is to conserve documentary heritage in advertising the centre is able to maintain a series of informal agreements with advertising companies who donate their materials for study purposes. The materials themselves include graphics and text in different media.

Gestionar dades en situacions d’emergència. Estudi del cas dels focs de l’Alt Empordà a Catalunya

per
Figura 1. Actors i fluxos d'informació (Font: elaboració pròpia basada en el Pla INFOCAT)

Objectiu: analitzar el procés de la gestió de dades en una situació d’emergència des de la seva vessant comunicativa, tant pel que fa a la coordinació interna dels responsables de gestionar l’emergència com a la comunicació vers la ciutadania.

Metodologia: estudi de cas (els focs de l’Alt Empordà a Catalunya) amb un enfocament qualitatiu. L’obtenció i anàlisi de dades consisteix en: a) entrevistes en profunditat a responsables de la gestió de l’emergència, b) anàlisi de documentació oficial amb relació als plans d’acció, protocols i polítiques de comunicació i c) anàlisi de dades generades durant l’emergència: comunicats interns, informes de seguiment dels plans oficials, talls de veu i comunicats a la població enviats des del perfil de Twitter @emergenciescat de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
— Resultats: els responsables de coordinar la gestió d’emergències, en aquest cas dels focs de l’Alt Empordà a Catalunya, han hagut de gestionar una gran varietat d’actors i una gran diversitat de dades procedents de diferents fonts per complir la seva responsabilitat. L’estudi posa de manifest dos elements que han estat cabdals per garantir una gestió d’informació eficient durant el procés: el protocol d’actuació, Pla INFOCAT i la comunicació vers la població mitjançant el perfil de Twitter @emergenciescat. Malgrat l’èxit del nostre cas d’estudi, els resultats mostren interessants oportunitats de recerca per avançar en la gestió de dades en situacions d’emergència. — Objetivo: analizar el proceso de la gestión de datos en una situación de emergencia desde su vertiente comunicativa, tanto en relación con la coordinación interna de los responsables de gestionar la emergencia como con la comunicación hacia la ciudadanía.

Metodología: estudio de caso (los fuegos del Alt Empordà en Cataluña) con un enfoque cualitativo. La obtención y análisis de datos consiste en: a) entrevistas en profundidad a responsables de la gestión de la emergencia, b) análisis de documentación oficial con relación a los planes de acción, protocolos y políticas de comunicación y c) análisis de datos generados durante la emergencia: comunicados internos, informes de seguimiento de los planes oficiales, cortes de voz y comunicados a la población enviados desde el perfil de Twitter@emergenciescat de la Dirección general de Protección Civil de la Generalidad de Cataluña.

Resultados: los responsables de coordinar la gestión de emergencias, en este caso de los fuegos del Alt Empordà en Cataluña, han tenido que gestionar una gran variedad de actores y una gran diversidad de datos procedentes de diferentes fuentes para cumplir con su responsabilidad. El estudio pone de manifiesto dos elementos que han sido capitales para garantizar una gestión de la información eficiente durante el proceso: el protocolo de actuación, Pla INFOCAT y la comunicación hacia la población mediante el perfil de Twitter @emergenciescat. A pesar del éxito de nuestro caso de estudio, los resultados muestran interesantes oportunidades de investigación para avanzar en la gestión de datos en situaciones de emergencia. — Objectives: To analyse emergency data management in processes where data is being communicated, either internally between the agents managing an emergency or externally, between agents and the civilian community. —
Methodology: The researchers conducted a qualitative study of fire management in the Catalan region of Alt Empordà. The retrieval and analysis of data consisted in: a) detailed interviews with emergency managers, b) the analysis of the official documentation outlining action plans, procedures and communication policies and c) the analysis of the data generated during an emergency: internal communication, reports on following official plans, public announcement equipment and communication with the civilian community using the Twitter profile @emergenciescat of the Catalan civil defence service the Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.

Results: The agents needed to manage a wide range of emergency responders and data from many sources in order to discharge their responsibilities. The study shows that during an emergency, two aspects of management are critical: the action plan, which in this case was Pla INFOCAT, and communication with the civilian community, which in this case was directed using the Twitter profile @emergenciescat. In spite of the success of our case study, the results indicate that further research could help improve data management in emergency situations.

Metadades de dades obertes: estudi de cas a l’Uruguai

per
Figura 1: Diagrama UML de la especificación DCAT.

Objectiu: analitzar les metadades de dades obertes en voga des de la perspectiva de la seva adequació als objectius de recuperació i ús.

Metodologia: es planteja l’extensió de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nova classe que modeli el nivell de la dada i la seva semàntica. L’extensió s’analitza en un cas de dades obertes específic per a un procés de convenis de camineria rural a l’Uruguai.

Resultats: el desenvolupament s’implementa en la publicació d’un conjunt de dades obertes en el marc de descripció de recursos (RDF) al portal de dades obertes de l’Uruguai que n’exemplifica la utilitat. — Objetivo: analizar los metadatos de datos abiertos en boga desde la perspectiva de su adecuación a los objetivos de recuperación y uso.

Metodología: se plantea la extensión de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nueva clase que modele el nivel del dato y su semántica. La extensión se analiza en un caso de datos abiertos específico para un proceso de convenios de caminería rural en Uruguay. –Resultados: el desarrollo se implementa en la publicación de un conjunto de datos abiertos en el marco de descripción de recursos (RDF) en el portal de datos abiertos de Uruguay que ejemplifica la utilidad. — Objective: This paper analyses metadata for the growing trend in open data, from the perspective of whether they meet the objectives of data recovery and use.

Methodology: We propose an extension of the Data Catalog Vocabulary (DCAT) to a new class that would model the level of the data and its semantics.

Results: The extension is analyzed in the case of specific open data for a process of agreements on rural road networks in Uruguay. The utility of the development is illustrated by its implementation in a set of open data in resource description framework (RDF), published on Uruguay’s open data portal.

Les biblioteques en la premsa diària: el cas espanyol

per
Figura 1. Nombre total d'articles i articles pertinents

Objectiu: L’article es proposa analitzar la percepció pública de les biblioteques a Espanya des d’una perspectiva externa a l’àmbit professional, és a dir, a través de la premsa diària. Ens hem preguntat, en concret, quins són els temes que més es tracten als diaris en relació amb les biblioteques i si han canviat durant el període que ens interessa (2008-2012), especialment després de l’aparició de la crisi econòmica. L’anàlisi s’ha realitzat en un marc comparatiu amb altres països europeus (Itàlia, França i Regne Unit).

Metodologia: L’estudi s’ha basat en un examen sistemàtic de dos diaris nacionals espanyols, El País i El Mundo, des de l’any 2008 al 2012, a través d’una consulta de la base de dades FactivaTM. D’entre els articles que hem obtingut, s’han identificat els que eren pertinents a l’estudi, i sobre aquests s’ha realitzat una anàlisi del text i del contingut, codificant cada article segons els següents paràmetres: tipus de biblioteca de la qual es parla, tema principal, secció en la qual es va publicar l’article i, en el cas d’articles que parlen de biblioteques estrangeres, el país a què pertanyen.

Resultats: La imatge general de les biblioteques que es desprèn de l’anàlisi de la premsa diària espanyola té llums i ombres, ja que si d’una banda posa en relleu aspectes que el públic general considera importants i fins i tot imprescindibles, de l’altra ens confirma algunes de les preocupacions existents entre el col·lectiu de bibliotecaris i empeny a una reflexió més profunda pel que fa als camins a recórrer en el futur. L’anàlisi diacrònica dels articles ens mostra com, després d’una primera fase caracteritzada per un gran interès per les noves biblioteques i l’atenció a les inversions que s’hi dedicaven, el pes cada vegada més fort de la crisi econòmica va canviar la percepció, i va portar l’enfocament cap a les perspectives digitals del coneixement i el possible paper de les biblioteques com a eina anticrisi. En general, la premsa diària té tendència a representar una idea de les biblioteques força tradicional i els estereotips sobre la naturalesa de les biblioteques i la feina dels bibliotecaris semblen lluny de superar-se. — Objetivo: el artículo se propone analizar la percepción pública de las bibliotecas en España desde una perspectiva externa al ámbito profesional, es decir, a través de la prensa diaria. Nos hemos preguntado, en concreto, cuáles son los temas que más se tratan en los diarios en relación con las bibliotecas y si han cambiado durante el periodo que nos interesa (2008-2012), especialmente después de la aparición de la crisis económica. El análisis se ha realizado en un marco comparativo con otros países europeos (Italia, Francia y el Reino Unido).

Metodología: el estudio se ha basado en un examen sistemático de dos diarios nacionales españoles, El País y El Mundo, del año 2008 al 2012, mediante una consulta de la base de datos FactivaTM. De entre los artículos que hemos obtenido, se han identificado los que eran pertinentes al estudio, y sobre estos se ha realizado un análisis del texto y del contenido, codificando cada artículo según los siguientes parámetros: tipo de biblioteca de la que se habla, tema principal, sección en la que se publicó el artículo y, en el caso de artículos que hablan de bibliotecas extranjeras, el país al que pertenecen.

Resultados: la imagen general de las bibliotecas que se desprende del análisis de la prensa diaria española tiene luces y sombras, ya que si por un lado pone de relieve aspectos que el público general considera importantes e incluso imprescindibles, por otro nos confirma algunas de las preocupaciones existentes entre el colectivo de bibliotecarios y empuja a una reflexión más profunda en lo relativo a los caminos que deben recorrerse en el futuro. El análisis diacrónico de los artículos nos muestra que, tras una primera fase caracterizada por un gran interés por las nuevas bibliotecas y la atención a las inversiones que se las dedicaba, el peso cada vez mayor de la crisis económica cambió la percepción y llevó el enfoque hacia las perspectivas digitales del conocimiento y el posible papel de las bibliotecas como herramienta anticrisis. En general, la prensa diaria tiene tendencia a representar una idea de las bibliotecas bastante tradicional y los estereotipos sobre la naturaleza de las bibliotecas y el trabajo de los bibliotecarios parecen lejos de superarse. — Objectives: To analyse the Spanish public’s perception of its libraries from a non-librarian’s point of view, in this case through the eyes of the Spanish press. Specifically, we examined the topics newspapers addressed most frequently in library-related news and considered how these topics changed in the period under question (2008-2012), especially after the beginning of the financial crisis. This was a comparative study, completed in conjunction with researchers in France, Italy and the UK.

Methodology: The study was based on a systematic examination of the two national Spanish newspapers El País and El Mundo during the period 2008-2012, using a survey of the Factiva news database. First we identified the articles that were relevant to the study. Next, we performed a text and content analysis, codifying each article according to the following parameters: type of library being discussed, main topic, section of the newspaper in which the article appeared and, in articles on libraries outside Spain, the country to which the library belonged.

Results: The analysis of the Spanish press offers mixed results about the current status of Spain’s libraries. On the one hand, the general public considers library services to be important or even essential. On the other, libraries are facing the problems which are often described by library staff associations and there is a need for serious debate about the future of library services. Diachronic analysis indicated that after an initial period characterized by great interest in new libraries and investment in library infrastructures, the increasing pressure of the financial crisis changed public perception and moved the focus towards digital modes of knowledge and the possible role of libraries as an instrument to counteract the effects of the crisis. In general, the image of Spanish libraries presented by the press was markedly traditional and did little to alter common stereotypes about the nature of libraries and the work of librarians.

Tendències de les publicacions informatives cientificomèdiques en l’era 2.0

per
Imagen 1. Ejemplo de recurso multimedia interactivo en NEJM

En els últims anys ha crescut l’audiència que consulta continguts de salut en publicacions i mitjans a Internet, especialment a Europa i als Estats Units. S’ha passat d’un usuari d’Internet unidireccional en la comunicació a un escenari en el qual la multidireccionalitat i la instantaneïtat són constants.

Els nous mitjans i la creació de plataformes d’intercanvi d’informació més especialitzada mostren que els recursos multimèdia i la interactivitat també poden donar-se en mitjans especialitzats i distants del públic general com ara informació sobre biomedicina i salut. Simultàniament, el canvi cap a actituds més solidàries i d’ajuda mútua aflora mitjançant les xarxes socials.

Amb l’objectiu de traçar un escenari sobre el comportament de les audiències davant els continguts de caràcter científic, especialment els de tipus sanitari, s’analitzen en aquest treball els perfils i costums dels usuaris utilitzant referències estadístiques tant europees com nord-americanes. De la mateixa manera, s’identifica el mapa actual de cibermitjans relacionats amb la informació cientificomèdica segmentada en mitjans de comunicació generals, especialitzats i els propis del web 2.0, com ara blogs i mitjans cocreatius.

Aquesta descripció permet orientar sobre les tendències que seguiran els públics diferents i segmentats, però ara interconnectats per les noves tecnologies, i sobre la transformació de l’arquitectura i les funcionalitats dels mitjans a Internet. — En los últimos años ha crecido la audiencia que consulta contenidos de salud en publicaciones y medios en Internet, especialmente en Europa y Estados Unidos. Se ha pasado de un usuario de Internet unidireccional en la comunicación a un escenario en el que la multidireccionalidad y la instantaneidad son constantes.

Los nuevos medios y la creación de plataformas de intercambio de información más especializada evidencian que los recursos multimedia y la interactividad también pueden darse en medios especializados y distantes del público general como es información sobre biomedicina y salud. Simultáneamente, el cambio hacia actitudes más solidarias y de ayuda mutua aflora mediante las redes sociales.

Con el objetivo de trazar un escenario sobre el comportamiento de las audiencias ante los contenidos de carácter científico, especialmente los de tipo sanitario, se analizan en este trabajo los perfiles y costumbres de los usuarios utilizando referencias estadísticas tanto europeas como norteamericanas. Del mismo modo, se identifica el mapa actual de cibermedios relacionados con la información científico-médica segmentada en medios de comunicación generales, especializados y los propios de la web 2.0 como blogs y medios cocreativos.

Esta descripción permite orientar sobre las tendencias que seguirán los públicos diferentes y segmentados, pero ahora interconectados por las nuevas tecnologías, y sobre la transformación de la arquitectura y funcionalidades de los medios en Internet. — In recent years an increasing number of users have gone to the Internet in search of health-related contents in online publications and platforms, especially in Europe and the US. Moreover, the one-way, sequential relationship these users once had with the Web has gradually become more multidirectional and instantaneous.

But we can also distinguish more clearly between two kinds of user. On the one hand, the development of new media and the growth of platforms for the exchange of specialized information indicate that online multimedia resources and interactivity are being used to serve the purposes of specialist users in areas like biomedicine and health; and on the other, the general public’s trend towards greater social awareness and mutually supportive behaviour means that scientific and health-related information of a more general nature is also prominent in the social networks.

This paper examines how different sectors of the public negotiate scientific contents, especially health-related contents, by taking European and North American statistical data to illustrate typical user profiles and habits. It also maps out the current offering of online science and health-related media as this is found in general communication media, specialist media and Web 2.0-style products like blogs and co-creative projects. This can explain the different directions that general and specialist user groups are taking, even while they are now interconnected by the new technologies; and it can also illustrate the transformation of our Internet architecture and the functionality of its media.

Implementació del programari lliure al web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales

per
Figura 1. Cronograma de treball

Es descriu el projecte de disseny i implementació del web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales per mitjà d’un sistema de gestió de continguts open source que permeti integrar les noves tecnologies de la informació i comunicació, obtenir un major grau d’accessibilitat i usabilitat i un disseny visual més amigable, acord amb les noves tendències web. S’incorporen les noves eines web 2.0 per aconseguir una major participació dels usuaris en l’elaboració dels continguts i millorar així els serveis oferts. Finalment, es destaca en aquest procés la utilització d’eines, extensions i altres aplicacions de programari lliure en totes les etapes del seu desenvolupament. — Se describe el proyecto de diseño e implementación de la página web de la Biblioteca Pública de Can Sales a través de un sistema de gestión de contenidos open source que permita integrar las nuevas tecnologías de la información y comunicación, obtener un mayor grado de accesibilidad y usabilidad y un diseño visual más amigable acorde con las nuevas tendencias web. Se incorporan las nuevas herramientas web 2.0 para conseguir una mayor participación de los usuarios en la elaboración de los contenidos y mejorar así los servicios ofrecidos. Finalmente se destaca en este proceso la utilización de herramientas, extensiones y demás aplicaciones de software libre en todas las etapas de su desarrollo. — This paper reports on the design and development of the website of Can Sales, the public library in Palma, Majorca whose open source contents management system has made it possible to integrate the new ITs, improve site accessibility and usability and make the website’s visual experience more user friendly. The website has incorporated new Web 2.0 tools to improve its services and allow users to participate more actively in the design and development of the contents. Finally, the paper also focuses on the importance, at all stages of the project, of the tools, extensions and other open source software that have contributed to developing the site.

Funcions del documentalista en un mitjà de comunicació audiovisual digital. Estudi de cas: RelTV

per
Taula 1. Domini, explicació i ús dels camps de la base de dades

Es mostra un estudi de cas sobre la intervenció d’un documentalista en un nou mitjà de comunicació audiovisual a Internet, RelTV. Es presenten tres projectes diferents duts a terme pel documentalista en aquest context: una base de dades relacional, un pla de preservació digital i un exemple de producte periodístic-documental: un mapa interactiu de vídeos. Es presenta el disseny i desenvolupament dels tres productes, se n’analitza la repercussió i viabilitat, i es reflexiona sobre l’aportació del professional de la documentació en aquest àmbit. — Se muestra un estudio de caso sobre la intervención de un documentalista en un nuevo medio de comunicación audiovisual en Internet, RelTV. Se presentan tres proyectos diferentes llevados a cabo por el documentalista en este contexto: una base de datos relacional, un plan de preservación digital y un ejemplo de producto periodístico-documental: un mapa interactivo de vídeos. Se presenta el diseño y desarrollo de los tres productos, se analiza su repercusión y viabilidad, y se reflexiona sobre la aportación del profesional de la documentación en este ámbito. — This paper reports on three projects completed by a documentalist for the new audiovisual platform RelTV: a relational database, a digital preservation plan and an example of a journalistic-documental product in the form of an interactive map of videos. The paper reports on how the three projects were designed and developed and then analyzes the implications and viability of such initiatives, reflecting on the professional contribution that documentalists can make in this field.