Articles

El canvi i la innovació en l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació a Europa

per

L’objectiu principal d’aquest article és oferir una perspectiva de les tendències i avenços actuals en l’àmbit de l’ensenyament superior, així com il·lustrar algunes de les respostes que les institucions de Biblioteconomia i Documentació (BiD) han donat davant d’aquests canvis. S’analitza la contribució que fan les institucions de BiD a la innovació i el canvi a Europa, mitjançant cinc estudis de cas duts a terme a les institucions següents: l’Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Àustria); l’Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estònia); el Department of Library Science and Information Systems de l’Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grècia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituània); i la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suècia). Aquest treball complementa l’estudi de Virkus i Wood (2004, 2005), en el qual s’analitzaven les tendències i avenços registrats en l’ensenyament superior i les respostes que les institucions de BiD van donar davant d’aquests canvis. Es presenten els reptes més importants a què ha de fer front l’ensenyament de BiD sobre la base dels resultats de l’estudi. — El objetivo principal de este artículo es ofrecer una perspectiva de las tendencias y los avances actuales en el ámbito de la enseñanza superior, así como ilustrar algunas de las respuestas que las instituciones de Biblioteconomía y Documentación (ByD) han dado ante estos cambios. Se analiza la contribución que hacen las instituciones de ByD a la innovación y el cambio en Europa, mediante cinco estudios de caso llevados a cabo en las siguientes instituciones: el Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Austria); el Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estonia); el Department of Library Science and Information Systems del Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grecia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituania); y la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suecia). Este trabajo complementa el estudio de Virkus y Wood (2004, 2005), en el que se analizaban las tendencias y avances registrados en la enseñanza superior y las respuestas que las instituciones de ByD dieron ante estos cambios. Se presentan los retos más importantes a los que tiene que hacer frente la enseñanza de ByD sobre la base de los resultados del estudio. — This review article examines current trends and developments in higher education and considers how library and information science institutions have responded to these. The contribution of LIS institutions to innovation and change in Europe is examined through institutional case studies in the following institutions: the Institute of Information Science and Information Systems, University of Graz, Austria; the Institute of Information Studies of Tallinn University, Estonia; the Department of Library Science and Information Systems, the Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki, Greece; the Faculty of Communication of Vilnius University, Lithuania; and the Swedish School of Library and Information Science, University of Borås, Sweden. This paper follows up the study conducted in 2003 by Virkus and Wood (2004, 2005), who analyzed trends and developments in higher education and the responses to these by LIS institutions. The findings of the study are used to identify the main challenges for LIS education.

Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos

per
Competències específiques. Font: elaboració pròpia

El perfil professional dels bibliotecaris ha anat evolucionant al llarg dels anys, en consonància amb els canvis que han afectat la biblioteca pública. En aquest article s’analitza com és aquest perfil actualment, des de l’òptica dels professionals mateixos. S’obté així una visió de les competències més valorades avui en dia, i es detecten els vessants del perfil que requereixen més incidència formativa. Com a resultat de l’anàlisi s’ha identificat la necessitat de perfils especialitzats, que també es podria cobrir amb la incorporació de professionals complementaris. Finalment, tot i que el perfil professional de bibliotecari s’adapta a grans trets a la nova realitat de les biblioteques públiques, també s’identifiquen les mancances percebudes pels professionals. — El perfil profesional de los bibliotecarios ha ido evolucionando a lo largo de los años, en consonancia con los cambios que han afectado a la biblioteca pública. En este artículo se analiza cómo es este perfil actualmente, desde la óptica de los mismos profesionales. Se obtiene así una visión de las competencias más valoradas hoy en día, y se detectan las facetas del perfil que requieren más incidencia formativa. Como resultado del análisis se ha identificado la necesidad de perfiles especializados, que también se podría suplir con la incorporación de profesionales complementarios. Finalmente, aunque el perfil profesional de bibliotecario se adapta en gran medida a la nueva realidad de las bibliotecas públicas, también se identifican las carencias percibidas por los profesionales. — The professional profile of the public librarian has evolved in response to the changes that constantly affect public libraries. In this article we analyze what the public librarian’s job involves from the point of view of the professionals themselves. This allows us to examine the competences that are most highly valued and identify those areas in which professionals require more specific training. Our results indicate that there is a need for librarians with more specialized profiles, but that this need could also be satisfied by incorporating professionals whose profiles were complementary or overlapping. Finally, although the professional profile of the librarian is adapting to the needs of the modern public library, we can detect certain weaknesses, which the professionals themselves also perceive.

Repensar els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya: traspassant els límits*

per
Espanya. Les Ciències de la Informació estan adscrites a altres disciplines (facultats / departaments)

Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és oferir una visió general sobre la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BID) a les universitats espanyoles i examinar els reptes als quals s’enfronta avui dia aquesta disciplina, com també les estratègies que cal seguir per potenciar-la. Ara bé, vol anar una mica més enllà en reconsiderar per què els dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya traspassen els límits en dos sentits. D’una banda, la interdisciplinarietat, és a dir, la identificació dels nostres companys de viatge; de l’altra, l’anàlisi de l’escassa repercussió social. Es proposen algunes iniciatives per tal de mitigar la baixa visibilitat d’aquests estudis i de la professió en conjunt.

Metodologia: les dades s’han extret de fonts estadístiques oficials (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i Instituto Nacional de Estadística) i de les memòries anuals de les universitats, i s’han complementat amb la informació proporcionada pels membres de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).

Resultats: es descriu la situació actual dels cursos de grau i dels programes de màster i doctorat. Entre altres qüestions, s’ha detectat una disminució general de la demanda d’estudis de grau de Biblioteconomia i Documentació i un augment poc satisfactori dels programes de postgrau. En darrer lloc, es presenten diverses reflexions sobre els reptes als quals s’enfronten actualment aquests estudis i es proposen les estratègies que es poden aplicar per reforçar no solament l’ensenyament en aquest camp, sinó també el conjunt de la professió en aquest país. — Objetivos: el objetivo principal de este artículo es ofrecer una visión general sobre la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en las universidades españolas y examinar los retos a los que se enfrenta hoy en día esta disciplina, así como las estrategias que deben seguirse para potenciarla. Ahora bien, quiere ir un poco más allá al reconsiderar por qué los de los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España traspasan los límites en dos sentidos. Por un lado, la interdisciplinariedad, es decir, la identificación de nuestros compañeros de viaje; por otro, el análisis de la escasa repercusión social. Se proponen algunas iniciativas con el fin de mitigar la baja visibilidad de estos estudios y de la profesión en su conjunto.

Metodología: los datos se han extraído de fuentes estadísticas oficiales (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes e Instituto Nacional de Estadística) y de las memorias anuales de las universidades, y se han complementado con la información proporcionada por los miembros de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).

Resultados: se describe la situación actual de los cursos de grado y de los programas de máster y doctorado. Entre otras cuestiones, se ha detectado una disminución general de la demanda de estudios de grado de Biblioteconomía y Documentación y un aumento poco satisfactorio de los programas de posgrado. En último lugar, se presentan varias reflexiones sobre los retos a los que se enfrentan actualmente estos estudios y se proponen las estrategias que pueden aplicarse para reforzar no solo la enseñanza en este campo, sino también el conjunto de la profesión en este país. — Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole.

Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities.

Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master’s degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole.

L’assignació de metadades a llibres digitals en el format EPUB3. Primera part. Les metadades en les especificacions de l’EPUB3

per
Composició mínima de l'element <metadata> en un EPUB

Objectius: descriure els mecanismes i la funció de les metadades internes i descriptives en el format EPUB3 segons els estàndards vigents i les bones pràctiques difoses per la indústria editorial, i identificar un conjunt de recomanacions especialment orientades a petits editors o autors que s’autoediten les obres.

Metodologia: l’article és descriptiu i instructiu, ja que a partir de l’explicació de l’estructura interna d’un llibre en format EPUB3 s’expliquen els diferents elements de metadades, els estàndards corresponents, la seva estructura i els possibles valors. El conjunt de propostes s’exemplifica a partir d’un cas d’estudi.

Resultats: el format EPUB disposa de mecanismes de descripció del context, el contingut i l’estructura dels llibres que emulen, en origen, els instruments específicament orientats a la catalogació, una mostra de la consolidació del model de metadades en origen. Els autors recomanen especialment la inclusió dels cinc elements de metadades obligatoris, tres dels quals (identificador, títol i idioma) dins l’esquema Dublin Core i dos segons un esquema propi, per descriure la data de la darrera modificació i la durada dels mitjans audiovisuals inclosos. — Objetivos: describir los mecanismos y la función de los metadatos internos y descriptivos en el formato EPUB3 según los estándares vigentes y las buenas prácticas difundidas por la industria editorial, e identificar un conjunto de recomendaciones especialmente orientadas a pequeños editores o autores que se autoeditan las obras. Metodología: el artículo es descriptivo e instructivo, ya que a partir de la explicación de la estructura interna de un libro en formato EPUB3 se explican los diferentes elementos de metadatos, los estándares correspondientes, su estructura y los posibles valores. El conjunto de propuestas se ejemplifica a partir de un caso de estudio. Resultados: el formato EPUB dispone de mecanismos de descripción del contexto, el contenido y la estructura de los libros que emulan, en origen, los instrumentos específicamente orientados a la catalogación, una muestra de la consolidación del modelo de metadatos en origen. Los autores recomiendan especialmente la inclusión de los cinco elementos de metadatos obligatorios, tres de los cuales (identificador, título e idioma) dentro del esquema Dublin Core y dos según un esquema propio, para describir el dato de la última modificación y la duración de los medios audiovisuales incluidos.

Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa: una visió general

per

Aquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s’han identificat mitjançant un directori de l’IFLA i s’han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s’han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d’un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d’activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s’especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d’informació comercial i l’anàlisi de dades. — Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. — The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics.

La repercussió de les noves sortides professionals en les titulacions en Biblioteconomia i Documentació: un estudi exploratori

per

Als Estats Units i el Canadà s’han posat en marxa nombroses iniciatives per part dels centres acadèmics que ofereixen plans d’estudis en Biblioteconomia i Documentació per tal d’obrir el ventall d’oportunitats laborals als seus titulats més enllà de les tradicionals biblioteques. Aquestes iniciatives han donat lloc a l’aparició d’especialitzacions en àmbits com la custòdia d’informació i l’anàlisi d’informació. En altres casos s’han creat nous títols en Gestió de la Informació i Gestió del Coneixement amb la finalitat de millorar les oportunitats laborals dels titulats. Sovint, la millora del ventall d’oportunitats laborals per a titulats de programes de formació de professionals de la informació es coneix també com a — En Estados Unidos y Canadá se han puesto en marcha numerosas iniciativas por parte de los centros académicos que ofrecen planes de estudios en Biblioteconomía y Documentación con el fin de abrir el abanico de oportunidades laborales a sus titulados más allá de las tradicionales bibliotecas. Estas iniciativas han dado lugar a la aparición de especializaciones en ámbitos como la custodia de información y el análisis de información. En otros casos se han creado nuevos títulos en Gestión de la Información y Gestión del Conocimiento con la finalidad de mejorar las oportunidades laborales de los titulados. A menudo, la mejora del abanico de oportunidades laborales para titulados de programas de formación de profesionales de la información se conoce también como — In the USA and Canada, there has been considerable effort on the part of program providers of professional degrees in Library and Information Science to expand job opportunities for graduates of their programs beyond the traditional placement in libraries. This has led to the development of specializations in topics such as Data Curation and Data Analysis. In other cases, new degrees in Information Management and Knowledge Management have been developed and offered in the effort of improving job placement results of graduates. Expanding placement opportunities for graduates of programs educating information professionals is often referred to as developing alternative career opportunities to the traditional jobs for information professionals in libraries and related organizations such as archives and museums. Such programs often focus on the broader term information and promote education and research for the information professions beyond the traditional LIS professions in libraries and related institutions. A number of schools no longer offer LIS degrees, but offer degrees in Information instead. This paper examines the patterns of name changes found in degrees and programs in schools with American Library Association accredited programs and presents an analysis of the reported impact on alternative and/or new career opportunities on the graduates specifically with Information Management degrees. Suggestions are made for further research needed to determine the success of these new degrees as well as issues related to the relevance of accreditation of programs by the American Library Association in the context of the changes taking place in LIS education.

Quantificar-se per viure a través de les dades: les dades massives (big data) aplicades a l’àmbit personal

per
Mapa conceptual de les aplicacions presents al mercat actualment

Objectius: aquest article reflexiona sobre el sorgiment dels fenòmens lifelogging i quantified self com una forma de viure a través de les dades personals generades pel mateix usuari. S’analitza la perspectiva social i tecnològica fent èmfasi en la gestió de les dades, i es descriu com els principis de les dades massives permeten entendre les oportunitats i complexitats que generen aquests fenòmens.

Metodologia: s’ha revisat la bibliografia publicada sobre els fenòmens lifelogging i quantified self des de l’aparició fins als nostres dies. La recerca bibliogràfica s’ha fet mitjançant bases de dades bibliogràfiques pels articles i cercadors generalistes per a la informació dels productes i aplicacions, així com per les notícies d’actualitat aparegudes a la premsa local i internacional.

Resultats: el resultat és una taxonomia d’usos, aplicacions i eines de lifelogging i quantified self. Es conclou que un factor determinant en la seva evolució serà la capacitat de generar informació de qualitat a partir de les dades generades per l’usuari. En els dos casos es veu necessari establir estàndards i protocols que permetin una estructuració, gestió i anàlisi de les dades per tal d’optimitzar els potencials impactes positius que pot generar el fenomen del quantified self a la societat. — Objetivos: este artículo reflexiona sobre el surgimiento de los fenómenos lifelogging y quantified self como una forma de vivir a través de los datos personales generados por el propio usuario. Se analizan la perspectiva social y tecnológica haciendo énfasis en la gestión de los datos, y se describe cómo los principios de la inteligencia de datos (big data) permiten entender las oportunidades y complejidades que generan estos fenómenos.

Metodología: se ha revisado la bibliografía publicada sobre los fenómenos lifelogging y quantified self desde su aparición hasta nuestros días. La búsqueda bibliográfica se ha realizado en bases de datos bibliográficas para los artículos y mediante buscadores generalistas para la información de los productos y aplicaciones, así como para las noticias de actualidad aparecidas en la prensa local e internacional.

Resultados: el resultado es una taxonomía de usos, aplicaciones y herramientas de lifelogging y quantified self. Se concluye que un factor determinante en su evolución será la capacidad de generar información de calidad a partir de los datos generados por el usuario. En ambos casos se ve necesario establecer estándares y protocolos que permitan una estructuración, gestión y análisis de los datos con el fin de optimizar los potenciales impactos positivos que puede generar el fenómeno del quantified self a la sociedad. — Objectives: This paper uses data generated by users to reflect on the emergent paradigm of lifelogging or quantified self as a lifestyle. It analyses the social and technological aspects of this phenomenon, focusing on data management, and it describes how the principles of big data enable us to understand the opportunities and complexities that quantified self is responsible for.

Methodology: The paper revises the bibliography published on lifelogging and quantified self from its beginnings to the present. The bibliographic search was completed using bibliographic databases for the articles and general search engines for information on products and applications and for news articles in the local and international press.

Results: The result is a taxonomy of uses, applications and tools for lifelogging and quantified self. The researchers conclude that the ability to generate quality information from user-generated data will be key in the development of this paradigm. It will also be necessary to establish standards and protocols to organize, manage and analyse the data so that the potentially positive impact of quantified self on society can be optimized.

Notes sobre la difusió del venturós pelegrí als segles XVIII–XIX. Tres edicions barcelonines més una altra d’impresa a Lleida

per
Taula 1. Gravats impresos en cada una de les quatre edicions estudiades en aquest treball

Objectiu: aquest article s’integra en una línia de recerca que es proposa estudiar i classificar totes les edicions de la Peregrinació del Venturós Pelegrí datades entre els segles xvii i xix. En el cas de les edicions setcentistes sorgides a Barcelona, es poden distingir dos grans grups segons els materials gràfics que transmeten. En un primer grup caldria incloure els exemplars que presenten totalment o parcialment alguns gravats utilitzats a Cervera pel tipògraf Manuel Ibarra. En un segon grup hi hauria els impresos barcelonins amb xilografies no documentades en cap altra ciutat al llarg de tot el segle xviii. En aquest article ens centrem més concretament en el segon grup. –Metodologia: reproduïm els gravats de cada una de les edicions, i ressenyem una impressió vuitcentista de Lleida en la qual, en part, s’utilitzen les mateixes matrius.

Resultats: l’estudi demostra la gran pervivència del Venturós Pelegrí, que va ser estampat per diversos tipògrafs tot seguint unes pautes formals molt similars, d’acord amb una sèrie iconogràfica bastant tipificada, sobretot al llarg del segle xviii. — Objetivo: este artículo se integra en una línea de investigación que se propone estudiar y clasificar todas las ediciones de la Peregrinació del Venturós Pelegrídatadas entre los siglos xvii y xix. En el caso de las ediciones dieciochescas surgidas en Barcelona, se pueden distinguir dos grandes grupos según los materiales gráficos que transmiten. En un primer grupo deberían incluirse los ejemplares que presentan total o parcialmente algunos grabados utilizados en Cervera por el tipógrafo Manuel Ibarra. En un segundo grupo estarían los impresos barceloneses con xilografías no documentadas en ninguna otra ciudad a lo largo de todo el siglo xviii. En este artículo nos centramos más concretamente en el segundo grupo.

Metodología: reproducimos los grabados de cada una de las ediciones, y reseñamos una impresión decimonónica surgida en Lleida donde se utilizan en parte las mismas matrices.

Resultados: el estudio demuestra la gran pervivencia del Venturós Pelegrí, que fue estampado por varios tipógrafos siguiendo unas pautas formales muy similares, de acuerdo con una serie iconográfica bastante tipificada, sobre todo a lo largo del siglo xviii. — Objectives: To report on an ongoing line of research that aims to classify all the editions of the Peregrinació del Venturós Pelegrí (‘Pilgrimage of Venturós Pelegrí’) that have been dated to a period between the seventeenth and nineteenth centuries. When we compare their graphic features, the seventeenth-century editions printed in Barcelona fall into two main groups: in one, the editions are either partially or totally illustrated with woodcuts used in Cervera by the typographer Manuel Ibarra; the other group comprises the editions printed in Barcelona containing woodcuts that have not been documented in any other city during the eighteenth century. This paper focuses on the second group.

Methodology: We reproduce the woodcuts in each of the editions and give an account of eighteenth-century Lleida, where the same woodblocks were occasionally used.

Results: The study demonstrates the enduring nature of the work in question, Venturós Pelegrí, which was illustrated by various typographers following very similar formal guidelines and adhering to a markedly typified iconographic series, especially during the eighteenth century.

Periodisme de dades, infografia i visualització de la informació: un estudi de El País, El Mundo, Marca i El Correo

per
Nombre total d'infografies

Objectius: analitzar el grau d’implantació de la infografia, les seves característiques i la visualització de dades en quatre diaris espanyols.

Material i mètodes: es van estudiar les infografies publicades durant dos mesos en els diaris El País, El Mundo, Marca i El Correo.

Resultats: es va trobar que si bé els diaris estudiats fan un ús extens dels recursos infogràfics, encara es troben en un estadi d’evolució inicial. Això es verifica, entre altres indicis, pel predomini de les representacions figuratives, l’absència completa de recursos de visualització avançats però ben coneguts, com ara els treemaps i els núvols d’etiquetes (tag clouds), i el poc ús de la interactivitat en les representacions. — Objetivos: analizar el grado y las características de la implantación de la infografía y la visualización de datos en cuatro periódicos españoles.

Material y métodos: se estudiaron las infografías publicadas durante dos meses por los periódicos El País, El Mundo, Marca y El Correo.

Resultados: se encontró que si bien los periódicos estudiados hacen un uso extenso de los recursos infográficos, estos se encuentran aún en un estadio de evolución temprano. Esto se verifica, entre otros indicios, por el predominio de las representaciones figurativas, la ausencia completa de recursos de visualización avanzados pero bien conocidos como son los treemaps y los tag clouds y el poco uso de la interactividad en las representaciones. — Objective: Analyze the extent and characteristics of implementation of infographics and data visualization in four Spanish newspapers.

Material and methods: Infographics published for two months by the newspapers El Pais, El Mundo, Marca and El Correo were studied.

Results: It was found that while the newspapers studied make extensive use of infographics resources, these are still in a stage of early development. This is verified, among other indications, by the predominance of figurative representations, the complete absence of advanced visualization resources (but well known) as are the treemaps and tag clouds and little use of interactivity in the representations.

Les multituds intel·ligents (smart mobs) com a generadores de dades massives (big data): la intel·ligència col·lectiva al servei de la innovació social

per
Pilars de l'acció de la intel·ligència col·lectiva Font. Elaboració pròpia a partir de la definició de Lévy (2004)

Les últimes dècades es registra un increment de mobilitzacions socials organitzades, intervingudes, narrades i coordinades a través de les TIC. Són mostra de multituds intel·ligents (smart mobs) que s’aprofiten dels nous mitjans de comunicació per organitzar-se. Tant pel nombre de missatges intercanviats i generats com per les pròpies interaccions generades, aquestes multituds intel·ligents es converteixen en objecte de les dades massives. La seva anàlisi a partir de les possibilitats que brinda l’enginyeria de dades pot contribuir a detectar idees construïdes com també sabers compartits fruit de la intel·ligència col·lectiva. Aquest fet afavoriria la reutilització d’aquesta informació per incrementar el coneixement del col·lectiu i contribuir al desenvolupament de la innovació social. És per això que en aquest article s’assenyalen els interrogants i les limitacions que encara presenten aquestes anàlisis i es posa en relleu la necessitat d’aprofundir en el desenvolupament de nous mètodes i tècniques d’anàlisi. — En las últimas décadas se registra un incremento de movilizaciones sociales organizadas, mediadas, narradas y coordinadas a través de TICs. Son muestra de smart mobs o multitudes inteligentes que se aprovechan de los nuevos medios de comunicación para organizarse. Tanto por el número de mensajes intercambiados y generados como por las propias interacciones generadas, estas multitudes inteligentes se convierten en objeto del big data. Su análisis a partir de las posibilidades que brinda la ingeniería de datos puede contribuir a detectar ideas construidas así como saberes compartidos fruto de la inteligencia colectiva. Ello favorecería la reutilización de esta información para incrementar el conocimiento del colectivo y contribuir al desarrollo de la innovación social. Es por ello que en este artículo se señalan los interrogantes y limitaciones que todavía presentan estos análisis y se pone de relieve la necesidad de profundizar en el desarrollo de nuevos métodos y técnicas de análisis. — Recent decades have seen an increase in the mobilization of the social group that is organized, developed, narrated and coordinated with IT: the smart mob, which uses the new communication media to self-organize. Both because of the quantity of messages generated by such groups and because of the social interactions they produce, smart mobs have become the object of big data studies. Data engineering technology can be used to analyse smart mobs and identify the ideas and knowledge they share. This can favour the reuse of information to increase a group’s knowledge and contribute to the development of social innovation. The paper therefore examines the questions that are being asked about the potential and limitations of smart mobs and emphasizes the need for further research on new methods and analysis techniques.