Prescripció antiprescriptiva

  [Versión castellana][English version] Jordi Gràcia Professor de la Facultat de Filologia Universitat de Barcelona jgraciagracia@ub.edu         La paraula ja no sorprèn ningú i de fet està integrada al llenguatge comú de pedagogs, intel·lectuals i agents culturals. No estic segur, però, que sempre parlem del mateix quan enunciem el valor prescriptiu d’una … Llegiu més

Intel·ligència artificial i transparència algorítmica: “It’s complicated”

  [Versión castellana][English version] Ramon Sangüesa DESISLAB, Laboratori d’innovació social Escola Elisava de Disseny i Enginyeria rsanguesa@elisava.net         Una part important de la societat en què ens movem es troba en l’economia d’informació, una economia de dades i algoritmes. Perquè les dades si no es tracten no són res. Aquesta economia és … Llegiu més

Màquines socials i Internet: hi va haver algun problema pel camí

  [Versión castellana] [English version] David Casacuberta Departament de Filosofia Universitat Autònoma de Barcelona david.casacuberta@gmail.com       En el seu famós assaig A Declaration of the Independence of Cyberspace, John Perry Barlow (1996) imaginava una utopia virtual en què els esdeveniments i els problemes del món real es tornaven irrellevants, inclosos els governs. Deixant-se … Llegiu més

Multilingüisme equilibrat en ciència

  [English version] Gunnar Sivertsen Professor d’investigació Nordic Institute for Studies in Innovation, Research and Education (Oslo) gunnar.sivertsen@nifu.no       1 Introducció: visibilitzar el paper de la llengua L’anglès s’ha convertit —i ja fa temps que ho és— en la llengua internacional en ciència. Altres llengües que anteriorment s’havien usat com a llengües internacionals … Llegiu més

L’avaluació de la recerca en comunitats locals i professionals

En aquest monogràfic hem convidat contribucions per a reflexionar sobre els reptes plantejats en la comunicació científica en espais temàtics, geogràfics, socials o idiomàtics que són percebuts com a perifèrics en recerca, com ara el turisme, l’esport o les humanitats, o les llengües minoritàries. Els articles exploren els canvis en l’ús d’indicadors en avaluació, les transformacions vers la ciència oberta i la (re)valorització de la contribució social, la comunicació científica en aquests àmbits locals i professionals, i les inèrcies de marcs culturals i administratius davant aquests canvis. — En este monográfico disponemos de contribuciones que sirven para reflexionar sobre los retos que se plantean en la comunicación científica en espacios temáticos, geográficos, sociales o idiomáticos que son percibidos como periféricos en investigación, como el turismo, el deporte o las humanidades, o las lenguas minoritarias. Los artículos exploran los cambios en el uso de indicadores en evaluación, las transformaciones hacia la ciencia abierta y la (re)valorización de la contribución social, la comunicación científica en estos ámbitos locales y profesionales, y las inercias de marcos culturales y administrativos ante estos cambios. — The articles in this monograph reflect on the challenges facing scientific communication when the subject in general or its particular geographic, social or language focus are perceived as peripheral in research, as is the case with tourism, sport, the humanities or minority languages. The articles explore the changes in the way indicators are being used to evaluate this research, the transition towards an open science system and the (re)valorisation of the social contribution, scientific communication in these local and professional areas and finally the ways that cultural and governmental infrastructures fail to respond to these changes.

Com han canviat BiD i les revistes espanyoles de documentació en els darrers vint anys?

Figura 1. Sumari del número 2

Es presenta l’evolució històrica de la revista BiD establint tres grans etapes en el seu recorregut: creació (1998–2003), consolidació (2004–2012), creixement (2013– ). En cada una d’elles es comenten aspectes relacionats amb l’estructura editorial, les seccions, la maqueta i la inclusió en bases de dades. En segon lloc, s’analitza la situació actual de les dinou revistes científiques espanyoles de l’àmbit de la documentació que estan actives basant-se en quatre característiques generals (antiguitat, perfil d’editor, presència en bases de dades i difusió en accés obert) i, a continuació, es compara amb la situació existent fa vint anys a partir de les valoracions de tres estudis d’aquell moment. Finalment, es valora l’evolució de la revista BiD i se’n presenten els reptes de futur. — Se presenta la evolución histórica de la revista BiD estableciendo tres grandes etapas en su recorrido: creación (1998–2003), consolidación (2004–2012), crecimiento (2013– ). En cada una de ellas se comentan aspectos relacionados con la estructura editorial, las secciones, la maqueta y la inclusión en bases de datos. En segundo lugar, se analiza la situación actual de las diecinueve revistas científicas españolas del ámbito de la documentación que están activas teniendo en cuenta cuatro características generales (antigüedad, perfil del editor, presencia en bases de datos y difusión en acceso abierto) y, a continuación, se compara con la situación existente hace veinte años a partir de las valoraciones de tres estudios de aquel momento. Finalmente, se valora la evolución de la revista BiD y se presentan los retos de futuro. — This article describes the historical evolution of the journal BiD through an analysis of three key stages: foundation (1998–2003), consolidation (2004–2012) and growth (2013 to the present). It examines aspects related to the editorial structure, sections, layout and inclusion in databases during each of these stages. Secondly, it analyses the present status of the 19 information science journals currently active in Spain based on four general characteristics (longevity, editor profile, inclusion in databases and open-access publication), and then compares these aspects to the situation 20 years ago through an assessment of three studies carried out at that time. Finally, it examines the evolution of the journal BiD and outlines its future challenges.

De la postveritat a la postètica

  [Versión castellana | English version] Salvador Alsius Professor Departament de Comunicació Periodisme Universitat Pompeu Fabra salvador.alsius@upf.edu         L’última nit d’agost de 1997, Diana de Gal·les moria després d’haver tingut un accident de cotxe al túnel del pont de l’Alma de París. Entre les circumstàncies que van envoltar aquest succés hi va … Llegiu més

Propostes arquitectòniques innovadores per a la biblioteca contemporània

Figura 1. Biblioteca de Zutphen, Holanda (Autor: Turning Over A New Leaf. Llicència: CC BY-NC-ND 2.0)

  [Versión castellana] [English version] Ignasi Bonet Peitx Arquitecte Unitat d’Arquitectura Bibliotecària Gerència de Biblioteques Diputació de Barcelona bonetpin@diba.cat       1. Introducció: arquitectura i biblioteca Abordar una reflexió sobre l’arquitectura de la biblioteca contemporània requereix partir del que defineix la biblioteca en el present, així com també de la capacitat de l’arquitectura per … Llegiu més

El disseny de la biblioteca universitària del segle XXI: idees i tendències

Figura 1. Representació dels para-sols i iglús inflables del Saltire Centre, a la Glasgow Caledonian University

  [Versión castellana] [English version] Les Watson les@leswatson.net       1 Introducció “Between the birth of the world and 2003, there were five exabytes of information created. We [now] create five exabytes every two days” (King, 2013). Una de les conseqüències principals que té l’accés a tota aquesta informació generada és que el ventall … Llegiu més