Número: 30

Passió per un fons especialitzat a la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver: el col·leccionisme

per
Figura 1

L’objectiu de les reflexions i línies de treball que es presenten en aquest article és analitzar quines iniciatives, des del punt de vista del desenvolupament i la gestió de la col·lecció, s’han de prendre per seguir sent una font d’informació i coneixement clau per a la comunitat; se centren concretament en les polítiques del fons especialitzat —col·leccionisme— de la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver de Barcelona.

Es descriuen el motiu del treball en la línia temàtica del col·leccionisme, la classificació pròpia, la visibilitat de l’especialització de la biblioteca mitjançant les TIC, l’organització d’activitats de dinamització, la redacció de documents formals de polítiques de compra i gestió del fons i la creació de recursos propis, entre d’altres. — The purpose of the research and thinking presented in this article is to analyse which initiatives, in terms of the development and management of a collection, have to be taken to ensure it continues to be a key source of information and knowledge for the community. A particular focus is given to the policies of a specialist collection —that dedicated to the hobby of collecting— in the Library of Sant Antoni-Joan Oliver in Barcelona.

The aim of the study is described in relation to the overall theme of collecting, the classification of resources, the visibility of the library’s specialization when employing ICTs, the organisation of promotional activities, the writing of formal documents governing procurement policies and the management of funds and the creation of the library’s own resources, among others.

La política de col·lecció a la Xarxa de Biblioteques de L’Hospitalet de Llobregat

per

Les xarxes urbanes de biblioteques públiques necessiten disposar de polítiques de col·lecció pròpies que marquin els objectius per ajustar-se a les necessitats de la població a la qual donen servei. El text presenta la política de col·lecció de les biblioteques de L’Hospitalet de Llobregat iniciada el 2003 i que ha permès crear un fons de ciutat en el qual vuit biblioteques constitueixen un únic catàleg col·lectiu. — Urban networks of public libraries need to have their own collection policies that establish objectives aimed at meeting the needs of the population they serve. The article presents the collection policy of the libraries of L’Hospitalet de Llobregat, introduced in 2003, and which has created a city collection in which eight libraries make up a unique collective catalogue.

Revistes espanyoles d’arquitectura, ciències de la construcció i urbanisme: visibilitat i internacionalitat

per
Figura 1. Distribució d'autors estrangers per zones geogràfiques

Objectiu: es presenta un estudi sobre el grau d’internacionalitat —entesa com la presència en bases de dades internacionals i els percentatges d’autors estrangers i dels seus equips científics en les revistes— que mostren les revistes espanyoles d’arquitectura, de ciències de la construcció i d’urbanisme.

Metodologia: es parteix de les revistes espanyoles d’aquests tres àmbits científics que el 2010 apareguessin al Directori de revistes de les bases de dades bibliogràfiques del CSIC, molt prestigiós dins del panorama bibliogràfic espanyol, i que es publiquessin el 2008, el 2009 i el 2010. El pas següent és constatar la presència d’aquestes revistes en les bases de dades i els índexs internacionals de prestigi, que tenen criteris de selecció en les publicacions que recullen. Més tard s’analitza la presència d’articles amb un o més autors internacionals i el nombre d’estrangers entre els membres dels equips científics.

Resultats: els resultats mostren nivells molt baixos de visibilitat en bases de dades i índexs internacionals de les revistes espanyoles de les àrees analitzades, una presència escassa d’estrangers entre els autors i membres dels equips científics, a més d’una absència de qualitat en la presentació de les publicacions. Es conclou que les revistes espanyoles d’arquitectura, de ciències de la construcció i d’urbanisme han de millorar els hàbits de publicació perquè puguin considerar-se revistes científiques, i així resultar més interessants a la comunitat científica internacional de les seves disciplines. — Objective: a study is presented of the degree of internationality —understood as presence in international databases and percentage number of foreign authors published in the journals as well as foreigners engaged in the scientific editorial teams— presented by Spanish journals of architecture, urbanism and building sciences.

Methodology: the study draws on the Spanish journals published in these three fields that appeared in 2010 in the journal directory of the bibliographic databases of CSIC, selected for its prestige among Spanish researchers, and which were published in 2008, 2009 and 2010. The next step involved confirming their presence or otherwise in international databases and indices of prestige, which employ their own criteria for selecting the journals they include. An analysis was then undertaken of the number of articles published with one or more foreign authors and the number of foreigners among the members of the journals’ scientific editorial teams.

Results: the results point to a very low level of visibility in international databases and indices of the Spanish journals published in the fields analysed, a low presence of foreigners among the authors and members of the scientific editorial teams, as well as a lack of quality in the presentation of the publications. It is concluded that Spanish journals of architecture, urbanism and building sciences need to improve their publishing habits before they can be considered

La gestió de les col·leccions de fons antic en les biblioteques universitàries espanyoles: anàlisi dels textos normatius

per

Objectiu: localitzar i estudiar els textos que regulen la gestió de les col·leccions del fons antic de les biblioteques universitàries espanyoles per descriure les característiques d’aquestes col·leccions des del punt de vista de la gestió.

Metodologia: es recopilen els documents, se n’analitza el contingut, es comparen els textos i, amb les dades obtingudes, es fa un estudi de conjunt que en sintetitza l’estat de la qüestió.

Resultats: s’han localitzat i analitzat 33 textos amb informació relacionada amb la gestió de les col·leccions universitàries de fons antic que han permès definir l’estat actual sobre la regulació de l’accés, la consulta, el procés tècnic, el dipòsit, la reproducció i el préstec per a exposicions de les col·leccions de llibres antics de les biblioteques universitàries espanyoles. — Objective: to locate and study texts governing the management of the ancient collections housed in Spain’s university libraries so as to trace the qualities that characterize these collections from a management perspective.

Methodology: documents were collected and their content analysed, a cross comparison was undertaken between some of the texts and with the resulting data an overall study was made to summarize the state of the art.

Results: a total of 33 texts with information related to the management of ancient university collections were identified and analysed which enabled us to determine the current status of the regulation of access, consultation, technical processing, deposit, reproduction and loaning for exhibitions of the collections of ancient books in Spain’s university libraries.

Els llibres electrònics en les col·leccions de les biblioteques públiques

per
Figura 1. Pàgina inicial de la plataforma de préstec de llibres electrònics de Pozuelo d'Alarcón, eBookPozuelo

Objectius: la incorporació dels llibres electrònics a les biblioteques suposa una sèrie de canvis en els processos de gestió de les col·leccions. En l’article s’aborden tots els aspectes afectats pels nous factors que s’introdueixen amb la gestió dels llibres electrònics.

Metodologia: s’analitzen els canvis que es produeixen en els criteris de selecció i especialment en els nous condicionants que intervenen en el procés d’adquisició, considerant els models de negoci principals que s’estan aplicant. Pel que fa a l’avaluació, s’estableixen les dades estadístiques principals que s’han de tenir en compte per valorar aquests recursos. També s’analitzen breument les plataformes de préstec existents fins avui a Espanya (la Libranda, l’OdiloTK i el XeBook).

Resultats: s’exposen, a manera de reflexió, una sèrie de conclusions en què es reflecteixen algunes qüestions clau que les biblioteques haurien d’assumir a l’hora de plantejar-se les actuacions i negociacions sobre el préstec de llibres electrònics. — Objectives: incorporating e-books into public libraries requires a series of changes in the management processes of the libraries’ collections. This paper addresses those aspects affected by the new factors arising with the management of e-books.

Methodology: an analysis is undertaken of the changes in the selection criteria and, in particular, of the new determinants affecting the acquisition process, by examining the main business models that have been adopted. The most relevant statistical data are identified for evaluating these resources. A brief analysis is also provided of the lending platforms that have been used in Spain to date (Libranda, OdiloTK and Xe-book).

Results: a series of conclusions are drawn, by way of reflection, that capture some of the key questions that libraries need to address when undertaking actions and entering into negotiations for the incorporation of e-book lending systems.

Editorial

per

  [Versión castellana] [English Version] Mario Pérez-Montoro Universitat de Barcelona perez-montoro@ub.edu Candela Ollé Universitat Oberta de Catalunya collec@uoc.edu   Era el mes de juny del 1998 quan gràcies a un grup entusiasta de professors de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona va aparèixer el primer número de BiD: textos universitaris de biblioteconomia i … Llegiu més

Política de desenvolupament de la col·lecció: on comença i on acaba?

per

  [Versión castellana | English version] Glòria Pérez-Salmerón Exdirectora de la Biblioteca Nacional de España perezsalmeron@gmail.com   La política de desenvolupament de la col·lecció (PDC) és el compromís de la biblioteca; és la seva declaració de principis per configurar una col·lecció coherent amb la missió i els objectius definits en la seva estratègia, tenint en … Llegiu més

Les biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975

per
Sala de lectura de la Biblioteca Mossèn Homar de l'Hospitalet (1963) (Anuario..., 1968, p. 248–249)

Objectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l’anomenat — Objectives: to analyse how the cultural activities of the popular libraries in the province of Barcelona evolved in the second period of Francoist Spain, that is between the years 1957 to 1975. This paper examines the type and nature of these activities; the interest they generated among the respective communities and the way in which the activities were adapted to a society that was undergoing profound changes; the importance of various social and cultural movements that emerged with particular strength in those years; the role played in them by Catalan language and culture; local alliances, and the extent to which these activities were guided by the authorities or responded to the initiative of the librarians.

Methodology: an exhaustive report and analysis were undertaken of the activities organised in each of the popular libraries of the Provincial Council of Barcelona between 1957 and 1975, as reported in the Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. The study examines all the popular libraries and the stable branch libraries that had a person responsible for their running.

Results: it was during the sixties that the popular libraries were most active in promoting cultural activities. In general, they were well integrated within their respective communities and, thanks to the efforts of those responsible for their organisation, readers were able to follow closely the cultural movements that emerged in the capital: plays staged in the independent theatres, play readings, film forums, recitals of Nova Cançó promoting Catalan music etc. The libraries recovered their role as disseminators of culture, which they had had on being founded, and dedicated themselves once more to the task of promoting Catalan language and culture. Likewise, as in that earlier period, they once again became politically neutral spaces, but a neutrality that was characterised by its exclusive, non-integrative nature, which explains why they remained on the sidelines of certain social and political worries of the civil society of the day.

El retorn de les col·leccions

per

  [Versión castellana] [Version française] Bertrand Calenge Cap d’Estudis Département des Études et de la Recherche ENSSIB École Nationale Supérieure des Sciences de l’Information et des Bibliothèques Université de Lyon bertrand.calenge@enssib.fr   Reflexionant sobre aquestes paraules introductòries per a la revista BiD: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació, he fet un balanç de vint anys … Llegiu més

Número 30 (juny 2013)

per

Editorial Editorial || Mario Pérez-Montoro, Candela Ollé Tribuna El retorn de les col·leccions || Bertrand Calenge Política de desenvolupament de la col·lecció: on comença i on acaba? || Glòria Pérez-Salmerón Articles Els llibres electrònics en les col·leccions de les biblioteques públiques || Remedios de Vicente García Estudi sobre l’ús dels llibres electrònics a les biblioteques … Llegiu més