Número: 34

Dades

Quantificar-se per viure a través de les dades: les dades massives (big data) aplicades a l’àmbit personal

per
Mapa conceptual de les aplicacions presents al mercat actualment

Objectius: aquest article reflexiona sobre el sorgiment dels fenòmens lifelogging i quantified self com una forma de viure a través de les dades personals generades pel mateix usuari. S’analitza la perspectiva social i tecnològica fent èmfasi en la gestió de les dades, i es descriu com els principis de les dades massives permeten entendre les oportunitats i complexitats que generen aquests fenòmens.

Metodologia: s’ha revisat la bibliografia publicada sobre els fenòmens lifelogging i quantified self des de l’aparició fins als nostres dies. La recerca bibliogràfica s’ha fet mitjançant bases de dades bibliogràfiques pels articles i cercadors generalistes per a la informació dels productes i aplicacions, així com per les notícies d’actualitat aparegudes a la premsa local i internacional.

Resultats: el resultat és una taxonomia d’usos, aplicacions i eines de lifelogging i quantified self. Es conclou que un factor determinant en la seva evolució serà la capacitat de generar informació de qualitat a partir de les dades generades per l’usuari. En els dos casos es veu necessari establir estàndards i protocols que permetin una estructuració, gestió i anàlisi de les dades per tal d’optimitzar els potencials impactes positius que pot generar el fenomen del quantified self a la societat. — Objetivos: este artículo reflexiona sobre el surgimiento de los fenómenos lifelogging y quantified self como una forma de vivir a través de los datos personales generados por el propio usuario. Se analizan la perspectiva social y tecnológica haciendo énfasis en la gestión de los datos, y se describe cómo los principios de la inteligencia de datos (big data) permiten entender las oportunidades y complejidades que generan estos fenómenos.

Metodología: se ha revisado la bibliografía publicada sobre los fenómenos lifelogging y quantified self desde su aparición hasta nuestros días. La búsqueda bibliográfica se ha realizado en bases de datos bibliográficas para los artículos y mediante buscadores generalistas para la información de los productos y aplicaciones, así como para las noticias de actualidad aparecidas en la prensa local e internacional.

Resultados: el resultado es una taxonomía de usos, aplicaciones y herramientas de lifelogging y quantified self. Se concluye que un factor determinante en su evolución será la capacidad de generar información de calidad a partir de los datos generados por el usuario. En ambos casos se ve necesario establecer estándares y protocolos que permitan una estructuración, gestión y análisis de los datos con el fin de optimizar los potenciales impactos positivos que puede generar el fenómeno del quantified self a la sociedad. — Objectives: This paper uses data generated by users to reflect on the emergent paradigm of lifelogging or quantified self as a lifestyle. It analyses the social and technological aspects of this phenomenon, focusing on data management, and it describes how the principles of big data enable us to understand the opportunities and complexities that quantified self is responsible for.

Methodology: The paper revises the bibliography published on lifelogging and quantified self from its beginnings to the present. The bibliographic search was completed using bibliographic databases for the articles and general search engines for information on products and applications and for news articles in the local and international press.

Results: The result is a taxonomy of uses, applications and tools for lifelogging and quantified self. The researchers conclude that the ability to generate quality information from user-generated data will be key in the development of this paradigm. It will also be necessary to establish standards and protocols to organize, manage and analyse the data so that the potentially positive impact of quantified self on society can be optimized.

Notes sobre la difusió del venturós pelegrí als segles XVIII–XIX. Tres edicions barcelonines més una altra d’impresa a Lleida

per
Taula 1. Gravats impresos en cada una de les quatre edicions estudiades en aquest treball

Objectiu: aquest article s’integra en una línia de recerca que es proposa estudiar i classificar totes les edicions de la Peregrinació del Venturós Pelegrí datades entre els segles xvii i xix. En el cas de les edicions setcentistes sorgides a Barcelona, es poden distingir dos grans grups segons els materials gràfics que transmeten. En un primer grup caldria incloure els exemplars que presenten totalment o parcialment alguns gravats utilitzats a Cervera pel tipògraf Manuel Ibarra. En un segon grup hi hauria els impresos barcelonins amb xilografies no documentades en cap altra ciutat al llarg de tot el segle xviii. En aquest article ens centrem més concretament en el segon grup. –Metodologia: reproduïm els gravats de cada una de les edicions, i ressenyem una impressió vuitcentista de Lleida en la qual, en part, s’utilitzen les mateixes matrius.

Resultats: l’estudi demostra la gran pervivència del Venturós Pelegrí, que va ser estampat per diversos tipògrafs tot seguint unes pautes formals molt similars, d’acord amb una sèrie iconogràfica bastant tipificada, sobretot al llarg del segle xviii. — Objetivo: este artículo se integra en una línea de investigación que se propone estudiar y clasificar todas las ediciones de la Peregrinació del Venturós Pelegrídatadas entre los siglos xvii y xix. En el caso de las ediciones dieciochescas surgidas en Barcelona, se pueden distinguir dos grandes grupos según los materiales gráficos que transmiten. En un primer grupo deberían incluirse los ejemplares que presentan total o parcialmente algunos grabados utilizados en Cervera por el tipógrafo Manuel Ibarra. En un segundo grupo estarían los impresos barceloneses con xilografías no documentadas en ninguna otra ciudad a lo largo de todo el siglo xviii. En este artículo nos centramos más concretamente en el segundo grupo.

Metodología: reproducimos los grabados de cada una de las ediciones, y reseñamos una impresión decimonónica surgida en Lleida donde se utilizan en parte las mismas matrices.

Resultados: el estudio demuestra la gran pervivencia del Venturós Pelegrí, que fue estampado por varios tipógrafos siguiendo unas pautas formales muy similares, de acuerdo con una serie iconográfica bastante tipificada, sobre todo a lo largo del siglo xviii. — Objectives: To report on an ongoing line of research that aims to classify all the editions of the Peregrinació del Venturós Pelegrí (‘Pilgrimage of Venturós Pelegrí’) that have been dated to a period between the seventeenth and nineteenth centuries. When we compare their graphic features, the seventeenth-century editions printed in Barcelona fall into two main groups: in one, the editions are either partially or totally illustrated with woodcuts used in Cervera by the typographer Manuel Ibarra; the other group comprises the editions printed in Barcelona containing woodcuts that have not been documented in any other city during the eighteenth century. This paper focuses on the second group.

Methodology: We reproduce the woodcuts in each of the editions and give an account of eighteenth-century Lleida, where the same woodblocks were occasionally used.

Results: The study demonstrates the enduring nature of the work in question, Venturós Pelegrí, which was illustrated by various typographers following very similar formal guidelines and adhering to a markedly typified iconographic series, especially during the eighteenth century.

Eines d’anàlisi de dades bibliogràfiques i construcció de mapes de coneixement: Bibexcel i Pajek

per
Interfície de Bibexcel i exemple de registre tipus. Les fletxes assenyalen els llocs on se selecciona el fitxer i el lloc on apareixen els registres

Els mapes de coneixement són instruments que ajuden a visualitzar informació. Si prenen com a base de l’anàlisi dades de naturalesa bibliogràfica es converteixen en una forma senzilla de proporcionar l’estat de la qüestió d’una àrea o un tema molt concret. Aquest treball se centra en la utilització d’informació científica bibliogràfica per produir un mapa, i presenta les eines per construir-los. Bibexcel s’usa per analitzar les dades extretes de la base de dades Web of Science i Pajek, per representar visualment els resultats. El treball descriu els passos necessaris per utilitzar aquestes aplicacions, especialment quan no mostren un dibuix adequadat a causa d’un nombre excessiu de dades. — Los mapas de conocimiento son instrumentos que ayudan a visualizar información. Si toman como base del análisis datos de naturaleza bibliográfica se convierten en una forma sencilla de proporcionar el estado de la cuestión de un área o tema muy concreto. Este trabajo se centra en la utilización de información científica bibliográfica para producir un mapa, presentando las herramientas para construirlos. Bibexcel es utilizado para analizar los datos extraídos de la base de datos Web of Science y Pajek para representar de forma visual los resultados. El trabajo describe los pasos necesarios para utilizar estas aplicaciones, especialmente cuando no son adecuadamente dibujados por contar con un número excesivo de datos. — Knowledge maps are tools that help visualize information. If they take bibliographical data as the basis for network analysis they become a simple means of getting to the crux of highly specific areas or subjects. This paper focuses on the use of scientific bibliographic information to produce a knowledge map and describes the tools that can do this. Bibexcel is used to analyze the data extracted from Web of Science and Pajek is used to visually represent the results. The paper describes the various steps in the procedure, focusing on what to do when visualization is hampered by too many data.

Schema.org, la millora de la visualització dels resultats en els cercadors i molt més

per
Entrada amb dades enriquides en els resultats de la cerca "apple pie recipe" al Google

Es descriuen les principals característiques de l’Schema.org, el vocabulari creat el 2011 per Google, Bing, Yahoo! i Yandex per marcar el contingut de les pàgines web i, d’aquesta manera, fer recognoscibles i comprensibles les seves dades als cercadors. Se n’exposa la principal aplicació avui dia, l’enriquiment de la informació que mostren els cercadors de cada pàgina web en els seus resultats, així com els fonaments de la seva estructura (entitats, propietats, valors, etc.) i dels formats de codificació que accepta. També s’explica com marcar el contingut d’una pàgina web amb l’Schema.org, qui fa servir avui dia aquest vocabulari, i qui el manté i desenvolupa. Finalment, es valora breument la conveniència o no d’utilitzar l’Schema.org, així com les possibles aplicacions d’aquest vocabulari en la millora de les cerques i dels resultats dels cercadors (més precisió, més funcionalitats, etc.), en el desenvolupament del web semàntic i, fins i tot, en el posicionament de les pàgines web en els cercadors (SEO). — Se describen las principales características de Schema.org, el vocabulario creado en 2011 por Google, Bing, Yahoo! y Yandex para marcar el contenido de las páginas web y, de este modo, hacer reconocibles y comprensibles sus datos a los buscadores. Se expone su principal aplicación a día de hoy, el enriquecimiento de la información que muestran los buscadores de cada página web en sus resultados, así como los fundamentos de su estructura (entidades, propiedades, valores, etc.) y de los formatos de codificación que acepta. También se explica cómo marcar el contenido de una página web con Schema.org, quién usa actualmente este vocabulario, y quién lo mantiene y desarrolla. Por último, se valora brevemente la conveniencia o no de utilizar Schema.org, así como las posibles aplicaciones de este vocabulario para mejorar las búsquedas y los resultados de los buscadores (más precisión, más funcionalidades, etc.), en el desarrollo de la web semántica e, incluso, en el posicionamiento de las páginas web en los buscadores (SEO). — In this article, we describe the main characteristics of Schema.org, the vocabulary developed in 2011 by Google, Bing, Yahoo! and Yandex to mark up webpage content and thus make data recognizable and understandable to search. We present the main application of Schema.org today, which is to enhance information about a webpage that is displayed in a search engine’s results. We then look at the main principles of the structure of Schema.org (classes, properties, values, etc.) and the coding formats that it accepts. In addition, we explain how to mark up webpage content with Schema.org, and describe who uses, maintains and develops this vocabulary today. Finally, we briefly assess the advantages of using Schema.org, as well as the potential applications of this vocabulary in the improvement of searches and search engine results (greater accuracy, more functionalities, etc.); the development of web semantics; and the area of website ranking (search engine optimization, SEO).

Periodisme de dades, infografia i visualització de la informació: un estudi de El País, El Mundo, Marca i El Correo

per
Nombre total d'infografies

Objectius: analitzar el grau d’implantació de la infografia, les seves característiques i la visualització de dades en quatre diaris espanyols.

Material i mètodes: es van estudiar les infografies publicades durant dos mesos en els diaris El País, El Mundo, Marca i El Correo.

Resultats: es va trobar que si bé els diaris estudiats fan un ús extens dels recursos infogràfics, encara es troben en un estadi d’evolució inicial. Això es verifica, entre altres indicis, pel predomini de les representacions figuratives, l’absència completa de recursos de visualització avançats però ben coneguts, com ara els treemaps i els núvols d’etiquetes (tag clouds), i el poc ús de la interactivitat en les representacions. — Objetivos: analizar el grado y las características de la implantación de la infografía y la visualización de datos en cuatro periódicos españoles.

Material y métodos: se estudiaron las infografías publicadas durante dos meses por los periódicos El País, El Mundo, Marca y El Correo.

Resultados: se encontró que si bien los periódicos estudiados hacen un uso extenso de los recursos infográficos, estos se encuentran aún en un estadio de evolución temprano. Esto se verifica, entre otros indicios, por el predominio de las representaciones figurativas, la ausencia completa de recursos de visualización avanzados pero bien conocidos como son los treemaps y los tag clouds y el poco uso de la interactividad en las representaciones. — Objective: Analyze the extent and characteristics of implementation of infographics and data visualization in four Spanish newspapers.

Material and methods: Infographics published for two months by the newspapers El Pais, El Mundo, Marca and El Correo were studied.

Results: It was found that while the newspapers studied make extensive use of infographics resources, these are still in a stage of early development. This is verified, among other indications, by the predominance of figurative representations, the complete absence of advanced visualization resources (but well known) as are the treemaps and tag clouds and little use of interactivity in the representations.

Arxius documentals en publicitat: Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español (Publidocnet)

per
Figura 1. Primera portada del portal Publidocnet

Un model documental per a la publicitat ha de promoure i conservar el patrimoni amb totes les eines possibles que té a l’abast. Publidocnet és un centre de documentació actiu que ofereix als estudiants, investigadors i persones interessades en la publicitat una visió analítica de les campanyes, informació relacionada, poder veure’n l’anunci televisiu, escoltar-ne les falques, veure’n les imatges i estudiar-ne la fitxa tècnica; en definitiva, una manera d’entendre i conèixer la publicitat per mitjà de les creacions dels publicitaris. Té com a objectiu la conservació del patrimoni, en un acord tàcit amb les agències de publicitat, que donen el material d’estudi per als alumnes. Publidocnet és, doncs, un centre documental multimèdia, gràfic i textual de la publicitat espanyola. — Un modelo documental para la publicidad ha de promover y conservar el patrimonio con todas las herramientas posibles a su alcance. Publidocnet es un centro de documentación activo que ofrece a los estudiantes, investigadores y personas interesadas en la publicidad una visión analítica de las campañas, información sobre ellas, poder ver el anuncio televisivo, escuchar las cuñas, ver las imágenes de las campañas y estudiar la ficha técnica; en definitiva, una manera de entender y conocer la publicidad a través de las creaciones de los publicitarios. Su fin último es la conservación del patrimonio, en un acuerdo tácito con las agencias de publicidad que donan el material para el estudio por parte de los alumnos y para su conservación. Publidocnet es, pues, un centro documental multimedia, gráfico y textual de la publicidad española. — A documentary model for advertising has to promote and conserve advertising heritage with all the instruments at its disposal. Publidocnet, Centro Documental para la Conservación del Patrimonio Publicitario Español, is a centre for conserving documentary heritage in advertising in which students, researchers and professionals study different aspects of the industry, including the analysis of promotional campaigns and commercials, audio branding , campaign images and technical profiles—all through practical examples of creative advertising. Because its mission is to conserve documentary heritage in advertising the centre is able to maintain a series of informal agreements with advertising companies who donate their materials for study purposes. The materials themselves include graphics and text in different media.

Les multituds intel·ligents (smart mobs) com a generadores de dades massives (big data): la intel·ligència col·lectiva al servei de la innovació social

per
Pilars de l'acció de la intel·ligència col·lectiva Font. Elaboració pròpia a partir de la definició de Lévy (2004)

Les últimes dècades es registra un increment de mobilitzacions socials organitzades, intervingudes, narrades i coordinades a través de les TIC. Són mostra de multituds intel·ligents (smart mobs) que s’aprofiten dels nous mitjans de comunicació per organitzar-se. Tant pel nombre de missatges intercanviats i generats com per les pròpies interaccions generades, aquestes multituds intel·ligents es converteixen en objecte de les dades massives. La seva anàlisi a partir de les possibilitats que brinda l’enginyeria de dades pot contribuir a detectar idees construïdes com també sabers compartits fruit de la intel·ligència col·lectiva. Aquest fet afavoriria la reutilització d’aquesta informació per incrementar el coneixement del col·lectiu i contribuir al desenvolupament de la innovació social. És per això que en aquest article s’assenyalen els interrogants i les limitacions que encara presenten aquestes anàlisis i es posa en relleu la necessitat d’aprofundir en el desenvolupament de nous mètodes i tècniques d’anàlisi. — En las últimas décadas se registra un incremento de movilizaciones sociales organizadas, mediadas, narradas y coordinadas a través de TICs. Son muestra de smart mobs o multitudes inteligentes que se aprovechan de los nuevos medios de comunicación para organizarse. Tanto por el número de mensajes intercambiados y generados como por las propias interacciones generadas, estas multitudes inteligentes se convierten en objeto del big data. Su análisis a partir de las posibilidades que brinda la ingeniería de datos puede contribuir a detectar ideas construidas así como saberes compartidos fruto de la inteligencia colectiva. Ello favorecería la reutilización de esta información para incrementar el conocimiento del colectivo y contribuir al desarrollo de la innovación social. Es por ello que en este artículo se señalan los interrogantes y limitaciones que todavía presentan estos análisis y se pone de relieve la necesidad de profundizar en el desarrollo de nuevos métodos y técnicas de análisis. — Recent decades have seen an increase in the mobilization of the social group that is organized, developed, narrated and coordinated with IT: the smart mob, which uses the new communication media to self-organize. Both because of the quantity of messages generated by such groups and because of the social interactions they produce, smart mobs have become the object of big data studies. Data engineering technology can be used to analyse smart mobs and identify the ideas and knowledge they share. This can favour the reuse of information to increase a group’s knowledge and contribute to the development of social innovation. The paper therefore examines the questions that are being asked about the potential and limitations of smart mobs and emphasizes the need for further research on new methods and analysis techniques.

Gestionar dades en situacions d’emergència. Estudi del cas dels focs de l’Alt Empordà a Catalunya

per
Figura 1. Actors i fluxos d'informació (Font: elaboració pròpia basada en el Pla INFOCAT)

Objectiu: analitzar el procés de la gestió de dades en una situació d’emergència des de la seva vessant comunicativa, tant pel que fa a la coordinació interna dels responsables de gestionar l’emergència com a la comunicació vers la ciutadania.

Metodologia: estudi de cas (els focs de l’Alt Empordà a Catalunya) amb un enfocament qualitatiu. L’obtenció i anàlisi de dades consisteix en: a) entrevistes en profunditat a responsables de la gestió de l’emergència, b) anàlisi de documentació oficial amb relació als plans d’acció, protocols i polítiques de comunicació i c) anàlisi de dades generades durant l’emergència: comunicats interns, informes de seguiment dels plans oficials, talls de veu i comunicats a la població enviats des del perfil de Twitter @emergenciescat de la Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.
— Resultats: els responsables de coordinar la gestió d’emergències, en aquest cas dels focs de l’Alt Empordà a Catalunya, han hagut de gestionar una gran varietat d’actors i una gran diversitat de dades procedents de diferents fonts per complir la seva responsabilitat. L’estudi posa de manifest dos elements que han estat cabdals per garantir una gestió d’informació eficient durant el procés: el protocol d’actuació, Pla INFOCAT i la comunicació vers la població mitjançant el perfil de Twitter @emergenciescat. Malgrat l’èxit del nostre cas d’estudi, els resultats mostren interessants oportunitats de recerca per avançar en la gestió de dades en situacions d’emergència. — Objetivo: analizar el proceso de la gestión de datos en una situación de emergencia desde su vertiente comunicativa, tanto en relación con la coordinación interna de los responsables de gestionar la emergencia como con la comunicación hacia la ciudadanía.

Metodología: estudio de caso (los fuegos del Alt Empordà en Cataluña) con un enfoque cualitativo. La obtención y análisis de datos consiste en: a) entrevistas en profundidad a responsables de la gestión de la emergencia, b) análisis de documentación oficial con relación a los planes de acción, protocolos y políticas de comunicación y c) análisis de datos generados durante la emergencia: comunicados internos, informes de seguimiento de los planes oficiales, cortes de voz y comunicados a la población enviados desde el perfil de Twitter@emergenciescat de la Dirección general de Protección Civil de la Generalidad de Cataluña.

Resultados: los responsables de coordinar la gestión de emergencias, en este caso de los fuegos del Alt Empordà en Cataluña, han tenido que gestionar una gran variedad de actores y una gran diversidad de datos procedentes de diferentes fuentes para cumplir con su responsabilidad. El estudio pone de manifiesto dos elementos que han sido capitales para garantizar una gestión de la información eficiente durante el proceso: el protocolo de actuación, Pla INFOCAT y la comunicación hacia la población mediante el perfil de Twitter @emergenciescat. A pesar del éxito de nuestro caso de estudio, los resultados muestran interesantes oportunidades de investigación para avanzar en la gestión de datos en situaciones de emergencia. — Objectives: To analyse emergency data management in processes where data is being communicated, either internally between the agents managing an emergency or externally, between agents and the civilian community. —
Methodology: The researchers conducted a qualitative study of fire management in the Catalan region of Alt Empordà. The retrieval and analysis of data consisted in: a) detailed interviews with emergency managers, b) the analysis of the official documentation outlining action plans, procedures and communication policies and c) the analysis of the data generated during an emergency: internal communication, reports on following official plans, public announcement equipment and communication with the civilian community using the Twitter profile @emergenciescat of the Catalan civil defence service the Direcció General de Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya.

Results: The agents needed to manage a wide range of emergency responders and data from many sources in order to discharge their responsibilities. The study shows that during an emergency, two aspects of management are critical: the action plan, which in this case was Pla INFOCAT, and communication with the civilian community, which in this case was directed using the Twitter profile @emergenciescat. In spite of the success of our case study, the results indicate that further research could help improve data management in emergency situations.

Metadades de dades obertes: estudi de cas a l’Uruguai

per
Figura 1: Diagrama UML de la especificación DCAT.

Objectiu: analitzar les metadades de dades obertes en voga des de la perspectiva de la seva adequació als objectius de recuperació i ús.

Metodologia: es planteja l’extensió de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nova classe que modeli el nivell de la dada i la seva semàntica. L’extensió s’analitza en un cas de dades obertes específic per a un procés de convenis de camineria rural a l’Uruguai.

Resultats: el desenvolupament s’implementa en la publicació d’un conjunt de dades obertes en el marc de descripció de recursos (RDF) al portal de dades obertes de l’Uruguai que n’exemplifica la utilitat. — Objetivo: analizar los metadatos de datos abiertos en boga desde la perspectiva de su adecuación a los objetivos de recuperación y uso.

Metodología: se plantea la extensión de Data Catalog Vocabulary (DCAT) a una nueva clase que modele el nivel del dato y su semántica. La extensión se analiza en un caso de datos abiertos específico para un proceso de convenios de caminería rural en Uruguay. –Resultados: el desarrollo se implementa en la publicación de un conjunto de datos abiertos en el marco de descripción de recursos (RDF) en el portal de datos abiertos de Uruguay que ejemplifica la utilidad. — Objective: This paper analyses metadata for the growing trend in open data, from the perspective of whether they meet the objectives of data recovery and use.

Methodology: We propose an extension of the Data Catalog Vocabulary (DCAT) to a new class that would model the level of the data and its semantics.

Results: The extension is analyzed in the case of specific open data for a process of agreements on rural road networks in Uruguay. The utility of the development is illustrated by its implementation in a set of open data in resource description framework (RDF), published on Uruguay’s open data portal.

Competència informacional en Traducció: anàlisi dels hàbits dels estudiants universitaris en la consulta i l’ús de fonts d’informació

per
Freqüència d'ús de dispositius per a la consulta d'informació

Objectiu: analitzar els hàbits en matèria de cerca d’informació dels estudiants de Traducció: conèixer el tipus d’eines i recursos que utilitzen, les fonts que consulten i els criteris de selecció que apliquen.

Metodologia: anàlisi quantitativa, duta a terme a partir d’un qüestionari de preguntes tancades de valoració, a estudiants de grau de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.

Resultats: entre els estudiants universitaris de Traducció, l’ús de la xarxa i els recursos digitals d’accés i consulta fàcils està desplaçant les fonts tradicionals, com ara les biblioteques o bases de dades, fins i tot quan es tracta de trobar informació especialitzada. Així, la importància de conceptes com autoritat i qualitat de les fonts sembla difuminar-se. En aquest context, es reforça la necessitat d’adaptar les estratègies docents per propiciar un canvi d’hàbits informacionals que fomenti, entre d’altres, la capacitat crítica en la consulta i selecció de la informació. — Objetivo: analizar los hábitos en materia de búsqueda de información de los estudiantes de Traducción: conocer el tipo de herramientas y recursos que utilizan, las fuentes que consultan y los criterios de selección que aplican.

Metodología: análisis cuantitativo, llevado a cabo a partir de un cuestionario de preguntas cerradas de valoración, a estudiantes de grado de la Facultad de Traducción e Interpretación de la UAB.

Resultados: entre los estudiantes universitarios de Traducción, el uso de la red y los recursos digitales de fácil acceso y consulta está desplazando a fuentes tradicionales como las bibliotecas o las bases de datos, incluso cuando se trata de encontrar información especializada. Así, la importancia de conceptos como autoridad y calidad de las fuentes parece difuminarse. En este contexto, se refuerza la necesidad de adaptar las estrategias docentes para propiciar un cambio de hábitos informacionales que fomente, entre otros, la capacidad crítica en la consulta y selección de la información. — Objectives: To analyse the habits university students of Translation adopt when searching for information: to identify the tools and resources they use, the sources they consult and the selection criteria they apply.

Methodology: Quantitative analysis based on closed-ended survey items completed by students in a bachelor’s degree programme in translation at the Faculty of Translation of the Universitat Autònoma de Barcelona.

Results: Increasingly, these students are favouring easy-to-access digital resources over more traditional sources like libraries or databases, even when searching for specialized information. The result is that students are assigning less importance to concepts like authorship and source quality. The study emphasizes the need to adapt teaching strategies to help students improve their information competence and promote a number of related skills, including the critical evaluation and selection of sources of information.