Número: 35

Recerca i educació

Tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia a Iberoamèrica i al Carib

per
Mapa: categories i tendències investigadores en la ciència de la informació i la biblioteconomia. Font: elaboració pròpia

Objectiu: aquest article presenta categories que mostren tendències investigadores de la ciència de la informació i la biblioteconomia en l’entorn d’Iberoamèrica i el Carib. Les categories han estat producte d’una recerca l’objectiu de la qual es relaciona amb l’anàlisi d’aquests aspectes predictius i prospectius de la disciplina, així com la configuració de l’horitzó d’aquest camp des d’una perspectiva científica.

Metodologia: l’enfocament que assumeix el projecte és de caràcter mixt, ja que integra l’anàlisi quantitativa i qualitativa, tenint en compte que s’utilitzen tècniques bibliomètriques, i procediments que integren l’ús de variables de mesura i obtenció d’indicadors de producció científica. De la mateixa manera, s’examinen i descriuen els articles seleccionats respecte del seu contingut teoricoepistemològic, recuperats del Web of Science, informació d’Iberoamèrica i del Carib, entre els anys 2009 i 2013, corresponents als títols de revistes que integren la categoria temàtica — Objetivo: este artículo presenta categorías que evidencian tendencias investigativas de la ciencia de la información y la bibliotecología en el entorno de Iberoamérica y el Caribe. Estas han sido producto de una investigación cuyo objetivo se relaciona con el análisis de estos aspectos predictivos y prospectivos de la disciplina, así como la configuración del horizonte de este campo desde una perspectiva científica.

Metodología: el enfoque que asume el proyecto es de carácter mixto, pues integra el análisis cuantitativo y cualitativo, teniendo en cuenta que se utilizan técnicas bibliométricas, y procedimientos que integran el uso de variables de medición y obtención de indicadores de producción científica. De igual modo se examinan y describen los artículos seleccionados respecto de su contenido teórico-epistemológico, recuperados de la Web of Science, información de Iberoamérica y el Caribe, entre los años 2009 y 2013, correspondientes a los títulos de revistas que integran la categoría temática — Objectives: Drawing on a predictive and prospective study which describes the general outline of library and information science from a scientific perspective, this paper identifies six categories of LIS research in Ibero-America and the Caribbean.

Methodology: The paper reports on a mixed-methods study that integrated quantitative and qualitative analysis by bringing together bibliometric techniques and procedures combining the measurement of variables and the retrieval of scientific production indicators. The authors examined the theoretical and epistemological content of a series of articles which were retrieved using the Web of Science platform and which offered information on LIS research trends in Ibero-America and the Caribbean during the period 2009-2013. The articles came from the journals in the category

Implementació de l’emprenedoria en els estudis de Biblioteconomia i Documentació: un exemple danès

per
El model d'efectuació

La finalitat d’aquest article és demostrar de quina manera l’ensenyament i l’aprenentatge centrat en l’emprenedoria es pot implementar en el context específic de la Biblioteconomia i la Documentació (BID) i alhora exposar els reptes que representa implementar l’emprenedoria en el context universitari general. Es presenta un concepte d’ensenyament i aprenentatge que s’ha dissenyat per satisfer els requisits acadèmics i també per treballar de manera satisfactòria i rellevant en el context de la Biblioteconomia i la Documentació (és a dir, en un context no empresarial). S’expliquen i analitzen les bases teòriques d’aquest concepte d’ensenyament i aprenentatge i, a més, es presenten les experiències concretes, els resultats i els assoliments dels seminaris i els cursos a la Det Informationsvidenskabelige Akademi on s’ha desenvolupat aquest concepte. — La finalidad de este artículo es demostrar de qué manera la enseñanza y el aprendizaje centrado en el emprendimiento puede implementarse en el contexto específico de la Biblioteconomía y la Documentación (ByD) y al mismo tiempo exponer los retos que representa implementar el emprendimiento en el contexto universitario general. Se presenta un concepto de enseñanza y aprendizaje que se ha diseñado para satisfacer los requisitos académicos y también para trabajar de manera satisfactoria y relevante en el contexto de la Biblioteconomía y la Documentación (es decir, en un contexto no empresarial). Se explican y analizan las bases teóricas de este concepto de enseñanza y aprendizaje y, además, se presentan las experiencias concretas, los resultados y los logros de los seminarios y los cursos en la Det Informationsvidenskabelige Akademi donde se ha desarrollado este concepto. — The present article intends to illustrate how entrepreneurship-centered teaching and learning can be implemented in a LIS-specific context while at the same time thematizing the challenges of implementing entrepreneurship in a general university context. The paper presents a concept of teaching and learning that is designed partly to meet academic requirements and partly to work satisfactorily, and in an appropriate manner, in a specifically LIS-related (i.e., a non-business) context. The theoretical basis of this teaching- and learning-related concept is explained and discussed. In addition, the article presents particular experiences, results and achievements obtained in seminars and course units at the Royal School of Library and Information Science, where the concept was developed.

El canvi i la innovació en l’ensenyament de Biblioteconomia i Documentació a Europa

per

L’objectiu principal d’aquest article és oferir una perspectiva de les tendències i avenços actuals en l’àmbit de l’ensenyament superior, així com il·lustrar algunes de les respostes que les institucions de Biblioteconomia i Documentació (BiD) han donat davant d’aquests canvis. S’analitza la contribució que fan les institucions de BiD a la innovació i el canvi a Europa, mitjançant cinc estudis de cas duts a terme a les institucions següents: l’Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Àustria); l’Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estònia); el Department of Library Science and Information Systems de l’Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grècia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituània); i la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suècia). Aquest treball complementa l’estudi de Virkus i Wood (2004, 2005), en el qual s’analitzaven les tendències i avenços registrats en l’ensenyament superior i les respostes que les institucions de BiD van donar davant d’aquests canvis. Es presenten els reptes més importants a què ha de fer front l’ensenyament de BiD sobre la base dels resultats de l’estudi. — El objetivo principal de este artículo es ofrecer una perspectiva de las tendencias y los avances actuales en el ámbito de la enseñanza superior, así como ilustrar algunas de las respuestas que las instituciones de Biblioteconomía y Documentación (ByD) han dado ante estos cambios. Se analiza la contribución que hacen las instituciones de ByD a la innovación y el cambio en Europa, mediante cinco estudios de caso llevados a cabo en las siguientes instituciones: el Institute of Information Science and Information Systems de la University of Graz (Austria); el Institute of Information Studies de la Tallinn University (Estonia); el Department of Library Science and Information Systems del Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki (Grecia); la Faculty of Communication de la Vilnius University (Lituania); y la Swedish School of Library and Information Science de la University of Borås (Suecia). Este trabajo complementa el estudio de Virkus y Wood (2004, 2005), en el que se analizaban las tendencias y avances registrados en la enseñanza superior y las respuestas que las instituciones de ByD dieron ante estos cambios. Se presentan los retos más importantes a los que tiene que hacer frente la enseñanza de ByD sobre la base de los resultados del estudio. — This review article examines current trends and developments in higher education and considers how library and information science institutions have responded to these. The contribution of LIS institutions to innovation and change in Europe is examined through institutional case studies in the following institutions: the Institute of Information Science and Information Systems, University of Graz, Austria; the Institute of Information Studies of Tallinn University, Estonia; the Department of Library Science and Information Systems, the Alexander Technological Educational Institute of Thessaloniki, Greece; the Faculty of Communication of Vilnius University, Lithuania; and the Swedish School of Library and Information Science, University of Borås, Sweden. This paper follows up the study conducted in 2003 by Virkus and Wood (2004, 2005), who analyzed trends and developments in higher education and the responses to these by LIS institutions. The findings of the study are used to identify the main challenges for LIS education.

Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos

per
Competències específiques. Font: elaboració pròpia

El perfil professional dels bibliotecaris ha anat evolucionant al llarg dels anys, en consonància amb els canvis que han afectat la biblioteca pública. En aquest article s’analitza com és aquest perfil actualment, des de l’òptica dels professionals mateixos. S’obté així una visió de les competències més valorades avui en dia, i es detecten els vessants del perfil que requereixen més incidència formativa. Com a resultat de l’anàlisi s’ha identificat la necessitat de perfils especialitzats, que també es podria cobrir amb la incorporació de professionals complementaris. Finalment, tot i que el perfil professional de bibliotecari s’adapta a grans trets a la nova realitat de les biblioteques públiques, també s’identifiquen les mancances percebudes pels professionals. — El perfil profesional de los bibliotecarios ha ido evolucionando a lo largo de los años, en consonancia con los cambios que han afectado a la biblioteca pública. En este artículo se analiza cómo es este perfil actualmente, desde la óptica de los mismos profesionales. Se obtiene así una visión de las competencias más valoradas hoy en día, y se detectan las facetas del perfil que requieren más incidencia formativa. Como resultado del análisis se ha identificado la necesidad de perfiles especializados, que también se podría suplir con la incorporación de profesionales complementarios. Finalmente, aunque el perfil profesional de bibliotecario se adapta en gran medida a la nueva realidad de las bibliotecas públicas, también se identifican las carencias percibidas por los profesionales. — The professional profile of the public librarian has evolved in response to the changes that constantly affect public libraries. In this article we analyze what the public librarian’s job involves from the point of view of the professionals themselves. This allows us to examine the competences that are most highly valued and identify those areas in which professionals require more specific training. Our results indicate that there is a need for librarians with more specialized profiles, but that this need could also be satisfied by incorporating professionals whose profiles were complementary or overlapping. Finally, although the professional profile of the librarian is adapting to the needs of the modern public library, we can detect certain weaknesses, which the professionals themselves also perceive.

Els reptes de la formació en Biblioteconomia i Documentació

per

  [Versión castellana | English version] Ernest Abadal Degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona abadal@ub.edu   1 La formació, motiu de preocupació Potser és difícil viure en primera persona tants desenllaços funestos en centres universitaris de Biblioteconomia i Documentació (BiD) com els que ha patit Blaise Cronin (2012), que va … Llegiu més

Repensar els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya: traspassant els límits*

per
Espanya. Les Ciències de la Informació estan adscrites a altres disciplines (facultats / departaments)

Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és oferir una visió general sobre la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BID) a les universitats espanyoles i examinar els reptes als quals s’enfronta avui dia aquesta disciplina, com també les estratègies que cal seguir per potenciar-la. Ara bé, vol anar una mica més enllà en reconsiderar per què els dels estudis de Biblioteconomia i Documentació a Espanya traspassen els límits en dos sentits. D’una banda, la interdisciplinarietat, és a dir, la identificació dels nostres companys de viatge; de l’altra, l’anàlisi de l’escassa repercussió social. Es proposen algunes iniciatives per tal de mitigar la baixa visibilitat d’aquests estudis i de la professió en conjunt.

Metodologia: les dades s’han extret de fonts estadístiques oficials (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes i Instituto Nacional de Estadística) i de les memòries anuals de les universitats, i s’han complementat amb la informació proporcionada pels membres de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).

Resultats: es descriu la situació actual dels cursos de grau i dels programes de màster i doctorat. Entre altres qüestions, s’ha detectat una disminució general de la demanda d’estudis de grau de Biblioteconomia i Documentació i un augment poc satisfactori dels programes de postgrau. En darrer lloc, es presenten diverses reflexions sobre els reptes als quals s’enfronten actualment aquests estudis i es proposen les estratègies que es poden aplicar per reforçar no solament l’ensenyament en aquest camp, sinó també el conjunt de la professió en aquest país. — Objetivos: el objetivo principal de este artículo es ofrecer una visión general sobre la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en las universidades españolas y examinar los retos a los que se enfrenta hoy en día esta disciplina, así como las estrategias que deben seguirse para potenciarla. Ahora bien, quiere ir un poco más allá al reconsiderar por qué los de los estudios de Biblioteconomía y Documentación en España traspasan los límites en dos sentidos. Por un lado, la interdisciplinariedad, es decir, la identificación de nuestros compañeros de viaje; por otro, el análisis de la escasa repercusión social. Se proponen algunas iniciativas con el fin de mitigar la baja visibilidad de estos estudios y de la profesión en su conjunto.

Metodología: los datos se han extraído de fuentes estadísticas oficiales (Ministerio de Educación, Cultura y Deportes e Instituto Nacional de Estadística) y de las memorias anuales de las universidades, y se han complementado con la información proporcionada por los miembros de la Red de Centros y Departamentos Universitarios de Información y Documentación (RUID).

Resultados: se describe la situación actual de los cursos de grado y de los programas de máster y doctorado. Entre otras cuestiones, se ha detectado una disminución general de la demanda de estudios de grado de Biblioteconomía y Documentación y un aumento poco satisfactorio de los programas de posgrado. En último lugar, se presentan varias reflexiones sobre los retos a los que se enfrentan actualmente estos estudios y se proponen las estrategias que pueden aplicarse para reforzar no solo la enseñanza en este campo, sino también el conjunto de la profesión en este país. — Objectives: The main objectives of this paper are to provide an overview of the current state of studies in library and information science in Spanish universities and to discuss the challenges this discipline is facing and the strategies that might strengthen the position of LIS-related studies and professional practice. But the paper also reconsiders why LIS in Spain is crossing the boundaries in two ways. First, it examines interdisciplinarity in LIS and identifies some of the travel companions LIS has made on its journey across the boundaries; and second, it analyzes the negative social repercussions LIS has experienced. Finally, the paper proposes initiatives to mitigate the low visibility of LIS education and the profession as a whole.

Methodology: Data were gathered from the official agencies the Spanish Ministry of Education, Culture and Sports, the Instituto Nacional de Estadística (National Institute of Statistics, INE) and the Red de Centros y Departamentos de Información y Documentación (Network of University Centres and Departments of Information and Documentation, RUID). Further data were obtained from the annual reports of Spanish universities.

Results: We describe the current situation of undergraduate courses, master’s degrees and doctoral programmes. Among other observations, we note the general decrease in the demand for LIS undergraduate studies and we propose that the increase in postgraduate studies is unsatisfactory. Finally we reflect on the challenges that these studies are currently facing in this country and suggest strategies that may be used to strengthen the position of both LIS education and the profession as a whole.

Fons antic i repositoris universitaris a Espanya

per

Es mostra la presència de col·leccions de fons antic en els repositoris de les biblioteques universitàries espanyoles després d’analitzar tots els repositoris. Per a aquesta anàlisi, com a part de la metodologia emprada, s’ha elaborat un model o llista que consta d’onze elements. Del conjunt de les universitats espanyoles, seixanta tenen repositoris, vint-i-vuit dels quals (16,8 %) disposen de col·leccions de fons antic. Com que del concepte de repositori institucional no sembla desprendre’s que tingui com a finalitat incloure aquest tipus de col·leccions, es reflexiona sobre la peculiaritat que una part dels repositoris universitaris espanyols inclogui col·leccions d’aquestes característiques. — Se muestra la presencia de colecciones de fondo antiguo en los repositorios de las bibliotecas universitarias españolas después de analizar todos los repositorios. Para este análisis, como parte de la metodología empleada, se ha elaborado un modelo o lista que consta de once elementos. Del conjunto de las universidades españolas, sesenta cuentan con repositorios y, de estos, veintiocho (16,8 %) disponen de colecciones de fondo antiguo. Debido a que del concepto de repositorio institucional no parece desprenderse que tenga como finalidad albergar este tipo de colecciones, se hace una reflexión sobre la peculiaridad de que parte de los repositorios universitarios españoles incluya colecciones de estas características. — This paper uses an analysis of the repositories of Spanish universities to identify which institutions contain rare book and manuscript collections. The method used in this analysis involved examining each university on the basis of a list comprising eleven elements. A total of 60 universities were found to have repositories but only 28 (16.8 %) of these contained rare book and manuscript collections. In the light of these figures, which suggest that Spanish university repositories do not generally consider the preservation of rare books and manuscripts to be part of their institutional mission, the paper reflects upon why some Spanish university repositories do contain such collections.

L’assignació de metadades a llibres digitals en el format EPUB3. Primera part. Les metadades en les especificacions de l’EPUB3

per
Composició mínima de l'element <metadata> en un EPUB

Objectius: descriure els mecanismes i la funció de les metadades internes i descriptives en el format EPUB3 segons els estàndards vigents i les bones pràctiques difoses per la indústria editorial, i identificar un conjunt de recomanacions especialment orientades a petits editors o autors que s’autoediten les obres.

Metodologia: l’article és descriptiu i instructiu, ja que a partir de l’explicació de l’estructura interna d’un llibre en format EPUB3 s’expliquen els diferents elements de metadades, els estàndards corresponents, la seva estructura i els possibles valors. El conjunt de propostes s’exemplifica a partir d’un cas d’estudi.

Resultats: el format EPUB disposa de mecanismes de descripció del context, el contingut i l’estructura dels llibres que emulen, en origen, els instruments específicament orientats a la catalogació, una mostra de la consolidació del model de metadades en origen. Els autors recomanen especialment la inclusió dels cinc elements de metadades obligatoris, tres dels quals (identificador, títol i idioma) dins l’esquema Dublin Core i dos segons un esquema propi, per descriure la data de la darrera modificació i la durada dels mitjans audiovisuals inclosos. — Objetivos: describir los mecanismos y la función de los metadatos internos y descriptivos en el formato EPUB3 según los estándares vigentes y las buenas prácticas difundidas por la industria editorial, e identificar un conjunto de recomendaciones especialmente orientadas a pequeños editores o autores que se autoeditan las obras. Metodología: el artículo es descriptivo e instructivo, ya que a partir de la explicación de la estructura interna de un libro en formato EPUB3 se explican los diferentes elementos de metadatos, los estándares correspondientes, su estructura y los posibles valores. El conjunto de propuestas se ejemplifica a partir de un caso de estudio. Resultados: el formato EPUB dispone de mecanismos de descripción del contexto, el contenido y la estructura de los libros que emulan, en origen, los instrumentos específicamente orientados a la catalogación, una muestra de la consolidación del modelo de metadatos en origen. Los autores recomiendan especialmente la inclusión de los cinco elementos de metadatos obligatorios, tres de los cuales (identificador, título e idioma) dentro del esquema Dublin Core y dos según un esquema propio, para describir el dato de la última modificación y la duración de los medios audiovisuales incluidos.

Els estudis de Biblioteconomia i Documentació a Europa: una visió general

per

Aquest article descriu la situació actual dels estudis de Biblioteconomia i Documentació (BiD) a la Unió Europea. Els centres europeus que ofereixen programes relacionats amb Biblioteconomia i Documentació s’han identificat mitjançant un directori de l’IFLA i s’han classificat en vuit disciplines. Per mitjà de visites als seus webs, s’han enregistrat les característiques dels programes de grau i de postgrau que ofereixen aquestes escoles, facultats i departaments, i també qualsevol experiència de col·laboració nacional o internacional. Els resultats demostren la manca d’un enfocament comú europeu en relació amb els estudis de Biblioteconomia i Documentació i un nivell molt baix d’activitat pel que fa als acords de col·laboració a escala nacional o internacional. La majoria dels programes de grau combinen una base sòlida de cultura general amb cursos de tecnologia, idiomes i formació pràctica. En molts casos, no hi ha una diferència clara entre els estudis de grau i els de postgrau; els programes tenen noms similars i no s’especifica a quin públic van adreçats. A més dels estudis generals de grau sobre Biblioteconomia i Arxivística, la major part dels programes giren al voltant de la gestió de continguts, els serveis d’informació comercial i l’anàlisi de dades. — Este artículo describe la situación actual de los estudios de Biblioteconomía y Documentación (ByD) en la Unión Europea. Los centros europeos que ofrecen programas relacionados con Biblioteconomía y Documentación se han identificado mediante un directorio de la IFLA y se han clasificado en ocho disciplinas. Por medio de visitas a sus webs, se han registrado las características de los programas de grado y de posgrado que ofrecen estas escuelas, facultades y departamentos, y también cualquier experiencia de colaboración nacional o internacional. Los resultados demuestran la falta de un enfoque común europeo en relación con los estudios de Biblioteconomía y Documentación y un nivel muy bajo de actividad en lo relativo a los acuerdos de colaboración a escala nacional o internacional. La mayoría de los programas de grado combinan una base sólida de cultura general con cursos de tecnología, idiomas y formación práctica. En muchos casos, no hay una diferencia clara entre los estudios de grado y los de posgrado; los programas tienen nombres similares y no se especifica a qué público van dirigidos. Además de los estudios generales de grado sobre Biblioteconomía y Archivística, la mayor parte de los programas giran en torno a la gestión de contenidos, los servicios de información comercial y el análisis de datos. — The article describes the current situation of Library and Information Science (LIS) education in the European Union. European centres offering LIS-related programmes were identified using an IFLA directory and were classified in eight disciplines. The characteristics of the undergraduate and graduate programmes offered by these schools and departments, and any experience of domestic or international collaboration, were recorded through visits to their websites. The results show the absence of a common European approach to LIS education and a very low level of activity in domestic or international partnerships. Most undergraduate degrees combine a grounding in general culture with courses in technology, languages and practical training. In many cases there are no clear differences between undergraduate and graduate programmes; the programmes have similar names and no target audiences are specified. In addition to the general postgraduate degrees in librarianship and archive studies, most programmes revolve around digital curation, business information services and data analytics.

La repercussió de les noves sortides professionals en les titulacions en Biblioteconomia i Documentació: un estudi exploratori

per

Als Estats Units i el Canadà s’han posat en marxa nombroses iniciatives per part dels centres acadèmics que ofereixen plans d’estudis en Biblioteconomia i Documentació per tal d’obrir el ventall d’oportunitats laborals als seus titulats més enllà de les tradicionals biblioteques. Aquestes iniciatives han donat lloc a l’aparició d’especialitzacions en àmbits com la custòdia d’informació i l’anàlisi d’informació. En altres casos s’han creat nous títols en Gestió de la Informació i Gestió del Coneixement amb la finalitat de millorar les oportunitats laborals dels titulats. Sovint, la millora del ventall d’oportunitats laborals per a titulats de programes de formació de professionals de la informació es coneix també com a — En Estados Unidos y Canadá se han puesto en marcha numerosas iniciativas por parte de los centros académicos que ofrecen planes de estudios en Biblioteconomía y Documentación con el fin de abrir el abanico de oportunidades laborales a sus titulados más allá de las tradicionales bibliotecas. Estas iniciativas han dado lugar a la aparición de especializaciones en ámbitos como la custodia de información y el análisis de información. En otros casos se han creado nuevos títulos en Gestión de la Información y Gestión del Conocimiento con la finalidad de mejorar las oportunidades laborales de los titulados. A menudo, la mejora del abanico de oportunidades laborales para titulados de programas de formación de profesionales de la información se conoce también como — In the USA and Canada, there has been considerable effort on the part of program providers of professional degrees in Library and Information Science to expand job opportunities for graduates of their programs beyond the traditional placement in libraries. This has led to the development of specializations in topics such as Data Curation and Data Analysis. In other cases, new degrees in Information Management and Knowledge Management have been developed and offered in the effort of improving job placement results of graduates. Expanding placement opportunities for graduates of programs educating information professionals is often referred to as developing alternative career opportunities to the traditional jobs for information professionals in libraries and related organizations such as archives and museums. Such programs often focus on the broader term information and promote education and research for the information professions beyond the traditional LIS professions in libraries and related institutions. A number of schools no longer offer LIS degrees, but offer degrees in Information instead. This paper examines the patterns of name changes found in degrees and programs in schools with American Library Association accredited programs and presents an analysis of the reported impact on alternative and/or new career opportunities on the graduates specifically with Information Management degrees. Suggestions are made for further research needed to determine the success of these new degrees as well as issues related to the relevance of accreditation of programs by the American Library Association in the context of the changes taking place in LIS education.