Biblioteques públiques

Visibilitat de les biblioteques públiques i la lectura en els mitjans de comunicació espanyols davant d’altres fets de la cultura i relació amb l’ús d’aquestes: mesures per incrementar-ne la promoció i la difusió

per
Figura 1. La retroalimentació positiva per aconseguir més beneficis per a la societat

Objetivos: el primer objetivo consiste en analizar la presencia de las bibliotecas públicas y la lectura en medios de comunicación españoles frente a otros hechos de la cultura como el cine, los museos y el teatro; el segundo consiste en relacionar esa visibilidad con los resultados sobre uso de las bibliotecas públicas (visitas) y uso de la colección (préstamos). Desde ahí, en la sección para la discusión, se desarrollan propuestas para la mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas en base al aumento de los beneficios que pueden aportar a la sociedad. Esto último se lleva a cabo por medio de una reflexión sobre la relación entre los campos de las bibliotecas públicas y la lectura, la biblioteconomía y la documentación, la política, y el de los medios de comunicación.

Metodología: con relación al primer objetivo, se utiliza la base de datos MyNews para obtener el número de noticias de los hechos culturales considerados, y se pone en relación con el total de estos hechos culturales como unidades físicas. En cuanto al segundo objetivo, se estudia la relación entre el total de noticias por 50.000 habitantes para las comunidades autónomas y las visitas y los préstamos por habitante a las bibliotecas públicas. El análisis de esta relación se lleva a cabo atendiendo a los resultados de las comunidades autónomas para las variables y calculando el coeficiente de correlación lineal entre estas.

Resultados: se constata que la visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura frente a los otros hechos de la cultura es pequeña hasta el punto de resultar prácticamente inexistente, aun cuando hay más bibliotecas públicas que cines, museos y teatros. A su vez, se percibe una tendencia y relación positiva en las comunidades autónomas entre una mayor visibilidad de las bibliotecas públicas y la lectura en los medios de comunicación y unos mayores préstamos y visitas a estas. A partir de esta constatación, se reflexiona en torno a la idea de la retroalimentación positiva entre los ejes de la biblioteconomía y documentación, bibliotecas públicas y lectura, medios de comunicación, y política, como vía para una mayor promoción y difusión de las bibliotecas públicas, y para aumentar los beneficios a la sociedad que se derivan de su uso.

Nous ecosistemes a la biblioteca del segle XXI. Recerca i propostes per a la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona

per
Proposta de disseny de l'àgora-aparador, en què s'hibriden les situacions locals de referència "prendre la fresca", la "tertúlia" i l'"aparador"

Objectius: per què anar a una biblioteca avui dia?, quines prestacions irreemplaçables pot oferir el seu espai físic que facin que el viatge valgui la pena? El text presenta una investigació en desenvolupament per redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que serveix com a reflexió global sobre la necessitat d’aconseguir un nou consens sobre com han de ser les biblioteques públiques de la nostra era.

Metodologia: el document presenta uns breus exemples significatius del procés de recerca i disseny, inspirat en la metodologia de la teoria de l’actor-xarxa, en el qual es descriuen, tradueixen i hibriden situacions locals i globals potencialment transportables als equipaments bibliotecaris amb l’objecte d’afegir-los noves prestacions programàtiques.

Resultats: arquitectura i entorn, col·lecció i activitats, usuaris i personal han de formar nous ecosistemes en els quals allò hàptic, allò corpori i allò atmosfèric sustentin la funció pública de la biblioteca com a plataforma del coneixement enfront de la puixança de les tecnologies de la informació i la comunicació. La futura Biblioteca es proposa, així, com una versió intensificada i singular de la ciutat que l’envolta i de les llars de tots els seus veïns. Si ha de caracteritzar-la una col·lecció, serà la del repertori de situacions i ambients únics que faran de l’accés, l’intercanvi i la producció de coneixement una experiència irreemplaçable. En última instància, el que doni sentit als seus espais no tindrà cabuda en un correu electrònic. — Objetivos: ¿por qué ir a una biblioteca hoy en día?, ¿qué prestaciones irremplazables puede ofrecer su espacio físico que hagan que el viaje merezca la pena? El texto presenta una investigación en desarrollo para redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que sirve como reflexión global sobre la necesidad de alcanzar un nuevo consenso sobre cómo deben ser las bibliotecas públicas de nuestra era.

Metodología: el documento presenta unos breves ejemplos significativos del proceso de investigación y diseño, inspirado en la metodología de la teoría del actor-red, en el que se describen, traducen e hibridan situaciones locales y globales potencialmente trasladables a los equipamientos bibliotecarios con el objeto de añadir nuevas prestaciones programáticas. —
Resultados: arquitectura y entorno, colección y actividades, usuarios y personal deben formar nuevos ecosistemas en los que lo háptico, lo corpóreo y lo atmosférico sustenten la función pública de la biblioteca como plataformas del conocimiento frente a la pujanza de las tecnologías de la información y la comunicación. La futura Biblioteca se propone, así, como una versión intensificada y singular de la ciudad que la rodea y de los hogares de todos sus vecinos. Si debe caracterizarla una colección, será la del repertorio de situaciones y ambientes únicos que harán del acceso, el intercambio y la producción de conocimiento una experiencia irremplazable. En última instancia, lo que dé sentido a sus espacios no tendrá cabida en un correo electrónico. — Objectives. In this day and age, why should libraries continue to be physical spaces? What features of the traditional library can make our physical trip there worthwhile? This article reports on an ongoing project to redefine the programme of Barcelona’s future Gabriel García Márquez Library and reflects upon the need to re-evaluate the role of public libraries in general.

Methodology. The article examines some important examples of processes of research and design which take their inspiration from the methodology of actor network theory and which describe, transform and hybridize local and global situations that can be transferred to library installations and enable library programmes to offer users new features.

Results. The article concludes that the traditional library building must incorporate new ecosystems to bring together the various aspects of a centre, including its physical architecture, environment, collections and activities, users and staff. In our IT-driven era, the tactile, corporeal and atmospheric features of these ecosystems should be combined to sustain the public function of libraries as platforms of knowledge. The physical space of the library of the future can be understood as a kind of concentrated replica of the city community outside its doors and of the homes of the neighbours who are its users, recalling elements of that environment but also creating its own unique character. In this context, physical library holdings should be stores of unique situations and environments that make access to knowledge and the exchange and production of knowledge experiences that cannot be reproduced in virtual centres. In short, the value of the library’s physical spaces will go beyond what a simple email message might be able to explain.

Fabricació digital i biblioteca pública: el cas de l’Ateneu de Fabricació i de la Biblioteca Montserrat Abelló i Soler de les Corts de Barcelona

per
Mapa de les biblioteques del districte de les Corts

A finals del 2017 s’inaugurarà la Biblioteca Montserrat Abelló i Soler a les Corts (Barcelona), que compartirà edifici amb l’Ateneu de Fabricació de les Corts. L’article tracta del projecte arquitectònic, de com des de Biblioteques de Barcelona es resol el fet de compartir edifici amb altres equipaments, en aquest cas Biblioteca i Ateneu de Fabricació, i es planteja el repte de com compartir el projecte de continguts del centre. — A finales del 2017 se inaugurará la Biblioteca Montserrat Abelló i Soler en Les Corts (Barcelona), que compartirá edificio con el Ateneu de Fabricació de les Corts. El artículo describe el proyecto arquitectónico, cómo desde Biblioteques de Barcelona se resuelve el hecho de compartir edificio con otros equipamientos, en este caso Biblioteca y Ateneu de Fabricació, y se plantea el reto de cómo compartir el proyecto de contenidos del centro. — The end of 2017 will mark the opening of a new library in the neighbourhood of les Corts, Barcelona: the Montserrat Abelló i Soler Library, which will share premises with the neighbourhood’s digital manufacturing laboratory, the Ateneu de Fabricació de les Corts. This article describes the architectural project behind the library. It also considers how Barcelona City Libraries decided to create a single space for these two facilities and how it will meet the challenge of having them share their contents.

Una cuina a la biblioteca: l’Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo (Santa Coloma de Gramenet)

per
Detall del fullet explicatiu Cuines del Món-Biblioteca del Fondo (novembre de 2016). Foto: Mariona Chavarria

L’Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, és un espai físic i un projecte cultural que va néixer plenament orientat cap a la cohesió social. Integra, d’una balnda, la riquesa gastronòmica d’un barri altament multicultural amb l’objectiu d’apoderar les diverses comunitats que hi són presents i potenciar el barri, i, de l’altra, les dinàmiques que existeixen a la ciutat de Santa Coloma a l’entorn de la cuina i dels aliments. Les dues línies conflueixen en un espai físic al centre de la Biblioteca, amb una cuina totalment equipada i preparada tant per a presentacions per a un públic nombrós com per a petits tallers que generin intercanvi entre els comensals. Forma part del projecte municipal — El Espai Cuines del Món de la Biblioteca del Fondo, de Santa Coloma de Gramenet, es un espacio físico y un proyecto cultural que nació plenamente orientado hacia la cohesión social. Integra, por un lado, la riqueza gastronómica de un barrio altamente multicultural con el objetivo de empoderar a las diversas comunidades que están presentes y potenciar el barrio, y, por otro, las dinámicas que existen en la ciudad de Santa Coloma en el entorno de la cocina y de los alimentos. Ambas líneas confluyen en un espacio físico en el centro de la Biblioteca, con una cocina totalmente equipada y preparada tanto para presentaciones para un público numeroso como para pequeños talleres que generen intercambio entre los comensales. Forma parte del proyecto municipal — Dedicated to world cuisine, the Espai Cuines del Món of the library the Biblioteca del Fondo in Santa Coloma de Gramenet is at once a physical space and an ongoing cultural project. Its basic design is fully oriented towards social cohesion, integrating on the one hand the rich cuisine of a highly multicultural neighbourhood with the aim of empowering its communities and promoting the district, and, on the other, reinforcing the interest that exists in Santa Coloma in cooking, food and nutrition. These two objectives come together in a physical space at the centre of the library where a fully-equipped kitchen serves for both presentations for large audiences and small workshops in which people interact. Because it approaches food and nutrition from a cultural perspective, the Espai is also part of the municipal project

Perfil professional a les biblioteques públiques: visió dels bibliotecaris mateixos

per
Competències específiques. Font: elaboració pròpia

El perfil professional dels bibliotecaris ha anat evolucionant al llarg dels anys, en consonància amb els canvis que han afectat la biblioteca pública. En aquest article s’analitza com és aquest perfil actualment, des de l’òptica dels professionals mateixos. S’obté així una visió de les competències més valorades avui en dia, i es detecten els vessants del perfil que requereixen més incidència formativa. Com a resultat de l’anàlisi s’ha identificat la necessitat de perfils especialitzats, que també es podria cobrir amb la incorporació de professionals complementaris. Finalment, tot i que el perfil professional de bibliotecari s’adapta a grans trets a la nova realitat de les biblioteques públiques, també s’identifiquen les mancances percebudes pels professionals. — El perfil profesional de los bibliotecarios ha ido evolucionando a lo largo de los años, en consonancia con los cambios que han afectado a la biblioteca pública. En este artículo se analiza cómo es este perfil actualmente, desde la óptica de los mismos profesionales. Se obtiene así una visión de las competencias más valoradas hoy en día, y se detectan las facetas del perfil que requieren más incidencia formativa. Como resultado del análisis se ha identificado la necesidad de perfiles especializados, que también se podría suplir con la incorporación de profesionales complementarios. Finalmente, aunque el perfil profesional de bibliotecario se adapta en gran medida a la nueva realidad de las bibliotecas públicas, también se identifican las carencias percibidas por los profesionales. — The professional profile of the public librarian has evolved in response to the changes that constantly affect public libraries. In this article we analyze what the public librarian’s job involves from the point of view of the professionals themselves. This allows us to examine the competences that are most highly valued and identify those areas in which professionals require more specific training. Our results indicate that there is a need for librarians with more specialized profiles, but that this need could also be satisfied by incorporating professionals whose profiles were complementary or overlapping. Finally, although the professional profile of the librarian is adapting to the needs of the modern public library, we can detect certain weaknesses, which the professionals themselves also perceive.

Implementació del programari lliure al web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales

per
Figura 1. Cronograma de treball

Es descriu el projecte de disseny i implementació del web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales per mitjà d’un sistema de gestió de continguts open source que permeti integrar les noves tecnologies de la informació i comunicació, obtenir un major grau d’accessibilitat i usabilitat i un disseny visual més amigable, acord amb les noves tendències web. S’incorporen les noves eines web 2.0 per aconseguir una major participació dels usuaris en l’elaboració dels continguts i millorar així els serveis oferts. Finalment, es destaca en aquest procés la utilització d’eines, extensions i altres aplicacions de programari lliure en totes les etapes del seu desenvolupament. — Se describe el proyecto de diseño e implementación de la página web de la Biblioteca Pública de Can Sales a través de un sistema de gestión de contenidos open source que permita integrar las nuevas tecnologías de la información y comunicación, obtener un mayor grado de accesibilidad y usabilidad y un diseño visual más amigable acorde con las nuevas tendencias web. Se incorporan las nuevas herramientas web 2.0 para conseguir una mayor participación de los usuarios en la elaboración de los contenidos y mejorar así los servicios ofrecidos. Finalmente se destaca en este proceso la utilización de herramientas, extensiones y demás aplicaciones de software libre en todas las etapas de su desarrollo. — This paper reports on the design and development of the website of Can Sales, the public library in Palma, Majorca whose open source contents management system has made it possible to integrate the new ITs, improve site accessibility and usability and make the website’s visual experience more user friendly. The website has incorporated new Web 2.0 tools to improve its services and allow users to participate more actively in the design and development of the contents. Finally, the paper also focuses on the importance, at all stages of the project, of the tools, extensions and other open source software that have contributed to developing the site.

Els serveis 1.0 i 2.0 a les biblioteques públiques en línia dels municipis de Bizkaia (Euskadi)

per
Figura 1. Serveis 2.0 inclosos en les tecnologies de nivell 22

Objectiu: aquest article analitza l’estat de la qüestió dels serveis de l’anomenat web 2.0, i per exclusió els 1.0, a les biblioteques públiques de la Red de Lectura Pública de Euskadi en línia i se centra en la província de Bizkaia.

Metodologia: per tal de donar resposta als objectius plantejats en aquest treball, s’ha aplicat una metodologia basada en l’estudi de casos, amb la mesura de diferents dimensions i l’ús d’indicadors apropiats, alguns de molt habituals en aquest tipus de treballs i d’altres d’adaptats per aconseguir l’objectiu principal d’aquest treball. La recol·lecció de dades es va dur a terme durant el període comprès entre els mesos de setembre de 2012 i febrer de 2013.

Resultats: hi ha una disparitat entre les biblioteques objecte d’aquest estudi. D’una banda, una varietat de biblioteques biscaïnes que estan en una fase d’oferir serveis 1.0; d’altra banda, algunes biblioteques estan en un estat de propostes 2.0 molt ampli, freqüent i mantingut en el temps. L’aportació principal d’aquest treball és la formulació de la taxa d’abandonament 2.0, indicador que quantifica l’efecte de la moda pel que fa als serveis 2.0. — Objectives: This paper examines the provision of Web 2.0 services and the consequent exclusion of Web 1.0 services in different libraries in the Basque network of public online libraries (Euskadiko Irakurketa Publikoko Sarea) in the province of Biscay.

Methodology: The researchers conducted case studies of different libraries in the network using a series of parameters and indicators to determine the provision of Web 2.0 and Web 1.0 services. Some of the parameters that were used are customary in the field while others were tailored to the requirements of the study. The data were retrieved during the period between September 2012 and February 2013.

Results: A disparity was observed between the libraries where some libraries consistently offered just Web 1.0 services while others offered a wide range of Web 2.0 services, which were fully maintained and updated. The main findings of this study were presented in the formulation of a Web 2.0 drop rate, an indicator that quantifies the effect of the trend for Web 2.0 services.

Documents de política de desenvolupament de la col·lecció en la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona

per

La Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona ha dut a terme un conjunt d’accions amb l’objectiu d’afavorir la creació de polítiques municipals de col·lecció a totes les poblacions que disposen de servei de lectura pública. Aquestes accions han estat bàsicament tres: actualització de la política de col·lecció pròpia de la GSB, elaboració d’unes pautes per redactar les polítiques municipals de desenvolupament de la col·lecció i programació d’una activitat formativa de 12 hores per a totes les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM). En aquest article es descriuen les pautes elaborades per redactar el document de política de desenvolupament de les col·leccions de les biblioteques de l’XBM i es posa en relleu la importància que té per a una biblioteca pública disposar d’aquest tipus de document. Les pautes, que de manera genèrica poden ser útils per a qualsevol biblioteca pública, s’han elaborat a partir dels criteris establerts en la mateixa política de desenvolupament de la col·lecció de la Gerència. Per redactar-les s’han tingut en compte recomanacions, estàndards i normatives tant nacionals com internacionals. — La Gerencia de Servicios de Bibliotecas (GSB) de la Diputación de Barcelona ha llevado a cabo una serie de acciones con el objetivo de favorecer la creación de políticas municipales de colección en todas las poblaciones que disponen de servicio de lectura pública. Estas acciones han sido básicamente tres: actualización de la política de colección propia de la GSB, elaboración de unas pautas para redactar las políticas municipales de desarrollo de la colección y programación de una actividad formativa de 12 horas para todas las bibliotecas de la Red de Bibliotecas Municipales (XBM). En este artículo se describen las pautas elaboradas para redactar el documento de política de desarrollo de las colecciones de las bibliotecas de la XBM y se pone de relieve la importancia que tiene para una biblioteca pública disponer de este documento. Las pautas, que de manera genérica pueden ser útiles para cualquier biblioteca pública, se han elaborado a partir de los criterios establecidos en la misma política de desarrollo de la colección de la Gerencia. Para su redacción se han tenido en cuenta recomendaciones, estándares y normativas tanto nacionales como internacionales. — The Library Management Services (LMS) of the Barcelona Provincial Council has undertaken a series of actions aimed at promoting the creation of municipal collection policies in all communities with a public library service. Three main actions have been implemented: updating the collection policy of the LMS, drawing up guidelines for the drafting of municipal policies for developing the collection and the programming of a 12-hour educational activity for all the libraries in the Municipal Library Network (MLN). This article describes the guidelines drawn up for drafting the policy document for the development of the collections of the libraries in the MLN and highlights how important it is for a public library to have documents of this type. The guidelines, which can be useful for any public library, are based on the criteria established in the LMS’s development policy for the collection. In drafting them they have taken into account both national and international recommendations, standards and regulations.

Fons especials i recursos bibliogràfics digitals a les biblioteques públiques de Catalunya

per
Mar: guia de recursos

Objectius: el Servei de Biblioteques del Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, s’ha proposat inventariar, descriure i difondre els recursos bibliogràfics disponibles a Internet elaborats des de les biblioteques públiques i que tenen un interès general per al conjunt dels serveis bibliotecaris del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

Metodologia: un equip de treball format per tècnics del Servei i de la Gerència han cercat, identificat i valorat la totalitat dels recursos disponibles en el conjunt dels serveis bibliotecaris (biblioteques i serveis de suport).

Resultats: es detalla el procediment seguit per fer l’inventari i es descriuen els recursos creats per biblioteques públiques (16) i els creats pels serveis bibliotecaris de suport nacional i regional (7), disponibles a final del 2012. El treball es tanca amb unes observacions finals sobre l’interès de compartir recursos, i sobre com aquests recursos poden atorgar una singularitat específica a les biblioteques. — Objectives: the Department of Culture’s Library Service, in collaboration with the Management Services of the Libraries of the Provincial Council of Barcelona, has proposed undertaking an inventory, description and dissemination of the bibliographic resources on the Internet that have been made available by the public libraries and which are of a general interest to all library services in the Public Library System of Catalonia.

Methodology: a team of experts from both the Library and Management Services undertook a search in which they identified and evaluated all resources available in the joint librarian services (libraries and support services).

Results: details are provided of the procedure adopted in completing the inventory and the resources produced by the public libraries (16) and those created by national and regional library support services (7), as of the end of 2012, are described. The article concludes by offering a number of observations regarding the interest of sharing resources, and about how these resources can help endow libraries with a unique character.