Investigant la SEO des de les ciències socials: ‘scoping review’

Introducció: la SEO (search engine optimization), o optimització per a cercadors, és el conjunt d’estratègies que s’apliquen a continguts i llocs web perquè apareguin en posicions rellevants en els resultats dels cercadors. Atesa la seva importància en amplis sectors de l’activitat humana, la SEO no ha passat desapercebuda per l’acadèmia, la qual cosa ha propiciat el desenvolupament de diferents estudis sobre aquesta disciplina.

Objectius: sota aquesta premissa, en aquest treball cerquem conèixer la visió de l’acadèmia sobre la SEO. En concret, ens proposem explorar les principals característiques del corpus d’articles acadèmics publicats sobre SEO en l’àmbit de les ciències socials. Els objectius específics són determinar les idees clau, les tendències i els temes principals relacionats amb el posicionament en cercadors, incloent-hi les metodologies més utilitzades, a més d’oferir aportacions basades en l’evidència gràcies a una scoping review.

Metodologia: per dur a terme aquesta recerca i determinar quina és la visió de l’acadèmia sobre la SEO, s’ha aplicat una revisió sistemàtica exploratòria, sota una metodologia coneguda internacionalment com a scoping review. Per al desenvolupament de les diferents fases de la revisió sistematitzada, s’ha seguit el framework SALSA, la qual cosa ha proporcionat una base de l’evidència a partir de 56 documents.

Resultats: els resultats d’aquesta recerca proporcionen una caracterització general dels estudis acadèmics sobre la SEO des de l’àmbit de les ciències socials, i determinen que aquests s’han centrat, principalment, a conèixer el funcionament dels cercadors generalistes com Google, estudiar la SEO en relació amb biblioteques i repositoris, investigar les tècniques de posicionament, en general, i en sectors empresarials, en particular, notablement en el periodisme i en els mitjans de comunicació, analitzar l’aprenentatge i la formació aplicada a la search engine optimization i a demostrar la relació existent entre el posicionament en cercadors i l’experiència d’usuari.

Denúncia i autodefensa d’assetjament sexual i violències a Uber: històries d’usuàries a Twitter i Tiktok

Figura 1. Avís a Twitter del Ministeri d'Igualtat d'Espanya. Font: Twitter

En aquest article, ens centrem a explorar les històries compartides a les xarxes socials des de la perspectiva de les dones que pateixen diferents violències i inseguretats en utilitzar els serveis de transport d’Uber. Per això, aquest article té els objectius específics següents: 1) identificar i explorar les històries compartides a les xarxes socials que expliquen violències i abusos viscuts per les usuàries d’Uber per raó de gènere, i 2) identificar i explorar les mesures de protecció i seguretat que s’articulen per mitjà de les xarxes socials per fer front a aquestes situacions de violència i abusos. Per a això, hem realitzat una observació sistemàtica no participant a les xarxes socials Twitter i TikTok, en les quals hem identificat continguts de denúncia, autodefensa, prevenció i sensibilització. Es pot concloure que la major part de les denúncies se situen en l’àmbit de les experiències i es tracta d’històries d’usuàries que expressen les violències i els abusos viscuts durant l’ús dels serveis de transport d’Uber. Els continguts d’autodefensa compartits a les xarxes socials es configuren com a eines que serveixen per afrontar situacions d’assetjament. No obstant això, aquestes eines manquen d’una esfera de mobilització col·lectiva.

L’educació oberta a Europa: avenços, integració amb la ciència oberta i rol bibliotecari

Imatge 1. Dimensions obertes del marc OpenEdu

En aquest article es presenta l’estat actual de l’educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l’enfocament universitari. Inicialment, s’exposa què s’entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s’incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l’establiment d’un marc europeu d’educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s’informa d’experiències concretes i es fan una sèrie de recomanacions per al disseny de polítiques que afavoreixin l’obertura de l’educació. D’altra banda, s’analitza la relació de l’educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l’educació oberta és una oportunitat per a les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert. — En este artículo se presenta el estado actual de la educación abierta dentro del contexto europeo y, especialmente, desde el enfoque universitario. Inicialmente, se expone qué se entiende por educación abierta contemporánea y cómo este concepto ha ido evolucionando a lo largo del tiempo. A continuación, se incide en las acciones que impulsa la Comisión Europea: desde el establecimiento de un marco europeo de educación abierta hasta una panorámica de las políticas educativas actuales. También se informa de experiencias concretas y de una serie de recomendaciones para el diseño de políticas que favorezcan la apertura de la educación. Por otro lado, se analiza la relación de la educación abierta con la ciencia abierta y, más concretamente, su encaje en este nuevo paradigma. Finalmente, se considera si el apoyo a la educación abierta es una oportunidad para las bibliotecas académicas y qué influencia tienen los profesionales de la información en el contexto educativo abierto. — This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

Els índexs de citacions: del Science Citation Index al Web of Science

  [Versión castellana] [English version] Eugene Garfield Doctor Honoris Causa Universitat de Barcelona eugene.garfield@thomsonreuters.com     Fa un mes, el professor Ernest Abadal em demanà que preparés un petit text per a l’ocasió. Com que no m’especificà el tema que havia de tractar, vaig creure convenient que versés sobre l’evolució que ha fet el Science … Llegiu més

Implementació tècnica d’una eina “clica i escolta” al Moodle: prova pilot a la Universitat de Barcelona

Esquema de funcionament de les diferents eines de suport de veu en el web

L’article exposa la implementació tècnica del ReadSpeaker, una eina que converteix el text a veu, al Campus Virtual de la Universitat de Barcelona. Aquesta implementació s’ha dut a terme exclusivament des d’una plantilla del Moodle, mitjançant l’alteració del DOM1 amb codi JavaScript.

Objectius: implementar una eina de text a veu al Campus Virtual de la Universitat de Barcelona, basat en el sistema de gestió de continguts Moodle, per proporcionar una major accessibilitat a aquest entorn. L’eina converteix a veu tant els continguts web com els continguts dels arxius PDF.

Metodologia: desenvolupament informàtic basat en l’anàlisi del sistema utilitzat per la Universitat de Barcelona en el Campus Virtual i adaptació posterior de l’eina proporcionada per aconseguir un funcionament correcte.

Resultats: s’ha pogut incorporar l’eina dins el Campus d’una forma estable i funcional. L’accés als arxius PDF només és possible si es troben en obert. — The paper reports the technical implementation of the text-to-speech application ReadSpeaker in the University of Barcelona’s content management system, Moodle, which is used to run its online campus the Campus Virtual. The implementation was completed using only a Moodle template and modifying DOM operations with JavaScript code. –Objectives: The objective was to implement a text-to-speech tool in the University of Barcelona’s content management system, Moodle, and so provide greater accessibility to this program environment. The tool speech-enables the content of both web pages and PDF files.

Methodology: An analysis was made of the University’s content management system, Moodle, and the text-to-speech tool was then tailored to function correctly in the program.

Results: The tool was successfully incorporated in the University’s online campus. At the time of writing, access to PDF files is only possible if they are opened first.

Editorial

  [Versión castellana] [English Version] Mario Pérez-Montoro Universitat de Barcelona perez-montoro@ub.edu Candela Ollé Universitat Oberta de Catalunya collec@uoc.edu   Era el mes de juny del 1998 quan gràcies a un grup entusiasta de professors de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona va aparèixer el primer número de BiD: textos universitaris de biblioteconomia i … Llegiu més