Experiències i anàlisis

Biblioteca Francesca Bonnemaison, la biblioteca feminista

per
Figura 1. Biblioteca Popular de la Dona, octubre de 1922. Ubicació a Sant Pere Més Baix, 7. Font: Arxiu Francesca Bonnemaison

Aquest article pretén ser una explicació de com des de la Biblioteca Francesca Bonnemaison, i vinculant-nos a la història mateixa de l’edifici, treballem des d’una òptica feminista tant els serveis i la col·lecció com les activitats que oferim relacionades amb la nostra especialització, Dones i Feminismes. Descrivim el projecte que desenvolupem com a biblioteca i amb el qual participem de l’apoderament de les dones de la ciutat de Barcelona.

El “Catálogo de la mujer” de la Florida Universitària, una eina per a fomentar la igualtat

per
Imatge1. Portada del Catálogo de la mujer (Moraga; et al, 2019)

La proposta que ací es presenta és la creació del Catálogo de la mujer del CRAI de la Florida Universitària. La Florida és una cooperativa educativa de treball associat, que va nàixer als anys 1970 al País Valencià, en el context dels moviments de renovació pedagògica. Des dels inicis, els valors i principis que han guiat la seua tasca han estat la gestió democràtica, el laïcisme, la promoció del valencià i la coeducació junt amb el model empresarial de Mondragón. Aquests valors han donat forma a la col•lecció i als fons bibliogràfics del CRAI-Biblioteca i de la resta de biblioteques que integren aquesta cooperativa educativa. Des dels primers cursos de formació professional als anys 1977–1978, la cooperativa adaptà la seua oferta d’ensenyament a les necessitats del seu entorn, i a la viabilitat econòmica del projecte; a principis dels anys 1990 naixqué la Florida Universitària, com a centre adscrit a les universitats de València i Politècnica de València, i, finalment, el Centre d’Idiomes va ser una realitat l’any 1994. La Florida s’ubica a Catarroja, un poble de l’Horta Sud de la província de València, on ofereix ensenyament secundari, ensenyament d’idiomes i ensenyament universitari a tres espais diferenciats. Aquests centres han nascut en diferents moments de la història de la cooperativa, a partir del nucli original d’ensenyament secundari intentant cobrir les necessitats formatives d’uns pobles i comarques allunyats de la ciutat, i que recollien la demanda en alça del sector industrial d’aquesta comarca, a partir del nucli original d’ensenyament secundari.

Creació, gestió i anàlisi d’un bot a biblioteques acadèmiques

per
Figura 1. Interfície gràfica d'usuari d'ANTswers

La primera part d’aquest article analitza com crear i gestionar un bot de conversa a biblioteques acadèmiques, incloent-hi el tipus d’estadístiques que s’haurien d’elaborar i la importància de revisar periòdicament les transcripcions. Creat l’any 2014, el bot de conversa en qüestió s’ha desenvolupat fins al punt en què, de mitjana, contesta correctament les preguntes dels usuaris de les biblioteques en un 70 % dels casos. La segona part és una anàlisi de més de 10.000 frases enviades pels usuaris (preguntes i afirmacions). L’anàlisi va emprar l’eina UAM CorpusTool per tal de crear capes i transcripcions de codi d’acord amb l’estructura de les frases, les afirmacions d’obertura i tancament, l’interès mostrat, així com els tipus de serveis i materials sol·licitats. Si bé el bot de conversa de les biblioteques està clarament identificat com un programa informàtic, una sèrie d’usuaris tracten habitualment el bot de conversa com si fos un ésser humà i hi mantenen llargues converses no relacionades amb les biblioteques. — La primera part d’aquest article analitza com crear i gestionar un bot de conversa a biblioteques acadèmiques, incloent-hi el tipus d’estadístiques que s’haurien d’elaborar i la importància de revisar periòdicament les transcripcions. Creat l’any 2014, el bot de conversa en qüestió s’ha desenvolupat fins al punt en què, de mitjana, contesta correctament les preguntes dels usuaris de les biblioteques en un 70 % dels casos. La segona part és una anàlisi de més de 10.000 frases enviades pels usuaris (preguntes i afirmacions). L’anàlisi va emprar l’eina UAM CorpusTool per tal de crear capes i transcripcions de codi d’acord amb l’estructura de les frases, les afirmacions d’obertura i tancament, l’interès mostrat, així com els tipus de serveis i materials sol·licitats. Si bé el bot de conversa de les biblioteques està clarament identificat com un programa informàtic, una sèrie d’usuaris tracten habitualment el bot de conversa com si fos un ésser humà i hi mantenen llargues converses no relacionades amb les biblioteques. — Part 1 of this paper discusses how to create and manage an academic library chatbot, including the type of statistics that should be kept and the importance of regularly reviewing transcripts. Created in 2014, the chatbot in question has been developed to the point where, on average, it correctly answers library users’ questions 70% of the time. Part 2 is an analysis of over 10,000 user-submitted sentences (questions and statements). The analysis used UAM CorpusTool to create layers and code transcripts according to sentence structure, opening and closing statements, showing interest, and types of service and materials requested. While the library chatbot is clearly marked as being a computer program, a number of users regularly treat the chatbot as human and hold long non-library related conversations with it.

Evolució de la biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey

per
Fotografia 1. Auditori. Font: Tecnológico de Monterrey

Les biblioteques són espais per aprendre, crear i compartir experiències, i així com els nostres models educatius es transformen per donar lloc a noves formes d’adquirir coneixement, les biblioteques i els professionals de la informació també ho estan fent. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionat a Biblio TEC, un edifici per consultar informació que, al seu torn, proporciona espais que faciliten l’aprenentatge i la interacció entre els usuaris i el desenvolupament d’activitats estudiantils. Amb 17.000 metres quadrats de construcció, l’edifici està conformat per sis nivells amb una configuració d’espais flexibles que s’adapten a les necessitats d’individus, equips i grans grups de persones, en els quals es maximitzen les alternatives d’estudi, col·laboració i aprenentatge. El paper del bibliotecari en aquest nou escenari es transforma també, ja que el seu rol ja no és el de ser amo de l’espai ni el de decidir com usar-lo. La seva participació s’enfoca com a curador de la informació i facilitador en el desenvolupament de les habilitats per accedir i usar la informació dels usuaris, tasca que cobra rellevància, sens dubte, en una època amb una gran generació d’informació. — Las bibliotecas son espacios para aprender, crear y compartir experiencias, y así como nuestros modelos educativos se transforman para dar lugar a nuevas formas de adquirir conocimiento, las bibliotecas y los profesionales de la información lo están haciendo también. La biblioteca del Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, ha evolucionado a Biblio TEC, un edificio para la consulta de información que, a su vez, proporciona espacios que facilitan el aprendizaje y la interacción entre los usuarios y la realización de actividades estudiantiles. Con 17.000 metros cuadrados de construcción, el edificio está conformado por 6 niveles con una configuración de espacios flexibles que se adaptan a las necesidades de individuos, equipos y grandes grupos de personas, donde se maximizan las alternativas de estudio, colaboración y aprendizaje. El papel del bibliotecario en este nuevo escenario se transforma también, pues su rol ya no es el de ser dueño del espacio ni el de decidir cómo usarlo; su participación se enfoca como curador de la información y facilitador en el desarrollo de las habilidades para el acceso y uso de la información de los usuarios, labor que cobra relevancia, sin duda, en una época con una gran generación de información. — Libraries provide a stage for learning, creating and sharing experience; and both library services and the information professionals in charge of them are changing with the times, just as our educational systems are, offering us new ways to acquire knowledge. The library at Tecnológico de Monterrey, Campus Monterrey, has evolved into Biblio TEC: a physical building that is at once an information reference service and a series of spaces designed to facilitate learning and interaction in study-related activities of different kinds. With a surface area of some 17,000 sq. m., the building is divided into six levels of flexible spaces that can be adapted to the needs of individuals, teams and large groups of library users and that maximise the possibilities of private or group study and of learning in general. On this new stage, the librarian’s role has also changed and librarians are no longer the keepers of services who decide what is to be used and how; instead, they have become information curators whose mission in this day and age is to facilitate the process by which patrons learn to acquire and use increasing amounts of information.

L’educació oberta a Europa: avenços, integració amb la ciència oberta i rol bibliotecari

per
Imatge 1. Dimensions obertes del marc OpenEdu

En aquest article es presenta l’estat actual de l’educació oberta dins el context europeu i, especialment, des de l’enfocament universitari. Inicialment, s’exposa què s’entén per educació oberta contemporània i com aquest concepte ha anat evolucionant al llarg del temps. A continuació, s’incideix en les accions que impulsa la Comissió Europea: des de l’establiment d’un marc europeu d’educació oberta fins a una panoràmica de les polítiques educatives actuals. També s’informa d’experiències concretes i es fan una sèrie de recomanacions per al disseny de polítiques que afavoreixin l’obertura de l’educació. D’altra banda, s’analitza la relació de l’educació oberta amb la ciència oberta i, més concretament, el seu encaix dins aquest nou paradigma. Finalment, es considera si el suport a l’educació oberta és una oportunitat per a les biblioteques acadèmiques i quina influència tenen els professionals de la informació dins el context educatiu obert. — En este artículo se presenta el estado actual de la educación abierta dentro del contexto europeo y, especialmente, desde el enfoque universitario. Inicialmente, se expone qué se entiende por educación abierta contemporánea y cómo este concepto ha ido evolucionando a lo largo del tiempo. A continuación, se incide en las acciones que impulsa la Comisión Europea: desde el establecimiento de un marco europeo de educación abierta hasta una panorámica de las políticas educativas actuales. También se informa de experiencias concretas y de una serie de recomendaciones para el diseño de políticas que favorezcan la apertura de la educación. Por otro lado, se analiza la relación de la educación abierta con la ciencia abierta y, más concretamente, su encaje en este nuevo paradigma. Finalmente, se considera si el apoyo a la educación abierta es una oportunidad para las bibliotecas académicas y qué influencia tienen los profesionales de la información en el contexto educativo abierto. — This paper provides an overview of open education in Europe, focusing on higher education. It begins by considering how the notion of ‘contemporary open education’ has evolved over time. It then reviews the various open education-related initiatives that have been promoted by the European Commission, from the institution of an open education framework to the current development of education policies. It also reports on specific initiatives and makes a series of recommendations about policy design oriented to opening up education. It analyses the relationship between open education and the open science movement, specifically the manner in which open education can be contextualised in the emergent paradigm of open science. Finally, the paper considers how academic libraries should be supporting open education and examines the influence that information professionals can bring to bear in this field.

Més enllà dels algorismes: accions de prescripció lectora a la Biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona

per
Figura 1. Estand Editorial de la col·lecció Cicuta de l'editorial LaBreu

En aquest article es presenta un recull d’experiències per a promoure la prescripció lectora a la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que s’han dut a terme durant els darrers cinc anys. S’explica quins són els tipus de fons i els usuaris als quals s’adrecen, i també quins són els materials que s’utilitzen per a dur a terme aquestes experiències, així com també la difusió que se’n fa. — En este artículo se presenta un conjunto de experiencias para promover la prescripción lectora en la biblioteca Xavier Benguerel de Barcelona que se han llevado a cabo durante los últimos cinco años. Se explica cuáles son las fuentes y los usuarios a los que se dirigen, y también cuáles son los materiales que se utilizan para realizar estas experiencias y la difusión que se lleva a cabo. — This article describes a selection of the projects undertaken in the last five years to promote the readers’ advisory at Barcelona’s Xavier Benguerel Library. It reviews the types of books the library offers to different readers and also describes the materials used in the projects and how the projects themselves were advertised.

Compartir lectures a la biblioteca pública

per

Es pretén donar eines i estructurar una de les tasques més comunes a qualsevol biblioteca del país: la prescripció literària. S’endinsa en el terme i les seves definicions establint una alternativa a la denominació, dona estratègies sobre com prescriure i com establir un vincle amb l’usuari per tal de generar un itinerari lector que vagi dels llibres a la literatura. També es repassa la necessària formació del professional —tant en l’àmbit acadèmic com en l’autònom— amb algunes propostes de formació contínua. Es dona importància a la responsabilitat a l’hora d’exercir aquesta tasca i s’intenta raonar què és la bona literatura amb l’ajuda de crítics literaris, escriptors i professors. — Se pretende proporcionar herramientas y estructurar una de las tareas más comunes en cualquier biblioteca: la prescripción literaria. Profundiza en el término y sus definiciones estableciendo una alternativa a la definición, aporta estrategias sobre cómo prescribir y cómo establecer un vínculo con el usuario que genere un itinerario lector que vaya desde los libros hacia la literatura. También se repasa la necesaria formación del profesional -tanto en el ámbito académico como en el autónomo- con algunas propuestas de formación continua. Se da importancia a la responsabilidad a la hora de ejercer esta labor y se intenta reflexionar sobre qué es la buena literatura con la ayuda de críticos literarios, escritores y profesores. — This article offers practical advice about how to approach one of the most common tasks in any public library: providing guidance about reading options. The article examines what the terms ‘guiding’ or ‘prescribing’ mean and proposes an alternative description of what this task can involve, as well as suggesting strategies for establishing connections with library users to create reader itineraries that go from books in general to literature. The article also considers the in-service training that offers library professionals the academic and personal skills to provide guidance about reading options. Finally, it stresses the importance of the librarian’s responsibility when acting as a guide and uses the arguments offered by literary critics, writers and teachers to describe what constitutes good literature.

Biblioteques a l’aire lliure. Els bancs biblioteca del passeig de Sant Joan de Barcelona (1930)

per
Figura 1. Rivington St. Library, New York City (1919?). Font: Library of Congress

En l’actualitat, les biblioteques a l’aire lliure són una proposta d’extensió bibliotecària habitual a les biblioteques públiques d’arreu que consisteix a posar llibres i altres materials de lectura a disposició del públic en espais d’oci o de descans. Aquesta activitat neix als Estats Units d’Amèrica (EUA) als anys vint i trenta del segle xx, però abans de la implantació per part de les biblioteques públiques nord-americanes, ja tenim notícies d’iniciatives d’aquest tipus a Espanya, en alguns indrets com els jardins del Parque de María Luisa de Sevilla, el Parque del Retiro de Madrid i al passeig de Sant Joan de Barcelona. L’article fa un recorregut dels precedents d’aquests casos i se centra posteriorment en l’estudi de Barcelona i de l’oferta de títols de les biblioteques dels bancs del passeig de Sant Joan. — Actualmente, las bibliotecas al aire libre son una propuesta de extensión bibliotecaria habitual en las bibliotecas públicas de muchos lugares que consiste en poner libros y otros materiales de lectura a disposición del público en espacios de ocio o de descanso. Esta actividad nace en Estados Unidos de América (EE.UU.) en los años veinte y treinta del siglo xx, pero antes de la implantación por parte de las bibliotecas públicas estadounidenses, ya tenemos noticias de iniciativas de este tipo en España, en lugares como los jardines del Parque de María Luisa de Sevilla, el Parque del Retiro de Madrid y en el paseo de Sant Joan de Barcelona. El artículo hace un recorrido de los precedentes de estos casos y se centra posteriormente en el estudio de Barcelona y de la oferta de títulos de las bibliotecas de los bancos del paseo de Sant Joan — Nowadays, municipal library networks often offer the general public some kind of outdoor library service where people can read books or consult other materials in spaces designated as open-air recreation sites. The first country to make this kind of service available was the US, in the 1920s and 1930s, but before it became a common practice in that country Spain had already created a number of such libraries. These included the outdoor libraries in the María Luisa and Buen Retiro parks in Seville and Madrid, respectively, and on the promenade known as Passeig de Sant Joan in Barcelona. The article looks at the origins of these three libraries and then focuses on the service in Passeig de Sant Joan, which took the form of books on shelves built into the backs of stone benches on the promenade.

L’avaluació de la recerca en humanitats a AQU Catalunya

per

En aquest article es presenta l’experiència pràctica de l’avaluació de la recerca en l’àmbit d’humanitats que fa l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya de les persones candidates a ser professors universitaris que demanen una acreditació prèvia de la seva trajectòria acadèmica. L’objectiu de l’article és explicar les característiques d’aquests processos d’acreditació, amb un èmfasi especial en el cas concret de les disciplines de caràcter humanístic, en què s’observen elements singulars respecte d’altres àmbits científics que hi afegeixen una complexitat més gran. En aquest sentit, el fet que les avaluacions siguin indirectes, a partir dels indicis de qualitat de les publicacions científiques en què es publica la recerca, condiciona enormement els processos d’avaluació. Així, tenint present les recents aportacions metodològiques sobre l’avaluació de la recerca, com per exemple el Manifest de Leiden o la Declaració de San Francisco, es conclou la necessitat d’evitar aproximacions merament quantitatives, de forma que l’avaluació sigui respectuosa amb la comunitat d’investigadors d’humanitats, que, d’altra banda, debat la millor manera d’abordar l’avaluació de la seva activitat de recerca.

Qüestions ètiques per a la recerca en ciències socials. Context internacional i català, i experiència i protocol de treball amb els equips de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)

per
Universitat Pompeu Fabra Barcelona

This article describes the ethical issues involved in a research project undertaken by Universitat Pompeu Fabra with the participation of the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (Catalan Media Corporation, CCMA). The article analyzes the role played by researchers in professional activities of the CCMA involving information capture and processing. It examines different codes of ethics proposed by a group of Catalan universities and the international scientific community to support this project; and it then focuses on the ethical code applied to different stages of the project where the information being captured and processed is the employees’ own personal data, and to the academic and professional dissemination of the project results. Finally, the article discusses how ethical guidelines are adapted to social science studies, bearing in mind this field’s heavy reliance on ethical codes inherited from the natural sciences. It also presents documents attesting to the approval of the protocols described here by an independent ethics committee.