Número: 36

Innovació en productes i serveis d’informació

El portfolio digital com a facilitador d’una competència informacional diversificada i reflexiva*

per
Incidència del portfolio digital/PLE a les 4 dimensions de la competència informacional IFLA/GREAV

Objectiu: identificació i anàlisi de les categories sobre el coneixement implicades en l’adquisició de la competència informacional potenciades per l’ús d’un portfolio digital/PLE (e-Portfolio/PLE) en un àmbit d’educació formal, especialment amb relació al desenvolupament de processos estratègics o condicionals.
— Metodologia: anàlisi qualitativa mitjançant entrevista semiestructurada i atribució de categories amb codificació interjutges i organització dels codis per representar-los quantitativament. L’entrevista es va fer a estudiants de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Xile, i les competències i la categorització de base utilitzada és la proposada per l’IFLA, amb alguns complements.
— Resultats: en l’educació superior es manifesta una focalització en l’ensenyament i l’aprenentatge de continguts declaratius i procedimentals lligats estretament a la matèria d’estudi, i s’obliden competències més transversals d’alt nivell cognitiu. L’ús de portfolios digitals afavoreix el desenvolupament de competències relacionades amb l’autonomia de l’estudiant. Per això s’ha analitzat la naturalesa i el volum del contingut implicat en el tractament de les competències informacionals per mitjà de l’ús de portfolios digitals/PLE i el lloc que ocupen els processos de caràcter estratègic en l’adquisició del coneixement disciplinari transversal. Ha emergit la necessitat d’ampliar el sistema de categorització de l’IFLA per tal de donar cabuda a processos de reflexió i planificació relacionats amb aquest coneixement estratègic. — Objetivo: identificación y análisis de las categorías sobre el conocimiento implicadas en la adquisición de la competencia informacional potenciadas por el uso de un portafolio electrónico o PLE en un ámbito de educación formal, en especial, en relación con el desarrollo de procesos estratégicos o condicionales.
— Metodología: análisis cualitativo mediante entrevista semiestructurada y atribución de categorías con codificación interjueces y organización de los códigos para su representación cuantitativa. La entrevista se realizó a estudiantes de la Facultad de Educación de la Universidad Católica de Temuco, Chile, y las competencias y la categorización de base utilizadas son las propuestas por la IFLA, con algunos complementos.
— Resultados: en la educación superior se manifiesta una focalización en la enseñanza y el aprendizaje de contenidos declarativos y procedimentales ligados estrechamente a la materia de estudio olvidando competencias más transversales de alto nivel cognitivo. El uso de un portafolio electrónico o PLE favorece el desarrollo de competencias relacionadas con la autonomía del estudiante. Por ello se ha analizado la naturaleza y el volumen del contenido implicado en el trato de las competencias informacionales mediante el uso del portafolio electrónico o PLE y el lugar que ocupan los procesos de carácter estratégico en la adquisición del conocimiento disciplinario transversal. Ha emergido la necesidad de ampliar el sistema de categorización de la IFLA para dar cabida a procesos de reflexión y planificación relacionados con dicho conocimiento estratégico. — Objective: This paper identifies and analyses the categories of knowledge involved in the acquisition of information competence in a formal education setting, examining how this is enhanced by the use of a mixed e-portfolio/PLE. Our focus is on how the use of e-portfolios can help students develop systems of strategic or conditional knowledge.
— Methodology: This qualitative study uses a semi-structured interview and attributes categories by inter-rater reliability coding and the organization of codes for quantitative representation. The interviewees were students from the Faculty of Education at the Universidad Católica de Temuco in Chile. The competences and categories are adapted from the International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA).
— Results: In higher education, there is often a focus on declarative and procedural learning, while more transversal, meta-cognitive competences are neglected. The use of e-portfolios helps students acquire the competences to assume greater control of their learning. For this reason, we have analysed the nature and volume of the content involved in the treatment of information competence through the use of mixed e-portfolio/PLE models and the importance of strategic processes in students’ acquisition of transversal knowledge. We have also extended the IFLA system of categorization to include those processes of reflection and planning that show how students develop systems of strategic knowledge.

L’assignació de metadades a llibres digitals en el format EPUB3. Segona part. Ús i explotació de metadades de l’EPUB3

per
Figura 1. Camps de la cerca avançada de Kindle eBooks

Objectiu: analitzar i valorar les tendències actuals pel que fa a l’ús i explotació de les metadades en els mecanismes de cerca i organització dels llibres digitals, a les plataformes de distribució i en els dispositius o aplicacions de lectura. A partir de l’ús observat, extreure’n recomanacions per a l’assignació de metadades en el marc de l’estàndard de metadades EPUB3 però amb una visió pràctica i aplicada.
— Metodologia: es revisen manualment les dades incorporades en les plataformes Amazon, iTunes Stores i Projecte Gutenberg. També es revisen manualment les dades usades en les aplicacions de lectura Adobe Digital Editions, Apple iBooks, Azardi, Calibre i Readium, tant els sistemes d’exploració com els sistemes de recuperació de llibres per paraules clau per ítem i per col·lecció (biblioteques personals o externes).
— Resultat: les plataformes de distribució no tenen en compte les metadades previstes per l’estàndard EPUB3 incloses en el mateix document per tal d’alimentar la descripció del producte en la seva incorporació. Les aplicacions de lectura, en canvi, sí que importen aquestes dades, però en fan un ús mínim en la cerca i organització dels llibres. Com a conseqüència d’això es recomana als autors i editors incorporar les metadades obligatòries segons l’estàndard EPUB3 per permetre la validació de publicacions, però evitar els mecanismes d’enriquiment i assignar valors únics a cada element. — Objetivo: analizar y valorar las tendencias actuales en relación al uso y explotación de los metadatos en los mecanismos de búsqueda y organización de los libros digitales, en las plataformas de distribución y en los dispositivos o aplicaciones de lectura. A partir del uso observado, derivar recomendaciones para la asignación de metadatos en el marco del estándar de metadatos EPUB3 pero con una visión práctica y aplicada.
— Metodología: se revisan manualmente los datos incorporados en las plataformas Amazon, iTunes Store y Proyecto Gutenberg. También se revisan manualmente los datos usados en las aplicaciones de lectura Adobe Digital Editions, Apple iBooks, Azardi, Calibre y Readium, tanto en los sistemas de exploración como en los sistemas de recuperación de libros por palabras clave a nivel de publicación y a nivel de colección (bibliotecas personales o externas).
— Resultado: las plataformas de distribución no tienen en cuenta los metadatos previstos por el estándar EPUB3 incluidas en el propio documento para alimentar la descripción del producto en su incorporación. Las aplicaciones de lectura, por el contrario, sí que importan estos datos pero los usan a un nivel mínimo en la búsqueda y organización de libros. En consecuencia, se recomienda a los autores y editores incorporar los metadatos obligatorios según el estándar EPUB3 para permitir la validación de las publicaciones, pero obviar los mecanismos de enriquecimiento y asignar valores únicos a cada elemento. — Objective: This paper analyses and assesses current trends in using and exploiting metadata in the search and organization mechanisms of digital books, on distribution platforms and in ebook devices or applications. On the basis of their findings, the writers make a series of recommendations for adopting a practical and flexible approach to assigning metadata in the framework of the EPUB3 metadata standard.
— Methodology: The writers manually revised the data incorporated on the platforms Amazon, iTunes Store and Project Gutenberg and in the ebook applications Adobe Digital Editions, Apple’s iBooks, AZARDI, Calibre and Readium, examining exploration systems and book retrieval systems by keyword, item and collection (personal or external libraries).
— Results: The distribution platforms make no provision for the metadata defined by the EPUB3 standard and included in the same document in order to develop the description of the product. By contrast, ebook applications do take account of these data, even though they make minimal use of them in book search and organization functions. The writers therefore recommend authors and editors to incorporate the metadata that are obligatory according to the EPUB 3 standard, in order to allow files to be validated, but avoid using semantic enrichment mechanisms and assign single values to each element.

Innovació orientada a l’usuari

per

S’exposen les actuacions de caràcter innovador implantades per la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca com a resultat d’una anàlisi de les necessitats dels usuaris del centre, l’establiment d’objectius preferents i la selecció de les eines necessàries per aconseguir-los. Com a resultat de l’anàlisi es van crear nous serveis, que abasten la redistribució de la informació generada per la universitat, l’elaboració de nous documents i activitats de divulgació científica, la producció de nous suports per a la docència i el suport a la inserció laboral. — Se exponen las actuaciones de carácter innovador implantadas por la Biblioteca de la Facultad de Biología de la Universidad de Salamanca como resultado de un análisis de las necesidades de los usuarios del centro, el establecimiento de objetivos preferentes y la selección de las herramientas precisas para su consecución. Como resultado del análisis se crearon nuevos servicios, que abarcan la redistribución de la información generada por la universidad, la elaboración de nuevos documentos y actividades de divulgación científica, la producción de nuevos soportes para la docencia y el apoyo a la inserción laboral. — This paper reports on the innovative changes made at the library of the Faculty of Biology of the Universidad de Salamanca after the university had conducted a needs analysis of library users, set a series of prior objectives and selected the tools it would need to attain these. The library now offers new services to channel the redistribution of university-generated content, produces documents and activities supporting popular science journalism and provides teaching resources and orientation for students entering the professional world.

Una mirada crítica a la formació en gestió del coneixement en els estudis d’Informació i Documentació a Espanya

per
Figura 1. Distribució per àrees disciplinàries [adaptat de Ponzi i Koenig (2002)]

Objectiu: conèixer si la formació en gestió del coneixement, com a assignatura o com a itinerari especialitzat, està present en els estudis universitaris de grau i màster relacionats amb la ciència de la informació i la documentació a Espanya.
— Mètode i materials: s’han revisat els plans d’estudis de les universitats que ofereixen formació en Informació i Documentació en dos moments diferents que disten entre si deu anys, 2003 i 2013, la qual cosa permet observar si han tingut lloc canvis significatius. Addicionalment, s’ha afegit una revisió de l’oferta per al curs acadèmic 2015-2016 per tenir una foto fixa del moment actual.
— Resultats: tot i que la gestió de coneixement és àmpliament acceptada en l’àmbit disciplinari de la ciència de la informació, aquesta acceptació no sembla trobar reflex en l’oferta formativa espanyola, en la qual les assignatures dedicades a aquesta filosofia organitzativa són molt escasses, tant en els títols de grau com de màster. Els futurs professionals de la informació i la documentació a Espanya (tinguin el perfil que tinguin: bibliotecaris, gestors de la informació, documentalistes, arxivers, etc.) amb prou feines reben formació específica en gestió del coneixement, excepte en comptades excepcions en què, d’altra banda i en certs casos, està sotmesa a l’optativitat, fet que no en garanteix l’aprenentatge. Això pot influir negativament a l’hora d’optar a ocupar llocs relacionats amb aquest perfil professional. — Objetivo: conocer si la formación en gestión del conocimiento, como asignatura o como itinerario especializado, está presente en los estudios universitarios de grado y máster relacionados con la ciencia de la información y la documentación en España.
— Método y materiales: se han revisado los planes de estudios de aquellas universidades que ofertan formación en Información y Documentación en dos momentos distintos que distan entre sí un periodo de diez años, 2003 y 2013, lo cual permite observar si han tenido lugar cambios significativos. Adicionalmente, se ha añadido una revisión de la oferta para el curso académico 2015-2016 para tener una foto fija del momento actual.
— Resultados: aunque la gestión de conocimiento es ampliamente aceptada en el ámbito disciplinario de la Ciencia de la Información, esta aceptación no parece encontrar reflejo en la oferta formativa española, en la que las asignaturas dedicadas a esta filosofía organizativa son muy escasas, tanto en los títulos de grado como de máster. Los futuros profesionales de la información y la documentación en España (cualquiera que sea su perfil: bibliotecarios, gestores de la información, documentalistas, archiveros, etc.) apenas reciben formación específica en gestión del conocimiento, salvo raras excepciones en las que, por otra parte y en ciertos casos, está sometida a la optatividad, lo que no garantiza su aprendizaje. Ello puede influir negativamente a la hora de optar a ocupar puestos relacionados con este perfil profesional. — Objective: To establish whether Spanish universities offer knowledge management as a subject or specialization track in undergraduate or master’s degree programmes in information and documentation science.
— Material and methods: We reviewed the curricula of universities with studies in information and documentation science at two different points in time, 2003 and 2013, observing whether the ten-year period between these points led to significant changes in offerings. To complete the picture, we reviewed the same curricula for the academic year 2015-2016.
— Results: Although knowledge management is widely considered important in the disciplinary field of information science, this does not seem to be reflected in the Spanish university system. In that system, subjects dedicated to this organizational philosophy are quite scarce, both in undergraduate and master’s programmes. Whether they are training to be librarians, information managers, documentalists or archivists, future professionals in information and documentation in Spain receive hardly any specific training in knowledge management; and when they do, this training is often only optional. The writers conclude that this lack of training can cause students to avoid choosing jobs where knowledge management skills would be required.

Experiències de realitat augmentada en biblioteques: estat de la qüestió*

per

Objectiu: donar a conèixer les experiències més significatives d’ús de la realitat augmentada en biblioteques, fent una especial atenció als resultats obtinguts, les aportacions i les limitacions que s’han de tenir en compte.

Metodologia: revisió bibliogràfica, selecció i anàlisi d’experiències sobre l’ús de la realitat augmentada en biblioteques.

Resultats: malgrat ser una tecnologia recent, els exemples d’ús de la realitat augmentada en biblioteques són diversos. No obstant això, es fa necessari donar a conèixer els resultats d’aquestes experiències, de manera que puguin servir no solament com a model, sinó també per conèixer què és el que funciona. Es presenta als professionals un catàleg d’usos de la realitat augmentada en biblioteques, dels quals s’analitzen de forma crítica els possibles beneficis i limitacions, i s’agrupen en set apartats segons la utilitat: geolocalització, contextualització històrica, exposicions i altres activitats, publicacions, enriquiment dels espais físics, alfabetització i ludificació i, finalment, usos professionals. — Objetivo: dar a conocer las experiencias más significativas de uso de la realidad aumentada en bibliotecas, con una especial atención a los resultados obtenidos, las aportaciones y las limitaciones que se deben tener en cuenta.
— Metodología: revisión bibliográfica, selección y análisis de experiencias sobre el uso de la realidad aumentada en bibliotecas.
— Resultados: a pesar de ser una tecnología reciente, son varios los ejemplos de uso de la realidad aumentada en bibliotecas. Sin embargo, se hace necesario dar a conocer los resultados de dichas experiencias, de forma que puedan servir no solo como modelo, sino también para conocer qué es lo que funciona. Se presenta a los profesionales un catálogo de usos de la realidad aumentada en bibliotecas, analizados de forma crítica sus posibles beneficios y limitaciones, agrupados en siete apartados según la utilidad: geolocalización, contextualización histórica, exposiciones y otras actividades, publicaciones, enriquecimiento de los espacios físicos, alfabetización y ludificación y, finalmente, usos profesionales. — Objective: This paper reports on the most notable examples of library projects using augmented reality technology, focusing on the results, the contributions this technology has made and the various difficulties librarians should bear in mind when planning such projects.

Methodology: The paper provides a literature review and analyses a series of projects.

Results: Although augmented reality (AR) technology is still relatively new, its use in library projects is becoming more widespread. However, we need to consider not only how such projects have succeeded but how they reflect the difficulties of applying AR in a library context. This paper provides library professionals with a description of the pros and cons of the various uses of AR, grouping these into seven sections, according to application: geolocation; the use of AR to provide historical context; exhibitions and other activities; publications; the use of AR to enhance of physical spaces; literacy and recreational use; and professional applications.

Dades massives (big data): la propera “gran cosa” en la gestió de la informació

per

  [Versión castellana] Julio Alonso Arévalo Grup de recerca E-LECTRA Universidad de Salamanca alar@usal.es Marta Vázquez Vázquez Biblioteca Abraham Zacut Universidad de Salamanca rulinha@usal.es     Segons la investigació del MGI i la McKinsey’s Business Technology Office (Mannyica et al., 2011), la quantitat d’informació que genera qualsevol activitat pública o privada proporciona grans conjunts de … Llegiu més

MOMFER: una eina de cerca de motius folklòrics en el context de les humanitats digitals

per
Esquema parcial de l'arbre jeràrquic del TMI

El segle XXI ha dut la irrupció significativa de les tecnologies de la informació en la recerca desenvolupada a l’àrea de les humanitats. La intervenció de les unitats d’informació, especialment de les biblioteques universitàries, ha tingut —i ha de tenir encara— un paper significatiu en processos com la digitalització, però també en la formació i divulgació dels recursos. El folklore, com a disciplina d’humanitats, no està exempt d’aquesta evolució. En aquest context s’analitza el MOMFER, un recurs en línia que millora substancialment l’ús del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. Això no obstant, atès l’ambiciós objectiu perquè l’eina sigui la base d’un índex complet universal, caldrà capacitat de lideratge, i, segurament, habilitar o desenvolupar espais vinculats de col·laboració virtual. — El siglo XXI ha llevado a la irrupción significativa de las tecnologías de la información en la investigación desarrollada en el área de las humanidades. La intervención de las unidades de información, especialmente de las bibliotecas universitarias, ha tenido —y debe tener todavía— un papel significativo en procesos como la digitalización, pero también en la formación y divulgación de los recursos. El folclore, como disciplina en el campo de las humanidades, no está exento de esta evolución. En este contexto se analiza el MOMFER, un recurso en línea que mejora sustancialmente el uso del Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. No obstante, dado el ambicioso objetivo en que la herramienta sea la base de un índice completo universal, será necesario una fuerte capacidad de liderazgo, y, seguramente, habilitar o desarrollar espacios vinculados a la colaboración virtual. — The twentieth century has brought significant emergence of information technology in research carried out in the area of the humanities. The intervention of information units, especially university libraries, has played -and must still have- a significant role in processes such as scanning, but also in training and dissemination of resources. Folklore as a discipline of humanities is not exempt from this evolution. This is the context where MOMFER is analyzed, an online resource that substantially improves the use of Thompson’s Motif-Index of Folk Literature. However, considering the ambitious goal for which the tool forms the basis of a comprehensive universal index, leadership will be required; and surely, to enable or to develop linked spaces of virtual collaboration.

Construint la memòria dels feminismes: arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada al passat, una reflexió per al futur

per

Objectius: oferir una panoràmica històrica i actual dels centres europeus i espanyols d’informació (biblioteques, arxius i centres de documentació) especialitzats en dones i gènere, que sorgeixen en paral·lel al moviment polític de les dones. S’incideix en les seves missions i evolució, per reflexionar i conformar el que, després de més d’un segle d’existència, podem anomenar memòria dels feminismes. L’article vol també donar a conèixer una bibliografia en aquest àmbit, especialment a l’entorn d’alguns dels centres més actius, que creiem que pot mostrar un marc de referència en aquesta anàlisi.
— Metodologia: revisió bibliogràfica de la literatura destacada en la temàtica, sense que l’anàlisi sigui exhaustiva de totes les associacions i centres de documentació europeus i espanyols. Per a la recerca bibliogràfica s’ha pres com a referència la base de dades Mapping the World of Women’s Information Services i el directori de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultats: s’observen un seguit de línies i reflexions que permeten situar alguns dels reptes d’aquests centres en l’actualitat. Es constata la consolidació de centres de referència, com és el cas italià, que aprofiten els recursos i estructures públiques en l’àmbit de les biblioteques i arxius; l’evolució en el temps i adaptació dels centres amb un recorregut històric dins el país d’origen; la importància en la configuració de xarxes que integren fons i col·leccions sobre la temàtica, però que malauradament encara no tenen prou visibilitat; els fons personals com a documentació representativa d’aquesta memòria; els projectes de digitalització per conservar aquests materials; necessitat de delimitar polítiques de captació de fons, així com promoure la recerca. Finalment, s’esbossa un projecte futur que creiem significatiu i necessari per al context espanyol. — Objetivos: ofrecer una panorámica histórica y actual de los centros europeos y españoles de información (bibliotecas, archivos y centros de documentación) especializados en mujeres, que surgen en paralelo al movimiento político de las mujeres. Se incide en sus misiones y evolución, para reflexionar y conformar lo que después de más de un siglo de existencia podemos llamar memoria de los feminismos. El artículo quiere también dar a conocer una bibliografía en este ámbito, especialmente entorno a algunos centros más activos, que creemos que puede mostrar un marco de referencia en este análisis.
— Metodología: revisión bibliográfica de la literatura destacada en la temática, sin llegar a hacer un análisis exhaustivo de todas las asociaciones y centros de documentación europeos y españoles. La búsqueda bibliográfica se ha realizado a partir de la base de datos Mapping the World of Women’s Information Services y el directorio de la Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres.
— Resultados: se observan una serie de líneas y reflexiones que permiten situar algunos de los retos de estos centros en la actualidad. Se constata la consolidación de centros de referencia, como es el caso italiano, que aprovechan los recursos y estructuras públicas en el ámbito de las bibliotecas y archivos; la evolución y adaptación de los centros a través de un recorrido histórico dentro del país; la importancia en la configuración de redes que integran fondos y colecciones sobre la temática pero que no tienen suficiente visibilidad; los fondos personales como documentación representativa de esta memoria; proyectos de digitalización para la conservación de estos materiales; necesidad de delimitar políticas de captación de fondos y promover la investigación. Para acabar se plantea un proyecto futuro que creemos significativo y necesario para el contexto español. — Objective: This paper presents a historical overview about European and Spanish information centres (libraries, archives and documentation centres) specialised in women and gender that rose parallel to the feminist political movement. Their mission and evolution are highlighted in order to build up what, after more than a century, can be called feminisms memory. This paper also aims to present some literature on this field, with a special emphasis on some of the more active centres, which can provide a frame of reference in this analysis.
— Methodology: Literature review on the subject, without making an in-depth analysis of all European and Spanish associations and documentation centres. The literature research starting point was the database Mapping the World of Women’s Information Services and the Spanish Red de Centros de Documentación y Bibliotecas de Mujeres (Information Centres and Women’s Libraries Web).
— Results: A sequence of lines and reflections was observed, which enable us to put forward some of the challenges of these centres at present time: consolidation of reference centres, such as in the Italian case, where resources and public structures in libraries and archives are used; the time evolution and adaptation of the centres with a historical background in their countries of origin; the importance of setting up networks integrating collections about the subject, which unfortunately are not visible enough at the moment; personal collections as representative documentation in the present report; digitalization projects to preserve these materials; the need to define collection acquisition policies and promote research. Finally, a future project deemed relevant and related to the Spanish context is proposed.

Biblioteca universitària i entorns audiovisuals en obert: estat de la qüestió i proposta d’actuacions

per

S’al·ludeix a l’estat de la qüestió que presenta la “societat de l’aprenentatge”, constantment caracteritzada per l’accés obert (ciència oberta), la compartició i distribució del coneixement, l’audiovisual multimèdia i les noves tendències tecnològiques i comunicacionals en àmbits informatius, a la gestió del procés documental en mitjans de comunicació: transmèdia, multiplataforma, competències informacionals en multimèdia. Des del Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que treballa des de 1993 en línies d’investigació que s’hi relacionen, es proposen algunes actuacions per aplicar-les a la biblioteca universitària (biblioteca 2.0), com a mitjà de comunicació que produeix, recupera i difon informació, i que col·labora i intervé en la docència i investigació universitàries en funció dels rols nous del bibliotecari (documentalista, comunicador). En suma, canvis en l’accés i la gestió del coneixement, i en la formació; canvis innovadors en l’àmbit també dels serveis de documentació i investigació universitaris, i, en definitiva, la influència que tot això suposa en l’àrea de biblioteconomia i documentació. — Se alude al estado de la cuestión que presenta la “sociedad del aprendizaje”, constantemente caracterizada por el acceso abierto (ciencia abierta), la compartición y distribución del conocimiento, el audiovisual multimedia y las nuevas tendencias tecnológicas y comunicacionales en ámbitos informativos, en la gestión del proceso documental en medios de comunicación: transmedia, multiplataforma, competencias informacionales en multimedia. Desde el Servicio de Documentación Multimedia (Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la Universidad Complutense), que viene trabajando desde 1993 en líneas de investigación relacionadas, se proponen algunas actuaciones para aplicarlas a la biblioteca universitaria (biblioteca 2.0), como medio de comunicación que produce, recupera y difunde información, y colabora e interviene en la docencia e investigación universitarias en función de los nuevos roles del bibliotecario (documentalista, comunicador). En suma, cambios en el acceso y la gestión del conocimiento, y en la formación; cambios innovadores en el ámbito también de los servicios de documentación e investigación universitarios, y, en fin, la influencia que todo ello supone en el área de biblioteconomía y documentación. — This article examines the current state of our “learning society”, which has become consistently characterized by an interest in open access (open science), the exchange and distribution of knowledge, audiovisual multimedia and new trends in technologies and communication in data-related fields in document management in the communication media: transmedia, crossmedia, multiplatforms and multimedia information literacy. The article puts forward a series of proposals by the multimedia documentation service at the Universidad Complutense de Madrid, which has been conducting research in this area since 1993. These proposals involve using the university library model Library 2.0 to support university teaching and research by combining this model, which produces, retrieves and disseminates information, with librarians in their new roles as information managers, communicators and curators. To sum up, the article examines the changes that are taking place in access to knowledge, knowledge management, training, documentation services and university research; and it considers how these changes are influencing the area of library and information science.

Bibliotecaris i innovació docent: l’oportunitat dels plans tutorials i els treballs de fi de grau

per
Resultats a Google i Google Académico després de la cerca

El paper del bibliotecari docent universitari no ha estat mai ben definit i l’èxit de la seva activitat es veu condicionat per la relació de col·laboració amb el professorat, el seu reconeixement i nivell d’implicació i la participació en la innovació docent. Els plans tutorials i els tallers per elaborar els treballs de fi de grau que estan posant en marxa les universitats poden representar una oportunitat per a l’aprenentatge de les competències de gestió de la informació dels alumnes universitaris i de consolidació i evidència del paper formador i de tutela dels bibliotecaris, aliats dels estudiants. En aquest article es presenten dos exemples de planificació i intervenció docent de bibliotecaris de la Universidad de Sevilla en els plans tutorials dels seus centres respectius, la Facultad de Económicas y Empresariales i la Facultad de Ciencias de la Educación. Els resultats obtinguts demostren que la integració de la formació en competències informacionals o digitals que imparteixen els bibliotecaris en aquests plans ofereix molts beneficis, no només per a l’aprenentatge de l’estudiant i l’excel·lència de les universitats, sinó també per refermar el paper del bibliotecari formador. — El papel del bibliotecario docente universitario nunca ha estado bien definido y el éxito de su actividad se ve condicionado por la relación de colaboración con el profesorado, su reconocimiento y nivel de implicación y participación en la innovación docente. Los planes tutoriales y los talleres para la elaboración de los trabajos de fin de grado que están poniendo en marcha las universidades pueden representar una oportunidad para el aprendizaje de las competencias de gestión de la información de los alumnos universitarios y de consolidación y evidencia del papel formador y de tutela de los bibliotecarios, aliados de los estudiantes. En este artículo se presentan dos ejemplos de planificación e intervención docente de bibliotecarios de la Universidad de Sevilla en los planes tutoriales de sus respectivos centros, la Facultad de Económicas y Empresariales y la Facultad de Ciencias de la Educación. Los resultados obtenidos demuestran que la integración de la formación en competencias informacionales o digitales que imparten los bibliotecarios en estos planes ofrece múltiples beneficios, no solo para el aprendizaje del alumno y la excelencia de las universidades, sino también para afianzar el papel del bibliotecario formador. — The status of academic teaching librarian never has been defined. The success of the academic librarian activity has been conditioned by the collaboration between academic teachers and librarians and by the implications of librarians in academic training innovation projects. Spanish universities are managing the Orientation and Tutorial Action Plan and workshops for training students in order to complete their Final degree projects. That situation represents one opportunity not only for the training of students digital competencies but also for the teaching academic librarian status. They are allied with students. In this article we describe two examples of training planification and intervention of academic librarians of Library of University of Seville, in two Orientation and Tutorial Action Plans, one of them of Facultad de Económicas y Empresariales and another of Facultad de Ciencias de la Educación. The result demonstrates that the integration of digital competencies that academic librarians train in the context of Tutorial Plan, offers many benefits not only for students learning and excellence of academic institution but also for consolidate the status of academic teaching librarian.