Número: 33

Continguts audiovisuals

L’Arxiu de la Paraula: context i projecte del repositori audiovisual de l’Ateneu Barcelonès

per
Digitalització 2005-2014

Es presenten els resultats del projecte de digitalització del fons audiovisual de l’Ateneu Barcelonès iniciat per l’Àrea de Biblioteca i Arxiu Històric l’any 2011. S’explica la metodologia de treball fent èmfasi en la gestió dels fitxers analògics i nascuts digitals i en la problemàtica derivada dels drets d’autor. Finalment, es presenta l’Arxiu de la Paraula i l’@teneu hub, nous repositori i web respectivament, l’objectiu dels quals és difondre el patrimoni audiovisual i donar accés centralitzat als diferents continguts generats per l’entitat. — Se presentan los resultados del proyecto de digitalización del fondo audiovisual del Ateneu Barcelonès iniciado por el área de Biblioteca y Archivo Histórico en 2011. Se explica la metodología de trabajo haciendo énfasis en la gestión de los ficheros analógicos y nacidos digitales y en la problemática derivada de los derechos de autor. Finalmente, se presenta el Archivo de la Palabra y el @teneo hub, nuevos repositorio y web respectivamente, cuyo objetivo es difundir el patrimonio audiovisual y dar acceso centralizado a los diferentes contenidos generados por la entidad. — This paper reports on the project to digitize the audiovisual archives of the Ateneu Barcelonès, which was launched by that institution’s Library and Archive department in 2011. The paper explains the methodology used to create the repository, focusing on the management of analogue files and born-digital materials and the question of author’s rights. Finally, it presents the new repository L’Arxiu de la Paraula (the Word Archive) and the new website, @teneu hub, which are designed to disseminate the Ateneu’s audiovisual heritage and provide centralized access to its different contents.

Panorama de les fonts audiovisuals internacionals en televisió: contingut, gestió i drets

per
Quadre comparatiu de les diferents fonts internacionals en les cadenes i grups audiovisuals consultats

Les cadenes generalistes espanyoles (nacionals i autonòmiques) disposen de diferents fonts audiovisuals per informar dels temes internacionals, com ara agències, consorcis de notícies i corresponsalies. En aquest article, a partir de les dades facilitades per diferents cadenes, s’aborda la cobertura, l’ús i la gestió d’aquestes fonts, així com també els seus drets d’ús i arxivament, i s’analitza la història i les eines en línia de les agències més emprades. Finalment, es descriu la tasca diària del departament d’Eurovision de TVE, al qual fa uns mesos s’han incorporat documentalistes que, a més de tractar documentalment el material audiovisual, duen a terme tasques d’edició i de producció. — Las cadenas generalistas españolas (nacionales y autonómicas) cuentan con diferentes fuentes audiovisuales para informar de los temas internacionales, como agencias, consorcios de noticias y corresponsalías. En este artículo, a partir de los datos facilitados por diferentes cadenas, se aborda la cobertura, el uso y la gestión de dichas fuentes, así como sus derechos de uso y archivado, y se analiza la historia y las herramientas en línea de las agencias más empleadas. Finalmente se describe la labor diaria del departamento de Eurovision de TVE, al que hace unos meses se han incorporado documentalistas que, además de tratar documentalmente el material audiovisual, realizan labores de edición y producción. — At both national and regional levels, Spain’s main public service television channels rely upon a number of independent producers of audiovisual content to deliver news on international affairs, including news agencies and consortia and correspondent networks. Using the data provided by different channels, this paper examines the coverage, use and management of these sources as well as the regulations determining their use and storage. It also analyzes the history of the most prominent agencies and the online toolkits they offer. Finally, the paper describes the daily work of Televisión Española’s Eurovision department, which has recently recruited documentalists to manage the department’s audiovisual material and to publish and produce audiovisual products.

Tendències de les publicacions informatives cientificomèdiques en l’era 2.0

per
Imagen 1. Ejemplo de recurso multimedia interactivo en NEJM

En els últims anys ha crescut l’audiència que consulta continguts de salut en publicacions i mitjans a Internet, especialment a Europa i als Estats Units. S’ha passat d’un usuari d’Internet unidireccional en la comunicació a un escenari en el qual la multidireccionalitat i la instantaneïtat són constants.

Els nous mitjans i la creació de plataformes d’intercanvi d’informació més especialitzada mostren que els recursos multimèdia i la interactivitat també poden donar-se en mitjans especialitzats i distants del públic general com ara informació sobre biomedicina i salut. Simultàniament, el canvi cap a actituds més solidàries i d’ajuda mútua aflora mitjançant les xarxes socials.

Amb l’objectiu de traçar un escenari sobre el comportament de les audiències davant els continguts de caràcter científic, especialment els de tipus sanitari, s’analitzen en aquest treball els perfils i costums dels usuaris utilitzant referències estadístiques tant europees com nord-americanes. De la mateixa manera, s’identifica el mapa actual de cibermitjans relacionats amb la informació cientificomèdica segmentada en mitjans de comunicació generals, especialitzats i els propis del web 2.0, com ara blogs i mitjans cocreatius.

Aquesta descripció permet orientar sobre les tendències que seguiran els públics diferents i segmentats, però ara interconnectats per les noves tecnologies, i sobre la transformació de l’arquitectura i les funcionalitats dels mitjans a Internet. — En los últimos años ha crecido la audiencia que consulta contenidos de salud en publicaciones y medios en Internet, especialmente en Europa y Estados Unidos. Se ha pasado de un usuario de Internet unidireccional en la comunicación a un escenario en el que la multidireccionalidad y la instantaneidad son constantes.

Los nuevos medios y la creación de plataformas de intercambio de información más especializada evidencian que los recursos multimedia y la interactividad también pueden darse en medios especializados y distantes del público general como es información sobre biomedicina y salud. Simultáneamente, el cambio hacia actitudes más solidarias y de ayuda mutua aflora mediante las redes sociales.

Con el objetivo de trazar un escenario sobre el comportamiento de las audiencias ante los contenidos de carácter científico, especialmente los de tipo sanitario, se analizan en este trabajo los perfiles y costumbres de los usuarios utilizando referencias estadísticas tanto europeas como norteamericanas. Del mismo modo, se identifica el mapa actual de cibermedios relacionados con la información científico-médica segmentada en medios de comunicación generales, especializados y los propios de la web 2.0 como blogs y medios cocreativos.

Esta descripción permite orientar sobre las tendencias que seguirán los públicos diferentes y segmentados, pero ahora interconectados por las nuevas tecnologías, y sobre la transformación de la arquitectura y funcionalidades de los medios en Internet. — In recent years an increasing number of users have gone to the Internet in search of health-related contents in online publications and platforms, especially in Europe and the US. Moreover, the one-way, sequential relationship these users once had with the Web has gradually become more multidirectional and instantaneous.

But we can also distinguish more clearly between two kinds of user. On the one hand, the development of new media and the growth of platforms for the exchange of specialized information indicate that online multimedia resources and interactivity are being used to serve the purposes of specialist users in areas like biomedicine and health; and on the other, the general public’s trend towards greater social awareness and mutually supportive behaviour means that scientific and health-related information of a more general nature is also prominent in the social networks.

This paper examines how different sectors of the public negotiate scientific contents, especially health-related contents, by taking European and North American statistical data to illustrate typical user profiles and habits. It also maps out the current offering of online science and health-related media as this is found in general communication media, specialist media and Web 2.0-style products like blogs and co-creative projects. This can explain the different directions that general and specialist user groups are taking, even while they are now interconnected by the new technologies; and it can also illustrate the transformation of our Internet architecture and the functionality of its media.

Implementació del programari lliure al web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales

per
Figura 1. Cronograma de treball

Es descriu el projecte de disseny i implementació del web de la Biblioteca Pública de Palma Can Sales per mitjà d’un sistema de gestió de continguts open source que permeti integrar les noves tecnologies de la informació i comunicació, obtenir un major grau d’accessibilitat i usabilitat i un disseny visual més amigable, acord amb les noves tendències web. S’incorporen les noves eines web 2.0 per aconseguir una major participació dels usuaris en l’elaboració dels continguts i millorar així els serveis oferts. Finalment, es destaca en aquest procés la utilització d’eines, extensions i altres aplicacions de programari lliure en totes les etapes del seu desenvolupament. — Se describe el proyecto de diseño e implementación de la página web de la Biblioteca Pública de Can Sales a través de un sistema de gestión de contenidos open source que permita integrar las nuevas tecnologías de la información y comunicación, obtener un mayor grado de accesibilidad y usabilidad y un diseño visual más amigable acorde con las nuevas tendencias web. Se incorporan las nuevas herramientas web 2.0 para conseguir una mayor participación de los usuarios en la elaboración de los contenidos y mejorar así los servicios ofrecidos. Finalmente se destaca en este proceso la utilización de herramientas, extensiones y demás aplicaciones de software libre en todas las etapas de su desarrollo. — This paper reports on the design and development of the website of Can Sales, the public library in Palma, Majorca whose open source contents management system has made it possible to integrate the new ITs, improve site accessibility and usability and make the website’s visual experience more user friendly. The website has incorporated new Web 2.0 tools to improve its services and allow users to participate more actively in the design and development of the contents. Finally, the paper also focuses on the importance, at all stages of the project, of the tools, extensions and other open source software that have contributed to developing the site.

Funcions del documentalista en un mitjà de comunicació audiovisual digital. Estudi de cas: RelTV

per
Taula 1. Domini, explicació i ús dels camps de la base de dades

Es mostra un estudi de cas sobre la intervenció d’un documentalista en un nou mitjà de comunicació audiovisual a Internet, RelTV. Es presenten tres projectes diferents duts a terme pel documentalista en aquest context: una base de dades relacional, un pla de preservació digital i un exemple de producte periodístic-documental: un mapa interactiu de vídeos. Es presenta el disseny i desenvolupament dels tres productes, se n’analitza la repercussió i viabilitat, i es reflexiona sobre l’aportació del professional de la documentació en aquest àmbit. — Se muestra un estudio de caso sobre la intervención de un documentalista en un nuevo medio de comunicación audiovisual en Internet, RelTV. Se presentan tres proyectos diferentes llevados a cabo por el documentalista en este contexto: una base de datos relacional, un plan de preservación digital y un ejemplo de producto periodístico-documental: un mapa interactivo de vídeos. Se presenta el diseño y desarrollo de los tres productos, se analiza su repercusión y viabilidad, y se reflexiona sobre la aportación del profesional de la documentación en este ámbito. — This paper reports on three projects completed by a documentalist for the new audiovisual platform RelTV: a relational database, a digital preservation plan and an example of a journalistic-documental product in the form of an interactive map of videos. The paper reports on how the three projects were designed and developed and then analyzes the implications and viability of such initiatives, reflecting on the professional contribution that documentalists can make in this field.

Allà on viuen les etiquetes: l’etiquetatge als blogs de literatura infantil i juvenil

per
Eines utilitzades per construir els blogs

Objectiu: analitzar les pràctiques de l’etiquetatge als blogs de literatura infantil i juvenil.

Metodologia: es recull un conjunt de blogs especialitzats i pertanyents a diferents categories i s’estudia com és l’etiquetatge. Entre altres variables, s’analitza la ubicació de les etiquetes, la forma de presentació, el tipus d’etiquetes més utilitzades, etc.

Resultats: les dades analitzades posen de manifest que l’etiquetatge és una pràctica cada vegada més habitual en els blogs com a recurs per organitzar els continguts i per recuperar la gran quantitat d’informació que generen.

A més d’aportar l’anàlisi de les pràctiques de l’etiquetatge, es dóna una sèrie de recomanacions per millorar l’assignació d’etiquetes i afavorir la visibilitat de la informació d’aquest tipus de blogs. — Objetivo: analizar las prácticas del etiquetado en los blogs de literatura infantil y juvenil.
— Metodología: se recopila un conjunto de blogs especializados y pertenecientes a diferentes categorías y se estudia cómo es el etiquetado. Entre otras variables, se analiza la ubicación de las etiquetas, la forma de presentación, el tipo de etiquetas más utilizadas, etc. —
Resultados: los datos analizados ponen de manifiesto que el etiquetado es una práctica cada vez más habitual en los blogs como recurso para organizar los contenidos y para recuperar la gran cantidad de información que estos generan.

Además de aportar el análisis de las prácticas del etiquetado, se da una serie de recomendaciones para mejorar la asignación de etiquetas y favorecer la visibilidad de la información de este tipo de blogs. — Objective: This paper analyzes the practice of tagging in blogs that specialize in literature for children and young adults.

Methodology: The researchers examined how tagging was used in a number of blogs addressing different aspects of this literature. The researchers studied a series of variables, including the specific location of the tags, the manner in which they were presented and the types of tag that were most frequently used.

Results: Tagging was found to be an increasingly common practice in such blogs, where it is used to organize content and recover details from the large quantity of information that blogs generate. The paper also makes a series of recommendations about how to use tags more effectively and favour the visibility of the information in this type of blog.

Anàlisi dels articles publicats sobre documentació televisiva a Espanya (1984–2014)

per
Base de dades amb les cerques fetes en ISOC

Objectiu: estudiar treballs publicats a Espanya sobre documentació televisiva amb la finalitat de traçar un panorama general i una evolució temàtica en aquest camp professional.

Metodologia: s’han fet cerques en sis bases de dades especialitzades amb les quals s’ha pogut establir una evolució de la producció científica dedicada a la documentació televisiva, tant en el nombre de treballs publicats com en els temes tractats. També s’han valorat les publicacions que editen un nombre més gran d’articles dedicats a la documentació televisiva i els autors que hi participen.

Resultats: no es pot establir una relació entre la producció de documents científics sobre documentació televisiva i esdeveniments; s’ha evidenciat poc tractament de temes que tenen importància professional, com les normes tècniques. Així mateix, s’ha destacat que la majoria de les publicacions tenen autor únic i que més d’un 50 % dels autors són homes. — Objetivo: estudio de trabajos publicados en España sobre documentación televisiva con la finalidad de trazar un panorama general y una evolución temática en este campo profesional.

Metodología: se han realizado búsquedas en seis bases de datos especializadas con las que se ha podido establecer una evolución de la producción científica dedicada a la documentación televisiva, tanto en el número de trabajos publicados como en los temas tratados. También se han valorado las publicaciones que editan un mayor número de artículos dedicados a la documentación televisiva y los autores que participan en ellas.

Resultados: no se puede establecer una relación de la producción de documentos científicos sobre documentación televisiva con acontecimientos, se ha evidenciado poco tratamiento de temas de importancia profesional, como las normas técnicas. Asimismo se ha destacado que la mayoría de las publicaciones tienen autor único y que más de un 50 % de los autores son hombres. — Objective: This paper analyzes the articles published in Spain on the work of documentation departments in television companies in order to provide an overview of this professional field and consider the subjects it addresses.

Methodology: Six specialist databases were used to retrieve data on the history of the academic literature that discusses the work of documentation departments in television companies, both in terms of the volume of articles published and the subjects addressed. The researchers also examined the main publishers of articles in this field and the authors of these articles.

Results: The researchers were unable to establish a link between the production of academic texts on the work of documentation departments in television companies and current developments in the field, and it was found that scant attention is given to subjects of professional importance, such as technical regulations. Finally, most of the articles published in this period were written by a single author and more than half the authors were men.

Número 33 (desembre 2014)

per

  Tribuna El cinema a l’era digital || Esteve Riambau Articles Anàlisi dels articles publicats sobre documentació televisiva a Espanya (1984–2014) || Lourdes Castillo Blasco, Concha Soler Monreal La restauració digital de pel·lícules || Rossella Catanese Panorama de les fonts audiovisuals internacionals en televisió: contingut, gestió i drets || Iris López de Solís, María Victoria … Llegiu més

La restauració digital de pel·lícules

per

Aquest article tracta sobre la conservació i la restauració de pel·lícules amb tecnologies digitals. Les pel·lícules, com a expressió de la memòria col·lectiva, formen part del patrimoni comú de la humanitat, i mereixen ser preservades i difoses. Per això, la qüestió de la preservació dels materials cinematogràfics està guanyant pes, sobretot si tenim en compte la fragilitat estructural i la curta durada de l’estoc de pel·lícules.

L’estat actual del mitjà audiovisual és de transició: a poc a poc l’element analògic i fotoquímic és substituït pel sistema digital. I això influeix molt en les pràctiques de producció i distribució del cinema, i també en els debats teòrics sobre el mitjà: els criteris d’arxivament i els processos de restauració no són una excepció a aquesta lògica. — Este artículo trata sobre la conservación y la restauración de películas con tecnologías digitales. Las películas, como expresión de la memoria colectiva, forman parte del patrimonio común de la humanidad, y merecen ser preservadas y difundidas. Por eso, la cuestión de la preservación de los materiales cinematográficos está ganando peso, sobre todo si tenemos en cuenta la fragilidad estructural y la corta duración del stock de películas.

El estado actual del medio audiovisual es de transición: poco a poco el elemento analógico y fotoquímico es sustituido por el sistema digital. Lo cual influye mucho en las prácticas de producción y distribución del cine, y también en los debates teóricos sobre el medio: los criterios de archivo y los procesos de restauración no son una excepción a esta lógica. — This article focuses on the issues of conservation and restoration of films through digital technologies. Films, as an expression of collective memory, become part of the common heritage of humankind, which deserves to be safeguarded and disseminated. As a consequence of this awareness, the issue of preserving cinematic materials becomes a pressing one, especially when the structural frailty and transience of the film stock is taken into account.

The current condition of audiovisual media is one of transition: the analog and photochemical element is gradually replaced by the digital apparatus. Such condition radically influences the practices of production and distribution of the cinema, as well as the theoretical debates on the medium: the archiving criteria and restoring procedures are no exception to this logic.