Articles

Amb la ciutadania: planificació de la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki

per
Figura 1. Serveis de planificació per a la biblioteca

Aquest article presenta el projecte de la nova Biblioteca Central de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki. La iniciativa per construir aquest edifici nou va néixer del ministre de Cultura de Finlàndia el 1998, i la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki obrirà les portes el desembre del 2018. S’ha triat com un dels projectes principals dels actes de celebració del centenari de la independència de Finlàndia, i estarà situada al centre mateix de la ciutat, davant del Parlament. Aquest article descriu les pràctiques participatives dels processos de planificació de la Biblioteca Central, ja que la planificació participativa ha estat un element clau al llarg de tot el projecte des d’un bon començament. Es va pensar d’incloure la ciutadania i els usuaris de la biblioteca en la planificació dels nous serveis i funcions de la biblioteca, per tal de promoure les bases democràtiques, l’obertura i la sensació compartida de pertinença a la nova biblioteca. — Este artículo presenta el proyecto de la nueva Biblioteca Central de la Red de Bibliotecas Municipales de Helsinki. La iniciativa para construir este nuevo edificio surgió del ministro de Cultura de Finlandia en 1998, y la nueva Biblioteca Central de Helsinki abrirá sus puertas en diciembre de 2018. Se ha elegido como uno de los proyectos principales de los actos de celebración del centenario de la independencia de Finlandia, y estará situada en el centro mismo de la ciudad, frente al Parlamento. Este artículo describe las prácticas participativas de los procesos de planificación de la Biblioteca Central, ya que la planificación participativa ha sido un elemento clave a lo largo de todo el proyecto desde un principio. Se pensó incluir la ciudadanía y los usuarios de la biblioteca en la planificación de los nuevos servicios y funciones de la biblioteca, para promover las bases democráticas, la apertura y la sensación compartida de pertenencia a la nueva biblioteca. — This paper looks at Helsinki’s new city library, the Helsinki Central Library Oodi, which was launched by the Finnish Ministry of Culture in 1998 and will be opening its doors in December 2018. Located in the heart of the city opposite Parliament House, the Library has become one of the flagship projects celebrating the centenary of Finland’s independence. This paper focuses on the practices of citizen participation which have been key in the planning of the Library since its very beginnings, and considers how including the citizens and library users in planning the Library’s new services and functions has promoted grass roots democracy, openness, and a feeling of ownership of the new library.

Presència del còmic a les biblioteques universitàries espanyoles

per

Objective. The presence of the graphic novel in Spain’s university libraries deserves to be studied in greater detail. This article reports on catalogue searches used to examine how this kind of book is entering the holdings of these libraries.

Methodology. The catalogue of the Spanish university libraries network REBIUN was used to systematically search graphic novel book titles from the Unicómic series. A further search was made to find academic studies on the graphic novel in the libraries of those universities associated with the Spanish university association CRUE. Finally, qualitative research was also conducted to examine the relationship between the graphic novel and Spanish universities and academic libraries.

Results. The graphic novel is entering university library collections in a variety of ways and has gained increasing presence in certain parts of the world, including the US. In Spain, however, the presence of graphic novels in library collections is still limited, as is the offering of official university degree studies on this genre. Many of the university libraries sampled did not have even one of the books from the series chosen, Unicómic, and none of them offered the whole series. Furthermore, the libraries did not share any standard technical procedure for dealing with this kind of book in their collections.

Nous ecosistemes a la biblioteca del segle XXI. Recerca i propostes per a la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona

per
Proposta de disseny de l'àgora-aparador, en què s'hibriden les situacions locals de referència "prendre la fresca", la "tertúlia" i l'"aparador"

Objectius: per què anar a una biblioteca avui dia?, quines prestacions irreemplaçables pot oferir el seu espai físic que facin que el viatge valgui la pena? El text presenta una investigació en desenvolupament per redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que serveix com a reflexió global sobre la necessitat d’aconseguir un nou consens sobre com han de ser les biblioteques públiques de la nostra era.

Metodologia: el document presenta uns breus exemples significatius del procés de recerca i disseny, inspirat en la metodologia de la teoria de l’actor-xarxa, en el qual es descriuen, tradueixen i hibriden situacions locals i globals potencialment transportables als equipaments bibliotecaris amb l’objecte d’afegir-los noves prestacions programàtiques.

Resultats: arquitectura i entorn, col·lecció i activitats, usuaris i personal han de formar nous ecosistemes en els quals allò hàptic, allò corpori i allò atmosfèric sustentin la funció pública de la biblioteca com a plataforma del coneixement enfront de la puixança de les tecnologies de la informació i la comunicació. La futura Biblioteca es proposa, així, com una versió intensificada i singular de la ciutat que l’envolta i de les llars de tots els seus veïns. Si ha de caracteritzar-la una col·lecció, serà la del repertori de situacions i ambients únics que faran de l’accés, l’intercanvi i la producció de coneixement una experiència irreemplaçable. En última instància, el que doni sentit als seus espais no tindrà cabuda en un correu electrònic. — Objetivos: ¿por qué ir a una biblioteca hoy en día?, ¿qué prestaciones irremplazables puede ofrecer su espacio físico que hagan que el viaje merezca la pena? El texto presenta una investigación en desarrollo para redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que sirve como reflexión global sobre la necesidad de alcanzar un nuevo consenso sobre cómo deben ser las bibliotecas públicas de nuestra era.

Metodología: el documento presenta unos breves ejemplos significativos del proceso de investigación y diseño, inspirado en la metodología de la teoría del actor-red, en el que se describen, traducen e hibridan situaciones locales y globales potencialmente trasladables a los equipamientos bibliotecarios con el objeto de añadir nuevas prestaciones programáticas. —
Resultados: arquitectura y entorno, colección y actividades, usuarios y personal deben formar nuevos ecosistemas en los que lo háptico, lo corpóreo y lo atmosférico sustenten la función pública de la biblioteca como plataformas del conocimiento frente a la pujanza de las tecnologías de la información y la comunicación. La futura Biblioteca se propone, así, como una versión intensificada y singular de la ciudad que la rodea y de los hogares de todos sus vecinos. Si debe caracterizarla una colección, será la del repertorio de situaciones y ambientes únicos que harán del acceso, el intercambio y la producción de conocimiento una experiencia irremplazable. En última instancia, lo que dé sentido a sus espacios no tendrá cabida en un correo electrónico. — Objectives. In this day and age, why should libraries continue to be physical spaces? What features of the traditional library can make our physical trip there worthwhile? This article reports on an ongoing project to redefine the programme of Barcelona’s future Gabriel García Márquez Library and reflects upon the need to re-evaluate the role of public libraries in general.

Methodology. The article examines some important examples of processes of research and design which take their inspiration from the methodology of actor network theory and which describe, transform and hybridize local and global situations that can be transferred to library installations and enable library programmes to offer users new features.

Results. The article concludes that the traditional library building must incorporate new ecosystems to bring together the various aspects of a centre, including its physical architecture, environment, collections and activities, users and staff. In our IT-driven era, the tactile, corporeal and atmospheric features of these ecosystems should be combined to sustain the public function of libraries as platforms of knowledge. The physical space of the library of the future can be understood as a kind of concentrated replica of the city community outside its doors and of the homes of the neighbours who are its users, recalling elements of that environment but also creating its own unique character. In this context, physical library holdings should be stores of unique situations and environments that make access to knowledge and the exchange and production of knowledge experiences that cannot be reproduced in virtual centres. In short, the value of the library’s physical spaces will go beyond what a simple email message might be able to explain.

Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l’arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI

per
Façana de la Biblioteca Popular de Sallent. Fons fotogràfic de la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent. Font: Wikipedia

L’article té com a objectiu establir una evolució en l’arquitectura de les biblioteques al llarg dels segles xx i xxi. Aquesta evolució posa de manifest les diferents transformacions que han sofert els edificis de les biblioteques, adaptant-se a diferents formes, però sobretot per donar resposta a realitats socials i culturals diferents i també canviants pròpies de cada època i de cada moment històric. Es proposa una evolució dividida en cinc grans transformacions arquitectòniques. Per a cada una d’aquestes cinc transformacions es presenten una biblioteca paradigmàtica o diverses d’arreu del món, que exemplifiquen clarament la transformació a la qual es vol fer referència. Cada presentació va acompanyada d’una explicació de les seves principals característiques pel que fa als espais i l’arquitectura, per tal d’argumentar finalment aquesta decisió a partir de citacions de fonts externes i també d’argumentari propi. El resultat és una evolució cronològica i històrica que serveix per emmarcar i contextualitzar, en últim terme, la cinquena i última transformació actual de les biblioteques.

Fansubbing de l’espanyol al xinès: organització, rols i normes en l’escriptura col·laborativa

per
Figura 1. Composició de la comunitat (elaboració pròpia)

Objectiu: documentar i analitzar la cooperació en línia d’una comunitat digital que subtitula sèries i pel·lícules hispanes al xinès; estudiar-ne els rols i les funcions, la cadena de treball, els espais virtuals, les estratègies d’autoregulació i les qüestions ètiques, i conèixer com s’organitzen a la xarxa per complir satisfactòriament una tasca multimodal i plurilingüe tan complexa.

Metodologia: anàlisi qualitativa de contingut i anàlisi del discurs sobre un corpus extret mitjançant tècniques de la netnografia, que inclou entrevistes semiestructurades, observació participant i notes de camp.

Resultats: la comunitat té una estructura jeràrquica. Una direcció reduïda coordina els altres membres, que exerceixen diferents funcions (transcripció, sincronització, traducció) en el treball col·laboratiu sobre el producte subtitulat; aprofita diferents espais virtuals (el fòrum oficial, les xarxes socials, els xats) per organitzar-se i promocionar-se, i desenvolupa un sistema complet d’autoregulació, des del reclutament fins a la formació i l’avaluació del rendiment de cada membre. Considerem que els fansubbers són voluntaris prudents (elaboren la seva pròpia normativa per tal de legitimar-se), traductors i tècnics aficionats però autònoms i seriosos (cooperen de manera eficient a la xarxa i exerceixen un control de qualitat estricte sobre els subtítols), que s’adrecen a audiències actives i apoderades en l’era digital. Aquesta pràctica revoluciona les modalitats tradicionals de lectura i escriptura, i recrea de manera original els productes mediàtics per satisfer les necessitats emergents dels espectadors. — Objetivo: documentar y analizar la cooperación en línea de una comunidad digital que subtitula series y películas hispanas al chino, estudiando los roles y las funciones, la cadena de trabajo, los espacios virtuales, las estrategias de autorregulación y las cuestiones éticas, para conocer cómo se organizan en la red para cumplir satisfactoriamente una tarea multimodal y plurilingüe tan compleja.

Metodología: análisis cualitativo de contenido y análisis del discurso sobre un corpus compuesto mediante técnicas de la netnografía, que incluyen entrevistas semiestructuradas, observación participante y notas de campo.

Resultados: la comunidad tiene una estructura jerárquica. Una dirección reducida coordina a los demás miembros, que desempeñan distintas funciones (transcripción, sincronización, traducción) en el trabajo colaborativo sobre el producto subtitulado; aprovecha diferentes espacios virtuales (foro oficial, redes sociales, chats) para organizarse y promocionarse, y desarrolla un sistema completo de autorregulación, desde el reclutamiento hasta la formación y evaluación del rendimiento de cada miembro. Consideramos que los fansubbers son voluntarios cautos (elaboran su propia normativa para legitimarse), traductores y técnicos aficionados pero autónomos y serios (cooperan de manera eficiente en la red y ejercen un estricto control de calidad sobre los subtítulos), que se dirigen a audiencias activas y empoderadas en la era digital. Esa práctica revoluciona las modalidades tradicionales de lectura y escritura, recreando de manera original los productos mediáticos para satisfacer las necesidades emergentes de los espectadores. — Objective. This paper documents and analyzes how the members of an online community of fansubbers collaborate to subtitle Hispanic series and films in Chinese. In order to understand how this community organizes itself on the Internet to satisfactorily complete such a complex multimodal and multilingual process, the paper focuses on the community members’ roles and chain of production, the virtual spaces in which they work, their self-regulation strategies and the ethical issues they face.

Methodology. The authors used qualitative content analysis and discourse analysis of a corpus composed with the help of netnographic techniques, including semi-structured interviews, participant observation and field notes.

Results. The community was found to have a hierarchical structure, where a small group of managing members coordinated the others, who completed different tasks (e.g., transcription, synchronization, translation) in the overall collaborative project. The community took advantage of existing virtual spaces (e.g., official forums, social networks, online chats) to organize and promote its work and to develop a complete system of self-regulation, from recruitment to further training and evaluation with performance management. The authors conclude that fansubbers are cautious volunteers who make their own rules to protect and legitimize their community, which consists of freelance translators and technicians who are amateurs but who take their work seriously. These volunteers collaborate efficiently on the Internet, maintaining strict quality standards in their subtitling, and are supported by active audiences. Empowered in the digital age, this community is revolutionizing traditional modalities of reading and writing, recreating media products in an original way to meet the emerging needs of viewers.

Preferències de l’alumnat quant a la modalitat de docència en estudis de biblioteconomia i documentació: el cas dels màsters al Canadà i als Estats Units

per
Taula 2. Preferències de l'alumnat quant a la modalitat de la docència en les àrees temàtiques principals dels estudis de biblioteconomia i documentació (n = 891)

Objectiu: examinar les preferències que té l’alumnat dels màsters de biblioteconomia i documentació en la modalitat de la docència (en línia, presencial o semipresencial) i analitzar com aquestes preferències difereixen segons diverses variables demogràfiques. Aquest estudi forma part d’un estudi binacional més extens centrat en les motivacions i les experiències que havien tingut diferents alumnes de màster de biblioteconomia i documentació en relació amb l’educació en línia durant l’últim tram dels seus estudis en institucions acreditades per l’American Library Association (ALA), associació professional encarregada de reconèixer i aprovar els estudis d’aquesta disciplina als Estats Units, Puerto Rico i el Canadà.

Metodologia: enquesta en línia amb l’objectiu de recopilar informació d’estudiants que cursen estudis de màster de biblioteconomia i documentació en centres acreditats per l’ALA, distribuïda amb el suport de l’administració acadèmica i de les associacions d’estudiants dels programes de biblioteconomia i documentació, en la qual participen 1.038 alumnes, pertanyents a trenta-sis programes del Canadà i els EUA, dels quals se seleccionen els que han finalitzat almenys una assignatura en línia, que formen la mostra emprada per a l’estudi (n = 910).

Resultats: hi ha cinc variables amb un valor estadístic significatiu (grup d’edat, situació laboral, tipus de població de residència, distància entre la residència i la universitat, i modalitat dels estudis) que determinen la preferència per un tipus d’impartició docent o una altra en les assignatures principals dels màsters de biblioteconomia i documentació. Així, els estudiants més joves, que tenen una feina a jornada parcial i que resideixen en zones urbanes situades més a prop de la universitat prefereixen una modalitat que requereixi un cert grau d’assistència a classe (presencial o semipresencial), a diferència dels estudiants més grans, amb feines a jornada completa, amb residència en zones rurals situades més lluny de la universitat. — Objectives: This paper reports on Master of Library and Information Science (MLIS) students’ preferences for course delivery (online, blended or face-to-face) and how their preferences differ based on demographic variables. This research is part of a bi-national study that investigated the motivations and experiences that MLIS students had with online education, while completing their graduate degree in an American Library Association (ALA)-accredited institution.

Methodology: The study used an online survey to gather data from Master’s degree students enrolled in LIS programs accredited by ALA, a professional association which accredits programs in the US, Puerto Rico, and Canada. The online questionnaire was administered with the assistance of the administration and their student associations of LIS programs. Thirty-six programs from Canada and the US were represented by the 1,038 students who responded to the online survey. Respondents who had taken and completed at least one online course constituted the sample (n=910) that was used for analysis and the reporting of the results.

Results: The findings show that there were five statistically significant indicators associated with preferred instructional delivery for MLIS core courses: age (generational cohort), employment status, metro status, commute distance, and program modality. The results show that younger students who had part-time employment, resided in urban areas, and lived closer to the campus showed greater preference for a course delivery mode that required some form of in-person instruction (face-to-face or blended) than their older peers who had full-time employment, resided in rural areas, and lived farther from campus.

Característiques de l’escriptura col·laborativa en línia de textos multimodals en un curs virtual

per

Objectiu: analitzar la incidència d’una estratègia d’escriptura col·laborativa en línia d’un text multimodal en l’aprenentatge de l’escriptura, l’aprenentatge col·laboratiu i l’aprenentatge de continguts disciplinaris d’estudiants universitaris en un curs virtual.

Metodologia: es va dur a terme un estudi de cas en una assignatura de llengua d’un programa universitari en modalitat virtual. Van participar-hi dues tutores i dos-cents catorze alumnes organitzats en quaranta-tres grups col·laboratius, dotze dels quals (seixanta estudiants) es van prendre com a mostra. Les tècniques de recol·lecció de la informació utilitzades van ser el registre audiovisual, l’anàlisi documental dels fòrums i els wikis, i els textos produïts pels estudiants, així com també les entrevistes a les docents.

Resultats: es va trobar que l’estratègia d’escriptura col·laborativa en línia va incidir positivament en els processos d’aprenentatge dels participants pel que fa al treball col·laboratiu, la llengua, la temàtica plantejada per al producte i les eines de les TIC utilitzades en l’execució. Així mateix, es van trobar dificultats en les característiques multimodals dels productes elaborats. Es ressalta el potencial trobat en l’escriptura col·laborativa en línia, condicionat als processos de disseny i a la mediació de les activitats. — Objetivo: analizar la incidencia de una estrategia de escritura colaborativa en línea de un texto multimodal en el aprendizaje de la escritura, el aprendizaje colaborativo y el aprendizaje de contenidos disciplinares de estudiantes universitarios en un curso virtual.

Metodología: se realizó un estudio de caso en una asignatura de lengua de un programa universitario en modalidad virtual. Participaron 2 tutoras y 214 alumnos organizados en 43 grupos colaborativos, de los que se tomaron como muestra 12 grupos (60 estudiantes). Las técnicas de recolección de la información utilizadas fueron el registro audiovisual, el análisis documental de los foros y las wikis y los textos producidos por los estudiantes, así como las entrevistas a las docentes.

Resultados: se encontró que la estrategia de escritura colaborativa en línea incidió positivamente en los procesos de aprendizaje de los participantes en lo relacionado con el trabajo colaborativo, la lengua, la temática planteada para el producto y las herramientas de las TIC utilizadas en su ejecución. Asimismo, se encontraron dificultades en las características multimodales de los productos elaborados. Se resalta el potencial encontrado en la escritura colaborativa en línea, condicionado a los procesos de diseño y a la mediación de las actividades. — Objective: This paper examines the impact of online collaborative writing of multimodal texts, completed during a virtual course for university students, on the participants’ writing skills, their experience of collaborative learning and their disciplinary literacy.

Methodology: The paper reports on a case study of university students who participated in an online language learning course. The course was led by two tutors and completed by 214 students organized in 43 collaborative groups, of which 12 (60 students) were sampled. The authors collected their data from audiovisual recordings, documental analyses of the forums, wikis and student-generated texts, and interviews with the tutors.

Results: The study found that the collaborative writing activities had a positive effect on the students’ learning process, specifically on their ability to engage in collaborative work, their language learning (the subject of the course), the quality of attention given to the topics that emerged in the writing activities and the students’ use of ITC tools. On the other hand, the study also observed that there were certain shortcomings in the texts produced during the course and that these were directly related to the multimodal character of the texts. The authors conclude that online collaborative writing can positively contribute to student learning when and where this is favoured by the design of the writing tasks and the choice of activities.

Investigadors d’electrònica mexicans que col·laboren per publicar. Coautors que treballen en xarxa

per

— Objectiu: documentar processos de treball col·laboratiu, realitzat en coautoria, per a la producció científica especialitzada d’una xarxa d’experts en electrònica i computació, com a part d’un projecte sobre activitat científica, escriptura i trajectòries formatives doctorals (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Metodologia: estudi qualitatiu d’un grup de nou investigadors d’electrònica el director del qual ha impulsat la publicació col·laborativa durant vint anys. Presentem dades d’entrevistes amb una durada mitjana de dues hores cadascuna, i mesures bibliomètriques de la seva productivitat, des de la plataforma institucional del centre de recerca on treballa l’investigador principal.

Resultats: presentem dades d’un grup de científics que col·laboren per investigar i publicar com a coautors, organitzats en quatre grans apartats: coautoria, tecnologia, rols i identitat, i col·laboració. El grup publica en anglès, amb un índex de publicació anual per investigador superior de mitjana al d’altres científics de la mateixa disciplina a Mèxic: 7,2 (si es tenen en compte ponències de congrés) i 3,7 (si només es consideren articles en revistes especialitzades). Per millorar les contribucions, col·laboren sota la direcció de l’investigador principal del grup i tenint en compte els temps de publicació de la revista triada. En una investigació altament competitiva d’un camp en desenvolupament, la col·laboració grupal pot ser crucial per aconseguir reconeixement. — Objetivo: documentar procesos de trabajo colaborativo para la producción científica disciplinar, realizado en coautoría, de una red de expertos en electrónica y computación, como parte de un proyecto sobre actividad científica, escritura y trayectorias formativas doctorales (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Metodología: estudio cualitativo de un grupo de nueve investigadores de electrónica cuyo líder ha impulsado la publicación colaborativa durante veinticinco años. Presentamos datos de entrevistas de dos horas en promedio cada una y mediciones bibliométricas de su productividad, desde la plataforma institucional del centro de investigación en donde trabaja el investigador principal.

Resultados: presentamos datos de un grupo de científicos que colaboran para investigar y publicar como coautores, organizados en cuatro grandes apartados: coautoría, tecnología, roles e identidad y colaboración. El grupo publica en inglés, con un índice de publicación anual por investigador cuya media es mayor a la de otros científicos de la misma disciplina en México: 7,2 (si se toman en cuenta ponencias de congreso) y 3,7 (si solo se consideran artículos en revistas especializadas). Para mejorar sus contribuciones, colaboran dirigidos por el líder del grupo y atendiendo a los tiempos de publicación de la revista elegida. En una investigación altamente competitiva de un campo en desarrollo, la colaboración grupal puede ser crucial para lograr el reconocimiento. — Objective: This article presents evidence of collaborative work processes in disciplinary scientific production coauthored by a network of experts in electronics and computing by documenting this network’s scientific activity. It is part of a wider study on writing and training trajectories of doctoral students (Carrasco [et al.], 2011; Kent, 2013; Brambila-Limón, 2015; Brambila-Limón [et al.], 2016).

Methodology: The research took the form of a qualitative study of a group of nine researchers in electronics whose leader has promoted collaborative publication over a period of 25 years. Each researcher completed a personal interview of approximately two hours and bibliometric measures of their productivity were made using the group’s institutional platform.

Results: This article presents data on a group of scientists who collaborate in research and publication as coauthors. The results are presented in four sections: coauthorship; technology; roles and identity; and collaboration. The group, which publishes in English, sustains a higher rate of publication than other Mexican groups in the same discipline: 7.2 articles per researcher per year when conference papers are counted and 3.7 articles per researcher per year when only articles in peer-reviewed journals are considered. Their continuous improvement is monitored by the group leader, who pays close attention to publication lag times of each journal. We confirmed that group members play various roles to support their academic productivity, acting as authors as well as reviewers and evaluators of each article they produce for publication. In a highly competitive research and development field, we propose that group collaboration may be crucial in attaining recognition.

“Traducció per fans per a fans”: organització i pràctiques en una comunitat hispana de scanlation

per
Figura 1. Captura de Shiro mentre neteja una pàgina.

Objectiu: Descriure el funcionament i les pràctiques lletrades d’una comunitat hispana de scanlation (escaneig, traducció i distribució de mangues a càrrec de grups de fans del gènere que es coordinen a Internet) atenent els rols dels membres, les activitats, els contextos i els recursos que utilitzen.

Metodologia: Emprant tècniques de l’etnografia virtual, es compila i s’analitza una base de dades composta per 97 vídeos d’activitat de pantalla; 32 transcripcions de comentaris en pàgines del Facebook, blogs, fòrums i xats; 96 capítols escanejats de mangues, i 6 entrevistes semiestructurades.

Resultats: La comunitat divideix el treball en funcions interdependents (neteja, traducció, composició tipogràfica i correcció de mangues) assignades a determinats membres. Aquests utilitzen diversos espais virtuals (correu electrònic, pàgines del Facebook, fòrums i xats) per interactuar, negociar l’elaboració dels projectes, ajudar-se en problemes concrets i intercanviar coneixements. Aquestes pràctiques lletrades estan regulades per la cultura compartida de les comunitats de scanlation de tot el planeta, tal com reflecteixen l’existència d’una normativa ètica, un repertori comú d’eines (traductors, diccionaris, inventaris de fonts tipogràfiques, etc.) i una sèrie de pràctiques semiòtiques específiques, socialment valorades (com ara el manteniment dels tractaments honorífics japonesos en les traduccions). Aquesta organització sofisticada desafia la concepció que els productes culturals elaborats en aquestes pràctiques vernacles i plurilingües responen només a la creativitat individual o la col·laboració espontània dels seus membres. — Objetivo: Describir el funcionamiento y las prácticas letradas de una comunidad hispana de scanlation (escaneado, traducción y distribución de mangas a cargo de grupos de fans del género que se coordinan en Internet) atendiendo a los roles de sus miembros, sus actividades, los contextos y los recursos que utilizan.

Metodología: Empleando técnicas de la etnografía virtual, compilamos y analizamos una base de datos compuesta por: 97 vídeos de actividad de pantalla; 32 transcripciones de comentarios en páginas de Facebook, blogs, foros y chats; 96 capítulos escaneados de mangas; y 6 entrevistas semiestructuradas.

Resultados: La comunidad divide el trabajo en funciones interdependientes (limpieza, traducción, composición tipográfica y corrección de mangas) asignadas a miembros particulares. Estos utilizan diversos espacios virtuales (correo electrónico, páginas de Facebook, foros y chats) para interactuar, negociar la elaboración de los proyectos, ayudarse en problemas concretos e intercambiar conocimientos. Esas prácticas letradas están reguladas por la cultura compartida de las comunidades de scanlation de todo el globo, tal como reflejan la existencia de una normativa ética, un repertorio común de herramientas (traductores, diccionarios, inventarios de fuentes tipográficas, etc.) y una serie de prácticas semióticas específicas, socialmente valoradas (como el mantenimiento de los honoríficos japoneses en las traducciones). Esa organización sofisticada desafía la concepción de que los productos culturales elaborados en esas prácticas vernáculas y plurilingües responden solo a la creatividad individual o a la colaboración espontánea de sus miembros. — Objective: To describe the organization and literacy practices of a Spanish-speaking scanlation community (a group of fans who collaborate on the Internet to scan, translate and distribute mangas) by examining the community members’ roles and activities, the online environments in which they work and the resources they use.

Methodology: The study employed cyberethnographic techniques to create and analyse a database comprising 97 videos of onscreen activity, 32 transcripts of comments drawn from Facebook, blogs, forums and chats, 96 scanned manga chapters and, finally, six semi-structured interviews.

Results: The scanlation community in question assigned its members specific roles (of cleaning, translating, typesetting or correcting) and the members worked in a variety of online environments (email, Facebook, forums and chats). Members interacted to negotiate the development of projects, troubleshoot and exchange knowledge and expertise. Their literacy practices were regulated by the shared culture of scanlation communities as these exist worldwide, evidenced in the existence of a set of ethical standards, a common repertory of tools (translators, dictionaries, inventories of fonts, etc.) and a series of specific, socially valued semiotic practices (such as maintaining Japanese honorific suffixes in translations). This sophisticated level of organization challenges the notion that the cultural products of these vernacular and plurilingual practices are merely the result of their individual members’ creativity or of the spontaneous collaboration between them.

Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre de bugada de papers

per
Figura 1. Retrat d'Eduard Toda publicat a El Día Gráfico (1933) (Biblioteca de Catalunya, ms. 4567-4569)

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d’Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l’alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s’analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l’Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l’arxiu de l’antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d’aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l’organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d’estudis de la carrera, la posada en marxa d’un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l’Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l’Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l’Escola aquell toc d’ — En el septuagésimo quinto aniversario de la muerte de Eduard Toda, que fue diplomático, egiptólogo, escritor e historiador, que redescubrió y divulgó el alguerés, que reconstruyó y restauró Escornalbou y Poblet, que compiló bibliografías y fue un bibliófilo y un mecenas ejemplar, se analiza, en primer lugar, este último aspecto de su actividad que contribuyó a enriquecer las bibliotecas y los archivos del país. A continuación se presenta su relación con la Escola de Bibliotecàries que se inició gracias al vínculo que había establecido con la Biblioteca de Catalunya con sus generosas donaciones de materiales bibliográficos. A partir de la documentación conservada en el archivo de la antigua Escola de Bibliotecàries, se muestran las distintas facetas de aquella relación: las excursiones a Escornalbou que se complementan con todo un recorrido cultural, las estancias de las alumnas en Poblet, donde colaboran en la organización de la biblioteca pobletana, la introducción de las clases de restauración en el plan de estudios de la carrera, la puesta en marcha de un laboratorio de restauración que, por muchas décadas, compartirán la Escola y la Biblioteca de Catalunya, etc. Los vínculos de Toda con la Escola se caracterizaron por un afecto mutuo y algunas de las actividades que promovió con las alumnas contribuyeron a darle aquel toque de — Diplomat, Egyptologist, writer and historian, Eduard Toda is remembered as the man who rescued the Algherese dialect of Catalan from oblivion and who helped rebuild the monastery libraries of Escornalbou and Poblet. On the occasion of the seventy-fifth anniversary of his death, this paper reviews Toda’s book collecting activities, his general love of books and his outstanding work as a benefactor of libraries, which together contributed to enriching our country’s book heritage. The paper then turns to Toda’s relationship with the school for librarians the Escola de Bibliotecàries, which was founded thanks to his donation of a number of book collections to the Library of Catalonia. As recorded in the archives of the old Escola, this relationship was based on a number of different activities: Toda’s trips to Escornalbou, which also provided an opportunity for cultural study; his organization of periods of residence for student librarians at Poblet to help rebuild the monastery’s library; his creation of classes in book restoration in degree courses in librarianship; and the creation of a workshop for restoring library materials, which for many decades helped to link the Escola and the Library of Catalonia. Finally, as the article shows, Toda’s ties with the Escola de Bibliotecàries were reinforced by the mutual affection existing between him and the school as well as by the activities he organized with its students, which gave the school its singular nature as a place of study during the 1930s.