Articles

La llibertat intel·lectual com a dret humà: la funció de les biblioteques en una societat democràtica

per

Objective: Libraries have been called on by international organizations to avoid censorship and to provide access to diverse points of view. Public libraries are partially defined by their unrestricted services to patrons regardless of a person’s nationality, social status, or beliefs.

Methodology: This article will review the documents that describe the role libraries have in providing and protecting intellectual freedom. Specific organizations, educational practices, ethical statements, and polices in the United States will be reviewed.

Results: Librarians in all library types (academic, school, public, and special libraries) need to create and maintain two important policies for their libraries in order to protect against censorship. These policies are a collection development policy and a request for reconsideration policy.

Sense notícies de corrupció: la informació periodística sobre corrupció en els webs municipals

per

Objective: This article examines the information published by municipal government websites on the subject of government corruption. Its objectives are to evaluate how cases of government corruption are reported by media which are themselves government-run and to test and validate the role played by city councils as providers of reliable documentary sources.

Methodology: The study is the result of the combined findings of two national research projects which have analyzed the city council websites of Spain’s 8,122 municipalities on several occasions between 2011 and 2017. The provisional data, which are constantly updated, are interactively mapped online. Following the publication of a repertory of 52 indicators to measure transparency, we qualitatively evaluated the information in the news sections of seven city council websites where these websites reported on changes in council personnel prompted by cases of corruption.

Results: News reporting by city council websites lacks professional criteria and an overall journalistic mission. Two of the seven sites do not consider that reporting on cases of government corruption falls within their remit. Other sites publish isolated facts on such cases without indicating their sources or providing supporting detail. None of the sites offer the non-governing political parties an opportunity to voice their opinion. There is no evidence of journalistic technique informing the different stages of report writing and no acknowledgement of the importance of basic documentary sources. The study confirms our hypothesis that municipal journalism lacks professional criteria and that its dissemination of news content is undermined by political interference.

Perfil i competències de l’analista d’informació en l’àmbit de la seguretat pública

per
Mancances a les organitzacions (font pròpia)

Information analyst is a professional required in the social fields of security, emergency management and risk prevention in order to manage the intrinsic uncertainty of this context. This study aims to capture what competences, skills, knowledge and profiles are more suitable for these functions according to the needs of organizations, as well as to detect educational shortcomings though the views of members of the organizations and linked actors: academic research groups in intelligence analysis, analysts, technicians and journalists specialized in security. Results show that requirements change depending on the features and size of the organizations but they must include formation, experience and skills, flexibility and teamwork. This study also shows that the profile of an information and documentation professional may be a good candidate to choose for these tasks, although specialization in some aspects may be required.

Amb la ciutadania: planificació de la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki

per
Figura 1. Serveis de planificació per a la biblioteca

Aquest article presenta el projecte de la nova Biblioteca Central de la Xarxa de Biblioteques Municipals d’Hèlsinki. La iniciativa per construir aquest edifici nou va néixer del ministre de Cultura de Finlàndia el 1998, i la nova Biblioteca Central d’Hèlsinki obrirà les portes el desembre del 2018. S’ha triat com un dels projectes principals dels actes de celebració del centenari de la independència de Finlàndia, i estarà situada al centre mateix de la ciutat, davant del Parlament. Aquest article descriu les pràctiques participatives dels processos de planificació de la Biblioteca Central, ja que la planificació participativa ha estat un element clau al llarg de tot el projecte des d’un bon començament. Es va pensar d’incloure la ciutadania i els usuaris de la biblioteca en la planificació dels nous serveis i funcions de la biblioteca, per tal de promoure les bases democràtiques, l’obertura i la sensació compartida de pertinença a la nova biblioteca. — Este artículo presenta el proyecto de la nueva Biblioteca Central de la Red de Bibliotecas Municipales de Helsinki. La iniciativa para construir este nuevo edificio surgió del ministro de Cultura de Finlandia en 1998, y la nueva Biblioteca Central de Helsinki abrirá sus puertas en diciembre de 2018. Se ha elegido como uno de los proyectos principales de los actos de celebración del centenario de la independencia de Finlandia, y estará situada en el centro mismo de la ciudad, frente al Parlamento. Este artículo describe las prácticas participativas de los procesos de planificación de la Biblioteca Central, ya que la planificación participativa ha sido un elemento clave a lo largo de todo el proyecto desde un principio. Se pensó incluir la ciudadanía y los usuarios de la biblioteca en la planificación de los nuevos servicios y funciones de la biblioteca, para promover las bases democráticas, la apertura y la sensación compartida de pertenencia a la nueva biblioteca. — This paper looks at Helsinki’s new city library, the Helsinki Central Library Oodi, which was launched by the Finnish Ministry of Culture in 1998 and will be opening its doors in December 2018. Located in the heart of the city opposite Parliament House, the Library has become one of the flagship projects celebrating the centenary of Finland’s independence. This paper focuses on the practices of citizen participation which have been key in the planning of the Library since its very beginnings, and considers how including the citizens and library users in planning the Library’s new services and functions has promoted grass roots democracy, openness, and a feeling of ownership of the new library.

Presència del còmic a les biblioteques universitàries espanyoles

per

Objective. The presence of the graphic novel in Spain’s university libraries deserves to be studied in greater detail. This article reports on catalogue searches used to examine how this kind of book is entering the holdings of these libraries.

Methodology. The catalogue of the Spanish university libraries network REBIUN was used to systematically search graphic novel book titles from the Unicómic series. A further search was made to find academic studies on the graphic novel in the libraries of those universities associated with the Spanish university association CRUE. Finally, qualitative research was also conducted to examine the relationship between the graphic novel and Spanish universities and academic libraries.

Results. The graphic novel is entering university library collections in a variety of ways and has gained increasing presence in certain parts of the world, including the US. In Spain, however, the presence of graphic novels in library collections is still limited, as is the offering of official university degree studies on this genre. Many of the university libraries sampled did not have even one of the books from the series chosen, Unicómic, and none of them offered the whole series. Furthermore, the libraries did not share any standard technical procedure for dealing with this kind of book in their collections.

Nous ecosistemes a la biblioteca del segle XXI. Recerca i propostes per a la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona

per
Proposta de disseny de l'àgora-aparador, en què s'hibriden les situacions locals de referència "prendre la fresca", la "tertúlia" i l'"aparador"

Objectius: per què anar a una biblioteca avui dia?, quines prestacions irreemplaçables pot oferir el seu espai físic que facin que el viatge valgui la pena? El text presenta una investigació en desenvolupament per redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que serveix com a reflexió global sobre la necessitat d’aconseguir un nou consens sobre com han de ser les biblioteques públiques de la nostra era.

Metodologia: el document presenta uns breus exemples significatius del procés de recerca i disseny, inspirat en la metodologia de la teoria de l’actor-xarxa, en el qual es descriuen, tradueixen i hibriden situacions locals i globals potencialment transportables als equipaments bibliotecaris amb l’objecte d’afegir-los noves prestacions programàtiques.

Resultats: arquitectura i entorn, col·lecció i activitats, usuaris i personal han de formar nous ecosistemes en els quals allò hàptic, allò corpori i allò atmosfèric sustentin la funció pública de la biblioteca com a plataforma del coneixement enfront de la puixança de les tecnologies de la informació i la comunicació. La futura Biblioteca es proposa, així, com una versió intensificada i singular de la ciutat que l’envolta i de les llars de tots els seus veïns. Si ha de caracteritzar-la una col·lecció, serà la del repertori de situacions i ambients únics que faran de l’accés, l’intercanvi i la producció de coneixement una experiència irreemplaçable. En última instància, el que doni sentit als seus espais no tindrà cabuda en un correu electrònic. — Objetivos: ¿por qué ir a una biblioteca hoy en día?, ¿qué prestaciones irremplazables puede ofrecer su espacio físico que hagan que el viaje merezca la pena? El texto presenta una investigación en desarrollo para redefinir el programa de la futura Biblioteca Gabriel García Márquez de Barcelona, que sirve como reflexión global sobre la necesidad de alcanzar un nuevo consenso sobre cómo deben ser las bibliotecas públicas de nuestra era.

Metodología: el documento presenta unos breves ejemplos significativos del proceso de investigación y diseño, inspirado en la metodología de la teoría del actor-red, en el que se describen, traducen e hibridan situaciones locales y globales potencialmente trasladables a los equipamientos bibliotecarios con el objeto de añadir nuevas prestaciones programáticas. —
Resultados: arquitectura y entorno, colección y actividades, usuarios y personal deben formar nuevos ecosistemas en los que lo háptico, lo corpóreo y lo atmosférico sustenten la función pública de la biblioteca como plataformas del conocimiento frente a la pujanza de las tecnologías de la información y la comunicación. La futura Biblioteca se propone, así, como una versión intensificada y singular de la ciudad que la rodea y de los hogares de todos sus vecinos. Si debe caracterizarla una colección, será la del repertorio de situaciones y ambientes únicos que harán del acceso, el intercambio y la producción de conocimiento una experiencia irremplazable. En última instancia, lo que dé sentido a sus espacios no tendrá cabida en un correo electrónico. — Objectives. In this day and age, why should libraries continue to be physical spaces? What features of the traditional library can make our physical trip there worthwhile? This article reports on an ongoing project to redefine the programme of Barcelona’s future Gabriel García Márquez Library and reflects upon the need to re-evaluate the role of public libraries in general.

Methodology. The article examines some important examples of processes of research and design which take their inspiration from the methodology of actor network theory and which describe, transform and hybridize local and global situations that can be transferred to library installations and enable library programmes to offer users new features.

Results. The article concludes that the traditional library building must incorporate new ecosystems to bring together the various aspects of a centre, including its physical architecture, environment, collections and activities, users and staff. In our IT-driven era, the tactile, corporeal and atmospheric features of these ecosystems should be combined to sustain the public function of libraries as platforms of knowledge. The physical space of the library of the future can be understood as a kind of concentrated replica of the city community outside its doors and of the homes of the neighbours who are its users, recalling elements of that environment but also creating its own unique character. In this context, physical library holdings should be stores of unique situations and environments that make access to knowledge and the exchange and production of knowledge experiences that cannot be reproduced in virtual centres. In short, the value of the library’s physical spaces will go beyond what a simple email message might be able to explain.

Del temple simbòlic a la desmaterialització: un recorregut per l’arquitectura bibliotecària del segle XX al XXI

per
Façana de la Biblioteca Popular de Sallent. Fons fotogràfic de la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent. Font: Wikipedia

L’article té com a objectiu establir una evolució en l’arquitectura de les biblioteques al llarg dels segles xx i xxi. Aquesta evolució posa de manifest les diferents transformacions que han sofert els edificis de les biblioteques, adaptant-se a diferents formes, però sobretot per donar resposta a realitats socials i culturals diferents i també canviants pròpies de cada època i de cada moment històric. Es proposa una evolució dividida en cinc grans transformacions arquitectòniques. Per a cada una d’aquestes cinc transformacions es presenten una biblioteca paradigmàtica o diverses d’arreu del món, que exemplifiquen clarament la transformació a la qual es vol fer referència. Cada presentació va acompanyada d’una explicació de les seves principals característiques pel que fa als espais i l’arquitectura, per tal d’argumentar finalment aquesta decisió a partir de citacions de fonts externes i també d’argumentari propi. El resultat és una evolució cronològica i històrica que serveix per emmarcar i contextualitzar, en últim terme, la cinquena i última transformació actual de les biblioteques.

Fansubbing de l’espanyol al xinès: organització, rols i normes en l’escriptura col·laborativa

per
Figura 1. Composició de la comunitat (elaboració pròpia)

Objectiu: documentar i analitzar la cooperació en línia d’una comunitat digital que subtitula sèries i pel·lícules hispanes al xinès; estudiar-ne els rols i les funcions, la cadena de treball, els espais virtuals, les estratègies d’autoregulació i les qüestions ètiques, i conèixer com s’organitzen a la xarxa per complir satisfactòriament una tasca multimodal i plurilingüe tan complexa.

Metodologia: anàlisi qualitativa de contingut i anàlisi del discurs sobre un corpus extret mitjançant tècniques de la netnografia, que inclou entrevistes semiestructurades, observació participant i notes de camp.

Resultats: la comunitat té una estructura jeràrquica. Una direcció reduïda coordina els altres membres, que exerceixen diferents funcions (transcripció, sincronització, traducció) en el treball col·laboratiu sobre el producte subtitulat; aprofita diferents espais virtuals (el fòrum oficial, les xarxes socials, els xats) per organitzar-se i promocionar-se, i desenvolupa un sistema complet d’autoregulació, des del reclutament fins a la formació i l’avaluació del rendiment de cada membre. Considerem que els fansubbers són voluntaris prudents (elaboren la seva pròpia normativa per tal de legitimar-se), traductors i tècnics aficionats però autònoms i seriosos (cooperen de manera eficient a la xarxa i exerceixen un control de qualitat estricte sobre els subtítols), que s’adrecen a audiències actives i apoderades en l’era digital. Aquesta pràctica revoluciona les modalitats tradicionals de lectura i escriptura, i recrea de manera original els productes mediàtics per satisfer les necessitats emergents dels espectadors. — Objetivo: documentar y analizar la cooperación en línea de una comunidad digital que subtitula series y películas hispanas al chino, estudiando los roles y las funciones, la cadena de trabajo, los espacios virtuales, las estrategias de autorregulación y las cuestiones éticas, para conocer cómo se organizan en la red para cumplir satisfactoriamente una tarea multimodal y plurilingüe tan compleja.

Metodología: análisis cualitativo de contenido y análisis del discurso sobre un corpus compuesto mediante técnicas de la netnografía, que incluyen entrevistas semiestructuradas, observación participante y notas de campo.

Resultados: la comunidad tiene una estructura jerárquica. Una dirección reducida coordina a los demás miembros, que desempeñan distintas funciones (transcripción, sincronización, traducción) en el trabajo colaborativo sobre el producto subtitulado; aprovecha diferentes espacios virtuales (foro oficial, redes sociales, chats) para organizarse y promocionarse, y desarrolla un sistema completo de autorregulación, desde el reclutamiento hasta la formación y evaluación del rendimiento de cada miembro. Consideramos que los fansubbers son voluntarios cautos (elaboran su propia normativa para legitimarse), traductores y técnicos aficionados pero autónomos y serios (cooperan de manera eficiente en la red y ejercen un estricto control de calidad sobre los subtítulos), que se dirigen a audiencias activas y empoderadas en la era digital. Esa práctica revoluciona las modalidades tradicionales de lectura y escritura, recreando de manera original los productos mediáticos para satisfacer las necesidades emergentes de los espectadores. — Objective. This paper documents and analyzes how the members of an online community of fansubbers collaborate to subtitle Hispanic series and films in Chinese. In order to understand how this community organizes itself on the Internet to satisfactorily complete such a complex multimodal and multilingual process, the paper focuses on the community members’ roles and chain of production, the virtual spaces in which they work, their self-regulation strategies and the ethical issues they face.

Methodology. The authors used qualitative content analysis and discourse analysis of a corpus composed with the help of netnographic techniques, including semi-structured interviews, participant observation and field notes.

Results. The community was found to have a hierarchical structure, where a small group of managing members coordinated the others, who completed different tasks (e.g., transcription, synchronization, translation) in the overall collaborative project. The community took advantage of existing virtual spaces (e.g., official forums, social networks, online chats) to organize and promote its work and to develop a complete system of self-regulation, from recruitment to further training and evaluation with performance management. The authors conclude that fansubbers are cautious volunteers who make their own rules to protect and legitimize their community, which consists of freelance translators and technicians who are amateurs but who take their work seriously. These volunteers collaborate efficiently on the Internet, maintaining strict quality standards in their subtitling, and are supported by active audiences. Empowered in the digital age, this community is revolutionizing traditional modalities of reading and writing, recreating media products in an original way to meet the emerging needs of viewers.

Preferències de l’alumnat quant a la modalitat de docència en estudis de biblioteconomia i documentació: el cas dels màsters al Canadà i als Estats Units

per
Taula 2. Preferències de l'alumnat quant a la modalitat de la docència en les àrees temàtiques principals dels estudis de biblioteconomia i documentació (n = 891)

Objectiu: examinar les preferències que té l’alumnat dels màsters de biblioteconomia i documentació en la modalitat de la docència (en línia, presencial o semipresencial) i analitzar com aquestes preferències difereixen segons diverses variables demogràfiques. Aquest estudi forma part d’un estudi binacional més extens centrat en les motivacions i les experiències que havien tingut diferents alumnes de màster de biblioteconomia i documentació en relació amb l’educació en línia durant l’últim tram dels seus estudis en institucions acreditades per l’American Library Association (ALA), associació professional encarregada de reconèixer i aprovar els estudis d’aquesta disciplina als Estats Units, Puerto Rico i el Canadà.

Metodologia: enquesta en línia amb l’objectiu de recopilar informació d’estudiants que cursen estudis de màster de biblioteconomia i documentació en centres acreditats per l’ALA, distribuïda amb el suport de l’administració acadèmica i de les associacions d’estudiants dels programes de biblioteconomia i documentació, en la qual participen 1.038 alumnes, pertanyents a trenta-sis programes del Canadà i els EUA, dels quals se seleccionen els que han finalitzat almenys una assignatura en línia, que formen la mostra emprada per a l’estudi (n = 910).

Resultats: hi ha cinc variables amb un valor estadístic significatiu (grup d’edat, situació laboral, tipus de població de residència, distància entre la residència i la universitat, i modalitat dels estudis) que determinen la preferència per un tipus d’impartició docent o una altra en les assignatures principals dels màsters de biblioteconomia i documentació. Així, els estudiants més joves, que tenen una feina a jornada parcial i que resideixen en zones urbanes situades més a prop de la universitat prefereixen una modalitat que requereixi un cert grau d’assistència a classe (presencial o semipresencial), a diferència dels estudiants més grans, amb feines a jornada completa, amb residència en zones rurals situades més lluny de la universitat. — Objectives: This paper reports on Master of Library and Information Science (MLIS) students’ preferences for course delivery (online, blended or face-to-face) and how their preferences differ based on demographic variables. This research is part of a bi-national study that investigated the motivations and experiences that MLIS students had with online education, while completing their graduate degree in an American Library Association (ALA)-accredited institution.

Methodology: The study used an online survey to gather data from Master’s degree students enrolled in LIS programs accredited by ALA, a professional association which accredits programs in the US, Puerto Rico, and Canada. The online questionnaire was administered with the assistance of the administration and their student associations of LIS programs. Thirty-six programs from Canada and the US were represented by the 1,038 students who responded to the online survey. Respondents who had taken and completed at least one online course constituted the sample (n=910) that was used for analysis and the reporting of the results.

Results: The findings show that there were five statistically significant indicators associated with preferred instructional delivery for MLIS core courses: age (generational cohort), employment status, metro status, commute distance, and program modality. The results show that younger students who had part-time employment, resided in urban areas, and lived closer to the campus showed greater preference for a course delivery mode that required some form of in-person instruction (face-to-face or blended) than their older peers who had full-time employment, resided in rural areas, and lived farther from campus.

Característiques de l’escriptura col·laborativa en línia de textos multimodals en un curs virtual

per

Objectiu: analitzar la incidència d’una estratègia d’escriptura col·laborativa en línia d’un text multimodal en l’aprenentatge de l’escriptura, l’aprenentatge col·laboratiu i l’aprenentatge de continguts disciplinaris d’estudiants universitaris en un curs virtual.

Metodologia: es va dur a terme un estudi de cas en una assignatura de llengua d’un programa universitari en modalitat virtual. Van participar-hi dues tutores i dos-cents catorze alumnes organitzats en quaranta-tres grups col·laboratius, dotze dels quals (seixanta estudiants) es van prendre com a mostra. Les tècniques de recol·lecció de la informació utilitzades van ser el registre audiovisual, l’anàlisi documental dels fòrums i els wikis, i els textos produïts pels estudiants, així com també les entrevistes a les docents.

Resultats: es va trobar que l’estratègia d’escriptura col·laborativa en línia va incidir positivament en els processos d’aprenentatge dels participants pel que fa al treball col·laboratiu, la llengua, la temàtica plantejada per al producte i les eines de les TIC utilitzades en l’execució. Així mateix, es van trobar dificultats en les característiques multimodals dels productes elaborats. Es ressalta el potencial trobat en l’escriptura col·laborativa en línia, condicionat als processos de disseny i a la mediació de les activitats. — Objetivo: analizar la incidencia de una estrategia de escritura colaborativa en línea de un texto multimodal en el aprendizaje de la escritura, el aprendizaje colaborativo y el aprendizaje de contenidos disciplinares de estudiantes universitarios en un curso virtual.

Metodología: se realizó un estudio de caso en una asignatura de lengua de un programa universitario en modalidad virtual. Participaron 2 tutoras y 214 alumnos organizados en 43 grupos colaborativos, de los que se tomaron como muestra 12 grupos (60 estudiantes). Las técnicas de recolección de la información utilizadas fueron el registro audiovisual, el análisis documental de los foros y las wikis y los textos producidos por los estudiantes, así como las entrevistas a las docentes.

Resultados: se encontró que la estrategia de escritura colaborativa en línea incidió positivamente en los procesos de aprendizaje de los participantes en lo relacionado con el trabajo colaborativo, la lengua, la temática planteada para el producto y las herramientas de las TIC utilizadas en su ejecución. Asimismo, se encontraron dificultades en las características multimodales de los productos elaborados. Se resalta el potencial encontrado en la escritura colaborativa en línea, condicionado a los procesos de diseño y a la mediación de las actividades. — Objective: This paper examines the impact of online collaborative writing of multimodal texts, completed during a virtual course for university students, on the participants’ writing skills, their experience of collaborative learning and their disciplinary literacy.

Methodology: The paper reports on a case study of university students who participated in an online language learning course. The course was led by two tutors and completed by 214 students organized in 43 collaborative groups, of which 12 (60 students) were sampled. The authors collected their data from audiovisual recordings, documental analyses of the forums, wikis and student-generated texts, and interviews with the tutors.

Results: The study found that the collaborative writing activities had a positive effect on the students’ learning process, specifically on their ability to engage in collaborative work, their language learning (the subject of the course), the quality of attention given to the topics that emerged in the writing activities and the students’ use of ITC tools. On the other hand, the study also observed that there were certain shortcomings in the texts produced during the course and that these were directly related to the multimodal character of the texts. The authors conclude that online collaborative writing can positively contribute to student learning when and where this is favoured by the design of the writing tasks and the choice of activities.