bid

Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d’Escornalbou: les marques de propietat de la col·lecció d’Eduard Toda

per
Biblioteca del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou (1921) Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-132-N-425. Col·lecció fotogràfica d'Agustí Duran i Sanpere.

Objectius: aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d’Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l’any 1983, la casa va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic de l’edifici. Aquí se n’analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor en un futur nou disseny museogràfic de la casa.

Metodologia: l’estudi s’ocupa d’analitzar els llibres anteriors a 1901 inclosos al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, amb la finalitat de tenir una visió global de la col·lecció. A continuació es fa l’anàlisi d’una selecció dels exlibris i de les marques de propietat que es conserven al Castell Monestir d’Escornalbou. L’estudi de les marques identifica les utilitzades per Eduard Toda i les dels antics posseïdors dels llibres, tot detectant casos significatius de col·leccionistes anglesos des del segle xviii fins a inicis del segle xx. També s’han pogut identificar alguns catàlegs de venda d’aquestes col·leccions que han permès precisar la procedència d’alguns exemplars venuts per Sotheby’s i altres cases de subhasta.

Resultats: els llibres anteriors a 1901 són un total de 2.529 obres. La majoria d’ells, un 87 %, són llibres del segle xix, i un 11 % del xviii; aquests dos segles reuneixen el 98 % de la col·lecció. L’interès d’Eduard Toda va estar clarament orientat a la cultura europea contemporània, i adquiria llibres en anglès i francès. Li van interessar els llibres en anglès, el 49 % del total, i en francès, el 41 %. Una part dels exemplars reunits per Toda provenien de polítics, parlamentaris i diplomàtics anglesos amb llargues carreres professionals i importants biblioteques, com ara Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), polític belga i diplomàtic a Londres. Altres antics posseïdors que van reunir notables biblioteques van ser advocats i militars, com ara el jutge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866).

Dones periodistes a la Wikipedia: una radiografia des de la perspectiva de gènere

per

Objectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d’una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l’espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l’anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l’ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d’atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes.

Creació de perfils institucionals a Google Scholar: nous usos en biblioteques de recerca

per
Imatge 1. Exemple de visualització de la Universitat Bielefeld. Font: Captura de pantalla

Trobar perfils personals d’investigadors a la xarxa és molt habitual, de fet, les mateixes institucions acadèmiques s’encarreguen de promocionar-ne les bondats, però la creació de perfils admet altres usos, com ara el perfil propi utilitzat per revistes que volen fer un seguiment dels articles que hi publiquen. En biblioteques d’institucions petites o mitjanes, els perfils institucionals també constitueixen una opció molt interessant per la gran quantitat de beneficis que se’n deriven, tot i que en aquests moments és un fet insòlit trobar perfils corporatius que aglutinin tota la producció científica de les institucions. En aquest article es presenta un cas basat en la creació d’un perfil institucional a Google Scholar. La biblioteca que ha dut a terme l’experiència pertany a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi que té 316 alumnes, 53 professors (PDI) i 17 membres de personal d’administració i serveis (PAS). L’objectiu de donar a conèixer aquesta experiència és transmetre els beneficis que implica comptar amb un perfil institucional per tal d’ajudar altres biblioteques petites o mitjanes que s’estiguin plantejant fer-ho.

Estratègia del moviment Wikimedia 2030: com un procés d’estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre

per
Figura 1. Esquema del procés d'estratègia Wikimedia 2030 organitzat per fases, subfases, actors implicats i pràctiques d'estratègia en termes de grau d'obertura. Font: elaboració pròpia

Objectius: L’any 2017, el moviment Wikimedia va embarcar-se en un procés d’estratègia oberta per decidir les principals línies d’acció cap a l’horitzó del 2030. Contràriament al desenvolupament de l’estratègia tradicional, un procés d’estratègia oberta permet a moltes persones generar, debatre i avaluar idees. Aquest estudi examina com aquest procés d’estratègia oberta i els documents generats donen suport a la inclusió i atenen les necessitats de les persones.

Metodologia: Es Revisen les pràctiques d’inclusivitat emprades en les diferents fases del procés d’estratègia oberta, que inclou aspectes com els modes de participació, la transparència i la presa de decisions. Mitjançant l’anàlisi del discurs es ressalten les principals característiques del producte estratègic creat i com ha estat interpretat pel moviment Wikimedia, tant per les comunitats en línia com pels afiliats.

Resultats: Els resultats de l’estudi són dobles. En primer lloc, s’ha identificat una àmplia gamma de modes de participació usats per incloure els actors del moviment Wikimedia. En segon lloc, s’ha vist que els documents estratègics resultants situen les persones al centre del discurs, no només en la nova direcció estratègica proposada, sinó també en els principis i les recomanacions estratègiques que es van generar. Aquest estudi amplia el que es coneix de l’ús d’estratègies obertes en entorns amplis i col·laboratius i demostra que les pràctiques d’inclusivitat beneficien l’elaboració de propostes que tenen en compte els actors del moviment, que hauran d’implementar-les.

20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar: la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement

per

Pel que fa a la creació col·laborativa, l’intercanvi i la curació de coneixement, la Viquipèdia destaca com a referent. El 15 de gener de 2021 la Viquipèdia va celebrar el 20è. aniversari. Hi ha moltes coses bones a dir sobre la Viquipèdia: ha demostrat amb èxit que gent normal i corrent, i no solament les elits acadèmiques, poden construir i produir coneixements, i a més coneixements útils. Cal tenir en compte que la Viquipèdia es manté com un dels deu webs més visitats d’internet, amb més de vint mil milions de pàgines visualitzades al mes (Estadístiques de Wikimedia, 2021). No s’ha de pagar pel contingut, no hi ha anuncis, és independent i és gestionat per una organització sense ànim de lucre, la Fundació Wikimedia, que depèn principalment de petites donacions de persones d’arreu del món. És un model únic, el coneixement lliure del poble per al poble, que s’ha mantingut fidel durant dues dècades, al llarg de les quals ha perseguit amb valentia una visió ambiciosa: un món on tothom pugui tenir accés a la suma de tot el coneixement.

plantilla

per

Título del artículo           Título del artículo                                                 María Expósito Expósito Profesora Catedrática de Universidad Facultad de XXX Universidad de XXX mexposito@uxxx.edu   Antonio Expósito Expósito Profesor Asociado Facultad de XXX Universidad de XXX aexposito@uxxx.edu     DOI: a rellenar por la revista   Cita recomendada: a rellenar por la … Llegiu més

La biblioteca digital de l’Instituto Cervantes: model de selecció per al llibre electrònic i gestió de la col·lecció

per
Projecció del creixement de lectors de llibres electrònics des del 2007 fins al 2012. Font: spybits.com (a partir de Soler, 2009, p. 65)

La Red de Bibliotecas de l’Instituto Cervantes va engegar el 2012 un nou servei de préstec i de descàrrega de llibres electrònics per a tots els socis. La novetat principal és el sistema de selecció de la col·lecció: títol a títol, a partir de fonts diferents i per compra a perpetuïtat o ingrés per donació dels continguts. Aquest model de gestió es duu a terme tant per a les obres lliures de drets que s’incorporen, com per a les novetats bibliogràfiques i per a les obres amb copyright. Es tracta de donar un servei a partir d’una biblioteca digital pròpia i especialitzada gestionada directament a través d’editors i distribuïdors d’Espanya i d’altres països. Una dificultat derivada d’aquest sistema de selecció és que l’oferta de novetats bibliogràfiques disponibles en format electrònic per a biblioteques és reduïda. Amb la finalitat d’incentivar aquesta oferta i abaratir costos, l’Instituto Cervantes proposa avantatges als editors (convertir les biblioteques de la Red en mitjans per difondre i promoure el llibre electrònic i com a generadores de negoci). Una altra iniciativa orientada a augmentar la disponibilitat de llibres electrònics en el catàleg i a oferir serveis més sostenibles és posar en marxa projectes conjunts en el context de l’edició institucional, que combinin la cooperació i la innovació i proporcionin beneficis a tots els participants. — In 2012 the Library Network of the Instituto Cervantes launched a new e-book loan and download service for all its members. The main innovation is the system for selecting the collection: a title-by-title scheme, drawing on different sources and involving purchase for perpetuity or the donation of the content. This management model operates equally for books that are free of copyright as for new materials and works under copyright. The aim is to provide the services of a specialized digital library whose management is conducted directly through publishers and distributors in Spain and other countries. One difficulty arising from this selection system is that the supply of new books available in electronic format for libraries remains small. To encourage this supply and to reduce costs, the Instituto Cervantes offers advantages to publishers (including, converting the libraries in the network in media for the dissemination and promotion of the e-book and as generators of business). A further initiative aimed at increasing availability of e-books in the catalogue and offering a more sustainable service is that of implementing joint projects for institutional publications, combining cooperation and innovation, and providing benefits for all participants.

Modificació de la situació de les col·leccions: una visió del model d’adquisicions dirigides per l’usuari a les biblioteques de l’Arizona State University

per
Figura 1. Exemple de registre de l'OPAC (catàleg en línia) per a un llibre tramès en format imprès

El 2009, les biblioteques de l’Arizona State University van adoptar un pla d’adquisicions dirigides per l’usuari (PDA, de l’anglès Patron Driven Acquisition) tant per a llibres electrònics com per a llibres impresos. En aquest article es descriu el procés de la presa de decisió que va donar lloc a un canvi permanent en el desenvolupament de col·leccions en una biblioteca de recerca acadèmica important. S’hi analitza la manera com funciona el programa des de la perspectiva dels especialistes per temes de la biblioteca i s’ofereix informació sobre l’experiència de l’usuari. Finalment, l’article comenta les orientacions futures de les PDA i planteja algunes preguntes que cal tenir en compte en el context d’un canvi de paradigma més gran en les pràctiques de desenvolupament de la col·lecció. — En 2009, las bibliotecas de la Arizona State University adoptaron un plan de adquisiciones dirigidas por el usuario (PDA, del inglés Patron Driven Acquisition) tanto para libros electrónicos como para los libros impresos. En este artículo se describe el proceso de la toma de decisión que dio lugar a un cambio permanente en el desarrollo de colecciones en una biblioteca de investigación académica importante. Se analiza la forma en que funciona el programa desde la perspectiva de los profesionales especialistas y se ofrece información sobre la experiencia del usuario. Finalmente, el artículo comenta las orientaciones futuras de los PDA y plantea algunas preguntas que deben tenerse en cuenta en el contexto de un cambio de paradigma más grande en las prácticas de desarrollo de la colección.

Implantació de l’e-book a les biblioteques d’investigació: estudi de cas de la Biqfr

per
Compra dels e-books de Biqfr per editors

Objectiu: Analitzar la implantació de la col·lecció dels llibres electrònics cientificotècnics de la Biqfr (Biblioteca Instituto de Química-Física Rocasolano) del CSIC i de les estratègies de difusió, implementació, creació i gestió de la col·lecció adoptades per a la formació durant el període 2007-2009.

Metodologia: Es va entrevistar en profunditat la directora de la biblioteca d’investigació i es va fer un treball de camp amb els altres bibliotecaris de la Biqfr. A través d’aquests dos procediments es va obtenir informació i es van analitzar diferents aspectes relacionats amb l’e-book des d’una perspectiva diacrònica.

Resultats: La implementació del llibre electrònic en aquesta biblioteca va ser primerenca —en comparació amb d’altres— i va comportar reptes nous als bibliotecaris, sobretot per fer-ne visible l’ús i potenciar-lo entre els usuaris. Van establir estratègies diverses de creació de la col·lecció i de difusió, que van permetre adquirir experiència en la gestió i detectar les singularitats que presenta aquest recurs electrònic enfront d’altres com les revistes i les bases de dades. — Objective: to analyse the introduction of the scientific and technical e-book collection of the Rocasolano Chemistry-Physics Library (Biqfr) of CSIC and the strategies adopted for the dissemination, creation, implementation, and management of the collection between 2007 and 2009.

Methodology: an in-depth interview was conducted with the director of the research library, and field work was undertaken with the other Biqfr librarians. The information obtained from these two sources was used to analyse aspects of the introduction of e-books from a diachronic perspective.

Results: the library was one of the first to introduce e-books, which represented certain challenges for the librarians, especially as regards making the resources visible and promoting their use among researchers. The librarians adopted various strategies to create and disseminate the collection, enabling them to gain experience in their management and to identify the unique characteristics of this resource in comparison with traditional journals and databases.

Documents de política de desenvolupament de la col·lecció en la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona

per

La Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) de la Diputació de Barcelona ha dut a terme un conjunt d’accions amb l’objectiu d’afavorir la creació de polítiques municipals de col·lecció a totes les poblacions que disposen de servei de lectura pública. Aquestes accions han estat bàsicament tres: actualització de la política de col·lecció pròpia de la GSB, elaboració d’unes pautes per redactar les polítiques municipals de desenvolupament de la col·lecció i programació d’una activitat formativa de 12 hores per a totes les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM). En aquest article es descriuen les pautes elaborades per redactar el document de política de desenvolupament de les col·leccions de les biblioteques de l’XBM i es posa en relleu la importància que té per a una biblioteca pública disposar d’aquest tipus de document. Les pautes, que de manera genèrica poden ser útils per a qualsevol biblioteca pública, s’han elaborat a partir dels criteris establerts en la mateixa política de desenvolupament de la col·lecció de la Gerència. Per redactar-les s’han tingut en compte recomanacions, estàndards i normatives tant nacionals com internacionals. — La Gerencia de Servicios de Bibliotecas (GSB) de la Diputación de Barcelona ha llevado a cabo una serie de acciones con el objetivo de favorecer la creación de políticas municipales de colección en todas las poblaciones que disponen de servicio de lectura pública. Estas acciones han sido básicamente tres: actualización de la política de colección propia de la GSB, elaboración de unas pautas para redactar las políticas municipales de desarrollo de la colección y programación de una actividad formativa de 12 horas para todas las bibliotecas de la Red de Bibliotecas Municipales (XBM). En este artículo se describen las pautas elaboradas para redactar el documento de política de desarrollo de las colecciones de las bibliotecas de la XBM y se pone de relieve la importancia que tiene para una biblioteca pública disponer de este documento. Las pautas, que de manera genérica pueden ser útiles para cualquier biblioteca pública, se han elaborado a partir de los criterios establecidos en la misma política de desarrollo de la colección de la Gerencia. Para su redacción se han tenido en cuenta recomendaciones, estándares y normativas tanto nacionales como internacionales. — The Library Management Services (LMS) of the Barcelona Provincial Council has undertaken a series of actions aimed at promoting the creation of municipal collection policies in all communities with a public library service. Three main actions have been implemented: updating the collection policy of the LMS, drawing up guidelines for the drafting of municipal policies for developing the collection and the programming of a 12-hour educational activity for all the libraries in the Municipal Library Network (MLN). This article describes the guidelines drawn up for drafting the policy document for the development of the collections of the libraries in the MLN and highlights how important it is for a public library to have documents of this type. The guidelines, which can be useful for any public library, are based on the criteria established in the LMS’s development policy for the collection. In drafting them they have taken into account both national and international recommendations, standards and regulations.