Les universitats espanyoles i la ciència oberta: un estudi sobre barreres i elements afavoridors

La ciència oberta constitueix un nou model de fer ciència basat en el treball col·laboratiu entre acadèmics, en l’obertura i la transparència de totes les fases de la recerca, que agrupa un conjunt d’elements, entre els quals destaquen l’accés obert, les dades obertes, noves mètriques i models d’avaluació.

Objectius: conèixer els factors facilitadors i les barreres que condicionen la implementació de la ciència oberta a les universitats, amb una atenció especial a l’accés obert, les dades de recerca i l’avaluació de la ciència.

Metodologia: es van analitzar les respostes dels vicerectors de recerca de les setanta-sis universitats espanyoles integrades a la CRUE en una enquesta feta entre el setembre i el novembre del 2021. El qüestionari, en línia, el componien cinquanta-tres ítems integrats a tretze preguntes. La CRUE va enviar el qüestionari.

Resultats: amb una taxa de resposta del 36,8 %; majoritàriament les competències de la ciència oberta requeien al vicerectorat de recerca. Destaca la baixa freqüència (18 %) amb què les universitats especifiquen criteris per avaluar el seu compromís amb la ciència oberta, i la disponibilitat en gairebé totes d’un repositori. S’han considerat factors afavoridors la coordinació entre els vicerectorats i els serveis bibliotecaris, la importància que es concedeix a la recerca en l’agenda política i el convenciment institucional amb el canvi, entre altres factors. Pel que fa a l’avaluació, els vicerectors rebutgen l’ús del factor d’impacte de la revista, a favor de fer una valoració qualitativa de l’article, de l’ús de les citacions i de la consideració de l’impacte social.

Eines per aplicar la perspectiva de gènere a les biblioteques públiques de la demarcació de Barcelona. Una proposta oberta del Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ de la comunitatXBM

Figura 1. Grup de Treball, reunió del 24/01/2020, Biblioteca Nou Barris

El Grup de Treball Dones i LGTBIQ+ es crea l’any 2019 per respondre a la previsió d’un augment de fons especialitzats en dones, feminismes i el col·lectiu LGTBIQ+ a les biblioteques públiques. El seu primer objectiu va ser redactar un document guia per establir pautes i facilitar la gestió i creació de nous fons d’aquestes temàtiques partint de l’experiència de diverses biblioteques de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona.

L’article descriu la metodologia del Grup de Treball, resumeix els continguts més rellevants del document resultant (publicat el 2021) i ressenya l’experiència de les biblioteques de Vilanova i la Geltrú, que han fet nous centres d’interès seguint-ne les pautes. A continuació s’apunta el present i futur del Grup de Treball, en què es descriu el segon objectiu per assolir: la revisió de la indexació de les matèries del catàleg per detectar-ne incongruències i suggerir-hi canvis, i l’assignació de noves matèries als documents relacionats amb les temàtiques del Grup de Treball per fer-los més accessibles.

L’article recull la importància del treball en xarxa entre biblioteques, de compartir el coneixement i les experiències per abordar qüestions complexes i ressalta la necessitat de tenir present la perspectiva de gènere a tota la biblioteca i a totes les biblioteques. També suggereix la necessitat que els professionals de les biblioteques puguin seguir formant-se en aquests àmbits.

La perspectiva LGBTI en periodisme

En aquest article es comparen 8 treballs sobre el tractament mediàtic del col·lectiu LGBTI en el marc de Mèdia.cat, l’Observatori Crític de Mitjans. L’objectiu principal és desenvolupar una proposta que permeti introduir la perspectiva LGBTI en l’àmbit periodístic de forma diferenciada a com s’ha introduït fins ara la perspectiva de gènere. Això permetrà reflexionar de manera crítica sobre el cisheterocentrisme del discurs mediàtic i el tractament informatiu de la realitat de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI) així com identificar estratègies per a superar aquesta situació.

Les perspectives de gènere i LGBTI+ als graus universitaris d’Informació i Comunicació. Estudi de cas del projecte GENDIMS

Objectius: en primer lloc, aprofundir en el coneixement, la percepció i l’avaluació que la comunitat universitària (professorat i estudiantat) fa de la incorporació i la presència de la perspectiva de gènere i LGBTI+ en la docència dels estudis de grau de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona i, en segon lloc, fomentar la incorporació de la perspectiva de gènere a les assignatures dels graus a través del disseny i desenvolupament d’instruments i materials docents conjuntament amb el professorat.

Metodologia: és una recerca d’acció participativa, destinada a afavorir la reflexió crítica i la transformació social des de les aules. La recopilació de dades s’ha fet mitjançant vuit grups de discussió amb alumnat i professorat, l’observació participant i un taller participatiu de creació de materials docents amb el professorat.

Resultats: hi ha una preocupació generalitzada per la incorporació de la perspectiva de gènere, encara que es troben barreres importants a l’hora de dur-la a terme. En el professorat, les barreres estan principalment relacionades amb la manca de formació o de reconeixement institucional, mentre que l’estudiantat valora i agraeix la incorporació de la perspectiva de gènere, però hi segueix observant limitacions importants i en demana una introducció més decidida i transversal.

Editores de gènere a l’Argentina. Avanços i desafiaments d’un rol en construcció

Aquest article aborda l’experiència de la creació de la figura de l’editora de gènere en mitjans de comunicació de l’Argentina. Aquesta figura irromp el juny del 2019 amb la designació de Mariana Iglesias amb aquest càrrec al diari Clarín, un dels mitjans comercials més importants del país i d’abast nacional. Avui són deu les comunicadores que exerceixen aquest rol en mitjans de comunicació de diferents característiques. Aquestes editores l’assumeixen amb el suport d’una societat alerta i mobilitzada pel que fa als drets de les dones i els col·lectius de la diversitat sexual, però encara s’enfronten a diverses resistències i múltiples desafiaments.

Comunicar amb perspectiva de gènere: una tasca inconclusa als dos costats de l’oceà

  [Versión castellana][English version] Zuliana Lainez Otero Vicepresidenta de la Federación Internacional de Periodistas y de la Federación de Periodistas de América Latina y el Caribe (FEPALC) Presidenta de la Asociación Nacional de Periodistas del Perú (ANP) zulianalainez@gmail.com         L’absència de l’enfocament de gènere en la cobertura informativa pot respondre a dues … Llegiu més

Número 49 (desembre 2022)

banner bid49

  Tribuna Comunicar amb perspectiva de gènere: una tasca inconclusa als dos costats de l’oceà || Zuliana Lainez Otero Articles Les perspectives de gènere i LGBTI+ als graus universitaris d’Informació i Comunicació. Estudi de cas del projecte GENDIMS || Anna Villarroya; Aurora Vall; Juan-José Boté-Vericad; Marga Carnicé; Madda Fedele; Núria Jornet; Maria-Jose Masanet Les periodistes … Llegiu més

Les periodistes esportives en la premsa espanyola: desequilibri i biaixos de gènere en la cobertura olímpica

Figura 1. Distribució de l'autoria de notícies segons el sexe. Elaboració pròpia

  [Versión castellana] Juana Salido-Fernández Investigadora Instituto Universitario de Investigación de Estudios de las Mujeres y de Género Universidad de Granada juanasalido@correo.ugr.es   Resum Objectiu: aquest estudi analitza la presència de les periodistes esportives a les notícies de la premsa esportiva digital espanyola durant els Jocs Olímpics de Rio del 2016 per conèixer si hi … Llegiu més

Els gèneres audiovisuals en la producció dels booktubers: una anàlisi quantitativa

Figura 1. Assignació d'etiquetes de gènere audiovisual en els títols dels vídeos

A partir del concepte de gènere desenvolupat per Mikhaïl Bakhtín (1982), aquest treball analitza quantitativament els gèneres audiovisuals dels booktubers (book + youtubers) en llengua espanyola, amb l’objectiu de determinar quines són les formes discursives predominants de la seva producció i la repercussió que tenen entre les seves audiències mitjançant indicadors de popularitat (vistes, likes/dislikes/comentaris). Per a això hem fet una mostra de vídeos publicats l’any 2017 (n = 368) i hem obtingut diversos indicadors quantitatius de popularitat (nombre de vistes, de comentaris, likes i dislikes) amb mètodes digitals. Els resultats demostren que, discursivament, els booktubers han estat capaços d’adaptar a la temàtica llibresca una gran varietat de gèneres audiovisuals que provenen tant d’altres youtubers (vlogs, challenges, hangouts, hauls, unboxings) com d’altres mitjans de comunicació (ressenyes, rànquings, llistes, entrevistes). Els més presents en el corpus d’anàlisi són la ressenya, la llista i el wrap-up, que compleixen una funció de recomanació tradicional; tanmateix, les dades mostren que els vídeos més ben rebuts per les audiències són aquells en els quals el o la booktuber fa alguna selecció temàtica de diversos llibres, com ara les llistes, els rànquings o els wrap-up, la qual cosa reforça el valor comissarial d’aquest tipus de mediadors de lectura.