Articles

Biblioteques i eficiència: adaptació de l’indicador de la potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank per a noves necessitats al servei d’una societat canviant

per

Objectiu: els objectius d’aquest treball són dos: el primer és adaptar l’indicador de potència del sistema de la metodologia Secaba-Rank incloent-hi mesures relacionades amb el pressupost, els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a calcular i obtenir els resultats de l’eficiència de les biblioteques o les xarxes de lectura pública espanyoles; el segon és comparar i analitzar els resultats obtinguts en aquesta adaptació de l’indicador de la potència del sistema amb els dels estudis anteriors per a extreure conclusions sobre la mesura de l’eficiència de les biblioteques en el context d’una societat canviant.

Metodologia: pel que fa al primer objectiu, la metodologia és l’adaptació de l’indicador de la potència del sistema de l’eina Secaba-Rank. Aquest indicador, aplicat en treballs anteriors per al càlcul de l’eficiència de biblioteques públiques i universitàries espanyoles, posa en relació les sortides i les entrades dels sistemes bibliotecaris i permet el càlcul de la seva eficiència. L’adaptació concreta consisteix a incloure en les sortides dimensions de les biblioteques referides als préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals per a relacionar-ho amb el pressupost i obtenir un nou indicador sobre eficiència. Pel que fa al segon objectiu, la comparació dels resultats segons els rànquings generats per a cada dimensió i la definida com a potència del sistema total, es duu a terme mitjançant el càlcul del coeficient de correlació rho de Spearman.

Resultats: es demostra que la metodologia Secaba-Rank és adequada per a l’estudi de l’eficiència de les biblioteques en el seu rol actual, especialment en l’anàlisi que compara préstecs i visites; ús d’Internet i eficiència total, i assistència a activitats culturals i eficiència total. Finalment, quant als resultats de l’eficiència total considerant la relació entre el pressupost i els préstecs, les visites, l’ús d’Internet i l’assistència a activitats culturals, en l’àmbit espanyol s’identifiquen quatre sistemes ineficients (Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalusia i País Basc), i la resta dels sistemes són eficients.

Del reconeixement a la comunicació científica. La presència de la dona als Premis Nacionals d’Investigació (1982–2019)

per
Gràfic 1. Dones entre el professorat universitari. Període 2007–2018. Font: https://bit.ly/2NLLYkD

Objectiu: es fa un estudi exploratori que analitza la concessió dels Premis Nacionals d’Investigació a Espanya, des de la seva creació (1982) fins al 2019 i des de la perspectiva de gènere, amb la finalitat d’identificar possibles diferències i similituds entre els guardons a homes i dones.

Metodologia: aquest estudi descriptiu-comparatiu considera els indicadors següents relacionats amb els premis: denominació, àrea, premiat o premiada, sexe i quantia econòmica. Aquesta anàlisi de contingut es complementa amb l’estudi de la presència a Google Acadèmic d’aquelles persones que han rebut els premis per conèixer-ne l’abast, la visibilitat i la repercussió, mitjançant els indicadors següents: presència, citacions, índex h i índex i10 a Google Scholar.

Resultat: els resultats demostren el manteniment d’una bretxa de gènere molt acusada en ambdues dimensions al llarg del temps. Dels 113 premis concedits, 102 (92,3 %) han anat a parar a homes, mentre que 11 (9,7 %) ho han fet a dones. Es comptabilitzen 1.340.649 citacions totals (4,7 % dones). Els resultats apunten cap a una infrarepresentació de les dones en el repartiment històric dels premis, encara que, en relacionar les dades amb la visibilitat a Google Scholar, s’obtenen dades esperançadores pel que fa a la difusió de la investigació feta per dones.

La Unió Europea com a cap i garant del sistema d’avaluació i difusió de la producció científica

per
Gràfic 1. Nivells del sistema europeu de difusió i avaluació de la ciència

Es presenta i es desenvolupa un sistema potencial d’avaluació i difusió de l’activitat científica generada a partir de recursos de finançament públics. Aquest sistema té una estructura piramidal, el cap de la qual és la Unió Europea (o l’organisme dependent creat a aquest efecte), de la qual ha de dependre l’avaluació i la difusió dels continguts científics dels estats membres i de les diferents divisions territorials que puguin tenir. Fent nostra la Declaració de San Francisco, el mètode proposat és una alternativa al factor d’impacte com a mètode d’avaluació; en aquest mètode es torna a donar la importància a l’avaluació d’experts i s’incorpora la informació generada amb diners públics a un repositori amb diferents nivells de qualitat. — Se presenta y desarrolla un potencial sistema de evaluación y difusión de la actividad científica generada a partir de recursos de financiación públicos. Dicho sistema tiene una estructura piramidal, cuya cabecera es la Unión Europea (u organismo dependiente creado a tal efecto), de la que dependerá la evaluación y difusión de los contenidos científicos de los estados miembros y de las diferentes divisiones territoriales que pudieran tener estos. Haciendo nuestra la Declaración de San Francisco, el método propuesto es una alternativa al factor de impacto como método de evaluación; en este método se vuelve a dar la importancia a la evaluación por pares y se incorpora la información generada con dinero público a un repositorio con diferentes niveles de calidad. — The article introduces and explains a model that could be used to assess and disseminate publicly-financed scientific activity more effectively. The pyramidal model would take as its head the European Union or an EU-dependent body charged with appraising the scientific knowledge produced by the EU’s member states and their different administrative regions, and making this knowledge more visible. Inspired by the San Francisco Declaration, the model provides an alternative to using journal impact factor as a quality measure by reinstating the peer review process and incorporating the information generated by publicly-financed scientific activity into a repository with different quality levels.

L’avaluació bibliomètrica d’institucions de recerca més enllà de la comunicació científica: el cas d’Embrapa

per
Figura 1 – Balanço Social da Embrapa

En les últimes dècades, el sorgiment de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ha comportat l’ampliació dels estudis bibliomètrics més enllà dels productes de la comunicació científica (articles, ressenyes, etc.) amb la incorporació de l’anàlisi d’altres continguts (pàgines web, repositoris de publicacions tècniques, apunts en xarxes socials, etc.), per mitjà de l’analítica web i de la bibliometria alternativa. Aquest treball presenta les implicacions d’aquest canvi per a l’Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que els últims anys ha passat a tenir en compte, en el seu sistema d’avaluació del rendiment, el nombre de citacions d’articles científics i el nombre de descàrregues de publicacions tècniques disponibles en el seu portal d’Internet. Com es pot veure en aquest article, els 42 centres de recerca de la institució presenten comportaments diferenciats pel que fa al rendiment en la producció exclusivament científica (nombre d’articles científics i de citacions) i en la producció tècnica (descàrregues de manuals, butlletins i altres publicacions). L’existència d’aquestes diferències està comportant que l’Embrapa consideri, en el seu sistema d’avaluació del rendiment, les particularitats dels seus centres de recerca, ja sigui en l’àmbit del procés de producció de coneixement i tecnologia, ja sigui en les formes de comunicació. A partir d’aquesta experiència, s’arriba a la conclusió que el desenvolupament d’indicadors bibliomètrics adequats per gestionar institucions d’ensenyament i recerca requereix una mirada àmplia, que tingui en compte els acords institucionals, els fluxos d’informació i la influència recíproca entre ciència i societat. — En las últimas décadas, el surgimiento de las nuevas tecnologías de la información y la comunicación ha supuesto la ampliación de los estudios bibliométricos más allá de los productos de la comunicación científica (artículos, reseñas, etc.) con la incorporación del análisis de otros contenidos (páginas web, repositorios de publicaciones técnicas, apuntes en redes sociales, etc.), por medio de la analítica web y de la bibliometría alternativa. Este trabajo presenta las implicaciones de este cambio para la empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que en los últimos años ha pasado a tener en cuenta, en su sistema de evaluación del rendimiento, el número de citas de artículos científicos y el número de descargas de publicaciones técnicas disponibles en su portal de Internet. Como se puede ver en este artículo, los 42 centros de investigación de la institución presentan comportamientos diferenciados en cuanto a su rendimiento en la producción exclusivamente científica (número de artículos científicos y de citas) y en la producción técnica (descargas de manuales, boletines y otras publicaciones). La existencia de estas diferencias está comportando que la Embrapa considere, en su sistema de evaluación del rendimiento, las particularidades de sus centros de investigación, ya sea en el ámbito del proceso de producción de conocimiento y tecnología, ya sea en las formas de comunicación. A partir de esta experiencia, se llega a la conclusión que el desarrollo de indicadores bibliométricos adecuados para la gestión de instituciones de enseñanza e investigación requiere una mirada amplia, que contemple los acuerdos institucionales, los flujos de información y la influencia recíproca entre ciencia y sociedad. — In recent decades, the emergence of new information and communication technologies has broadened the remit of bibliometric analysis. Bibliometrics are now used not only to assess products of scholarly communication such as articles or monographs, but to examine technology-related content such as web portals, repositories of technical publications or documents in social networks, which are studied with the help of web analytics and altmetrics. This paper examines the implications of this trend for the Brazilian Agricultural Research Corporation (Embrapa), whose criteria for assessing institutional performance have been extended in recent years to include the number of citations of scientific articles and downloads of the technical publications made available at the corporation’s web portal. As the paper shows, Embrapa’s 42 research centres do not all follow the same pattern in the production of scientific articles and citations, on the one hand, and of technical documents on the other (measured by downloads of manuals, bulletins and other publications). For this reason, Embrapa is beginning to tailor its system of performance assessment to the particularities of each centre, whether these involve the way the centre produces knowledge and technology or how it channels scholarly communication. The paper concludes that the development of suitable bibliometric indicators for managing centres dedicated to research and education requires a broad view of the centres themselves and can take on board such varied factors as institutional agreements, information flows and the ways in which science and society influence each other. — Nas últimas décadas, a emergência das novas tecnologias de comunicação e informação levou à ampliação dos estudos bibliométricos para além dos produtos da Comunicação Científica (artigos, revisões, etc.) com a incorporação da análise de outros conteúdos (páginas da internet, repositórios de publicações técnicas, posts em mídias sociais, etc.), por intermédio da webometria e da altmetria. Este trabalho apresenta as implicações dessa mudança para a Empresa Brasileira de Pesquisa Agropecuária (Embrapa), que passou a contemplar nos últimos anos, em seu sistema de avaliação de desempenho, o número de citações de artigos científicos e o número de downloads de publicações técnicas disponíveis em seu portal da internet. Como poderá ser observado neste artigo, os 42 centros de pesquisa da instituição apresentam comportamentos diferenciados quanto a seu desempenho na produção exclusivamente científica (número de artigos científicos e de citações) e na produção técnica (downloads de manuais, boletins e outras publicações). A existência dessas diferenças está levando a Embrapa a considerar em seu sistema de avaliação de desempenho as particularidades de seus centros de pesquisa, seja no âmbito de seu processo de produção de conhecimentos e tecnologias, seja em suas formas de comunicação. A partir dessa experiência, conclui-se que o desenvolvimento de indicadores bibliométricos adequados à gestão de instituições de ensino e pesquisa necessita de um olhar abrangente, que contemple os arranjos institucionais, os fluxos de informação, e a influência recíproca entre ciência e sociedade.

Sobre la conservació del fons antic a les biblioteques regionals de les comunitats autònomes

per

Objectiu: conèixer els principals aspectes relacionats amb la conservació de les col·leccions de fons antic de les catorze biblioteques regionals de les comunitats autònomes.

Metodologia: disseny d’un qüestionari, basat en l’estudi dels principis, pautes, estàndards que guien la conservació i preservació de col·leccions de fons antic. El qüestionari està format per trenta-nou preguntes distribuïdes en set apartats, que han contestat totes les biblioteques (entre novembre de 2018 i gener de 2019). S’avaluen aspectes de la gestió de la conservació de les col·leccions de fons antic i se’n descriuen els trets principals comparant-los amb dos models de referència (de la Unesco i de la Rebiun).

Resultats: les respostes al qüestionari aporten dades relatives a diferents aspectes: si compten amb normatives pròpies que guiïn la conservació del fons antic (sis biblioteques); si utilitzen normatives o estàndards aliens (vuit biblioteques); si han definit un pla de preservació preventiva (cinc biblioteques); si empren caixes tancades de material no àcid per a fullets o un altre tipus de materials especials de petit format (deu biblioteques); si compten amb mesures de control de la il·luminació artificial (deu biblioteques); si apliquen mesures de control d’humitat (tretze biblioteques); si han fixat condicions per a la consulta dels usuaris (dotze biblioteques) i requisits per a la manipulació de les obres per part dels usuaris(nou biblioteques); si tenen projectes de digitalització (tretze biblioteques) i plans de restauració (dues biblioteques), etc. També s’han establert classificacions de les biblioteques segons la seva posició quant al compliment dels models de referència, les Guidelines de la Unesco (Castella-la Manxa, Catalunya, Galícia, Madrid, etc.) i les Normes de la Rebiun (Catalunya, Castella i Lleó, Murcia, Extremadura, etc.), i en relació amb la política de conservació que reflecteixen les respostes donades al qüestionari (Catalunya, Castella-la Manxa, Madrid, etc.). — Objetivo: conocer los principales aspectos relacionados con la conservación de las colecciones de fondo antiguo de las catorce bibliotecas regionales de las comunidades autónomas.

Metodología: diseño de un cuestionario, basado en el estudio de los principios, pautas, estándares, etc. que guían la conservación y preservación de colecciones de fondo antiguo. El cuestionario está formado por treinta y nueve preguntas distribuidas en siete apartados, que han contestado todas las bibliotecas (entre noviembre de 2018 y enero de 2019). Se evalúan aspectos de la gestión de la conservación de las colecciones de fondo antiguo y se describen sus rasgos principales comparándolos con dos modelos de referencia (de la Unesco y de la Rebiun).

Resultados: las respuestas al cuestionario aportan datos relativos a si cuentan con normativas propias que guíen la conservación del fondo antiguo (seis bibliotecas); si utilizan normativas o estándares ajenos (ocho bibliotecas); si han definido un plan de preservación preventiva (cinco bibliotecas); si emplean cajas cerradas de material no ácido para folletos u otro tipo de materiales especiales de pequeño formato (diez bibliotecas); si cuentan con medidas de control de la iluminación artificial (diez bibliotecas); si aplican medidas de control de humedad (trece bibliotecas); si han fijado condiciones para la consulta de los usuarios (doce bibliotecas) y requisitos para la manipulación de las obras por los usuarios (nueve bibliotecas); si tienen proyectos de digitalización (trece bibliotecas) y planes de restauración (dos bibliotecas), etc. También se han establecido clasificaciones de las bibliotecas según su posición en cuanto al cumplimiento de los modelos de referencia, las Guidelines de la Unesco (Castilla-La Mancha, Cataluña, Galicia, Madrid, etc.) y las Normas de la Rebiun (Cataluña, Castilla y León, Murcia, Extremadura, etc.), y con relación a la política de conservación que reflejan las respuestas dadas al cuestionario (Cataluña, Castilla-La Mancha, Madrid, etc.). — Objective: To examine the main aspects of the activity undertaken to conserve the rare book and manuscript collections in the Spanish autonomous communities’ fourteen regional libraries.

Methodology: Based on a study of the principles and standards used to guide conservation activities in the preservation of rare book and manuscript collections, a questionnaire comprising 39 questions in seven sections was administered to the libraries in question between November 2018 and January 2019. The questionnaire assessed how the libraries managed their conservation activities and compared their performance using two reference models: the UNESCO Library and the Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (Spanish University Libraries Network, REBIUN).

Results: The study showed the following: six libraries use in-house regulations to guide their conservation activities; eight adopt regulations or standards published by an external authority; five have a preventive preservation plan; ten employ closed book boxes made of acid-free board to store pamphlets and other special, small-format materials; ten control the artificial lighting of their holdings; thirteen control humidity levels; twelve have general protocols for users wishing to consult the library and nine, book handling protocols; thirteen conduct digitisation activities; and two have restoration plans. The libraries were also classified by their degree of observance of the guidelines of the two reference networks, the UNESCO/PERSIST Guidelines (the regional libraries in the autonomous communities of Castilla-La Mancha, Catalonia, Galicia and Madrid, amongst others) and REBIUN’s Normas (the regional libraries in Castilla and León, Catalonia, Extremadura and Murcia, amongst others) and by their conservation policy as this is reflected in their answers in the questionnaire r (Catalonia, Castilla–La Mancha and Madrid, amongst others).

Ús de la tecnologia mòbil a les biblioteques públiques peruanes: com anem?

per
Figura 1. Aplicació BNP Digital. Font: Biblioteca Nacional del Perú

Les biblioteques públiques evolucionen d’acord amb el desenvolupament de les tecnologies del moment; inicialment es van fer servir ordinadors per a l’automatització dels serveis, després va venir l’ús del web i ara hi ha els dispositius mòbils. Les tecnologies mòbils han aportat un ecosistema variat d’aplicacions d’interacció i difusió de la informació; un dels elements d’aquest ecosistema és el telèfon intel·ligent: els atributs i les característiques que té són molt amplis i l’ús que se’n fa està plenament consolidat. En aquest article s’analitzen les aportacions de la tecnologia mòbil en els serveis bibliotecaris i s’identifiquen els tipus d’aplicacions que es poden implementar; a més, es mostren algunes experiències que s’han portat a terme a les biblioteques públiques peruanes. Com a resultat d’aquest estudi, s’obté que l’explotació d’aquesta tecnologia és molt escassa, malgrat el consum elevat que la població fa dels dispositius mòbils. Per tant, s’identifiquen els passos que les biblioteques han de fer per engegar un pla de tecnologia mòbil. — The new technologies are changing the structure of public libraries in Peru. First, libraries introduced computer terminals to help them automate their services, then they began to use the World Wide Web and now they have incorporated a series of mobile devices. Mobile technology has provided Peruvian society with a varied ecosystem of devices to share and disseminate information of all kinds. One of these devices is the smartphone, whose wide range of features has consolidated its presence in people’s lives. This article analyses the contribution that mobile technology is making to library services, identifying the types of application that could be used there and reporting on some of the projects undertaken to incorporate this technology into the Peruvian public library system. The results show that libraries could make greater use of mobile technology than they do, given the general public’s consumption of mobile devices. With this in mind, the article identifies the steps libraries need to take to initiate a technology plan. — Las bibliotecas públicas evolucionan conforme al desarrollo de las tecnologías del momento; inicialmente se emplearon ordenadores para la automatización de los servicios, luego el uso de la web y ahora los dispositivos móviles. Las tecnologías móviles han aportado un variado ecosistema de aplicaciones de interacción y difusión de la información; uno de ellos es el teléfono inteligente, sus atributos y características son amplios y su uso está plenamente consolidado. En este artículo se analizan los aportes de la tecnología móvil en los servicios bibliotecarios y se identifican los tipos de aplicaciones que se pueden implementar. Además, se muestran algunas experiencias realizadas en las bibliotecas públicas peruanas. En el presente estudio se obtiene como resultado una escasa explotación de esta tecnología, a pesar del alto consumo de la población de estos dispositivos. Por tanto, se identifican los pasos que las bibliotecas deben tomar para iniciar un plan de tecnología móvil.

Anàlisi de les possibilitats d’integració de les dades d’ús de les biblioteques a sistemes d’informació universitaris: l’opinió de parts interessades de biblioteques espanyoles i gregues

per
Figura 1. Una imatge de la xarxa bibliomètrica sobre analítiques d'aprenentatge (VOSviewer - Leiden University)

Objectiu: recollir els punts de vista rics en textures dels bibliotecaris acadèmics i els estudiants sobre els obstacles pel que fa a la integració de les biblioteques a sistemes d’informació institucionals, concretament tecnologies d’èxit estudiantil i analítiques d’aprenentatge. La finalitat és contribuir-hi amb un conjunt de temes recurrents de coneixements bàsics sobre les possibilitats que les universitats públiques espanyoles i gregues puguin implicar-se en aquest nou tipus d’intervenció.

Metodologia: es van dur a terme entrevistes entre juny i novembre de 2016 a dues universitats a Espanya i Grècia, i es van confrontar de forma continuada amb la bibliografia actual sobre el clima acadèmic mitjançant un enfocament interdisciplinari. Aquest procés va ajudar a perfilar un marc conceptual per tal de comprendre les forces organitzatives i les qüestions operatives que podrien afectar el procés de connexió de les dades d’ús de les biblioteques amb sistemes de suport estudiantil més amplis.

Resultat: la informació aportada pels entrevistats va revelar que les dificultats pràctiques a l’hora de realitzar un seguiment sistemàtic dels fluxos de treball de l’activitat estudiantil a les biblioteques i vincular-los amb iniciatives d’analítiques d’aprenentatge a tot el campus o, fins i tot, entre institucions són només alguns dels reptes organitzatius. Les consideracions relacionades amb la capacitat de les infraestructures, l’evolució professional dels bibliotecaris, el control dels usuaris i les profundes preocupacions pel que fa al biaix del professorat són qüestions que encapçalen la llista d’inhibidors que, si no s’aborden, podrien posar en perill una oportunitat de cocreació i innovació en el servei de valor únic. La facilitat d’ús, la voluntarietat i la informació de retorn van ser alguns dels principals criteris indicats amb els quals ha de complir la integració de dades de biblioteques a sistemes d’analítiques d’aprenentatge. Un canvi en les pràctiques de recollida de dades, la cerca activa de la implicació de les parts interessades i la reconsideració dels recursos existents —concretament, de les infraestructures i del finançament— també es van esmentar com a principals prioritats estratègiques per a la implementació reeixida d’aquest tipus d’intervenció. — Objetivo: recoger los puntos de vista ricos en texturas de los bibliotecarios académicos y los estudiantes sobre los obstáculos relativos a la integración de las bibliotecas en sistemas de información institucionales, concretamente tecnologías de éxito estudiantil y analíticas de aprendizaje. La finalidad es contribuir con un conjunto de temas recurrentes de conocimientos básicos sobre las posibilidades de que las universidades públicas españolas y griegas puedan implicarse en este nuevo tipo de intervención.

Metodología: se llevaron a cabo entrevistas entre junio y noviembre de 2016 en dos universidades en España y Grecia, y se confrontaron de forma continuada con la bibliografía actual sobre el clima académico mediante un enfoque interdisciplinario. Este proceso ayudó a perfilar un marco conceptual para comprender las fuerzas organizativas y las cuestiones operativas que podrían afectar al proceso de conexión de los datos de uso de las bibliotecas con sistemas de apoyo estudiantil más amplios.

Resultado: la información aportada por los entrevistados reveló que las dificultades prácticas a la hora de realizar un seguimiento sistemático de los flujos de trabajo de la actividad estudiantil en las bibliotecas y vincularlos con iniciativas de analíticas de aprendizaje en todo el campus o, incluso, entre instituciones son solo algunos de los retos organizativos. Las consideraciones relacionadas con la capacidad de las infraestructuras, la evolución profesional de los bibliotecarios, el control de los usuarios y las profundas preocupaciones en cuanto al sesgo del profesorado son cuestiones que encabezan la lista de inhibidores que, si no se abordan, podrían poner en peligro una oportunidad de cocreación e innovación en el servicio de valor único. La facilidad de uso, la voluntariedad y la información de retorno fueron algunos de los principales criterios indicados con los que debe cumplir la integración de datos de bibliotecas en sistemas de analíticas de aprendizaje. Un cambio en las prácticas de recogida de datos, la búsqueda activa de la implicación de las partes interesadas y la reconsideración de los recursos existentes —concretamente, de las infraestructuras y de la financiación— también se mencionaron como principales prioridades estratégicas para la implementación con éxito de este tipo de intervención. — Objective. To collect the richly textured viewpoints of academic librarians and students on obstacles to library integration in institutional information systems, namely student success technologies and learning analytics. The aim is to contribute with an initial set of recurring themes to baseline knowledge on Spanish and Greek public university libraries’ prospects of engaging in this new type of intervention.

Methodology. Interviews were conducted between June and November 2016 in two universities in Spain and Greece and were continuously cross-checked against current literature on the academic climate in an interdisciplinary approach. This process helped to effectively outline a conceptual framework for understanding organisational forces and operational issues that could affect the process of connecting library use data to wider student support systems.

Results. Interviewees’ feedback revealed that the practical difficulties involved in systematically tracking in-library student activity workflows and connecting them with campus-wide or even interinstitutional learning analytics initiatives are only some of the operationalisation challenges. Infrastructural capacity-related considerations, the professional development of librarians, user control and strong teacher bias concerns are all high on the stakeholder list of inhibitors that, if they are not tackled, could eventually jeopardize a co-creation and service innovation opportunity of unique value. Easiness of use, voluntariness and feedback were reported among the main criteria with which library data integration in learning analytics systems must comply. A change in data collection practices, the active pursuit of stakeholder engagement and the reconsideration of existing resources, namely infrastructures and funding, were also given as major strategic priorities for the successful implementation of this type of intervention.

La preservació de les pel·lícules en l’era del paradigma Netflix

per

Objective. This article examines how film archives and cinematheques should meet the challenge of preserving films in a sector where digitisation is supplanting other forms of preservation media.

Methodology. The article reviews the most important literature on the subject, as well as technical documents, film journalism and corporate publications. It also discusses and assesses the strategies that archives and cinematheques might adopt to meet the challenge.

Results. Cinematheques originated in the 1930s as institutions dedicated to preserving film heritage. Since then, they have had to adapt to the different technological transformations that have taken place in the film industry. The emergence of digital technology is changing the way films are produced, distributed and screened. One of the consequences of this paradigm shift is the progressive replacement of physical film material by digital files. In the face of such developments, the role of film archives and cinematheques in preserving film culture needs to be re-examined.

Els estudis fílmics en el context de les ciències socials: una anàlisi d’autors, objectes i metodologies en les revistes d’impacte espanyoles (2012–2017)

per

Objectius: El present article vol oferir l’estat complet dels estudis fílmics en les revistes indexades a SCImago i ESCI vinculades a les ciències socials en els darrers quinze anys.

Metodologia: Després d’estudiar-ne l’univers complet (5.343 articles), hem analitzat amb una metodologia quantitativa d’anàlisi de contingut el volum de la producció específica dels estudis fílmics: un 3,9 % de l’univers publicat a Scopus (104 articles) i un 9,7 % de l’univers publicat a ESCI (266 articles).

Resultats: Es conclou una clara predominança dels treballs amb una sola signatura masculina, en recerques entorn de la narrativa audiovisual a partir d’anàlisis qualitatives centrades en el discurs, amb preferència sobre enfocaments historicocontextuals o d’índole quantitativa. — Objetivos: El presente artículo pretende ofrecer el estado completo de los estudios fílmicos en las revistas indexadas en SCImago y ESCI vinculadas a las ciencias sociales en los últimos quince años.

Metodología: Tras estudiar el universo completo (5.343 artículos), hemos analizado con una metodología cuantitativa de análisis de contenido el volumen de la producción específica de los estudios fílmicos: un 3,9 % del universo publicado en Scopus (104 artículos) y un 9,7 % del universo publicado en ESCI (266 artículos).

Resultados: Se concluye una clara predominancia de los trabajos con una única firma masculina, en investigaciones en torno a la narrativa audiovisual a partir de análisis cualitativos centrados en el discurso, con preferencia sobre enfoques histórico-contextuales o de índole cuantitativa. — Objective: Our work tries to offer the concrete state of the film studies on the journals (SCIMAGO and ESCI) indexed in the Social Sciences category.

Methodology: We have studied the complete universe (5343 papers), and applied a quantitative approach based on a content analysis methodology over the film studies concrete production: 3,9 % of the whole SCOPUS universe (104 papers) and 9,7 % of the ESCI universe (266 papers).

Results: We have found a clear predominance of the papers signed by a single male author, using qualitative analyses based on the discourse analysis methodology on the audiovisual narrative field, over other possible approaches as the historic-contextual processes or the quantitative methodologies.

PatrimoniIndustrial.cat: un catàleg digital georeferenciat sobre el patrimoni industrial de Catalunya

per
Figura 1. Pàgina d'inici de PatrimoniIndustrial.cat Font: PatrimoniIndustrial.cat

Objectiu: presentar el catàleg digital georeferenciat sobre patrimoni industrial de Catalunya PatrimoniIndustrial.cat.

Metodologia: en primera instància es presenten les diferents iniciatives portades a terme fins al moment per estudiar conjunts temàtics d’elements del patrimoni industrial català. Aquestes iniciatives s’incorporen al projecte a mode de casos d’estudi. A continuació, es descriu l’estructura sobre la qual s’ha construït la base de dades del catàleg digital georeferenciat. La informació incorporada es classifica en dues taules. La taula principal conté les dades bàsiques que identifiquen unívocament cada element. Les taules complementàries mostren informació addicional procedent de fonts documentals diverses, com ara arxius fotogràfics, hemeroteques digitals o registres bibliogràfics. Tota aquesta informació es pot visualitzar des d’un mapa interactiu on s’ubiquen els elements patrimonials de forma georeferenciada.

Resultat: es descriu la pàgina web de nova creació: www.patrimoniindustrial.cat. La presentació s’acompanya d’una descripció guiada a través de les diferents seccions, així com les opcions de navegació i contribució participativa ofertes. — Objetivo: presentar el catálogo digital georreferenciado sobre patrimonio industrial de Cataluña PatrimoniIndustrial.cat.

Metodología: en primera instancia se presentan las diferentes iniciativas surgidas hasta el momento para estudiar conjuntos temáticos de elementos del patrimonio industrial catalán. Estas iniciativas se incorporan al proyecto a modo de casos de estudio. A continuación, se describe la estructura sobre la cual se ha construido la base de datos del catálogo digital georreferenciado. La información incorporada se clasifica en dos tablas. La tabla principal contiene los datos básicos que identifican de manera unívoca a cada elemento. Las tablas complementarias muestran información adicional procedente de fuentes documentales diversas, como por ejemplo archivos fotográficos, hemerotecas digitales o registros bibliográficos. Toda esta información se visualiza en un mapa interactivo donde están ubicados los elementos patrimoniales de forma georreferenciada.

Resultado: se describe la página web de nueva creación: www.patrimoniindustrial.cat. La presentación se acompaña de una descripción guiada por las diferentes secciones, así como las opciones de navegación y de contribución participativa. — Objective. The article reviews the contents of PatrimoniIndustrial.cat, a georeferenced database of Catalonia’s industrial heritage.

Methodology. The article begins by describing the projects conducted to date to retrieve data on Catalonia’s industrial heritage, which have been brought together in the new web portal www.patrimoniindustrial.cat under the title “Our case studies”. It then describes the structure of the database itself. The information is classified in two tables. The main table contains the basic data identifying each item in the database. The complementary table shows additional information about the item retrieved from various documentary sources, including photographic archives, digital news libraries and bibliographies. All of this information can be seen in the portal’s interactive map, where each item is georeferenced.

Results. The article guides the user through the different sections of the web portal and looks at the opportunity it offers us to participate in developing the database.