Articles

Analítica web en revistes acadèmiques d’accés obert: justificació, planificació i aplicacions

per
Figura 1. Visió general de l'audiència de la revista BiD per a 2017 comparada amb 2016. Font: compte de Google Analytics per a BiD

Panoràmica de recursos i estratègies d’analítica web útils en la configuració de solucions de captació d’estadístiques d’ús i d’avaluació d’audiències en revistes acadèmiques d’accés obert. S’analitzen un conjunt de mètriques complementàries a les citacions per ajudar els editors i gestors de revistes a proveir mostres de l’acompliment de la revista en conjunt i de cada article en particular en l’entorn web. Mitjançant els mesuraments i els indicadors seleccionats es busca generar valor afegit a la gestió editorial per assegurar-ne la sostenibilitat. La proposta es configura al voltant de tres àmbits: recompte de consultes i descàrregues, optimització del lloc web o de les campanyes d’atracció de visites, i elaboració d’un quadre de comandament per a l’avaluació estratègica. Es conclou que, a partir de l’elaboració de plans de mesurament de l’acompliment web, basats en els recursos i propostes analitzades, les revistes poden estar en millors condicions d’abordar amb mostres la millora de la capacitat d’atracció d’autors i lectors, així com facilitar la rendició de comptes als actors implicats en el procés editorial de la publicació en accés obert.

Adolescents que construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials: aprenentatges informals, competències transmèdia i perfils professionals

per

Objectius: en aquest article es presenten alguns resultats del projecte Transmedia Literacy (H2020), dut a terme amb adolescents de vuit països d’Europa, Llatinoamèrica i Oceania. L’objectiu principal és explorar com els i les adolescents construeixen la seva imatge digital a les xarxes socials, dedicant una atenció especial al grup que s’està professionalitzant i a les competències i pràctiques que duen a terme durant el procés. A més, posem les competències detectades entre els adolescents en relació amb les competències buscades en els perfils professionals de l’àrea de comunicació com ara el perfil de gestor de comunitats (community manager).

Metodologia: per a això, hem seguit els preceptes de l’etnografia de terminis curts (Pink; Morgan, 2013) i hem implementat diversos mètodes per a la recopilació de dades (qüestionaris, tallers creatius, entrevistes, diaris mediàtics i observació en línia).

Resultats: dels resultats es desprèn que alguns adolescents adquireixen competències demanades pels perfils professionals de manera informal en les xarxes socials. De fet, alguns adolescents ja s’estan professionalitzant i, fins i tot, guanyen diners mitjançant les seves pràctiques mediàtiques. A partir de les dades s’assenyala la necessitat que l’educació mediàtica obri la mirada, destaqui i aprofiti les potencialitats i els aprenentatges que els adolescents estan adquirint informalment en diversos ambients digitals.  

Els papers decorats en les guardes d’impresos del segle XVIII de la Base de dades d’enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca

per
Figura 1. Guardas de papeles xilográficos (fuente Real Biblioteca)

Objectiu: analitzar les enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii recollides en la Base de dades d’enquadernació historicoartística de la Real Biblioteca per localitzar-hi les guardes dutes a terme amb papers decorats, amb la finalitat de classificar-los i descriure’ls segons les propostes de la literatura especialitzada.

Metodologia: es recuperen els registres de la base de dades pel camp ‘Fecha’, s’extreu la informació dels camps ‘Guardas’ i ‘Notas’, s’analitzen les reproduccions de les guardes, s’identifiquen i es descriuen seguint el model de classificació de papers decorats, prèviament elaborat, inspirat en els treballs del professor Carpallo Bautista, format per cinc tècniques i les seves variants, i finalment s’efectua una anàlisi comparativa.

Resultats: entre els 382 exemplars amb enquadernacions artístiques dels impresos del segle xviii s’han localitzat i analitzat 10 exemplars que inclouen guardes decorades amb planxes xilogràfiques, 135 papers marbrats o jaspiats amb bany (amb dissenys corresponents a 7 variants), 4 exemplars de papers encolats amb engrut, 3 exemplars de papers esquitxats, 18 exemplars amb papers daurats i gofrats, i 4 exemplars d’altres tipus (paper argentat, paper de percalina).

Característiques situacionals del comportament informacional durant el confinament per la COVID-19: resultats d’una enquesta

per
Figura 1. Raons per a utilitzar els mitjans de comunicació tradicionals durant el confinament

Objectiu: La crisi sanitària per la COVID-19 ha posat de manifest la centralitat de la informació en les situacions que fan necessària una adaptació a circumstàncies noves i potencialment perilloses. L’objectiu d’aquesta investigació és documentar el comportament informacional d’una mostra de persones residents a Espanya durant el confinament per la COVID-19.

Metodologia: Es va fer una enquesta autoadministrada amb 95 persones durant la darrera setmana del confinament més estricte, enquesta en què es posava l’accent en condicionants laborals, familiars i de salut. Es van fer preguntes als participants sobre les raons per a fer servir els mitjans de comunicació tradicionals i els socials, l’ús de la informació procedent d’institucions, les característiques de la informació que havien valorat com a útil, diferents dimensions del comportament quant a la informació durant el confinament i sobre l’impacte que va tenir en diverses dimensions relacionades amb el consum d’informació.

Resultats: Els resultats indiquen que els mitjans de comunicació tradicionals es van fer servir principalment per a comprendre l’epidèmia i aprendre a protegir-se, mentre que els mitjans socials van exercir la seva funció més destacada en l’entreteniment i van permetre, en un grau més elevat, un cert nivell de participació, encara que només per a una part deles persones enquestades. La quarta part de la mostra no va utilitzar en cap moment la informació oficial procedent de les institucions, mentre que un percentatge semblant ho va fer per mitjà de canals més informals, com el telèfon i les xarxes socials. Es va valorar com a més útil la informació procedent de fonts autoritzades, que afavorís la comprensió i fos complexa. La gran majoria de les persones enquestades van sentir l’obligació d’estar informades i van consumir més informació que habitualment.

Els vídeos a les xarxes socials i els blogs corporatius: anàlisi dels perfils de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament de la COVID-19

per
Figura 1. Reutilització i adaptació pròpia basada en una imatge de Wikimedia (Wikimedia Commons, 2016)

El propòsit principal d’aquest article és estudiar la presència dels vídeos als perfils de les xarxes socials i els blogs corporatius de les biblioteques públiques catalanes durant el primer mes de confinament (del 13 de març al 14 d’abril de 2020) amb un doble objectiu. El primer és saber si han creat o difós vídeos a les xarxes socials. El segon és delimitar-ne la tipologia i concretar el canal on s’han publicat. Com a pas previ, cal saber si les biblioteques públiques catalanes han estat actives a les xarxes socials durant aquest període independentment del contingut difós.

Per a realitzar aquesta anàlisi s’ha creat un conjunt de dades d’accés obert, que compta amb criteris d’inclusió i exclusió, partint d’un fitxer de la Generalitat de Catalunya, que inclou dades geogràfiques, el nom de la biblioteca, els seus perfils de xarxes socials (Facebook, Instagram, Twitter i YouTube) i blogs. Per a avaluar les publicacions s’han definit dues tipologies de contingut, extern i propi, s’ha creat una escala de valoració (d’A a D) i s’han agrupat els vídeos en cinc tipologies (entrevistes, tutorials, entreteniment, ressenyes i live streaming). Sobre els resultats obtinguts cal comentar que, dels 507 registres inclosos, 372 (73,37 %) han tingut activitat; dels 886 perfils analitzats, 797 (89,95 %) han estat actius, i dels 4.377 vídeos estudiats, els més compartits han estats els d’entreteniment (3.110, 71,05 %). En les conclusions es detallen alguns aspectes observats a YouTube, Facebook i Twitter per a conèixer com es treballa el format vídeo a les biblioteques públiques catalanes.

plantilla

per

Título del artículo           Título del artículo                                                 María Expósito Expósito Profesora Catedrática de Universidad Facultad de XXX Universidad de XXX mexposito@uxxx.edu   Antonio Expósito Expósito Profesor Asociado Facultad de XXX Universidad de XXX aexposito@uxxx.edu     DOI: a rellenar por la revista   Cita recomendada: a rellenar por la … Llegiu més

Ángela García Rives, o quan elles van arribar a les biblioteques i arxius

per

Objectiu: analitzar la trajectòria acadèmica i professional de la primera dona que va ingressar per oposició al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos: Ángela García Rives.

Metodologia: recerca documental basada en un procés sistemàtic i seqüencial de recopilació, selecció, organització i anàlisi de fonts primàries i secundàries sobre la persona objecte d’estudi, a partir del material disponible al Portal de Archivos Españoles (PARES) i, per derivació, a partir de la documentació conservada a l’Archivo General de la Administración (AGA) relativa al seu expedient personal i de depuració.

Resultats: hi ha nombrosos arquetips de figures històriques d’homes excel·lents destacats en tots els camps professionals. En l’actualitat es duu a terme l’esforç de visibilitzar les històries de vides femenines que han estat ocultades o minimitzades. No obstant això, aquests exemples queden limitats a alguns casos que es repeteixen sistemàticament, amb la qual cosa es configura la idea que són excepcionals, a més del fet que no són generalitzats en totes les àrees de coneixement. Per bé que Ángela García Rives és un personatge històric, conegut almenys en l’àrea de Biblioteconomia i Documentació i amb certa rellevància pel fet d’haver estat la primera dona que va ingressar al Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, els resultats derivats de la nostra recerca revelen que encara hi ha dades que s’ignoren sobre la seva figura. La principal aportació d’aquest treball ha estat l’obtenció i l’anàlisi d’evidències documentals sobre la seva trajectòria acadèmica i professional.

Arxius personals de dones durant la dictadura: aproximació als fons documentals del Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile

per
Imatge 1. Intervenció de carrer, centre de Santiago. Font. Fons Teresa Valdés. CEDOC, MMDH

Objectiu: identificar, descriure i analitzar les narratives presents en les donacions fetes per dones al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos de Xile.

Metodologia: estudi exploratori de metodologia mixta. Considera una anàlisi estadística descriptiva dels fons documentals donats al Museo de la Memoria y los Derechos Humanos segons tipus de donant i gènere; una anàlisi del perfil, la motivació, la procedència i el tipus d’experiència aportada en les donacions de dones per a proposar una tipologia dels seus arxius, i l’anàlisi de 37 fons documentals seleccionats per a il·lustrar aquesta tipologia.

Resultats: malgrat les dures restriccions imposades per la dictadura a l’exercici de la política, l’associació i l’expressió pública, i els danys profunds que el terrorisme d’estat va produir en el teixit social, els arxius personals revelen el paper fonamental que les dones van exercir en el camp de la defensa i la promoció dels drets humans, i també en el camp polític, social i cultural organitzat i mobilitzat contra la dictadura a Xile.

Un punt d’inflexió entre dues onades? Els arxius del feminisme a França i Espanya des de la dècada del 1990

per

Objectius: Partim del supòsit que ens trobem en un moment especial de la història de les memòries sobre els feminismes, un ‘punt d’inflexió des del punt de vista dels arxius’, fent servir l’expressió de Kate Eichhorn. Els nostres objectius són, en primer lloc, redefinir les característiques d’aquest gir en el món dels arxius analitzant exemples de centres o de projectes de centres de recursos documentals i arxivístics d’Espanya i de França entre les dècades del 1990 i del 2000; en segon lloc, posar-los en context en relació amb l’evolució de conceptes i pràctiques arxivístics i, en tercer lloc, plantejar-nos si hi ha un doble moviment paradoxal entre institucionalització i activisme comunitari.

Metodologia: Per poder respondre a la nostra hipòtesi de partida, hem revisat la bibliografia d’acord amb un enfocament volgudament interdisciplinari: estudis feministes i de gènere, estudis arxivístics, French Theory, estudis culturals. Ens hem basat en estudis de casos a Espanya i a França per poder fer comparacions rellevants.

Resultats: La primera observació que podem fer és que hi ha una continuïtat entre la segona i la tercera onades feministes amb relació a la qüestió dels arxius. La segona és que hi ha un gir en el món dels arxius, però amb característiques originals: entre la reactivació i la intensificació, entre la institucionalització i l’autonomia, aquests activismes arxivístics feministes tenen a veure tant amb el feminisme majoritari com amb els feminismes minoritaris. L’arxivatge pertany més que mai al repertori d’accions feministes. La tercera observació és l’existència de comunitats que tenen un gran suport d’iniciatives arxivístiques feministes.

Centres de documentació de diaris al segle XXI. Panorama després del tsunami

per

Objectiu: analitzar la situació dels centres de documentació en la premsa espanyola al final de la segona dècada del segle xxi, deu anys després de l’inici de la crisi que ha tingut un gran impacte en les empreses periodístiques.

Metodologia: s’envia un qüestionari amb opció de respostes obertes a responsables de documentació de nou diaris espanyols, amb preguntes sobre: personal, funcions documentals, programari, fonts d’informació, productes documentals, xarxes socials, noves funcions i futur de la professió.

Resultats: entre altres, es constaten la reducció considerable de plantilles en els darrers deu anys; l’ús més important de tasques documentals en relació amb l’edició impresa que en relació amb l’edició digital (per exemple, l’anàlisi documental); l’escassa integració del programari documental de les edicions impresa i en línia; la poca evolució en l’ús de fonts d’informació; l’elaboració generalitzada de productes documentals per a ús intern de la redacció, quan, en canvi, són molt pocs els productes d’aquest tipus que arriben al lector; l’interès per participar en activitats emergents com la verificació de dades (fact-checking) o la cura de continguts, i, finalment, el fet que, en les opinions sobre el futur professional, conviuen percepcions pessimistes sobre la continuïtat dels centres de documentació amb propostes per a donar valor a la professió.