Articles

‘Aquest article és meu’: una proposta per a un marc teòric d’explicació per als conflictes d’edició a la Viquipèdia

per

Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és analitzar els conflictes d’edició que es produeixen en la comunitat d’editors de la Viquipèdia. Per a això, es planteja la necessitat d’identificar diferents tipus d’estudis, així com els mètodes d’anàlisi utilitzats i els seus marcs teòrics de referència. Finalment, es proposa la possibilitat d’establir un marc general d’explicació que pugui donar suport a l’estudi del comportament informatiu d’aquesta comunitat d’editors.

Metodologia: aquesta anàlisi s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi qualitativa del contingut d’un conjunt d’estudis científics publicats sobre el tema objecte d’estudi.

Resultats: els resultats obtinguts ens permeten afirmar que hi ha tres tipus principals d’estudis, els enfocaments teòrics i els mètodes d’anàlisi dels quals són heterogenis. Es proposa un ampli marc d’explicació basat en la noció de propietat psicològica, en el qual es poden combinar tècniques d’anàlisi quantitativa i qualitativa.

Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d’Escornalbou: les marques de propietat de la col·lecció d’Eduard Toda

per
Biblioteca del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou (1921) Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-132-N-425. Col·lecció fotogràfica d'Agustí Duran i Sanpere.

Objectius: aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d’Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l’any 1983, la casa va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic de l’edifici. Aquí se n’analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor en un futur nou disseny museogràfic de la casa.

Metodologia: l’estudi s’ocupa d’analitzar els llibres anteriors a 1901 inclosos al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, amb la finalitat de tenir una visió global de la col·lecció. A continuació es fa l’anàlisi d’una selecció dels exlibris i de les marques de propietat que es conserven al Castell Monestir d’Escornalbou. L’estudi de les marques identifica les utilitzades per Eduard Toda i les dels antics posseïdors dels llibres, tot detectant casos significatius de col·leccionistes anglesos des del segle xviii fins a inicis del segle xx. També s’han pogut identificar alguns catàlegs de venda d’aquestes col·leccions que han permès precisar la procedència d’alguns exemplars venuts per Sotheby’s i altres cases de subhasta.

Resultats: els llibres anteriors a 1901 són un total de 2.529 obres. La majoria d’ells, un 87 %, són llibres del segle xix, i un 11 % del xviii; aquests dos segles reuneixen el 98 % de la col·lecció. L’interès d’Eduard Toda va estar clarament orientat a la cultura europea contemporània, i adquiria llibres en anglès i francès. Li van interessar els llibres en anglès, el 49 % del total, i en francès, el 41 %. Una part dels exemplars reunits per Toda provenien de polítics, parlamentaris i diplomàtics anglesos amb llargues carreres professionals i importants biblioteques, com ara Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), polític belga i diplomàtic a Londres. Altres antics posseïdors que van reunir notables biblioteques van ser advocats i militars, com ara el jutge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866).

Dones periodistes a la Wikipedia: una radiografia des de la perspectiva de gènere

per

Objectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d’una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l’espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l’anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l’ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d’atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes.

Estratègia del moviment Wikimedia 2030: com un procés d’estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre

per
Figura 1. Esquema del procés d'estratègia Wikimedia 2030 organitzat per fases, subfases, actors implicats i pràctiques d'estratègia en termes de grau d'obertura. Font: elaboració pròpia

Objectius: L’any 2017, el moviment Wikimedia va embarcar-se en un procés d’estratègia oberta per decidir les principals línies d’acció cap a l’horitzó del 2030. Contràriament al desenvolupament de l’estratègia tradicional, un procés d’estratègia oberta permet a moltes persones generar, debatre i avaluar idees. Aquest estudi examina com aquest procés d’estratègia oberta i els documents generats donen suport a la inclusió i atenen les necessitats de les persones.

Metodologia: Es Revisen les pràctiques d’inclusivitat emprades en les diferents fases del procés d’estratègia oberta, que inclou aspectes com els modes de participació, la transparència i la presa de decisions. Mitjançant l’anàlisi del discurs es ressalten les principals característiques del producte estratègic creat i com ha estat interpretat pel moviment Wikimedia, tant per les comunitats en línia com pels afiliats.

Resultats: Els resultats de l’estudi són dobles. En primer lloc, s’ha identificat una àmplia gamma de modes de participació usats per incloure els actors del moviment Wikimedia. En segon lloc, s’ha vist que els documents estratègics resultants situen les persones al centre del discurs, no només en la nova direcció estratègica proposada, sinó també en els principis i les recomanacions estratègiques que es van generar. Aquest estudi amplia el que es coneix de l’ús d’estratègies obertes en entorns amplis i col·laboratius i demostra que les pràctiques d’inclusivitat beneficien l’elaboració de propostes que tenen en compte els actors del moviment, que hauran d’implementar-les.

Como combater as fake news através da literacia da informação? Desafios e estratégias formativas no ensino superior

per
Figura 1. Fluxograma da avaliação dos artigos recuperados nas bases de dados Scopus e Web of Science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant lesnotícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Com es combaten les notícies falses mitjançant l’alfabetització informacional? Reptes i estratègies de formació en l’ensenyament superior

per
Figura 1. Organigrama de l'avaluació dels articles recuperats de les bases de dades Scopus i Web of science

Objectiu: conèixer l’actuació dels professionals de la informació en la lluita contrales notícies falses, mitjançant l’anàlisi d’estratègies en competències d’alfabetització informacional en el context acadèmic.

Mètode: Es va dur a terme una revisió de la literatura indexada a Scopus i a Web of science, associant les notícies falses i l’alfabetització informacional en el context de l’ensenyament superior.

Resultats/debat: Web of science té un total de 106 resultats i Scopus, de 43 resultats. L’anàlisi mostra la descripció d’iniciatives i projectes de biblioteques d’ensenyament superior o de professionals de la informació del mateix sector, compromesos amb la causa de la lluitacontra les notícies falses. La literatura posa èmfasi en la importància del factor educatiu: la formació d’usuaris motivats pel coneixement ajuda a distingir la veracitat del que s’afirma i permet identificar l’escenari més adequat per a la producció de coneixement. Les persones més ben preparades assumeixen que la informació disponible a Internet és insuficient. En aquest procés, les biblioteques i els bibliotecaris de l’ensenyament superior són agents importants: perquè es formen i perquè formen, es mantenen actualitzats i són fiables. Se suggereix el desenvolupament de mesures que han d’implementar les institucions d’ensenyament superior i els professionals de la informació per combatre eficaçment lesnotícies falses, especialment en el context acadèmic. Es conclou que el coneixement pot resultar en informació, però la informació no necessàriament resulta en coneixement, i la informació pot no anar més enllà del nivell d’opinió, per la qual cosa és important reforçar les estratègies de formació.

Educació per a la utilització de fonts de qualitat: il·lusió o realitat

per
Figura 1. Guia per a combatre les fake news del Ministerio del Interior d'Espanya

L’estudi comença amb el context actual dels canvis que s’han produït en la informació, amb l’objectiu d’induir a la reflexió sobre si l’educació per a la utilització de fonts de qualitat és una il·lusió o una realitat, a causa de la manipulació que pateix la societat amb la desinformació i les notícies enganyoses (fake news). Es presenta una anàlisi des de tres perspectives: la primera, la cerca d’informació; la segona, la proposta d’autors respecte a les fonts en el context de cerca d’informació, i, la tercera, l’educació en el context de l’alfabetització informacional. S’acaba amb la proposta d’utilitzar aquestes perspectives com un procés cíclic i convergent que ha de començar en una edat primerenca i ha de ser continuat en el temps, per a adquirir unes competències informacionals que permeten reconèixer els biaixos i evitar la desinformació.

Viabilitat de la incorporació de l’indicador NPS en l’entorn bibliotecari. Revisió d’ús i descripció d’una experiència

per
Figura 1. Escala NPS (disseny propi)

El Net Promotor Score (NPS) s’utilitza en els negocis per mesurar la disposició dels clients a recomanar el producte, servei o empresa en el seu conjunt als seus amics o companys. Introduït per Fred Reichheld el 2003, l’NPS pot respondre a la necessitat de les biblioteques de trobar mètodes fàcils i no treballosos per avaluar l’experiència dels clients. Pot dirigir-se a la biblioteca com un tot o a serveis crítics, que són els més rellevants per als objectius principals de la biblioteca. No obstant això, la literatura sobre l’ús de l’NPS en organitzacions del sector públic és escassa. Aquest article n’examina la viabilitat des de l’anàlisi dels usos observats en l’entorn bibliotecari europeu i l’explicació d’una experiència desenvolupada en l’àmbit de l’avaluació.

Deficiències i problemes entorn de la impremta navarresa del segle XVII: anàlisi de l’Ensayo de bibliografía de Pérez Goyena

per
Figura 1. Portada. Previlegios, fueros y exempciones de los conceios… (1633). Fuente: Archivo General de Navarra: FBA/309

Objectiu: analitzar el segon volum de l’Ensayo de bibliografía navarra que va elaborar Pérez Goyena. En aquest repertori bibliogràfic es reuneixen els impresos publicats entre 1601 i 1700, però no està exempt d’errades i altres tipus de deficiències, per la qual cosa es fa necessari actualitzar-lo amb les noves troballes.

Metodologia: s’emprèn aquest treball seguint el mètode i les tècniques del bibliògraf per estudiar la impremta i el llibre al Regne de Navarra durant el segle xvii. Per fer-ho, s’ha recorregut a diferents metodologies: d’una banda, localització i consulta d’exemplars en biblioteques (locals, provincials i estatals) i recursos digitals (per a biblioteques estrangeres), i, de l’altra, estudi de documents (processos judicials, protocols notarials i documentació administrativa) conservats, principalment, a l’Archivo General de Navarra.

Resultats: es mostren, juntament amb nous testimonis localitzats en biblioteques i arxius, els problemes que s’han detectat gràcies a la seva anàlisi per tractar d’actualitzar la història del llibre a Navarra. Això permetrà escometre, com es trasllueix d’aquest treball, l’actualització de la impremta local durant el segle xvii.

Participació i ciutadania activa dels joves a través d’Internet i les xarxes socials. Un estudi internacional

per

Objectius: l’estudi explora com Internet i els mitjans socials potencien una ciutadania activa i la participació política dels joves.

Metodologia: l’estudi inclou una revisió de la literatura i una anàlisi d’un inventari de bones pràctiques en l’àmbit de l’educació sociocultural juvenil que implementen l’ús d’Internet i les xarxes socials.

Resultats: l’anàlisi revela que les entitats socioculturals poden tenir un paper vital de suport a l’exercici de la ciutadania activa i la participació dels joves en el context digital. Els joves necessiten estar equipats amb habilitats i competències que són requisit necessari per poder aprofitar al màxim els beneficis d’Internet i els mitjans socials. Això es presenta especialment rellevant a l’hora de disminuir la bretxa de participació política i cultural. Ateses les característiques de l’educació sociocultural per donar suport a joves en el seu rol com a ciutadans actius i crítics, les polítiques haurien de posar més èmfasi i suport en la creació de mètodes de treball juvenil innovadors.