Articles

La catedral de Toledo en el segle XVII: anàlisi documental de les enquadernacions de tipus ventalls

per
Figura 1. Encuadernación italiana con tres cuartos de abanicos en las esquinas y escudo del papa Alejandro VII (1655–1667) (sig. 38-3). Detalle de tres cuartos de abanicos. Tejuelo con la signatura original utilizada en la Biblioteca Vaticana de Roma

Objectiu: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo conté un excel·lent fons d’obres recobertes de belles enquadernacions que van del segle xv al segle xix. Algunes d’aquestes enquadernacions es van decorar amb barnilles de ventalls en els cantons i en el centre de les tapes, i es van dur a terme durant el segle xvii dins del moviment barroc. Aquest treball vol estudiar aquest tipus d’enquadernacions des de diversos punts de vista, com ara els materials emprats, les tècniques constructives, els estris i les tècniques de decoració i, també, l’estat de conservació, sense passar per alt la identificació de la procedència de cada obra, els enquadernadors i els emblemes heràldics.

Metodologia: en primer lloc, s’ha elaborar un inventari de les enquadernacions artístiques i s’han seleccionat noranta-vuit enquadernacions del segle xvii, amb ornamentacions barroques à la Duseuil, Le Gascon i les anomenades de ventalls, juntament amb les del fons d’Obra i Fàbrica de pergamí del segle xvii. La catalogació s’ha portat a terme mitjançant una fitxa tipus en què s’analitzen els materials d’elaboració, les tècniques de construcció, les estructures decoratives, les tècniques de decoració i els estris emprats, l’estat de conservació i, així mateix, la informació sobre la procedència o les marques de propietat de les enquadernacions.

Resultats: se n’han pogut identificar els materials emprats i les tècniques de construcció, i s’han estudiat les estructures i tècniques decoratives, juntament amb l’estat de conservació, de cadascuna de les enquadernacions seleccionades. A més, se n’han identificat les marques de propietat, els escuts heràldics i, també, els tallers d’enquadernació on es van fer diverses de les enquadernacions objecte d’estudi. — Objetivo: la Biblioteca Capitular de la catedral de Toledo contiene un excelente fondo de obras recubiertas de bellas encuadernaciones desde el siglo xv hasta el xix. Un grupo de esas encuadernaciones están decoradas con varillas de abanicos en las esquinas y en el centro de las tapas, que se realizaron durante el siglo xvii dentro del movimiento barroco. Este trabajo pretende estudiar este tipo de encuadernaciones desde diversos puntos de vista, como materiales empleados, técnicas constructivas, utensilios y técnicas de decoración, así como su estado de conservación, sin olvidar la identificación de las procedencias, los encuadernadores y los emblemas heráldicos.

Metodología: en primer lugar, se realizó un inventario de las encuadernaciones artísticas y se seleccionaron noventa y ocho encuadernaciones del siglo xvii, con ornamentaciones barrocas, à la Duseuil, Legascon y las denominadas de abanicos, junto con las del Fondo de Obra y Fábrica de pergamino del siglo xvii. La catalogación se realizó mediante una ficha tipo donde se analizaban los materiales de elaboración, las técnicas de construcción, las estructuras decorativas, junto con las técnicas de decoración y los utensilios empleados, y el estado de conservación de la encuadernación, además de las informaciones sobre las procedencias o marcas de propiedad.

Resultados: se han podido identificar los materiales empleados, las técnicas de construcción y se han estudiado las estructuras y técnicas decorativas utilizadas, junto con el estado de conservación de cada una de las encuadernaciones seleccionadas. Además, se han identificados marcas de propiedad y escudos heráldicos y también los talleres de encuadernación donde se realizaron varias de las encuadernaciones. — Objective: The Chapter Library of Toledo Cathedral contains an excellent collection of ornately bound, fifteenth- to nineteenth-century books. Amongst the seventeenth-century volumes, the corners and centre of the upper boards of a series of bindings are decorated with a fan motif in the Baroque style. Our objective was to examine various aspects of the bindings, including the materials, techniques and tools that were used to make and decorate them, the fan motifs themselves and the bindings’ state of conservation. With regard to their provenance, we also wanted to study the armorial devices displayed on some of the bindings and identify the binders who had created them.

Methodology: An inventory was made of the fine bindings in the collection and 98 seventeenth-century bindings were selected, including bindings decorated with a fan motif in the Baroque style of Du Seuil and Le Gascon, and also bindings from the Library’s Obra y Fábrica collection of seventeenth-century parchment volumes. Each binding was indexed in a catalogue which recorded the materials, techniques and tools used in its making, a description of the motifs displayed on the upper board and its state of conservation. The indexes also provided information about the provenance of the bindings and owner’s marks.

Results: We identified the materials, techniques and tools used to make and decorate the bindings, and describe the decorative motifs and the bindings’ state of conservation. In a number of cases, we identified owner’s marks, armorial devices and also the workshop where the binding had been made.

A l’Imperi per la Cultura. Ús publicitari de biblioteques i patrimoni bibliogràfic en el Noticiero Documental (NO-DO) durant la dictadura de Franco (1939–1975)

per

Objectius: analitzar si la dictadura de Franco (1939–1975) va fer servir les biblioteques i el patrimoni bibliogràfic com a recurs per a la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO).

Metodologia: el procediment que s’ha seguit ha estat la localització, l’extracció i l’anàlisi posterior de totes les notícies sobre el llibre, la lectura, el patrimoni bibliogràfic i les biblioteques contingudes en aquest programa informatiu i propagandístic que en el període estudiat es va projectar obligatòriament als cinemes espanyols al començament de cada sessió. Els mètodes emprats en aquest treball són la categorització de les notícies i l’anàlisi de contingut.

Resultats: la major part de les notícies presenten una visió idealitzada de la realitat sociocultural espanyola que contrasta amb el subdesenvolupament del sistema bibliotecari de l’època. Les notícies predominants tracten de grans exposicions de patrimoni bibliogràfic coincidents amb efemèrides de figures o obres de la cultura espanyola, que tenen com a objectiu realçar la importància històrica de la cultura hispànica, de la qual el Règim franquista es presenta com a culminació. — Objetivos: se analiza si las bibliotecas y el patrimonio bibliográfico fueron utilizados por la dictadura de Franco (1939–1975) como recurso para la propaganda política en el Noticiero Documental (NO-DO).

Metodología: el procedimiento seguido ha sido la localización, extracción y posterior análisis de todas las noticias sobre el libro, la lectura, el patrimonio bibliográfico y las bibliotecas contenidas en este programa informativo-propagandístico que en el periodo estudiado se proyectó obligatoriamente en los cines españoles al inicio de cada sesión. La categorización de las noticias y el análisis de contenido son los métodos utilizados.

Resultados: la mayor parte de las noticias presentan una visión idealizada de la realidad sociocultural española que contrasta con el subdesarrollo del sistema bibliotecario de la época. Las noticias predominantes tratan de grandes exposiciones de patrimonio bibliográfico coincidentes con efemérides de figuras u obras de la cultura española, que se dirigen a realzar la importancia histórica de la cultura hispánica, de la que el régimen franquista se presenta como culminación. — Objectives: To determine whether news items about libraries and book heritage were used during the Franco regime (1939–1975) as a resource for disseminating political propaganda through the current affairs newsreel

Les fires de llibres a Catalunya: nota històrica i intent de classificació

per
Figura 1. Distribució cronològica de l'aparició de les fires de llibres a Catalunya

L’article pretén recollir una breu notícia històrica de les fires de llibres a Catalunya a partir d’una revisió de material hemerogràfic, i, presentar un esbós sobre la varietat i tipologia d’aquest tipus d’activitats a Catalunya. La classificació proposada es fonamenta en alguns treballs anteriors que han incidit en les característiques que identifiquen diferents tipus de fires de llibres. Els resultats mostren una certa proliferació de fires els darrers anys tot cercant convertir-se en una eina de promoció econòmica i cultural. Barcelona en reuneix una bona part, però se’n troben també en 16 comarques més. La immensa majoria tenen un àmbit geogràfic regional i van dirigides a un públic general. Malgrat que hi ha diversitat quant al producte que s’ofereix, predominen els llibres nous no centrats en una temàtica específica. Pel que fa a la responsabilitat gestora, les entitats culturals són les que més fires organitzen, però també és freqüent que la gestió correspongui a gremis vinculats al llibre i a administracions públiques. — El artículo pretende recoger una breve noticia histórica sobre las ferias de libros en Cataluña a partir de una revisión de material hemerográfico, y, presentar un boceto sobre la variedad y tipología de este tipo de actividades en Cataluña. La clasificación propuesta se fundamenta en algunos trabajos anteriores que han incidido en las características que identifican diferentes tipos de ferias de libros. Los resultados muestran cierta proliferación de ferias en los últimos años buscando convertirse en una herramienta de promoción económica y cultural. Barcelona reúne buena parte de ellas, pero también se encuentran en 16 comarcas más. La mayoría tiene un ámbito geográfico regional y van dirigidas a un público general. Pese a la diversidad del producto que se ofrece, predominan los libros nuevos sin centrarse en una temática específica. En cuanto a la responsabilidad gestora, las entidades culturales son las que más ferias organizan, pero también es frecuente que la gestión corresponda a gremios vinculados al libro y a administraciones públicas. — The aims of this paper are to offer a brief historical account of book fairs in Catalonia based on a review of documentary materials and to provide a broad outline of their variety and typology. The proposed classification is predicated on previous studies that have addressed the characteristics that identify different types of book fair. The results show some degree of proliferation in book fairs in recent years, reflecting an attempt to develop them as tools for economic and cultural promotion. Barcelona is the host city of a large number of the events, but they also take place in 16 other comarcas, or districts, of Catalonia. The vast majority have a regional geographical scope and are intended for the general public. Although there is a diversity of products across the fairs, the predominant focus is on new books generally, not specific subject matter. In terms of the management of the book fairs, cultural institutions are the leading group, but it is also common to find book-related guilds and public administrations in charge of the events.

La despossessió de dades d’usuaris i la privacitat en l’ús de videojocs: el cas de Steam

per

Objectius: analitzar la percepció de la comunitat d’usuaris de videojocs a la plataforma Steam davant la modificació de polítiques de privacitat i la seva repercussió en l’ecosistema econòmic i lúdic.

Metodologia: anàlisi netnogràfica de 1.039 comentaris derivats de la publicació oficial de les noves polítiques de privacitat en Steam. S’agrupen els comentaris per temàtica i es confronten amb relació a la pràctica discursiva.

Resultats: l’anàlisi mostra dos posicionaments, un de més pragmàtic i econòmic i l’altre, més social i garantista, que difereixen notablement en la percepció de la plataforma de jocs i en les conseqüències derivades de la nova regulació. Així, el primer nega el caràcter de xarxa social de Steam i, per això, admet l’ús de dades privades en obert i per part de tercers sense consentiment com Steamspy. D’altra banda, la visió garantista assumeix la primacia de la titularitat dels drets en contraposició a la lògica comercial, i s’allunya de la idea mercantilista i s’apropa a la de dret fonamental. — Objetivos: analizar la percepción de la comunidad de usuarios de videojuegos en la plataforma Steam ante la modificación de políticas de privacidad y su repercusión en el ecosistema económico y lúdico.

Metodología: análisis netnográfico de 1.039 comentarios derivados de la publicación oficial de las nuevas políticas de privacidad en Steam. Se agrupan los comentarios por temática y se confrontan con relación a la práctica discursiva.

Resultados: el análisis muestra dos posicionamientos, uno más pragmático y económico y otro más social garantista, que difieren notablemente en la percepción de la plataforma de juegos y en las consecuencias derivadas de la nueva regulación. Así, el primero niega el carácter de red social de Steam y, por ello, admite el uso de datos privados en abierto y por parte de terceros sin consentimiento como Steamspy. Por otro lado, la visión garantista asume la primacía de la titularidad de los derechos en contraposición a la lógica comercial, alejándose de la idea mercantilista y acercándose a la de derecho fundamental. — Objectives: To analyse the response of the video gaming community to Steam’s privacy policy update and examine the users’ perception of the repercussions of this update on the platform’s financial and gaming ecosystem.

Methodology: A netnographic analysis was conducted of 1,039 user comments responding to Steam’s official announcement of the update. The comments were grouped by theme and contrasted according to the position taken by the users.

Results: The analysis showed that Steam users took one of two positions which, in turn, revealed two contrasting perceptions of the overall nature of the platform and of the consequences of the update. Either they were pragmatic, understanding the update in financial terms, or they were more concerned with the social guarantee the platform should offer. The pragmatists, who did not regard Steam as a social network, accepted that users’ personal data could be made available without consent to third party services like the tracker Steam Spy, while defenders of the social guarantee argued that the defence of user privacy should come before any kind of commercial gain and that users’ data ownership rights should be regarded as a fundamental right.

Anàlisi bibliomètrica de la producció científica sobre educació musical en el període 2007-2016 en revistes incloses en JCR

per
Figura 1. Diagrama de flux de la selecció d'articles analitzats

Objectiu: aquest treball té com a objectiu analitzar la producció científica sobre educació musical en el període 2006–2017 en revistes incloses en JCR.

Metodologia: anàlisi bibliomètrica de tots els articles indexats a JCR amb el descriptor — Objetivo: el presente trabajo tiene como objetivo analizar la producción científica sobre educación musical en el periodo 2006–2017 en revistas incluidas en JCR.

Metodología: análisis bibliométrico de todos los artículos indexados en JCR con el descriptor — Objective: This paper analyses scientific production in music education during the period 2006–2017 in JCR journals.

Methodology: The researchers conducted a bibliometric analysis of all of the articles indexed in JCR with the descriptor

Els daguerreotips de Mathew Brady a l’Instituto de Valencia de Don Juan

per
Figura 1. A. Berghaus. Galeria de Mathew Brady a Broadway. Gravat en Leslie's Illustrated Newspaper, 5 de gener del 1861

Objectiu: analitzar els daguerreotips del prestigiós fotògraf nord-americà Mathew Brady que es conserven a l’Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid, per tal de conèixer-ne el contingut, determinar-ne les característiques formals i posar en valor la importància que tenen per a la història de la fotografia.

Metodologia: anàlisi de forma i fons de cada un dels cinc daguerreotips de Brady, mitjançant l’elaboració d’una fitxa descriptiva ad hoc a partir de les normes arxivístiques ISAD(G), de manera que sigui factible recuperar la informació dels continguts i de les característiques formals. S’ha dut a terme la reproducció fotogràfica dels daguerreotips per a aquest estudi i s’han generat les imatges digitals que l’il·lustren.

Resultats: es consideren des de cinc aspectes: l’autoria, l’artefacte, el contingut, el significat sociocultural i la institució. Pel que fa al primer, Mathew Brady és un dels grans autors de la història de la fotografia; quant a l’objecte, els cinc daguerreotips són considerats obres d’art i peces úniques de museu per la qualitat que tenen; el contingut és excepcional en tractar-se de retrats infantils del mateix personatge (Guillermo de Osma), tema amb poca representació en la fotografia de l’època; el significat sociocultural queda de manifest perquè són els primers models fotogràfics en la història de la fotografia i perquè augmenten considerablement les obres de Brady registrades a Europa (dos al repositori de Europeana, i dotze al portal Daguerrobase); finalment, l’Instituto de Valencia de Don Juan passa a ser el centre amb un nombre més alt de daguerreotips de Brady a Europa. — Objetivo: analizar los daguerrotipos del prestigioso fotógrafo estadounidense Mathew Brady que se conservan en el Instituto de Valencia de Don Juan de Madrid, con el fin de conocer su contenido, determinar sus características formales y poner en valor su importancia para la historia de la fotografía.

Metodología: análisis de forma y fondo de cada uno de los cinco daguerrotipos de Brady, mediante la elaboración de una ficha descriptiva ad hoc a partir de las normas archivísticas ISAD(G), de modo que sea factible la recuperación de la información de los contenidos y de las características formales. Se ha realizado la reproducción fotográfica de los daguerrotipos para este estudio y se han generado las imágenes digitales que lo ilustran.

Resultados: se contemplan desde cinco aspectos: la autoría, el artefacto, el contenido, el significado sociocultural y la institución. Con respecto al primero, Mathew Brady es uno de los grandes autores de la historia de la fotografía; en cuanto al objeto, los cinco daguerrotipos son considerados obras de arte y piezas únicas de museo por su calidad; el contenido es excepcional al tratarse de retratos infantiles del mismo personaje (Guillermo de Osma), tema con escasa representación en la fotografía de la época; el significado sociocultural queda de manifiesto por ser los primeros modelos fotográficos en la historia de la fotografía y por aumentar considerablemente las obras de Brady registradas en Europa (dos en el repositorio de Europeana, y doce en el portal Daguerrobase); por último, el Instituto de Valencia de Don Juan pasa a ser el centro con mayor número de daguerrotipos de Brady en Europa. — Objective: The article considers five daguerreotypes created by the famous American photographer Matthew Brady and currently held at the Instituto Valencia de Don Juan in Madrid. The authors describe the content of the daguerreotypes, identify their formal features and weigh their importance in the history of photography.

Methodology: The authors conducted an in-depth analysis of each daguerreotype in the form of an ad hoc archival description following the international standard ISAD(G), in order to make retrieving information on the content and formal characteristics a more feasible undertaking. The daguerreotypes were also photographed and the images were digitised for the purpose of illustrating the study.

Results: The analysis covers the five categories authorship, artefact, content, sociocultural importance and institution, and it offers these details: the author, Matthew Brady is judged to be a seminal figure in the history of photography; the artefacts themselves are considered works of art and unique museum pieces because of their quality; their content is exceptional because all are portraits of a single child, Guillermo de Osma, and because children were generally an uncommon subject for photographers in the period in question; their sociocultural importance lies in the fact that they are the first photographic models in the history of photography and constitute an addition to the list of known works by Brady currently recorded in Europe (two in the archives of Europeana, and twelve on the Daguerrobase website); finally, the Instituto de Valencia de Don Juan has become the centre holding the greatest number of Brady’s daguerreotypes in Europe.

Descripció automàtica d’arxius audiovisuals: NeuralTalk, un model de video-to-text aplicat a l’arxiu de RTVE

per
Descripcions subministrades pel sistema en la primera iteració

Objectiu: determinar la maduresa dels sistemes de video-to-text per a la descripció automàtica d’imatges en un arxiu de televisió.

Metodologia: es fa una prova de concepte mitjançant un sistema de video-to-text desenvolupat ad hoc. La prova es va articular en tres fases o iteracions diferents entre juny de 2016 i gener de 2017. En les dues primeres iteracions el sistema va analitzar un nombre determinat de continguts procedents de l’arxiu de RTVE, les descripcions es van valorar per establir la taxa d’encert del sistema o, en altres paraules, com de propera era aquesta descripció a la que podia haver subministrat un ésser humà. En una tercera fase, i prèviament a l’anàlisi dels continguts, es va entrenar el sistema utilitzant tècniques d’aprenentatge profund amb l’objectiu de millorar els resultats.

Resultats: els resultats obtinguts posen de manifest que es tracta d’una tecnologia prometedora, si bé resulta fonamental aprofundir més en els mecanismes que serien necessaris per a la seva posada en producció en els arxius de televisió. — Objetivo: determinar la madurez de los sistemas de video-to-text para la descripción automática de imágenes en un archivo de televisión. Metodología: se realiza una prueba de concepto mediante un sistema de video-to-text desarrollado ad hoc. La prueba se articuló en tres fases o iteraciones distintas entre junio de 2016 y enero de 2017. En las dos primeras iteraciones el sistema analizó un número determinado de contenidos procedentes del archivo de RTVE, las descripciones se valoraron para establecer la tasa de acierto del sistema o, en otras palabras, cómo de cercana era dicha descripción a la que podía haber suministrado un ser humano. En una tercera fase, y previamente al análisis de los contenidos, se entrenó al sistema utilizando técnicas de aprendizaje profundo con el objetivo de mejorar los resultados.

Resultados: los resultados obtenidos ponen de manifiesto que se trata de una tecnología prometedora, si bien resulta fundamental profundizar más en los mecanismos que serían necesarios para su puesta en producción en los archivos de televisión. — Objective: To assess the deep learning capability of a video captioning model for automated image description in a television archive.

Methodology: Our proof of concept tested an ad hoc video-captioning model in three iterations between June 2016 and January 2017. In the first and second iterations the model was used to analyse a selection of content from the archives of the Spanish Radio and Television Corporation (RTVE) and the descriptions it generated were evaluated to determine the model’s success rate, i.e., how close it came to providing human-like image descriptions. In the third iteration and before the content was analysed, the model was trained using deep learning techniques to optimise the results.

Results: The results indicate that the model has potential, although further development will be required to customise its use in television archives.

Per què fallen els indicadors bibliomètrics: paràmetres inestables, models incorrectes i propietats irrellevants

per
Figura 1. Relació entre propietat i indicador. Els indicadors són alternatives que serveixen per a mesurar una propietat quan hi ha un model teòric que relaciona la propietat amb les observacions dels indicadors

La generalització dels indicadors bibliomètrics en l’avaluació de la recerca i en el disseny de polítiques ha anat acompanyada d’una percepció cada cop més estesa segons la qual l’ús d’aquestes eines sovint és problemàtic o inapropiat. En aquest article presentem un marc senzill que permet analitzar les condicions en què l’ús d’indicadors com a mètode d’avaluació pot fallar. Els motius d’aquests errors poden ser tres. En primer terme, pot ser que els paràmetres dels models que relacionen les propietats i els indicadors siguin inestables i, per tant, que els indicadors no siguin comparables en el temps o en l’espai. En segon lloc, pot ser que els models emprats siguin incorrectes. Finalment, pot ser que la propietat de l’indicador sigui irrellevant en relació amb l’objecte d’estudi. Aquest marc que proposem pot resultar especialment útil per a comprendre els problemes que representa l’ús d’indicadors convencionals en espais “perifèrics”, és a dir, en àrees geogràfiques, llengües o disciplines que se situen en els marges del sistema científic. — La generalización de los indicadores bibliométricos en la evaluación de la investigación y en el diseño de políticas ha ido acompañada de una percepción cada vez más generalizada según la cual el uso de estas herramientas a menudo es problemático o inapropiado. En este artículo presentamos un marco sencillo que permite analizar las condiciones en las que el uso de indicadores como método de evaluación puede fallar. Los motivos de estos errores pueden ser tres. En primer lugar, puede ocurrir que los parámetros de los modelos que relacionan las propiedades y los indicadores sean inestables y, por lo tanto, que los indicadores no sean comparables en el tiempo o en el espacio. En segundo lugar, puede pasar que los modelos empleados sean incorrectos. Finalmente, puede suceder que la propiedad del indicador sea irrelevante en relación con el objeto de estudio. Este marco que proponemos puede resultar especialmente útil para comprender los problemas que representa el uso de indicadores convencionales en espacios “periféricos”, es decir, en áreas geográficas, lenguas o disciplinas que se sitúan en los márgenes del sistema científico. — The spread of bibliometric indicators in research evaluation and policy has been accompanied by an increasing realisation that indicators’ use is often problematic and/or inappropriate. In this article, we propose a parsimonious framework to analyse the conditions under which the use of indicators become problematic. We propose that indicators’ use in evaluation can breakdown for three reasons. First, because the parameters of the models linking properties and indicators are unstable and, as a consequence, indicators cannot be compared across spaces or time. Second, because the underlying models are incorrect. Third, because the property of the indicator is irrelevant for the issue examined. This framework can be particularly helpful in fostering an understanding of the problems of conventional indicators in

El Marc, la Maria i el David: el disseny d’experiència d’usuari (UX) aplicat a la biblioteca pública

per

Objectius: amb una perspectiva de disseny d’experiència d’usuari (UX), construïm tres usuaris-persona per ajudar a dissenyar productes i serveis, digitals o presencials, i a la tasca de planificació de les biblioteques públiques de Catalunya amb la finalitat última de fidelitzar i atraure usuaris i usuàries.

Metodologia: una enquesta representativa de la població catalana (1.205 respostes) i una anàlisi estadística bivariant permeten identificar els tres targets que, gràcies a l’anàlisi de contingut de tres grups focals posteriors, donen lloc als tres usuaris-persona. La tècnica d’usuari-persona visibilitza els possibles usuaris a partir de dades reals, facilita la generació d’empatia entre el personal de la biblioteca i els usuaris, i assegura que el disseny estigui centrat en les persones.

Resultats: els tres usuaris-persona resultants s’acompanyen de descripcions i es complementen amb escenaris basats en evidències que han d’ajudar a dissenyar experiències d’usuaris. Aquests són el Marc (usuari), un estudiant adolescent que pretén codissenyar la biblioteca i que reclama activitats socials presencials; la Maria (mai usuària), una jubilada que necessita caliu humà i que fa evident la necessitat de col·laboració més estreta entre serveis socials i biblioteques, i el David (exusuari), treballador de més de trenta anys que considera que no necessita la biblioteca tot i que en desconeix la majoria de serveis que actualment li ofereix. — Objetivos: desde la perspectiva de diseño de experiencia de usuario (UX), construimos tres usuarios-persona para ayudar a diseñar productos y servicios, digitales o presenciales, y en la tarea de planificar las bibliotecas públicas de Cataluña con el fin último de fidelizar y atraer usuarios y usuarias.

Metodología: una encuesta representativa de la población catalana (1.205 respuestas) y un análisis estadístico bivariante permiten identificar los tres públicos objetivos que, gracias al análisis de contenido de tres grupos focales posteriores, dan lugar a los tres usuarios-persona. La técnica de usuario-persona visibiliza los posibles usuarios a partir de datos reales, facilita la generación de empatía entre el personal de la biblioteca y los usuarios, y asegura que el diseño esté centrado en las personas.

Resultados: los tres usuarios-persona resultantes se describen y se complementan con escenarios basados en evidencias que deben ayudar a diseñar experiencias de usuarios. Estos son, Marc (usuario), estudiante adolescente que pretende codiseñar la biblioteca y que reclama actividades sociales presenciales; Maria (nunca usuaria), jubilada que necesita calor humano y que pone en evidencia la necesidad de una colaboración más estrecha entre servicios sociales y bibliotecas, y David (exusuario), trabajador de más de treinta años que considera que no necesita la biblioteca, aunque desconoce la mayoría de servicios que actualmente le ofrece. — Objectives: Adopting the principles of user experience design (UX), we created three user personas to help design digital and on-site products and services and use in Catalan public library planning to promote patron loyalty and attract new users.

Methodology: A representative survey of the Catalan community (1,205 answers) and a bivariate analysis identified the three targets which, thanks to the focus groups and content analysis, could be used to create the three user personas. The user persona technique employs real data to identify possible users, helps generate empathy between library staff and patrons and ensures that service and product design is person-centred.

Results: The three user personas are accompanied by evidence-based descriptions and scenarios which should help to design user experiences. They are: Marc (user), a student who wants to co-design the library and asks for patron-organized face-to-face social activities; Maria (non-user), a retiree who needs human warmth and whose profile reflects the need for closer collaboration between social services and libraries; and David (ex-user), a working man of over thirty years old who believes that he does not need the library, even though he is unaware of most of the services it currently offers him.

La Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durant la Guerra Civil (1936-1939)

per
Gráfico 1. Bibliotecas depuradas por provincias

Objectiu: analitzar el significat i la transcendència de la Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durant la Guerra Civil (1936-1939), el context que en va impulsar el naixement, la procedència dels integrants i la repercussió que va tenir sobre els serveis ordinaris de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza.

Metodologia: anàlisi de fonts bibliogràfiques, hemerogràfiques i documentals vinculades al tema.

Resultats: comprensió del significat, de l’abast i dels continguts de la Comisión de Zaragoza. — Objetivo: analizar el significado y la transcendencia de la Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza durante la Guerra Civil (1936–1939), el contexto que impulsó su nacimiento, la procedencia de sus integrantes y su repercusión sobre los servicios ordinarios de la Biblioteca de la Universidad de Zaragoza.

Metodología: análisis de fuentes bibliográficas, hemerográficas y documentales vinculadas al tema.

Resultados: comprensión del significado, alcance y contenidos de la Comisión de Zaragoza. — Objective: to examine the importance of the purging committee known as the Comisión Depuradora de Bibliotecas del Distrito Universitario de Zaragoza (“Library Purification Committee of the University District of Zaragoza”) during the Spanish Civil War (1936–1939), considering the origins of the committee, its members’ provenance and its impact on the university library’s daily life and services.

Methodology: analysis of books, the press and other associated documentary sources.

Results: understanding the meaning, impact and structure of the Zaragoza Committee.