Número: 47

Creació col·laborativa de coneixement compartit

Anàlisi bibliomètrica amb Wikidata: el cas Comunicar

per
Figura 1. Nombre d'autors en cada article publicat a la revista <em>Comunicar</em>

Objectius: aquest estudi presenta una anàlisi bibliomètrica realitzada després de la incorporació de tots els articles de la revista Comunicar a la base de dades lliure Wikidata. Es tracta d’una base de coneixement editada de manera col·laborativa que pertany a la Fundació Wikimedia, la mateixa organització que proveeix l’enciclopèdia cooperativa en línia Viquipèdia. Després de la realització d’una anàlisi minuciosa de les publicacions, l’objectiu que s’ha plantejat és analitzar la producció científica de la revista Comunicar al llarg dels seus 27 anys d’existència (1993–2020), aplicant per a això diversos indicadors bibliomètrics i utilitzant una base de dades lliure a la qual qualsevol usuari pugui accedir.

Metodologia: de caràcter descriptiu-retrospectiu, en aquesta recerca es van analitzar els 62 números i 1.230 articles publicats a la revista, després d’haver-se afegit a Wikidata. Es van tenir en compte indicadors bibliomètrics de productivitat científica, col·laboració, consum, repercussió i impacte, per mitjà de diverses eines lliures per estudiar la informació.

Resultats: s’han constatat diferències notables en dues èpoques. En la primera, des de la seva fundació fins al 2009, no tots els articles disposaven de referències, la mitjana d’aquestes no era gaire alta, i hi havia un índex de col·laboració bastant baix. Aquest treball ha visibilitzat el canvi experimentat en la revista Comunicar a partir del 2010, moment en el qual comença a aparèixer en les principals bases de dades de revistes científiques. Després de realitzar totes les anàlisis, s’ha constatat que la introducció d’informació bibliogràfica en obert permet fer anàlisis bibliomètriques, amb accés lliure per a qualsevol usuari.

‘Aquest article és meu’: una proposta per a un marc teòric d’explicació per als conflictes d’edició a la Viquipèdia

per

Objectius: l’objectiu principal d’aquest article és analitzar els conflictes d’edició que es produeixen en la comunitat d’editors de la Viquipèdia. Per a això, es planteja la necessitat d’identificar diferents tipus d’estudis, així com els mètodes d’anàlisi utilitzats i els seus marcs teòrics de referència. Finalment, es proposa la possibilitat d’establir un marc general d’explicació que pugui donar suport a l’estudi del comportament informatiu d’aquesta comunitat d’editors.

Metodologia: aquesta anàlisi s’ha dut a terme mitjançant l’anàlisi qualitativa del contingut d’un conjunt d’estudis científics publicats sobre el tema objecte d’estudi.

Resultats: els resultats obtinguts ens permeten afirmar que hi ha tres tipus principals d’estudis, els enfocaments teòrics i els mètodes d’anàlisi dels quals són heterogenis. Es proposa un ampli marc d’explicació basat en la noció de propietat psicològica, en el qual es poden combinar tècniques d’anàlisi quantitativa i qualitativa.

Procedències dels impresos de la biblioteca del Castell Monestir d’Escornalbou: les marques de propietat de la col·lecció d’Eduard Toda

per
Biblioteca del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou (1921) Font: Arxiu Nacional de Catalunya. ANC1-132-N-425. Col·lecció fotogràfica d'Agustí Duran i Sanpere.

Objectius: aquest estudi analitza la procedència dels llibres de la col·lecció adquirida per Eduard Toda a Anglaterra, que van ser traslladats a la seva residència del Castell Monestir d’Escornalbou. És un cas singular de llibres adquirits a Londres i arribats a Catalunya entre 1912 i 1918, que van quedar-se a la casa després del trasllat de Toda a Poblet. Finalment, l’any 1983, la casa va passar a ser propietat de la Generalitat de Catalunya i després de la Diputació de Tarragona. Els llibres van ser catalogats per la Biblioteca de Catalunya i són en dues sales formant part del recorregut turístic de l’edifici. Aquí se n’analitzen les característiques i els exlibris amb la finalitat de posar-los en valor en un futur nou disseny museogràfic de la casa.

Metodologia: l’estudi s’ocupa d’analitzar els llibres anteriors a 1901 inclosos al Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya, amb la finalitat de tenir una visió global de la col·lecció. A continuació es fa l’anàlisi d’una selecció dels exlibris i de les marques de propietat que es conserven al Castell Monestir d’Escornalbou. L’estudi de les marques identifica les utilitzades per Eduard Toda i les dels antics posseïdors dels llibres, tot detectant casos significatius de col·leccionistes anglesos des del segle xviii fins a inicis del segle xx. També s’han pogut identificar alguns catàlegs de venda d’aquestes col·leccions que han permès precisar la procedència d’alguns exemplars venuts per Sotheby’s i altres cases de subhasta.

Resultats: els llibres anteriors a 1901 són un total de 2.529 obres. La majoria d’ells, un 87 %, són llibres del segle xix, i un 11 % del xviii; aquests dos segles reuneixen el 98 % de la col·lecció. L’interès d’Eduard Toda va estar clarament orientat a la cultura europea contemporània, i adquiria llibres en anglès i francès. Li van interessar els llibres en anglès, el 49 % del total, i en francès, el 41 %. Una part dels exemplars reunits per Toda provenien de polítics, parlamentaris i diplomàtics anglesos amb llargues carreres professionals i importants biblioteques, com ara Jean-Sylvain Van de Weyer (1802–1874), polític belga i diplomàtic a Londres. Altres antics posseïdors que van reunir notables biblioteques van ser advocats i militars, com ara el jutge James Lewis Knight-Bruce (1791–1866).

Dones periodistes a la Wikipedia: una radiografia des de la perspectiva de gènere

per

Objectius: aquesta investigació té com a objectiu principal estudiar la presència de la dona periodista espanyola a Wikipedia en castellà, amb la finalitat de detectar si hi ha, a part d’una bretxa quantitativa, una bretxa qualitativa en la qual predominin els estereotips de gènere, i també reflexionar sobre l’espai col·laboratiu del recurs com a agent socialitzador en la construcció dels significats.

Metodologia: per a la consecució dels resultats, es va optar per una metodologia quantitativa i qualitativa que, mitjançant l’anàlisi de contingut, va estudiar 450 biografies de dones periodistes espanyoles des de la perspectiva de gènere.

Resultats: els resultats mostren errors en la categorització de l’ocupació de les professionals (que minva el posicionament de les dones periodistes a la Wikipedia), estereotips i dades accessòries que sexualitzen les periodistes, manca de fotografies i de fonts institucionals que els resten qualitat, i també una falta d’atribució directa a les seves obres i una subjugació a la figura masculina en els perfils anteriors al segle xxi, entre altres aspectes.

Creació de perfils institucionals a Google Scholar: nous usos en biblioteques de recerca

per
Imatge 1. Exemple de visualització de la Universitat Bielefeld. Font: Captura de pantalla

Trobar perfils personals d’investigadors a la xarxa és molt habitual, de fet, les mateixes institucions acadèmiques s’encarreguen de promocionar-ne les bondats, però la creació de perfils admet altres usos, com ara el perfil propi utilitzat per revistes que volen fer un seguiment dels articles que hi publiquen. En biblioteques d’institucions petites o mitjanes, els perfils institucionals també constitueixen una opció molt interessant per la gran quantitat de beneficis que se’n deriven, tot i que en aquests moments és un fet insòlit trobar perfils corporatius que aglutinin tota la producció científica de les institucions. En aquest article es presenta un cas basat en la creació d’un perfil institucional a Google Scholar. La biblioteca que ha dut a terme l’experiència pertany a la Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi que té 316 alumnes, 53 professors (PDI) i 17 membres de personal d’administració i serveis (PAS). L’objectiu de donar a conèixer aquesta experiència és transmetre els beneficis que implica comptar amb un perfil institucional per tal d’ajudar altres biblioteques petites o mitjanes que s’estiguin plantejant fer-ho.

Estratègia del moviment Wikimedia 2030: com un procés d’estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre

per
Figura 1. Esquema del procés d'estratègia Wikimedia 2030 organitzat per fases, subfases, actors implicats i pràctiques d'estratègia en termes de grau d'obertura. Font: elaboració pròpia

Objectius: L’any 2017, el moviment Wikimedia va embarcar-se en un procés d’estratègia oberta per decidir les principals línies d’acció cap a l’horitzó del 2030. Contràriament al desenvolupament de l’estratègia tradicional, un procés d’estratègia oberta permet a moltes persones generar, debatre i avaluar idees. Aquest estudi examina com aquest procés d’estratègia oberta i els documents generats donen suport a la inclusió i atenen les necessitats de les persones.

Metodologia: Es Revisen les pràctiques d’inclusivitat emprades en les diferents fases del procés d’estratègia oberta, que inclou aspectes com els modes de participació, la transparència i la presa de decisions. Mitjançant l’anàlisi del discurs es ressalten les principals característiques del producte estratègic creat i com ha estat interpretat pel moviment Wikimedia, tant per les comunitats en línia com pels afiliats.

Resultats: Els resultats de l’estudi són dobles. En primer lloc, s’ha identificat una àmplia gamma de modes de participació usats per incloure els actors del moviment Wikimedia. En segon lloc, s’ha vist que els documents estratègics resultants situen les persones al centre del discurs, no només en la nova direcció estratègica proposada, sinó també en els principis i les recomanacions estratègiques que es van generar. Aquest estudi amplia el que es coneix de l’ús d’estratègies obertes en entorns amplis i col·laboratius i demostra que les pràctiques d’inclusivitat beneficien l’elaboració de propostes que tenen en compte els actors del moviment, que hauran d’implementar-les.

20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar: la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement

per

Pel que fa a la creació col·laborativa, l’intercanvi i la curació de coneixement, la Viquipèdia destaca com a referent. El 15 de gener de 2021 la Viquipèdia va celebrar el 20è. aniversari. Hi ha moltes coses bones a dir sobre la Viquipèdia: ha demostrat amb èxit que gent normal i corrent, i no solament les elits acadèmiques, poden construir i produir coneixements, i a més coneixements útils. Cal tenir en compte que la Viquipèdia es manté com un dels deu webs més visitats d’internet, amb més de vint mil milions de pàgines visualitzades al mes (Estadístiques de Wikimedia, 2021). No s’ha de pagar pel contingut, no hi ha anuncis, és independent i és gestionat per una organització sense ànim de lucre, la Fundació Wikimedia, que depèn principalment de petites donacions de persones d’arreu del món. És un model únic, el coneixement lliure del poble per al poble, que s’ha mantingut fidel durant dues dècades, al llarg de les quals ha perseguit amb valentia una visió ambiciosa: un món on tothom pugui tenir accés a la suma de tot el coneixement.

Número 47 (desembre 2021)

per
imatge capçalera número 47

  Tribuna 20 anys de l’enciclopèdia que qualsevol pot editar: la Viquipèdia i la recerca de l’equitat del coneixement || María Sefidari Articles Estratègia del moviment Wikimedia 2030: com un procés d’estratègia oberta inclusiva ha situat la gent al centre || Marc Miquel Ribé, Kaarel Vaidla, Francesc Fort, Anna Torres Dones periodistes a la Wikipedia: … Llegiu més